Realment convé un Govern
presidit per Pere Aragonès?
Arribo al final d’aquests petits comentaris
d’una sèrie sobre el gran fenomen polític del paper couché que és el nou
càrrec de Laura Borràs i òbviament cal fer algun comentari sobre la constitució
del nou Govern català.
No sé si ho heu vist, però deambulen uns “personatges màgics” per tot Catalunya, suplicant que els facin Consellers o Conselleres.
Per fer-se veure les autoritats autonòmiques que avui estan en funcions fan propostes de projectes reciclats que treuen de tots els calaixos; fan articles que publiquen sobretot a diaris comarcals; escriuen una carretada de tuïts commemorant-ho tot; feliciten a la nova Presidenta del Parlament penjant selfis d’ells amb la primma dona del Parlament; també feliciten al President Torra que ara fa de killer -via nou llibre- a tothom que l’ha traït. (Per qui no domini l’anglès: killer a més d’assassí i matador, també vol dir esbirro i mosso). I d’altres també feliciten a la tant desitjada senyora Meritxell Serret que d’una manera coherent com exiliada va renegar del Consell per la República i va ningunejar políticament -no humanament- a tot l’entramat internacional del Procés.
Doncs seguint aquest suplicatori tant català de demanar “un càrrec, per favor”, aquests autocandidats a Consellers i Conselleres participen a tota mena de videoconferències, sobretot de cultura que els situa com a gent llegida i culta.
Dit d’una altra manera, fan campanya perquè el President del meu partit: Junts i el President de l’altre partit: ERC, els hi posi el dit a la testa i els coroni Consellers i Conselleres.
Sembla una ironia i no ho és: aquí només mana Puigdemont i Junqueras i els demés a creure. Dos estimats Presidents -almenys per mi- que ja han acabat el seu primer trajecte cap a la seva tant merescuda jubilació política. Són els líders d’una casta nostrada que ja ha acabat el seu recorregut i perquè sigui gloriós aquest final, han de saber fer-lo acabar bé, que vol dir a temps.
Però abans hem de fer Govern Autonòmic.
Pere Aragonès serà un honest President de la Generalitat i segurament ho serà si sap ser honest amb Junts, cosa que ha de comportar un canvi radical de la seva pràctica interna de governança.
En realitat Aragonès des del primer moment, quan encara el President Torra estava de cos present a Palau, era el que manava i era Esquerra qui dictava, no només les grans pràctiques governamentals, sinó a més construïa el discurs públic.
Però en realitat Pere Aragonès els seus enemics els té a ERC i no a Junts.
Però tothom hauria de saber que no hi haurà govern de manera immediata sinó es lliguen almenys tres polítiques: una política autonòmica i independentista a Catalunya; una política Estatal o sigui a Madrid i una política internacional.
¿Us imagineu al Pere Aragonès dient-li a Gabriel Rufián que a partir d’ara seguirà la línia governamental unitària i mancomunada de la Generalitat de Catalunya? Que es coordini? Que baixi els decibels de critica als socis de Junts, deixi de calumniar-los i de qualificar-los de dretans?
És inimaginable.
I per què? Perquè ERC és un Vietnam.
Junts és una olla aranesa cuita per pixapins. Però Esquerra és un Vietnam com molt bé diu en Joan Tardà. En realitat Tardà ho diu de la relació d’ERC i Junts, però com que pensa que Junts no és res, el que descriu és el merder intern d’ERC.
Podríeu dir que s’ho facin, però no senyores i senyors: hem de fer Govern autonòmic i salvar a Pere Aragonès.
Els “Aragonès” d’ERC són la facció que pot perdre la jugada interna i llavors ens haurem d’entendre’ns amb els d’ERC que venen de l’antic PSUC/Iniciativa/Nacionalistes d’Esquerra i que parlen de republicanisme i d’independentisme instrumental. Els federals d’ERC.
Desconec el dia a dia de les negociacions, però hi ha una cosa clara, els de Junts hem posat nerviosos de veritat als d’ERC i aquests han canviat una miqueta el rumb.
Com?
Doncs per exemple: eliminant els Comuns de la Mesa del Parlament i col·locant a un dels seus com és el diputat Ruben Wagensberg.
De la “Via Ample” i del: -No em feu triar, de Junqueras referint-se a que no el fessin triar entre Junts o els Comuns, han acabat deixat caure als Comuns de la Mesa sense cedir-los l’espai com els hi havien promès.
Clar que entre el profe pijo senyor Wagensberg i un dels Comuns no hi ha tanta diferència. En Ruben és aquell diputat que pontificava que se sentia més a prop dels Comuns que de Junts, que sempre ens confonia amb molt mala llet “com els Convergents”.
I és que ho han de tenir clar els d’ERC a Junts no ens va el poliamor.
Coses possibles o que podrien passar:
Tindrem dues noves Conselleries, una sobre temes de gènere i una altra sobre canvi climàtic.
Recuperarem el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació per unificar les polítiques del sector audiovisual en un sol departament.
La Memòria Històrica s’ha de treure del Departament de Justícia i donar-li un valor polític, passant-la a Presidència.
I el Departament d’Exteriors, sense més altres competències i distraccions, ha de fer política internacional lligant-la clarament amb la feina internacional dels exiliats i de l’organisme de coordinació internacional de l’independentisme català al món que és el Consell per la República.
Com es pot veure molta feina i els enemics els tenim a les diferents cases de l’independentisme, ara no valen les excuses de la repressió, de Madrid i dels nostres veïns els espanyols.
+++