El
que vaig aprendre al Congrés Nacional de
Junts per Catalunya 2022
SEGONA
PART: El País de les Meravelles de l’Aleix Sarri
El lector d’aquest blog segurament no sap qui és el
senyor Aleix Sarri, per resumir-ho: avui és un dels “boys” del President
Puigdemont.
A Barcelona és el director de l'Oficina Euro-parlamentària
de Puigdemont, Comín i Ponsatí.
I va ser el Coordinador Ponent de la Ponència
Política del Congrés de Junts.
A part que va ser un triler i un mal educat
en la discussió de la Ponència Política, va fer una pirueta que jo també he
utilitzat quan era cap de gabinet de Consellers i Ministre, que és donar una
ordre o promocionar una idea i els meus interlocutors no sabien en realitat, si
era de collita meva o de la meva autoritat superior. I amb aquesta ambigüitat sempre
triomfava la meva demanda.
En la discussió de la Ponència Política el senyor
Sarri va fer el mateix, quan li convenia treia l’espectre del President
Puigdemont i així driblava les critiques i imposava el rodet que esclafava qualsevol
innovació del text.
El senyor Sarri no estava sol en la redacció de la ponència,
l’acompanyaven el diputat autonòmic Joan Canadell, el diputat autonòmic Francesc
Dalmases, la diputada estatal Míriam Nogueras, en Josep Rull avui ja President
del Consell Nacional de Junts i la diputada autonòmica Mònica Sales.
Quasi tots diputats i experts en discussions
parlamentaries, però al seu partit no van permetre una esmena a la totalitat de
la seva Ponència Política. Una pràctica plenament democràtica.
L’Esmena era ben simple el text inicial a més de
pedant, era un seguit de valoracions superficials que no passarien ni un simple
treball final de cap Grau universitari. Però a més el text no responia a un
partit de format de bloc nacional o sigui plural.
Eren unes elucubracions polítiques, carregades de
mentides patriòtiques directes o per omissió. Per exemple: Cap relat, cap relat
nostre sobre l’anomenat “Procés”. Fet de manera verídica i amb la corresponen
autocrítica si fes falta.
No puc entendre que tinguem tants acadèmics a prop
de Junts i no aprofitem els seus coneixements.
El més preocupant de tot és que un cop llegit el
text final aprovat, no saps cap on has de tirar en la lluita diària. El
pragmatisme i les propostes concretes de mobilització dels afiliats i
simpatitzant no hi són.
I a més en aquesta Ponència Política ningú pot
arribar a saber quina diferència hi ha entre Junts, ERC i la CUP.
Com potser que fem un partit nou i no sapiguem
diferenciar-nos de la nostra “competència” directa ?
+++
Quatre qüestions que son de traca i mocador en les
Ponències Polítiques INICIAL i FINAL, i que cal per cada una un tractament i
text a part.
Només ara les presento amb un titular:
1-El RETORN del President legítim de Catalunya
Carles Puigdemont liquidat de les grans consignes polítiques de Junts.
2-El President Quim Torra SILENCIAT expressament en
el text de Junts.
3-La MINORIA NACIONAL ARANESA tractada com un
subjecte polític de segona.
4-La MEMÒRIA DEMOCRÀTICA de l’independentisme català
ningunejada i tergiversada.
(Continuarà)
+++
IMATGE: Quadre de René Magritte “La trahison
des images” (1929).