Retransmesa la conferència inaugural del
MEMORIAL Joan Cornudella – Joan Colomines
Ja hem retransmès
en directa la meva conferència: “Com reclutar independentistes a Catalunya? En
homenatge al meu mestre i al meu pare, en els 80 anys de la creació del Front”.
Retransmesa des de la redacció de Lleida de la revista LO CAMPUS i del digital LO CAMPUS DIARI (10/12/2020).
I organitzada per la plataforma “Fòrum Cívic: Patrimoni independentista del Front (FNC)”.
Ara cal treure-li més partit a la jugada i buscar més espectadors que vegin el vídeo íntegre, saber opinions i provocar discussió. (També distribuirem el text de la conferència més endavant).
Crec que ha anat prou bé, només una anècdota al final, quan he llegit un poema del meu pare m’he emocionat, trencant el ritme poètic, jo quedant sobtat de les emocions inesperades i un xic cohibit.
Recupero el tros del poema a la conferència i us el penjo:
(...)
El meu pare, el Dr. Joan Colomines, l’any 1969 va escriure un poemari publicat clandestinament amb fulls ciclostilats i agrupats com dins una carpeta -tot molt com d’edició de campanya-, que es titulava “Poemes Clam” on hi havia el poema “Comiat” que per acabar us vull llegir:
COMIAT
Definitivament et dic adéu
Espanya
dels imperis: ho he decidit serenament.
Temps
ha, potser, embabaiats per un cúmul d’història
i un
res de res d’allò que hauríem de saber
–allò
ben nostre–, o potser embadalits
amb
un possible acord o l’entesa
fal·laç,
ens manteníem resignats.
Ja
fa, però, un munt de segles
–som
al seixanta-sis del segle vint–
que
estens els llargs tentacles i ens ofegues,
que
lluites amb la gran energia dels imperis,
perquè
tu ets un imperi, no en tinc dubtes, sense respecte a res, i ara contra
corrent.
Definitivament
et dic adéu!
M’acomiado
de tu. Hi ha massa sang vessada,
hi ha
massa injúria i massa greuge,
i
massa sofriment al capdavall estèril.
Perquè
ni tu –cavaller de Castella
amb
creu i daga–, ni nosaltres plegats
–ramat
d’ovelles esquilades–,
no
podem anar junts. Me n’allunyo, de tu!
Prefereixo
de lluitar per la pau
i amb
els homes que l’estimen, la pau.
Prefereixo
de crear el futur d’un país
i
deixar-te. Apa, adéu!
I ara
pensa en els teus,
en
els qui, farts de pena, van errants i perduts,
en
els qui, morts de lluita, es roseguen els punys;
aquests
són els teus fills,
els
únics que t’estimen. Deixa de guerrejar
i
allibera’ls d’un cop. Jo me’n vaig!
Vull
viure en pau a casa, vull morir esgotat
construint
Catalunya. I res més!
Potser
un dia ens veurem: Déu et guardi,
et
diré: com et va? Però, mentrestant: a casa!
Hem
lluitat massa temps al replà,
i tot
és ple de pols i teranyines.
Definitivament
et dic adéu!
T’ho
dic sense rancor, somrient
darrere
del cancell, mentre poso la balda.
+++
El VÍDEO ÍNTEGRE de la retransmissió en directa de la conferència el podeu trobar al Web del MEMORIAL:
https://memorialcornudellacolomines.blogspot.com/