En
defensa de Laura Borràs (1)
Hi ha moment que cal cridar ben alt per una persona i jo ho faig ara i aquí per Laura Borràs. Em solidaritzo totalment amb la Honorable senyora.
Formalment és l’aparell judicial, però ja són tots els aparells de l’Estat que van per ella. I no precisament per dir-li “maca” sinó per encolomar-li un delicte econòmic i administratiu en l’adjudicació de contractes de quan ella exercia de directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
Ara el Suprem demana al Congreso autorització per empaperar-la ja que és diputada.
De la Borràs feia dies que no en sabia res, sobretot perquè jo he bloquejat el meu compte a Facebook des del que vaig arribar a saber la vida i miracles de la Laura, almenys del que s’ha de saber. Un excés de penjar fotografies en una època que potser no s’imaginava que aniria fent carrera política, serà unes de les carregues que en el futur l'hi anirà amargant la vida.
Dec ser l’únic de Catalunya que no té una fotografia al seu costat.
Doncs avui he visitat algunes webs i he mirat alguns articles històrics i actuals que parlen de la nostra protagonista i els de Madrid sempre la presenten com una “tonta” brillant que ha deixat perdre la Universitat i tota manipuladeta ha entrat a la “secta d’en Puigdemont”.
Escombraries i més escombraries, calúmnies i més calúmnies anant cobrint a la Borràs i mira que és alta!
No us penseu que jo l’adoro, o l’estimo, o la segueixo en els seus tuïts literaris o dedicats als seus amors ocults, la Borràs em cau fatal.
I per què?
Perquè la Borràs és una “independent” de professió, que no pot cantar ni en una coral, perquè sempre va de solista, això podria ser bo, però sense “partit polític” et quedes sense assegurança i quan l’espionatge espanyol o la judicatura et vol violentar i calumniar pot acabar trobant-se sola.
Però reteniu la idea: el CNI i jo pensem el mateix. Avui la Borràs és la millor candidata com a Presidenta de la Generalitat de Catalunya, per això la destruiran tant com puguin. Ja han començat.