Laura Borràs Presidenta
del Parlament de Catalunya
i
Ambaixadora Extraordinària
del Consell per la República
Desconec sí hi haurà futur Govern de Coalició a la
Generalitat de Catalunya, si m’ho preguntessin a mi jo respondria: sense un
acord d’un Full de Ruta Integral a Catalunya, a Madrid i a nivell
internacional, seria millor que Junts per Catalunya quedes al marge del
govern. Investíssim a Aragonès i féssim la “revolució” de base a tot el
territori, empoderant arreu per l’independentisme.
A mi ningú em preguntarà res, però espero que el
proper Congrés Nacional Extraordinari
convocat per Junts per Catalunya per triar el President del Consell
Nacional del partit i el Defensor de l’afiliat, sigui també un bon moment per
decidir si s’entra o no, al govern de coalició. El Congrés està convocat pels
dies 7 i 8 de maig.
De moment la dreta-dreta, els liberals, i els
filoPDeCats de Junts volen entrar al govern perquè sense càrrecs no entenen, ni
saben fer política; la colla del President Torra, el centre-esquerra i
l’esquerra de Junts voldríem estar fora del govern per coherència sinó hi ha
acord integral i perquè sabem fer política directa al territori.
Ja veurem.
Però la maquinària independentista ha de
continuar, encara que tenim molts mandrosos que no mouen un dit, alguns esperant
la pedrera d’un possible càrrec -gran o petit- institucional.
El lector o lectora no cal que somrigui, perquè
pregunteu-vos quan fa que heu convençut algú o alguna per la independència.
Potser fa molt o potser espereu que la feina la facin els altres.
Però insisteixo: Tothom és imprescindible, tothom,
encara que l’aportació penseu que serà petita, perquè no hi ha aportacions
petites en el compromís per la llibertat nacional.
Una de les primeres coses que cal aclarir és el
paper del Consell per la República.
Recordeu que aquest Consell és una entitat privada
amb seu a Waterloo i que pretén internacionalitzar la qüestió catalana.
Com tothom ha escoltat o llegit, en les
negociacions del possible govern de coalició, ha aparegut el futur paper del Consell
per la República.
Aquest organisme boicotejat fins ara sense
mirament per ERC, ha ressorgit en tots els mitjans de comunicació i s’ha posat
al centre de les negociacions d’un Full de Ruta Independentista Compartit.
Aquest reflotament d’imatge pública del Consell
per la República ha estat ja un èxit, un èxit extraordinari pel Consell,
acabi com acabi la reformulació del seu paper polític. Mai haguéssim pogut
pagar una campanya de publicitat per situar la marca del Consell per la
República entre la ciutadania, com ha acabat passant a zero euros de
despesa.
Aquest és un dels peatges per ERC que ha d’assumir
per la investidura d’Aragonés, que sí o sí tindrà, però veurem si solets amb
els anticapitalistes o un govern de coalició amb Junts.
Recordeu que és el Consell per (per) la República
i no el Consell de (de) la República com hauria d’haver estat o sigui el
Govern Legítim a l’Exili que fou destituït per l’article 155 i posteriorment
perseguit per la justícia espanyola.
I entre altres raons, cal ja dir-ho: l’estratègia
fallida i suïcida d’haver-se quedat a Catalunya Junqueras i una colla de
Consellers i Conselleres de Junts i d’ERC, que varen acabar a la presó, a més
del seu sacrifici personal del que tots ens solidaritzem, varen dinamitar tenir
avui un Govern Català a l’Exili representatiu i potent.
Ara és el moment de fer un pas de qualitat en la
configuració del Consell per la República, a més de continuar tenint la màxima
representació el President Puigdemont, s’ha de buscar la manera de que tot el
món independentista, tant el parlamentari com l’extraparlamentari, s’hi trobi còmodament
representat, però a la vegada s’ha de buscar un pont de lligam amb el món
institucional de la Generalitat de Catalunya.
El nou Govern ha de tenir un Departament d’Exteriors
que ha de construir una estructura que reforci i capitalitzi la feina del
Consell per la República. Òbviament com diu el futur President Aragonès: -Tenint
un govern sense tuteles. Això està bé propugnar-ho i fer-ho. Però volem un govern
per fer la independència, no per gestionar exclusivament una autonomia.
Però hi ha un altre nivell institucional que ha de
saber-se enllaçar amb la dinàmica del Consell per la República
que és el Parlament de Catalunya. I això fer-ho a traves de la seva
Presidenta Laura Borràs.
A la senyora Borràs a més d’encantar-li fer també
una tasca internacional, és el personatge adequat.
Per que?
Primer perquè és bona en representació i
visibilitat pública.
Segon perquè es va presentar a unes Primàries a
Junts per fer de líder del partit i no per fer de figureta de Lladró
d’un lloc institucional autonòmic.
I tercer perquè a més, Laura Borràs com a
Presidenta del Parlament, li donaria una nova dimensió política a una entitat
privada de projecció internacional com és el Consell.
Tot això lliga institucionalment?
Tothom ho veurà bé? Segur que no.
Els unionistes es posaran histèrics.
No s’ha de tocar res. La Presidenta del Parlament
de Catalunya seguirà fent de Presidenta fidel i compromesa a la llibertat
parlamentaria; però a més a nivell “privat”, a nivell “personal”, hauria
d’acumular un altre càrrec, amb títol públic i àmpliament publicitat
internacionalment.
Laura Borràs Presidenta del
Parlament de Catalunya i Ambaixadora Extraordinària del Consell per la
República amb seu logística a Catalunya.
Que la senyora Borràs tingui una parcel·la i equip
internacional, serà un actiu fabulós per l’independentisme català.
I tot el que és bo per l’independentisme, també ho
és per ERC, per la CUP i per Junts.
(Continuarà)
+++
Imatge:
Fragment de l’escultura “Buste de femme / Marie-Thérèse” (1931) de Pablo
Picasso.