El
vesper de les Memòries
i les Commemoracions
En aquest blog estic intentant escriure unes Memòries
i ho presento com un “Assaig General” que vaig publicant perquè em permet
corregir errors de dates, llocs o el que sigui, que alguns lectors em corregeixen.
A més veig la reacció del que explico.
Tot això de les correccions i les opinions ho agraeixo
molt, per tant gràcies de veritat. Continueu per favor.
No sé quan, però tot el que he escric ho relligaré i
ja tindrem un petit llibre, almenys digital.
Cada dia rebo molts comentaris sobre el que escric.
Comentaris de tota mena : a favor i en contra. Com que no em diuen que escriuen
en “obert” o no accepten quan els hi proposo jo, reproduir el seu comentari al
blog, aquests textos queden en la intimitat.
En els posts del blog sobre la meva etapa política
al Front Nacional de Catalunya (FNC / el Front) està creant cert neguit
a alguns ex-militants d’aquest partit i a alguns acadèmics especialistes en
independentisme català per les meves opinions.
I això era previsible que passaria. I en previsió i
volen que no m’interferís en la meva militància política actual, carregada de Primàries
i treballant per unes properes eleccions, vaig repartir el lliurament dels
textos per Sèries i entre Sèries donava descans a les possibles polèmiques.
A mida que m’he anant fent gran passo de
moltes coses. A mi m’és igual que no se’m convidi a Memòries col·lectives del
Front, ni a Comissions Commemoratives, ni no sé quantes coses que han anat
passant any rere any. Suposo que és del més normal i de sentit comú que l’únic Secretari
General del Front encara viu, no se’l convidi.
Això perquè passa?
Un bromista ha arribat a dir: -Perquè no et trobem.
Dec ser la persona més identificada de l’independentisme català amb tot en obert:
des dels telèfons, adreces, feina, obert l’e-mail de Twitter etc etc. Dues
publicacions, dues redaccions de premsa més adreces d’e-mail. Tres blogs. I sinó,
el meu nom i telèfom el trobareu al buscador de Google.
Però n’hi ha d’altres que saben que sóc crític de
com s’explica la història del Front, crític que no estigui en serveis públics i
en obert la documentació arxivística del Front repartida avui entre diferents
militants i crític de com no s’afronta de veritat el problema dels xenòfobs del
“FN de Ripoll”.
Estic acabant l’última sèrie de Memòries sobre el
FNC que de veritat en podria escriure una enciclopèdia, però per no avorrir més
o repetir-me, prefereixo finalitzar d’aquí uns dies amb nous textos que encara
s’han de cuinar. I era obvi que arribaríem als temes més conflictius i més
polèmics.
No cal ser un geni per endevinar que temàtiques com
la “lluita armada” o la sortida meva de Front que jo la vaig viure com un “cop
d’estat blanc” o les diverses sortides d’altres dirigents, tindrien o tindran
una reacció polèmica, fins i tot de rebuig.
Per responsabilitat, per seguretat i per respecte a
la voluntat de molts militants morts i sobretot vius, no entraré a explicar perquè
uns o altres crec es van comportar com a “irresponsables” o com “indisciplinats”.
Com ja he escrit: quan siguem independents i després
de 10 anys, caldrà obrir al públic en general les intimitats d’aquestes històries
que ara no s’han d’explicar. Segur que no s’han d’explicar les del meu període
de militància dins i fora del partit.
Un grup d’acció directa té una estructura piramidal,
com també un partit polític en clandestinitat, i és clar: té un comandament, -un
Alt Buró per exemple-. I si un Capità per molt General que ell es cregui, no
segueix el que li manen, no el que li pregunten o suggereixen, un grup patriòtic
d’acció directa no és assembleari i tothom fa el que vol i menys si ets una
baula de la línia de comanament, si tot això no passa reiteradament, s’anomena “indisciplina”.
I si durant aquesta conducta reiterada finalment t’agafen
a quasi tota la teva gent combatent de la Columna que tu dirigeixes, alguns en
diem que és un “irresponsable”. “Irresponsable doble” si a més, ho acabes explicant
en un llibre.
Els que em critiquen que hàgim creat un MEMORIAL
Joan Cornudella – Joan Colomines, perquè un és un traïdor venut al PSOE i l’altra
venut a Convergència, o sigui com jo suposo. Crec que no entenen bé perquè ho
fem.
Avui el llegat del Front és totalment vigent
i triomfador en l’arena política en diferents sigles de col·lectius cívics i
partits polítics, i aquestes persones, aquests polítics, en varen ser els
arquitectes i els constructors. I perquè els estimem, hòstia !!!
Sincerament els talibans nostrats els
defujo tant com puc i precisament “l’Avi” i el meu pare m’ho varen ensenyar.
+++
IMATGE: “Freedom
Sculpture” (2001) de Zenos Frudakis. Instal·lada a Filadelfia (USA).