La CUP al Govern de Catalunya?
Els resultats electorals novament
obliguen arribar a un acord tot el món independentista parlamentari. Així doncs
la CUP o sigui els anticapitalistes independentistes catalans tornen estar en
valor per fer una majoria i com sempre en volen cobrar un preu astronòmic.
La CUP han estat uns miserables en totes les negociacions i en els moments que més se’ls necessitava, fins i tot quan més se’ls necessitava per enviar a l’opressor espanyol un missatge d’unitat sòlid, han utilitzat el filibusterisme parlamentari, la crueltat política i el cinisme suposadament patriòtic per desmarcar-se. En podria donar la llista de tot el que han fet, però no cal perquè és ben coneguda.
¿Com potser que gent honesta, de conviccions progressistes, profundes, de catalanisme d’alliberament nacional robust no sàpiguen treballar amb altres independentistes enquadrats en formulacions polítiques diferents i amb conviccions ideològiques, estratègiques i tàctiques diferents?
Simplement la CUP no té cultura de lluita unitària.
Em podeu dir que m’equivoco que precisament la CUP és un conjunt de confluències internes, fins i tot les confluències a més de tenir denominacions diverses, tenen concepcions i accents polítics ben diferenciats. Sí, si això diuen, però més que l’independentisme el que els uneix és l’anticapitalisme i una concepció de classe ben afinada.
L’independentisme de la CUP va variant en les diferents confluències, fins arribar a alguna confluència que l’independentisme és instrumental i profundament líquid perquè el que compte de veritat és una actitud bel·ligerant de classe.
Però tot això, no és LLUITA UNITÀRIA d’alliberament nacional contra l’espanyolisme opressor.
A nivell parlamentari l’independentisme té ERC, Junts i la CUP
O sigui ERC: un partit d’esquerra moderada amb una columna vertebral independentista però que també incorpora avui federalistes transvestits en republicans autodeterministes, aquesta ha estat l’opció per “ampliar la base” o segons l’últim eslògan “obrir-se a la via ample”.
O Junts: un partit de centra-dreta i esquerra moderada amb vocació de bloc transversal, unit exclusivament pel seu independentisme. Hi ha una diversitat ideològica que el lideratge de puny tancat de Puigdemont tradueix amb un suposat progressisme cap a l’esquerranisme moderat. Prediquem transversalitat, però hi ha un discurs únic que difumina o inhabilitat les diferents veus ideològiques. Aquest és el meu partit.
Sobre la tipologia de la CUP ja ho he expressat abans.
Això és el que hi ha.
Per que la CUP no té cultura de lluita unitària?
Perquè sempre el que pretén pactar no són uns punts comuns de mínims entre ERC i Junts, sinó que el que pretén és que assumeixis el seu programa polític i ideològic.
Em centro entre Junts i la CUP.
Aquestes dues formacions només poden pactar bàsicament un full de ruta independentista. Poden confluir amb una lluita compartida antirepresiva, antiracista i antixenòfoba, però no pot pretendre la CUP que JUNTS assumeixi “... materialitzar confrontacions específiques amb l'Estat per defensar drets en matèria d'habitatge, emergència climàtica o igualtat de gènere. I amb un gir a l'esquerra que, per exemple, blindi el dret a l'ocupació de pisos de grans tenidors, acabi amb les externalitzacions en sanitat i revisi de dalt a baix el paper dels Mossos ...”.
Junts està a les antípodes de la CUP o deiem-ho a l’inrevés la CUP està a les antípodes de JUNTS.
És clar que hi
ha punts comuns de mínims en temes d’habitatge, d’emergència climàtica o d’igualtat
de gènere, fins i tot en qüestions de sanitat i en temes d’ordre públic com la
BRIMO, però les solucions en molts aspectes seran diferents.
Si ja a JUNTS per la seva transversalitat ideològicament parlant, té dificultats en les seves dinàmiques sectorials, per exemple jo no hi tinc res a veure amb en Damià Calvet o el Ramon Tremosa per citar dos “dretans” de solera, imagineu doncs lligar la maionesa amb la CUP.
La lluita unitària independentista actual simplement ha de tenir uns mínims assumibles d’alliberament nacional per tots els seus participants, no es pot pretendre “colar” programa ideològic als altres i d’això últim la CUP en són especialistes.
La CUP al Govern?
¿Sense que la CUP assumeixi la lluita unitària internacional de l’independentisme, sense estar al Consell per la República i amb la constant mala praxi de negociació com per exemple haver-se desmarcat del nomenament de la Presidenta del Parlament: la CUP al Govern? És una broma?.
(CONTINUARÀ: Realment convé un Govern presidit per Aragonès?)
+++
IMATGE: Escultura “Love” d’Alexander Milov.