CALAIX
DE SASTRE: final del meu particular homenatge en
la commemoració
dels “80 anys del Front”
1. Ja he arribat
al final de les meves sèries sobre el Front Nacional de Catalunya que
vaig viure, lligant-ho amb la celebració dels “80 anys del Front”. La veritat
és que tinc encara moltes coses a explicar sobre el partit, però ho deixaré per
fer-ho en altres formats que no siguin com en aquest blog: un dietari personal.
Seguiu enviant comentaris i dades per rectificar tot el que calgui.
2. Un tema pendent:
No hi ha dubte que el “Front Nacional de Ripoll”, el partit polític legalitzat amb traïdoria per les lleis espanyoles taca el nom i la història del Front Nacional de Catalunya.
El problema ja no és que s’atribueixin el nom d’un partit històric, el problema també és que pretenen i així ho expliquen: ser-ne els hereus i reivindiquen el seu passat, centrant-ho en l’època del principi de l’organització.
Tot això amanit amb perles com la xenofòbia, el racisme, la insolidaritat amb els més dèbils, el supremacisme del català com a mascles prepotents, el plantejament del català com una obligació repressiva i moltes altres plantejaments reprovables i incompatibles amb la independència que és llibertat i no una presó per qui no combrega amb les suposades “essències nacionals”.
És un plantejament reaccionari a combatre per higiene democràtica i d’alliberament nacional.
No sé encara que s’ha de fer, però s’ha de fer alguna cosa.
Idees?
3. Des del “MEMORIAL Joan Cornudella – Joan Colomines” continuarem impulsant el PROGRAMA “Memòries de dones independentistes” per tal d’incentivar a que escriguin pàgines memorialistes les militants històriques vives. Aquest programa és introduir la perspectiva de gènere en els estudis i memòries de l’independentisme.
La veritat és que costa molt animar a escriure a les protagonistes que hem connectat, però també costa trobar-les digitalment perquè ens trobem amb una situació que no havíem previst: dins d’aquest col·lectiu femení la bretxa digital és un fet.
Ja veurem si tot arriba a bon port, de moment pinta molt malament. Si podeu ajudar, serieu molt benvingudes i benvinguts.
4. Segur que seguiré escrivint sobre el Front, però ara començo les meves “memòries d’infantesa i adolescència (1951-1968)” com el post ja publicat al meu blog: “1951 / 2020”.
No crec que interessi molt als membres d’algunes de les llistes d’e-mails que ens enviàvem textos polítics, per tant no en faré una distribució diària.
A més vull entrar a parlar de la política del nostre dia a dia.
Però si algú vol seguir connectat amb el meu blog, hi ha una manera automàtica.
En el meu blog, al començament, a la columna de la dreta, com a segona entrada que diu: “Novetats d'aquest blog al vostre E-mail”. Només cal posar la vostra adreça d’ e-mail i cada vegada que hi ha un text nou, l’enginy us envia una nota amb el link.
És un enginy nord-americà que funciona amb la seva franja horari i triga unes hores en l’avís als subscrits.
Però com sempre, qui vulgui connectar amb mi directament, l’e-mail és la millor via: locampus@gmail.com
El meu mòbil sempre està desconnectat pel públic en general, no cal que ho intenteu.
Si cal parlar per telèfon amb mi és aquest: (+34) 973204907. Hi ha un contestador automàtic per deixar una gravació. Si estic escrivint, ja pot trucar el telèfons mil vegades que l’acabo desconnectant i no contesto. Un dia vaig descobrir una cosa que sembla que sabia tothom: que depenen de com va la trucada, quan penges acabes escrivint diferent.
Bona sort a tothom.
+++
IMATGE: Escultura “Head of sleeping child” (1908) de Constantin Brancusi.