La meva primera sensació de compromís polític: any 1960
La primera vegada que jo amb 9 anys vaig tenir la
sensació de participar en política, va ser agafant molt forta la mà del meu
pare al segon pis del Palau de la Musica Catalana, drets davant dels nostres
seients, mentre es cantava de manera reivindicativa “El Cant de la Senyera” i
veia com volaven octavetes per tots cantons.
El record, el veritable record, és com m’estrenyia
la mà el pare, com a signe de protecció i complicitat.
Havia participat al que es coneixeria com els “Fets
del Palau de la Música” que es van
produir al Palau de la Música Catalana de Barcelona el 19 de maig de 1960 durant
l'homenatge del centenari del naixement del poeta Joan Maragall organitzat per
l'Orfeó Català amb presència de ministres de Franco. Per l’acte hi va haver la
prohibició governativa d'interpretar El Cant de la Senyera.
Aquesta prohibició va provocar la protesta
demanant la interpretació de la peça i cantant-ne estrofes de l’himne una part
del públic, mentre es repartien octavetes amb la lletra de la cançó .
Amb aquest acte reivindicatiu i tota la repressió
que va generar fou l'inici d’un cert renaixement del catalanisme
polític.
Per a un nen com jo, havia descobert el compromís i gaudit de l’estimació del pare. Segurament allí va començar políticament tot per a mi.
+++