dimecres, d’agost 14, 2019




Macedònia d’idees i vivències

1.
Hi ha una cosa més addictiva que les series televisives vistes a traves d’una plataforma de streaming que és seguir les sessions dels Parlaments: des de les Comissions fins les Sessions Plenàries.

Aquest matí he seguit la investidura de la Presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Isabel Díaz Ayuso.

La tria del meu morbo de veure un “joc d’espanyolisme” en acció en terreny propi, hi arribo perquè en el discurs d’investidura va dir ahir que el “... procés català és un procés TOTALITARI”. I entre les altres perles que ens llença als catalans arriben fins a la broma de pactar 155 punts de govern entre PP, Cs i VOX.  El número triat és tota una exposició d’intencions.

Però hauríeu d’haver vist i sentit la sessió. Una sessió d’odis creuats entre ells -entre dretes i esquerres- amb un xaronisme immens. La nova Presidenta té un nivell, que l’Arrimadas queda com un escolanet il·lustrat de fira parroquial.

Sobta que una classe política regional madrilenya de tant poc nivell, formin part dels Aparells d’Estat que ens ofeguen a tots nosaltres com a catalans.

VOX en format d’activitat parlamentària té un llenguatge i posada en escena que encara els fa més perillosos de quan es fan els hooligans al carrer. Parlaven d’una manera tant “civilitzada” que “blanquejaven” el discurs inequívocament d’extrema-dreta. No és cap broma, són un perill real.

2.

Acabo de llegir que el secretari General de la CRIDA NACIONAL per la República en Toni Morral ha fet unes declaracions dient que si la sentència del Procés es condemnatòria: caldria potenciar una “ ... desobediència civil organitzada i massiva”.

Val d’acord, perquè no, és una opció.

Un altra Directiu polític que vol que la gent ens mobilitzem.

A veure que faran els Consellers del Govern, els Parlamentaris, el President i els centenars de responsables municipals com a càrrecs institucionals. A veure que faran els càrrecs de partits, associacions, moviments, sindicats i entitats variades.

Ja no val ocupar una zona VIP d’alguna manifestació independentista, perquè compti com a presa de postura política i personal.

Tenim uns càrrecs polítics que no singularitzaran la seva protesta?

 3.

ERC a traves del diputat Joan Tardà i a traves d’un “Document globus-sonda” reivindiquen que calen unes eleccions autonòmiques catalanes immediates. Una altra versió, també d’ERC, diu que són unes eleccions autonòmiques LA RESPOSTA a una sentència condemnatòria del judici del Procés.

D’entrada el sentit comú o el sense-sentit ens podria fer pensar el següent:

Hi haurà una condemna, cosa molt i molt probable. Llavors quina és la millor resposta que proposen els nostres “genis estrategues”? Doncs obrir joc electoral a l’arena política catalana i de manera competitiva anar a unes eleccions on cada partit independentista defensarà la seva parcel·la i per definició es diferenciarà dels altres competidors. O sigui: Una resposta disgregadora a una agressió com serà la sentència, barallant-nos per uns escons d’un Parlament Autonòmic.

Una estratègia que deixa el cul a l’aire i visualitza la nul·la habilitat d’una direcció política que fa una escapada endavant i que encara deixarà més desarmats als independentistes.

Alguns diuen: però si només hi hagués una sola i única llista independentista llavors seria una bona resposta a la condemna.

Poseu-vos al cap d’una vegada que ERC ja mai, mai voldrà fer una candidatura unitària. El seu model és un independentisme de classe que només vol sumar a l’esquerra auto-determinista espanyolista/catalanista dels Comuns.

I segueixen els de bona fer dient: - Però podríem intentar convèncer a ERC.

Jo dic que no passarà, perquè diuen obertament que volen anar ara a les eleccions autonòmiques perquè volen ser la força alfa, hegemònica i central de tot el moviment sobiranista. (En llenguatge ERC: Sobiranista = independentistes + auto-deterministes).

Res a fer amb Junqueras, Tardà, Rufián, Torrent i Aragonès, serà amb una altra nova direcció política d’ERC, d’aquí molts anys, el SEGON INTENT d’una “acció unitària” de tot l’independentisme català. Fins i tot amb la CUP, si llavors domina l’organització la seva ala denominada “Poble Català”.

Però a més no convé ara unes “Eleccions Autonòmiques Instrumentals” fins que “l’Espai Puigdemont” quedi clarificat i endreçat.

Seria d’inútil rematat que el President Torra que és l’únic que pot convocar eleccions, que les convoques tenint el seu espai polític en obres.

Només ara cal vigilar el “xantatge amigable” i el bloqueig d’ERC al Govern de Coalició de la Generalitat per provocar una crisi governamental. Com que ho intentaran, s’ha de provocar ja una acció bumerang d’alt cost polític i ciutadà als nostres “estimats amics”.□