L’ESCOLA de MILITANTS
del Front (1969 – 1976):
primera aproximació (III)
Material
de lectura obligatòria o discrecional
entre
la militància del Front
Entre els diversos nivells de direcció del Front, entre les diferents seccions, entre els militants i també entre alguns simpatitzants de molta confiança, circulava material escrit de comunicació interna que calia llegir per estar al cas d’estratègies a curt termini, de les campanyes, dels argumentaris i de qualsevol informació rellevant.
El meu pare quan es cuidava del Secretariat d’organització del Front va escriure i confeccionar uns “Confidencials Interns” que des del 1971 informaven als membres del Consell Executiu i als del Consell Nacional.
La curiositat és que eren fulls mecanografiats i amb copies a paper carbó. Algun lector jove no déu saber que era el “paper carbó”. Era un full de paper molt prim impregnat per una cara d’una mescla d’alcohol, glicerina i un colorant i impermeabilitzat per l’altra cara, que es posava entre dos fulls i permetia obtenir còpies en la màquina d’escriure.
Posteriorment vam elaborar tres publicacions internes consecutives, totes ja impreses en ciclostil, també d’us restringit però adreçades a tota la militància: “Quinzenal d’Informació”, “Eina” i “Dades”. (De 1971 a 1976).
Tot aquest material era d’informació, opinió i directrius de militància. Era un material escrit sobretot adreçat als quadres amb responsabilitats, d’obligada lectura i de tractament efímer, perquè es demanava la seva destrucció després de la seva lectura.
Aquest material també formava part de l’aprenentatge de l’acció militant, a la vegada que creava equip i sentit de pertinença.
Els llibres i les lectures recomanades
Veiem alguns exemples del Material per la lectura de la militància:
(ATENCIÓ: No en faig la referència bibliografia normativa de cada obra que caldria fer, per agilitzar aquest text).
Materials sobre la qüestió nacional:
“Justificació de
Catalunya” de Josep Armengou.
L’Especial
Francesc Macià de la revista SOM.
“Sociología de
las nacionalidades” de Juli Busquets.
“Els moviments
d’emancipació nacional” d’Andreu Nin.
“El principi de
les nacionalitats” i “Resum d'història del catalanisme” obres d’Antoni Rovira i
Virgili.
“Pensamiento y
Cambio” d’Ernest Gellner.
“Teorias del
Nacionalismo” d’Anthony D. Smith
Materials sobre
la qüestió social:
”Los Conceptos
elementales del materialismo histórico” de Marta Harnecker.
“Trenta mesos de
col·lectivisme a Catalunya” d’Albert Pérez Baró.
“Catalunya dins
l'Espanya moderna : recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures
nacionals” de Pierre Vilar.
“Per Marx” de
Louis Althusser.
Lectures sobre el socialisme francès:
Cornudella i part de la direcció del Front teníem un neguit intel·lectual més que pràctic, de seguir el socialisme francès i per la defensa que feien de l’autogestió interessava llegir els materials del Partit Socialista Unificat (PSU) de Michel Rocard i de l’organització Estudiants Socialistes Unificats, la organització estudiantil del PSU. Com també escrits de la Unió de Clubs per la Renovació de la esquerra liderat per Alain Savary i de la Unió de Grups i Clubs Socialistes de Jean Poperen.
També interessava tota la literatura de pensament i de govern de François Mitterrand.
Tot i que el PSU no va firmar el programa comú de l’esquerra, nosaltres estàvem interessats amb el “Programa Comú de Govern” dels partits socialista i comunista francesos. Posteriorment el 1974 Rocard va desembarcar al Partit Socialista de Mitterrand.
No cal ni dir la paradoxa i contradicció de nosaltres independentistes catalans de seguir i debatre el socialisme francès, d’un jacobinisme i centralisme més que provat.
Del PSOE antifranquista no hi havia res per aprofitar pel nostre procés d’alliberament nacional català i social.
I a Catalunya el fet era que els socialistes de Joan Raventós, com els de Josep Pallach els veiem menys innovadors que els socialistes francesos i que el seu unionisme espanyol vestit de catalanisme ens dificultava qualsevol emmirallament o complicitat intel·lectual.
(CONTINUARÀ : “Tècniques d’agitació i propaganda del Front”).
+++
IMATGE: Llibre-escultura
“Alice In Wonderland” de Susan Hoerth.
