L’ESCOLA
de MILITANTS del Front (1969 – 1976):
primera
aproximació (II)
L’objectiu
i el context de l’aprenentatge al Front
La preparació del militant independentista del Front
òbviament era per aprendre a reflexionar sobre els seus objectius polítics,
saber transformar uns sentiments nacionals i de justícia social en un sòlid argumentari
per reforçament propi i per portar a bon port el reclutament de nous militants,
no només pels grans objectius polítics sinó a més per a ciutadans de diferents
i variats sectors que s’havien d’implicar en la lluita per la llibertat, tant contra
la dictadura franquisme, com obrir portes cap a la independència de Catalunya i
en conjunt dels Països Catalans.
Tot això de fàcil no en té res. I per això cal
coneixement, coratge, disciplina i molta paciència. I per part de les
direccions molta professionalitat i molta flexibilitat amb capacitat de canvi
constant.
L’elaboració
del material polític
La primera aportació de la preparació de la militància
fou la reflexió política, començant per material propi elaborat
fonamentalment per Joan Cornudella.
Cornudella escrivia teoria política independentista
i socialista amb un grau d’intensitat d’idees encadenades, que moltes vegades
no hi havia manera d’entendre’l i nosaltres, el seu equip, en fèiem una “traducció”
més lleugera per el nostre consum. Més intel·ligible, més ordenada i més
popular en el llenguatge. Òbviament sense desfigurar res de les idees centrals.
Tot això abans de transformar els textos en materials de difusió pública i àmplia,
que representava una segona “traducció”.
No cal ni dir que aquelles “traduccions” van portar
a moltes discussions amb Cornudella i no sempre acabaven tranquil·les.
Nosaltres no discutíem la teoria perquè hi estàvem plenament
d’acord: la independència era tema claríssim, cap sacralització del
patriotisme, defensa del nacionalisme inclusió, atac directe a la xenofòbia, defensa
del socialisme democràtic basat en la solidaritat, defensa dels Països Catalans
i una actitud relativista de la consciència històrica del que estàvem fent.
El que jo volia era “embolicar” bé les idees i “vendre-les”
a la militància i a la població de manera intel·ligible, sense perdre la
serietat en el plantejament i que de manera clara ho entengués tothom. De fet estava
practicant el màrqueting polític, tot i que en aquell moment no en sabia res i
ni tant sols sabia que l’estava practicant.
En diferents documents interns i publicacions del
Front i també en la “Declaració de Principis i d’Acció Política” aprovada en el
primer Congrés del Front (1974), recollia bona part de les “traduccions” del
material teòric de Cornudella. Aquesta Declaració usualment en dèiem el “Llibre
Groc”, pel seu color de la portada. Els catalans, no sé perquè, ens agrada el
groc, però no hi busqueu molta simbologia, perquè segur la cartolina de la
portada era groga perquè fou el primer material disponible de papereria
clandestina i el més barat. Tot casualitats.
EN RESUM: en la preparació de la militància se li
proporcionava documents interns teòrics, estratègics i tàctics del Front i de
les diferents organitzacions sectorials que formaven la organització.
A més es proporcionava “Argumentaris Interns” sobre la participació del Front en els organismes de la lluita unitària antifranquista, participació emmarcada en la nostra aposta estratègica del FNC de la “unitat per l’acció”.
Posicionament
del Front
L’escola de militants del Front també aportava per escrit o de paraula idees als militants de com diferenciar-se de les altres forces polítiques.
Teníem a sobre el PSAN, la nostra desgraciada escissió,
que no deixava d’interpel·lar a la nostra gent ja enquadrada i evidentment es
barallava per hegemonitzar una possible nova militància. A més ens col·locava la
llufa de que érem de “dretes” i la versió Kitsch en organització o sigui
passats de moda i de mal gust, en canvi ells era un partit carregat “d’obrers i
d’intel·lectuals”. Nosaltres els “rurals”.
A part de ser una argumentació idiota, sí que incidia
en alguns dels nostres militants, en especial universitaris. Tot semblava una
baralla de pinxos de barri ... i en plena dictadura !!!. Jo els odiava. Ara els
respecto.
Després hi havia l’espanyolisme-catalanista del PSUC:
potents en tot, i perillosos en els reclutaments de nova gent perquè no
reclutaven sota el paraigües del comunisme com eren, sinó sota el paraigües de
la democràcia i l’antifranquisme. Fou un treball difícil explicar a la nostra militància
les relacions amb el PSUC i tota la lluita unitària.
I per acabar hi havia els gudaris antifranquistes d’Euzkadi
una constant influència externa per l’espectacularitat de les seves accions i
que va necessità molta pedagogia interna a Front per tranquil·litzar a tothom, abans
que es desballestes l’organització per la marxa d’una militància a seguir el
seu camí personal a l’acció directa i que va portar a la destrucció interna de
la professionalització política i exclusivament política, del Front.
(Continuarà: Els llibres recomanats per llegir
la militància).
-----------
IMATGES:
Escultures “The Heart of Trees” (2007) i “The Heart of Rivers” (2017) de
Jaume Plensa al MACBA de Barcelona (2019).