Macedònia d’idees i vivències
1.
Hi
ha una cosa més addictiva que les series televisives vistes a traves d’una
plataforma de streaming que és seguir les sessions dels Parlaments: des
de les Comissions fins les Sessions Plenàries.
Aquest
matí he seguit la investidura de la Presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular
Isabel Díaz Ayuso.
La
tria del meu morbo de veure un “joc d’espanyolisme” en acció en terreny propi,
hi arribo perquè en el discurs d’investidura va dir ahir que el “... procés
català és un procés TOTALITARI”. I entre les altres perles que ens llença
als catalans arriben fins a la broma de pactar 155 punts de govern entre PP, Cs
i VOX. El número triat és tota una
exposició d’intencions.
Però
hauríeu d’haver vist i sentit la sessió. Una sessió d’odis creuats entre ells
-entre dretes i esquerres- amb un xaronisme immens. La nova Presidenta té un
nivell, que l’Arrimadas queda com un escolanet il·lustrat de fira parroquial.
Sobta
que una classe política regional madrilenya de tant poc nivell, formin
part dels Aparells d’Estat que ens ofeguen a tots nosaltres com a catalans.
VOX
en format d’activitat parlamentària té un llenguatge i posada en escena que
encara els fa més perillosos de quan es fan els hooligans al carrer.
Parlaven d’una manera tant “civilitzada” que “blanquejaven” el discurs
inequívocament d’extrema-dreta. No és cap broma, són un perill real.
2.
Acabo
de llegir que el secretari General de la CRIDA NACIONAL per la República en
Toni Morral ha fet unes declaracions dient que si la sentència del
Procés es condemnatòria: caldria potenciar una “ ... desobediència civil
organitzada i massiva”.
Val
d’acord, perquè no, és una opció.
Un
altra Directiu polític que vol que la gent ens mobilitzem.
A
veure que faran els Consellers del Govern, els Parlamentaris, el President i
els centenars de responsables municipals com a càrrecs institucionals. A veure
que faran els càrrecs de partits, associacions, moviments, sindicats i entitats
variades.
Ja
no val ocupar una zona VIP d’alguna manifestació independentista, perquè compti
com a presa de postura política i personal.
Tenim
uns càrrecs polítics que no singularitzaran la seva protesta?
3.
ERC a traves del
diputat Joan Tardà i a traves d’un “Document globus-sonda” reivindiquen que
calen unes eleccions autonòmiques catalanes immediates. Una altra versió,
també d’ERC, diu que són unes eleccions autonòmiques LA RESPOSTA a una
sentència condemnatòria del judici del Procés.
D’entrada
el sentit comú o el sense-sentit ens podria fer pensar el següent:
Hi
haurà una condemna, cosa molt i molt probable. Llavors quina és la millor
resposta que proposen els nostres “genis estrategues”? Doncs obrir joc
electoral a l’arena política catalana i de manera competitiva anar a unes
eleccions on cada partit independentista defensarà la seva parcel·la i per
definició es diferenciarà dels altres competidors. O sigui: Una resposta
disgregadora a una agressió com serà la sentència, barallant-nos per uns escons
d’un Parlament Autonòmic.
Una
estratègia que deixa el cul a l’aire i visualitza la nul·la habilitat d’una
direcció política que fa una escapada endavant i que encara deixarà més
desarmats als independentistes.
Alguns
diuen: però si només hi hagués una sola i única llista independentista llavors
seria una bona resposta a la condemna.
Poseu-vos
al cap d’una vegada que ERC ja mai, mai voldrà fer una candidatura unitària. El
seu model és un independentisme de classe que només vol sumar a
l’esquerra auto-determinista espanyolista/catalanista dels Comuns.
I
segueixen els de bona fer dient: - Però podríem intentar convèncer a ERC.
Jo
dic que no passarà, perquè diuen obertament que volen anar ara a les eleccions
autonòmiques perquè volen ser la força alfa, hegemònica i central de tot el
moviment sobiranista. (En llenguatge ERC: Sobiranista = independentistes + auto-deterministes).
Res
a fer amb Junqueras, Tardà, Rufián, Torrent i Aragonès, serà amb una altra nova
direcció política d’ERC, d’aquí molts anys, el SEGON INTENT d’una “acció
unitària” de tot l’independentisme català. Fins i tot amb la CUP, si llavors
domina l’organització la seva ala denominada “Poble Català”.
Però
a més no convé ara unes “Eleccions Autonòmiques Instrumentals” fins que “l’Espai
Puigdemont” quedi clarificat i endreçat.
Seria
d’inútil rematat que el President Torra que és l’únic que pot convocar
eleccions, que les convoques tenint el seu espai polític en obres.
Només
ara cal vigilar el “xantatge amigable” i el bloqueig d’ERC al Govern de Coalició
de la Generalitat per provocar una crisi governamental. Com que ho intentaran,
s’ha de provocar ja una acció bumerang d’alt cost polític i ciutadà als nostres
“estimats amics”.□