Notes d’aniversari
dels 80 anys del FNC
( i 11, final d’aquesta 1a. sèrie)
Els meus personatges singulars del Front
(I)
Mentre
els organitzadors de la commemoració del 80 anys del naixement del Front
Nacional de Catalunya (FNC) segueixen construint una Web històrica de
l’organització, jo penso en militants que d’una manera singulars varen tenir
incidència en mi, mentre jo m’anava convertint en el que he estat tota la vida
personal, laboral i política. La meva millor auto-definició fou aquesta
resposta en un “Qüestionari” de premsa.
Professió
Joan-Ramon?
Sóc
un reclutador polític,
com una pràctica diària a la “cuina” del nacionalisme català, és a dir de
l’independentisme.
Traducció
necessària pel lector: em dedico a crear “independentistes”, especialitzat en
un públic que no ho són, raó obvia, però la meva super-especialització és en
persones “espanyolistes sincers de vida” que són catalans, això exclou els
“espanyolistes militants a Catalunya” sempre agressius.
No
treballo pels meus, treballo per portar els altres als meus.
I
la pregunta per tocar el voraviu als meus:
- Companya
i Company, quants independentistes has fet avui?
Moltes
persones m’han influenciat dins del Front, de diferents maneres, seria una
llista llarga, que inclouria la mare del meu fill, per tant ja hi haurà
temps de parlar-ne de totes.
Per
acabar aquesta sèrie digital d’aquest blog del meu petit homenatge al Front,
deixeu-me citar-ne avui tres amb fotografia i unes paraules de relació personal
o sigui com jo els veia.
1.
Joaquim Ferrer i Mallol:
La constància personificada. Com un rellotge durant anys, cada dia laboral,
arribava al migdia a casa a compartir "secrets" de militància amb el meu pare. Era
com de la família i molt estimat per tots. Una bona veu jurídica. Membre del Consell Executiu del FNC.
2.
Jordi
Vila i Foruny:
Em va ensenyar física escolar. Em feia classe utilitzant uns antics apunts seus
en una d’aquelles llibretes ratllades que deia “cuaderno” i tot escrit amb
llapis. També era com de la família, estimat i quasi protegit. Una
meticulositat de impressor a l’antiga o sigui de muntador de tipografies
manualment, habilitats utilíssimes en militància. Membre del Consell Executiu del FNC en diferents etapes.
3.
Joan
Agut i Rico:
Em semblava misteriós ell i la femina que el rodejava i protegia. Tot un
encant de venedor de peix al mercat, com va exercir de jove. Un escriptor
suprem. El vaig conèixer a distància. Un altre d’aquests intel·lectuals que
s’han de reivindicar del Front. Un editor emprenedor.
------------------------------------------------------------------------------------
Aquí acaba aquesta primera
sèrie digital i personal sobre el Front Nacional de Catalunya (FNC). Hi tornaré el
proper mes de setembre, mentre tant escriure i publicaré sobre altres temes, no
deixeu de llegir i recomanar cada dia aquest Blog. Gràcies. Joan-Ramon.
El meu e-mail directe:
locampus@gmail.com