Notes d’aniversari
dels 80 anys del FNC (9)
PSAN
Cada
lloc que oferim idees, memòries i anàlisis canvia segons on ho fas.
Un
blog en format de dietari com aquest, és un espai molt personal i per definició
parles de tu, allò que en diuen “les formes del jo”. (Òbviament pots fer-te el
merda, visibilitzar el teu ego i tot el que vulgueu, cadascú té el seu estil,
jo fins i tot em caricaturitzo com vaig fer l’altre dia en un post explicant
una visita meva a un CAP per a una vista mèdica).
Després
hi ha els articles periodístics o conferències en format d’opinió o de crònica
o d’anàlisi. (I la variant nefasta del tertulià).
També
després hi ha l’article acadèmic i la sessió acadèmica, una pràctica que
comporta oferir tot un aparell referencial de documentació, fons, bibliografia
i tota la pesca.
Múltiples
camps que he conreat. En un blog no busqueu el que no li escau. Ho dic
contestant alguns lectors.
Una
anàlisi seriós del PSAN, el Partit Socialista d’Alliberament Nacional,
mereix una profunda recerca amb tota mena d’articles, el màxim de profunds i
documentats, ben lluny de la fatxendaria sectària d’alguns.
Però a continuació publicaré un petitíssim text escrit
als meus 18 anys comentant el naixement del PSAN. És una mostra
vivencial d’un dietari històric personal, no hi busqueu cap més transcendència,
però si una pista de com va començar la meva defensa de l’independentisme transversal
de bloc nacional confrontat a l’independentisme de classe. 80 anys amb la
mateixa murga de confrontació.
QUADERN VERD:
29 de març de 1969 / “PSAN”
Al final ho han aconseguit ja tenen
partit i li han posat un nom ben dringador: Partit Socialista d'Alliberament
Nacional dels Països Catalans, el PSAN. Ja feia quasi un any que havien marxat
del Front, ja tocava.
He sentit explicar al pare que l’escissió
fou ben amistosa. Amistosa? Poden existir trencaments amistosos?
Ara ja milito al FNC i precisament per
creure que nosaltres som els millors. Que hauré d’explicar del PSAN?
A més m’emprenya que ells diguin que ells
són els joves renovadors. I nosaltres que tenim quasi vint anys: som els vells?
En Malaret de Sant Just Desvern deia que
els “joves” els hi havien posat el marxisme entre cuixes. I que tots acabarien
al PSUC. Però nosaltres també reivindiquem el socialisme, els Països Catalans i
òbviament la independència. Llavors?.
Aquesta merda de la “Resposta Global” del
PSAN sembla que és la nostra diferència. Ens critiquem que nosaltres posem la
reivindicació social al darrera de la qüestió nacional o sigui que la
subordinem i ells diuen que defensen que les lluites nacional i social són
indestriables. La puta “Resposta”. Això ens ha creat una escissió? Això ens ha
dividit els equips i la militància?.
Quan per mala feina passem per comissaria
la “Resposta” serà igual per a tots: una bona repressió.
L’avi Cornudella recomana calma, però
tenir calma amb qui em vol enterrar políticament mentre ens persegueix la poli,
no fa cap gràcia.
29
de març de 1969
-------------------------
IMATGE: Escultura “"Sarcòfag"
(2016) de Gerard Mas.