M’han faltat 9 avals ...
Ha estat una recollida d’avals muntat pel partit com unes eleccions, de les que la Sindicatura electoral de Junts n’ha donat el resultat.
Tot i el resultat
el camí per a mi comença ara, malgrat les aparences. Tinc quatre anys per
endavant sense preses.
Era cantat que la Borràs i en Calvet serien els invitats especials, representants tots dos el mateix: el centre-dreta de Junts.
Jo represento el socialisme democràtic a Junts, el que no li agrada els lideratges de l’independentisme caviar. I el que creu que cal jubilar ja tota la casta nostrada de l’independentisme, per estar cremada, però sobretot per ser ineficaç.
Sóc d’una esquerra moderna en clau de servei en un “bloc nacional”, que no li fa falta deixar a casa el collar de perles per fer reclutament independentista al cinturó de Barcelona, per exemple.
En un altre moment, quan s’acabi la tensió de totes les mini-campanyes de primàries del partit i també hagi passat el gran dia de les eleccions, m’agradarà escriure en mode memorialístic les intimitats del que ha passat entre bastidors en aquestes Primàries presidenciables.
Tot plegat ha estat una “delícia” que explica les contradiccions de tot un Procés de llibertat nacional.
Malgrat les discrepàncies internes, ara tothom ha de remar en la mateixa direcció.
A part d’explicar les anècdotes de les putades entre bastidors en les Primàries, cal oferir una reflexió política i un clar full de ruta.
I per part meva ho faré en la conferència per streaming del proper dijous 10 de desembre en la inauguració del “Memorial Joan Cornudella – Joan Colomines”.
La conferència l’he titulada: “Com reclutar independentistes a Catalunya? En homenatge al meu mestre i al meu pare, en els 80 anys de la creació del Front”, tota una presa de posició que curiosament resta avals a Junts.
La controvèrsia és entre les múltiples expressions avui de l’independentisme català: l’independentisme “macarra”, l’independentisme líquid, l’independentisme caviar, l’independentisme participatiu o l’independentisme de bloc nacional i l’independentisme de classe, ja en parlarem a la meva conferència del Memorial.
Us ho apunteu a la vostra agenda, per favor: “10 de desembre / conferència d’en Joan-Ramon / Memorial”.
+++
IMATGE: Escultura “Monument al buròcrata desconegut” (1994) de Magnus Tomasson. Instal·lada a Reykjavik (Islàndia).