Laura Borràs Presidenta
del Parlament de Catalunya
Per a Junts per Catalunya les eleccions al
Parlament no ens ha anat malament, sincerament millor del que jo creia que
passaria.
A mi m’hagués agradat que la candidatura de Borràs hagués
estat política i no només sentimental, projectada a l’americana.
Mireu la seqüencia de candidatura i personal:
Dona-exiliats–presoners-primer d’octubre-repressió-pirotècnia
audiovisual-culta als líders-simpàtica-look de triomfadora-esposa de cirurgià-mare
de jove espavilada-santa innocència política-voyeur literària-calumniada per
factures divertides-intel·ligent-guapa-mezzsoprano incapaç de cantar en una
coral-venjativa-temerària-mentidera patriòtica-mal educada amb qui la critica-trepadora:
encara li falta ser presidenta de la seva escala-la nineta dels ulls de Torra-dona
que es pensa que és d’esquerres-diana d’improperis pel desgraciat d’en Rufián-el
personatge senyora més divertit de Polònia: Laura Borràs ho té tot i podia ser
una fórmula triomfadora.
No, no -m’agradi o no- és, és una fórmula
triomfadora de l’època de la imatge i del Twitter.
He volgut entendre més el personatge que jo
escoltava a la ràdio, bavejant mentre la Laura fent d’apòstol de que la lectura
és transformadora, ens explicava les grans històries d’amor i passió de la
literatura catalana. Jo que sóc un romàntic ja veia “els dos amants com
nosaltres” i ara he començat a llegir els seus llibres.
L’últim no, perquè encara no es troba en digital. El
llibre on la senyora Borràs diuen que ens explica que participant al referèndum
de l’1 d’octubre va dir: - Ara em comprometo políticament i per començar vull
ser Presidenta de Catalunya. És o no és la Laura una crack?
Tot això no és broma: Ella és així i ha passat.
Jo que sóc un malalt de la política m’agrada
estudiar les dones polítiques del món, les més actuals i per fer política s’ha
de tenir aquest punt d’ego pujat, que pregunta diàriament al mirall -Qui és la
més guapa de Catalunya?
És a dir la Laura Borràs, -que algun dia s’hauria de
rodejar d’assessors crítics i no només de massatgistes de culte-, és un bon
valor polític i ara toca que sigui Presidenta del Parlament de Catalunya.
Tot són avantatges: Una dona al segon càrrec institucional
de Catalunya, rellevància pública, impossible fer-ho més malament que l’actual
President del Parlament, no l’haurà de dirigir el President Aragonès i mentre
tant, podrà llegir i escriure llibres de divulgació literària, la seva
veritable vocació i d’això si que hi entén.
(Continuarà)
+++
IMATGE:
Escultura “Minna’s Words” (2018) de Jaume Plensa.