El
que vaig aprendre al
Congrés Nacional de
Junts
per Catalunya 2022 (Primera
part)
Començo aquesta
reflexió quan he pogut tenir accés al text final de les Ponències del Congrés
Nacional de Junts 2022 que han penjat a l’Espai d’internet on els afiliats hi
podem trobar documentació.
Han trigat 15 dies a penjar els documents. Això significa que durant aquest temps enorme en política, no hem pogut oferir aquest material ni als afiliats, ni als simpatitzant, ni a ningú que podríem captar pel partit.
I els que físicament no vàrem assistir als actes del Congrés, però havíem aportat esmenes a les Ponències, fins ara no sabíem com havia quedat tot.
No saber rendibilitzar el teu propi material i discurs, aparentment són anècdotes, però pels que estem interessats en l’organització, formació i captació de militants del partit, tot aquest comportament no és cap anècdota.
S’ha substituït en Jordi Sánchez i Carles Puigdemont per Jordi Turull i Laura Borràs per acabar fent el mateix?
Com tothom sap el Congrés va tenir dues parts.
De la primera part celebrada a Argelers el més important, després d’una marató de mítings, és que es varen donar a conèixer la tria dels “grans càrrecs” del partit.
Hi va haver una negociació prèvia a la votació d’això que en diuen les “dues ànimes” de Junts. Per una banda la senyora Borràs i els seus, i per l’altra banda el senyor Turull i els seus.
Tot això de les “dues ànimes” és un total engany, perquè sí que són importants aquests dos sectors, però hi ha altres ànimes a Junts, segur minoritàries, però més influents del que la premsa difon.
Dit directament: a mi m’importa un rave la Borràs i en Turull o m’importen molt, tot dependrà de sí són un llastre o un actiu pel nostre objectiu cabdal i únic: que és l’independentisme. Sí són útils, anirem a tope amb ells, sí no, farem com en Jordi Sánchez els posarem a sou en qualsevol xiringuito que ens inventem i els retirarem amb dignitat.
Dir tot això no és gents escandalós, a més els nostres protagonistes coronats a l’Olimp de Junts, dirien i farien exactament igual que jo.
Avui la Borràs ens és útil perquè és la rauxa i en Turull ens és útil perquè és el seny.
És igual si m’agraden o no personalment, és igual si son uns desconsiderats, maleducats i uns egòlatres. Seria com recriminar a una ballarina de tenir un ego descomunal, perquè vol ballar a l’escenari i fer-se veure al públic.
Si són útils pel Projecte Independentista endavant i perquè quedi clar: ho són molt d’útils, fins que no ho siguin.
+++
PD: La trampa de
que no podem criticar als nostres perquè hi ha repressió, perquè certament hi
ha repressió, és un abús intern i extern de Junts que és totalment
inacceptable. A Junts, malgrat en Jordi ho pensi, no practiquem el “centralisme
democràtic” dels comunistes. Hi ha acords comuns a respectar, però la
dissidència s’ha de respectar a Junts i pot tenir veu pública. Jo que soc
periodista, a mi cap “xulo-piscines” m’esbroncarà, sigui de la tribu que sigui.
(Continuarà: SEGONA PART El País de les Meravelles de l’Aleix Sarri)
+++
IMATGE: “The poem object of dreams” de Mariano Peccinetti.