Notes d’aniversari
dels 80 anys del FNC (7)
Uns altaveus patriòtics,
un 11 de setembre
Una
de les accions de propaganda del Front Nacional de Catalunya que veig
que s’expliquen més, fou la col·locació d’uns altaveus des d’un hotel a
Barcelona encarats al carrer, prop del lloc tradicional de la celebració de
l’onze de setembre l’any 1970, en el que es radiar un Manifest reivindicatiu
i va sonar l’himne de Catalunya.
He
reconstruït com a joc literari el text que vaig escriure jo immediatament després
de l’acció en la que havia participat i que reprodueixo a continuació.
Però
algun dia m’agradaria reescriureu tot de forma novel·lada, perquè té molta
gràcia la història prèvia, com fou la compra dels altaveus i tota la gent que
s’hi va implicar sense saber-ho ells.
Resulta
que a la Botiga d’electrodomèstics de Barcelona on vaig comprar els altaveus ho
vaig fer a un treballador que després ha resultat ser al past del temps una
eminència de la cançó folk a casa nostra. Era el músic i creador del Centre
Artesà Tradicionàrius Jordi Fàbregas, avui multi-premiat i que a l’època veig
que era un anònim assalariat de base fent treball de subsistència.
Un
treballador amb ànima de músic que feia de venedor a la Botiga d’electrodomèstics,
que encara ara no déu saber la història i que després al cap d’uns anys el vaig
trobar a Vèrtex, una empresa de selecció de personal d’Ermengol Passola, en la
que Fàbregas va venir a buscar feina i que jo n’era el seleccionador. I sense
pensar-m’ho li vaig donar immediatament la feina, saltant-me tots els protocols
i sense explicar a ningú perquè tant interès pel candidat. Simplement jo em
sentia agraït i compensava haver-lo “enredat”. Encara avui, no sé si la policia
va anar a la Botiga d’electrodomèstics.
Vet
aquí el meu text de jovenet escrit el mateix dia de l’acció:
QUADERN VERD:
11 de setembre de 1970 / Hotel Duval
No
he passat por però tampoc m’he divertit. Amb l’Àlvar funcionem molt bé. Potser
ell arrisca massa. No és cert que sóc un maniàtic en les qüestions de
seguretat, però no calia fer fotografies del grup mentre preparaven la
gravació. Ens ha costat molts dies preparar aquesta acció.
Fou
sorprenent comprar els altaveus dient a la botiga que els volia per un camp
d’esports de l’Institut. M’han trinxat a preguntes i he hagut d’inventar. No en
sé res de futbol! Els de la botiga volien venir per afinar d’instal·lació,
me’ls he tret del damunt i pagar en efectiu ha ajudat a que desistissin venir.
L’Àlvar
va llogar l’habitació de l’Hotel Duval ahir. Anava tot caracteritzat. Després
avui dia onze, jornada de la Diada, tots dos hem portat els altaveus i tot el
mecanisme a l’habitació. Tot preparat i ha quedat engegat amb tot un tros de
cinta de gravació molt i molt llarga que no hi havia res, per ajudar a que
marxéssim de l’Hotel i de la zona. Al moment programat la nostra Proclama s’ha
sentit ben forta acabant amb els Segadors. La Proclama gravada per l’Esmerats
ha sonat dues vegades, com ho teníem previst. Els grisos i els policies de la
Social es movien ràpid pel tros del carrer Trafalgar al costat de l’Art de
Triomf de Barcelona on hi ha l’Hotel i on s’esperaven concentracions de
manifestants.
Un
piquet nostre de suport ho ha vist i sentit tot des de lluny. La bòfia ha
trigat bastant a desmuntar-ho tot. Nosaltres havíem deixat un paquet que podia
semblar un explosiu per dificultar l’entrada de la policia a l’habitació de
l’Hotel. També hi hem deixat un sobre amb diners per la gent de l’Hotel per
pagar l’estada.
Tot
això no sé com ha acabat, espero que l’Àlvar no vulgui anar a comprovar-ho i
saber “coses” de la reacció de la policia dins de l’edifici. Ens hem d’assegurar
que demà en parli algun diari, nosaltres hem de preparar material escrit i
ràpidament distribuir-lo. Un bon dia de feina !!!
NOTA
de correcció:
Una
de les avantatges de publicar en digital és que pots canviar ràpidament errors.
Aquí
hi havia publicat una fotografia que no es corresponia al moment, per tant l’he
retirada.
També
per rugositat històrica afegir que en la gravació de la proclama dels “altaveus”
també hi havia la veu de Robert Surroca. Això no es recull en el text de
joventut que vaig escriure en el seu moment, però estic reproduint literalment
el que vaig escriure i no puc canviat el contingut escrit. Ho trec d’un text
codificat i em permeto treure les faltes d’ortografia, canviar algun nom o
deixar-lo amb inicials per un cert respecte, però no puc canviar el text. JRCC
+++
IMATGE inicial:
Fragment del quadre “Joves jugant amb coloms” (1955) de Manuel Viusà. Un altra
pintor i ambaixador a Paris del FNC.