Cap a la independència
després de les eleccions
del 14 de febrer (Primera part)
Mentre la nostra
honorable casta independentista intentarà formar govern autonòmic, cal
organitzar la base independentista per donar suport a les reivindicacions que
poden fer possible la nostra independència nacional.
Ni els partits sobiranistes, ni les institucions autonòmiques malgrat les majories electorals de més del 50 % per la independència, no ens portaran a la llibertat. Caldrà a més, el compromís de la gent.
S’ha de preparar la ciutadania per participar pro-activament en el procés reivindicatiu i per això cal tornar a parlar del PROJECTE ESTRATÈGIC de la Via Catalana a la Independència.
Un Projecte que he reivindicat altres vegades i que ara cal re-formular després de les últimes eleccions:
Primer punt: Cal que els afiliats dels partits i entitats independentistes passar-los o sigui preparar-los: d’afiliats a militants. Un militant per convèncer i reclutar adhesions.
Segon: Empoderar els 2 milions i mig d’independentistes a militants pro-actius de difusió de l’independentisme. Mentalitzar que cal participar activament, encara que sigui de manera modesta.
Tercer: Portar l’independentisme als menjadors de les cases. Ni els independentistes convençuts saben defensar amb un argumentar-hi potent la reivindicació nacional.
Quart: Realitzar un reclutament de nous independentistes i en especial fer-ho en poblacions i barris poc propensos avui a les tesis sobiranistes. Cal articular una campanya singular de caràcter públic, dedicant-hi molts recursos, tant humans com materials. Aquesta mena de campanyes són molt diferents de les campanyes electorals.
Cinquè: Articular i promoure les anomenades “Eines de País” per copar democràticament i dirigir el màxim d’organismes públics i privats del País i fer-ho en clau sobiranista.
i Sisè: Promoure la cultura de la unitat independentista, buscant noves fórmules organitzatives unitàries per defensar les reivindicacions de l’amnistia i l’autodeterminació. Les diferents cultures dels partits i col·lectius independentistes fa impossible una acció unitària estable, que només pot venir de la ciutadania de base, organitzada territorialment per tot Catalunya.
Sense un canvi de xip radical en l’estratègia, no hi haurà independència.
+++
IMATGE: Cartell “7 de Novembre – Assemblea de Catalunya” d’Antoni Tàpies, editat per la Sala Gaspar de Barcelona (1971).