Fent premsa universitària i escolar
És agradable rebre e-mails que em diuen “ ... que
passa, que no escrius al blog ? ...”.
En realitat no he deixat d’escriure des de que em
llevo fins que vaig a dormir, però ara estic en mode periodista i no parem de
redactar material pel digital LO CAMPUS DIARI.
Que ningú és pensi que és fàcil editar i escriure
per a joves universitaris.
La temàtica, la presentació, la llargada, el sistema
informàtic, l’àudio, el audiovisual i moltes altres qüestions han de captar l’atenció
d’un lector que amb un simple clic, en 2 segons, traspassa o passa olímpicament
de la teva notícia.
Avui podem saber que mira el lector, el temps que hi
dedica a cada entrada i quasi us podria dir el “que diuen i pensen” davant el
nostre material i tot això ve referenciat i monitoritzat per la rapidesa,
fortalesa o tebiesa del clic i de l’estirament de la imatge amb els dos dits al
mòbil, per exemple.
Hi ha programari per comptabilitzar-ho tot.
Però tot no val i seguir una línia editorial
coherent, de Països Catalans i crítica, té les seves dificultats.
Escriure amb el marc mental dels Països Catalans o
si ho voleu diferent: de les universitats de parla catalana o si encara ho
voleu més neutre i acadèmic: de l’espai de la Xarxa Vives d’Universitats,
comporta escriure globalment sobre l’àrea catalana, per exemple a LO
CAMPUS DIARI quan diem Generalitat s’ha d’especificar sempre entre
Generalitat de Catalunya i Generalitat Valenciana i així en tots els camps.
A nivell d’anuncis, la nostra font econòmica, no
posem anuncis en altres idiomes que no siguin en català. No posem anuncis de “cases
d’apostes de joc” com ens han proposat. I així els comercials ho tenen difícil,
però no es poden saltar la filosofia editorial de la publicació. (Per cert busquem
un comercial).
Un amic em deia “... sempre ploreu.” i és veritat
que ho fem, perquè necessitem ajuda.
Jo no confio ni una dècima amb les administracions públiques
fent costat a la premsa universitària i escolar. LO CAMPUS DIARI només
ha rebut de la Generalitat de Catalunya des de l’any 2012: 68 euros (seixanta
vuit euros) que varen trigar a pagar-los tres anys. I com que nosaltres no
volem passar pel gansterisme d’obligar-nos a que hem de ser d’una “entitat
periodística gremial de pagament” per accedir a la publicitat pública, no hem
tingut accés a res. Vull dir entitats privades corporatives empresarials de
premsa i no em refereixo als Col·legis de periodistes.
Però no ens posem de mala lluna que nosaltres estem
de celebració, acabant la primera setmana pública del web redissenyat de LO
CAMPUS DIARI, ara caldrà afinar el treball periodístic, el treball informàtic
i el treball comercial. Tres potes que com editor i director em preocupen.
Cada dos dies per primera vegada LO CAMPUS DIARI
publicarà una Editorial, us deixo les tres primeres d’aquesta nova etapa,
que també per primera vegada tenen una versió en àudio.
EDITORIAL: Anem a córrer riscos : estrenem Web .. clicar aquí
EDITORIAL: El “bonisme” lingüístic a la universitat .. clicar aquí
EDITORIAL: La infantilització d’alguns Programes Sèniors de les nostres universitats .. clicar aquí
-----
IMATGE: Escultura
de l’Equip Crònica. LCD del IVAM.