El
desglaç d’un President
de la Generalitat passavolant
El més impressionant del President Quim Torra és com
els hi ha robat la cartera a “l’esquerra” de Catalunya, i no em refereixo a
Esquerra Republicana, que també, sinó a l’esquerra en general, inclosa la CUP.
Recordeu com amb to solemne ha dit una i una altra
vegada que la crisi de la Covid-19, la crisi producte de la pandèmia que porta
a una sagnant crisi social. no l’ha de pagar els assalariats, ni els autònoms, ni
les empreses l’ha de pagar l’Estat. Si varen rescatar i salvar l’Estat els
bancs, ara l’Estat ha de salvar la gent. Si cal que s’endeutin !!!
I tota aquesta màxima social, de justícia social, el
President Torra ho ha traduït amb concrecions d’ajudes del dia a dia.
Convertint-se a més, en el denunciant potent dels incompliments de l’Estat,
tant en l’emergència sanitària com en l’emergència social. Per exemple: la
vergonya que encara no paguin a tota la gent que està en un ERTO.
Que els hi queda a dir a “l’esquerra superguai”
que tenim?
Res de res. No tenien, ni tenen marge de discurs
social.
Llàstima que el President Torra i el legítim President
de Catalunya Carles Puigdemont no tinguin cap habilitat logística sobiranista i
siguin uns negats per construir un BLOG NACIONAL POLÍTIC, que sigui
operatiu per la independència i no sigui tot pura retòrica o la llagrimeta de
la “unitat” també purament retòrica.
Del Torra immadur dels articles surrealistes a l’últim
Torra potent i honest: el dels valors morals indestructibles i defensor de la
salut i de la justícia social del nostre
poble, no té recorregut polític de futur, ni discurs, ni equip, ni disciplina
de partit per liderar una potent política d’alliberament nacional i social organitzada.
Un altra vegada hem “invertit” en un polític, que
dia sí i dia també, diu que és un independent sense partit: és a dir un
indisciplinat i que plegarà tot just convoqui eleccions: és a dir un
irresponsable.
No podem continuar ni afavorir més, aquest lideratges
líquids que se’ns esmunyen per les mans.
O els independentistes militants donem una puntada
de peu al tamboret de la nostra nostrada casta de polítics de vol
gallinaci o ni d’aquí dues generacions no tindrem una nova oportunitat com la
del referèndum de l’1 d’octubre.
Pensem-hi ...
Joan-Ramon
Colomines-Companys
Si
voleu opinar sobre aquest text:
independentista@locampus.cat
Publicació L’INDEPENDENTISTA
de la “Comunitat de debat sobre pensament i estratègia sobiranista”.
+++
IMATGE d’aquest post: Escultura “Espectador
d’espectadors” (1972) de l’Equip Crònica.