Llibres electrònics
i l’independentisme
Durant
anys he hagut de suportar improperis d’algun talibà de torn perquè bevia
Coca-Cola durant el dinar mentre els altres bevien vi, que jo no bec. Més
improperis perquè no fumo, perquè no tinc cotxe, perquè estudio en una edat que
se suposa que haig de jugar a la petanca. Més escarni perquè no esquio en un país
de neu, on tinc la casa familiar. Burla perquè no camino, ni faig camí pels
paratges idíl·lics, perquè la muntanya més alta que he fet és haver caminat
direcció muntanya pel carrer Aribau de Barcelona continuant pel carrer Muntaner,
fins a dalt de tot.
Més increpar-me perquè no suporto els que em fan xantatge amb malalties, empresonaments o altres desgracies per evitar una discussió política sincera, o els que amb la seva inclinació sensual me l’espeteguen pel cap com excusa per justificar l’injustificable en política, O més improperis perquè hi ha una diferència d’edat amb la meva parella o em fan responsable de “trencament” de matrimonis com si elles fossin tontes i no protagonistes.
O em toca els nassos aquells que expliquen
històries polítiques que jo he viscut i em discuteixen fets que jo personalment
n’he estat el protagonista. O no m’explico que algú em foti a parir perquè em vaig
enfrontar a Pujol per la seva tebiesa nacional i avui ho faci a Puigdemont perquè
s’oblida de la democràcia en els col·lectius organitzats. Etc, etc...
I així podria anar citant “coses” que algun
fonamentalista diu que faig a l’inrevés. (No us podeu imaginar el divertit que
és conduir per Anglaterra per l’esquerra).
Doncs bé, una d’aquestes “coses” és llegir llibres
electrònics a tot hora.
Ja sé que hi ha llibreries i també sé que hi ha
biblioteques. Mitja vida me l’he pesat a les biblioteques.
Però ara el “e-llibre” és el rei al meu
ordinador, des de fa anys molt abans del confinament.
El “e-llibre” en múltiples versions: des de l’Adobe
Digital Edition 2.0, passat pel e-PUB fins l’aplicació Kindle. Comprats majoritàriament
a Amazon o llogats a la e-Biblio Catalunya.
Puc moure, comprar i llegir llibres nous o antics
encara catalogats, a qualsevol hora del dia i a més amb preus d’entre un 50-75%
inferiors als preus de llibreria. O sigui, tot ho faig per rapidesa, comoditat
i sobretot per economia.
Doncs que passa amb els llibres electrònics
i l’independentisme?
Que els llibres d’història o assaig d’aquest camp
no tenen versió digital. (Potser hi ha alguna excepció, que no he sabut
trobar).
No sé perquè aquesta falta d’oferta.
¿Si costa tan difondre les qüestions dels
nacionalisme català de tota mena i de tota orientació, com potser que no tinguem
els llibres digitalitzats?
Una altra assignatura pendent.
Els “recriminadors” de sempre, aneu a pastar fang
!!!: Ja sé de la importància del llibre en paper i de la importància de les llibreries.
També sé de la crisi econòmica producte de la pandèmia.
Però al segle XXI el llibre digital per a
ordinador, mòbil, tauletes o altres estris lectors electrònics, són essencials.
I avui l’independentisme de recerca històrica o l’independentisme
d’assaig o l’independentisme divulgador o l’independentisme combatent ha de
deixar d’anar en carro i pujar definitivament al món digital.