Del meu Dietari de l’any 1976
El Partit
Socialista
de Catalunya-Congrés
de Catalunya-Congrés
Aquí podreu conèixer la prova que en
Miquel Iceta menteix històricament i políticament sobre el dret de
l’autodeterminació i el PSC. Necessita menjar cues de pansa en quantitat i
menys reescriure i desfigurar la seva història.
Per la meva part quan el PSC és va
incorporar a la disciplina del PSOE (1977), vaig deixar el partit.
Uns altres que inventen la seva història
és ERC. Sempre s’obliden que durant un període molt llarg del franquisme i la
post-transició fins al gran PSC-Congrés hi havia dues Esquerres oficials, que
estaven a mort.
QUADERN VERD:
1 de novembre
de 1976
“Congres del
Partit Socialista”
Aquest
matí el pare no s’ho creia que hagi pogut introduir el dret a
l’autodeterminació en el nou programa polític del Partit Socialista de
Catalunya-Congrés. El pare es sorprèn i ell ha estat la guia quasi sempre, però
políticament és dèbil amb el seu petit partit el PPC, se’l menjaran en aquest
nou gran Partit Socialista. Quan l’altre dia al Palau Blau-Grana morts de calor
el pare en el seu discurs bramava des de la tarima “.. estem suant socialisme”
i varen esclatar molts aplaudiments de complicitat, a nosaltres tot se’n ha
complicat.
No
sóc del PPC, però em veuen de la família, perquè ho sóc, hòstia! Però s’ha de
batallar. Aquí hi ha una colla que no són de fiar, començant pel Raimon Obiols
i quin desgraciat l’Isidre Molas!
En
Molas de fet ha caigut en la trampa perquè li hem llençat en el debat del
Congrés un os perquè el destrosses i així seria més fàcil aprovar la qüestió de
l’autodeterminació. Com a
representant de Convergència Socialista en Molas ha fet de relator contrari a la meva proposta
de que el PSC aproves la defensa d'una “Confederació de les nacions de l'Estat
espanyol”. Òbviament l’ha guanyada, aquests no respiren “independentisme”, ni
cap fórmula que s’hi assembli.
Però en canvi
per molts esforços del relator contrari al dret a l’autodeterminació que ha
estat Josep Andreu Abelló, d’una facció ERC, el Plenari del Congrés ho ha
aprovat àmpliament. La meva proposta ha estat aprovada i he fet cara de pòquer,
però em moria per dins.
Nosaltres
respirem més tranquils i més còmodes entre tant marxista d’última hora, però
per força en Joan Reventós també s’hi ha de sentir còmode respecte la qüestió
nacional, és tot un senyor ... i ric. En Josep Pallach ja déu estar preparant
una nova jugada i en Cornudella s’ho déu estar mirant. Socialisme marxista,
socialisme reformista i socialisme solidari vaja macedònia indigesta.
El punt
aprovat en el Document “Les bases per a un manifest programa del PSC”: “... Els socialistes assumim plenament la lluita
per la llibertat de Catalunya, convençuts com ho estem, que l'alliberament
nacional està estretament lligat a l'alliberament de classe. Ens inserim així
en la tradició del moviment obrer i popular que sempre ha afirmat
categòricament en les seves línies programàtiques el dret del nostre poble a
l'autodeterminació”.
Bravo!!!
1
de novembre de 1976
IMATGE: Escultura “Le coq” (1924) de Constantin Brancusi.