El
que vaig aprendre al Congrés Nacional
de Junts per Catalunya 2022
Recordo que el 19 de juliol de 2019 en aquest Blog
vaig escriure un post, un petit text titulat “M’he fet del Club de fans del President Torra”.
Bé, el títol ja ho diu tot i seguint buscant en el Cercador
d’aquest Blog veig que he escrit diversos textos sobre el President Torra i no
sempre en dic lloances.
Sobretot el President Torra és més un patriota que
un politic estratègic. Ha comés alguns errors, sovint mal assessorat, i
sobretot ha conreat un lideratge líquid poc eficaç en la organització i mobilització de l’independentisme.
Hagués pogut construir el “Partit de la
Majoria del President”, el “Partit de l’independentisme de base”
i no ho va fer, ni tant sols ho va intentar. I això que va tenir el poder i la
visibilitat de tot un President Autonòmic.
Doncs perquè en soc fan ? Per ser un
polític d’un guix moral i d’una honorabilitat enorme.
Agradi o no el President Torra, que NO és afiliat de
Junts per Catalunya, no és possible fer una Ponència Política com la del Congrés
de Junts sense parlar del personatge, almenys de com va patir la repressió i
que fou destituït de la Presidència per la repressió.
Doncs la Ponència Política carregada de palla i més
palla des de no sé quin segle, fa una pirueta i s’oblida de parlar del
President Torra. No és citat ni una sola vegada.
Però per fer-ho més feridor quan es va proposar
almenys dir entre un paràgraf que es parlava del President Puigdemont: El President Quim Torra, injustament
represaliat, des del primer dia va assumir aquest paper de “substitució
política” a l’espera del “retorn”. Això tampoc fou acceptat.
Dues preguntes simples:
És possible parlar del Procés sense ni citar al President
Torra?
Per què els ponents decideixen prendre aquesta
actitud?
I és de calaix, si els ponents no t’accepten un tros
de text nou, difícilment després l’assemblea t’ho assumirà.
La clau de tot -i ara descobreixo la sopa d’all- és
la composició de la comissió de ponents que fan la redacció de la Ponència. Fou
en la tria de la seva composició on els dos sectors majoritaris de Junts varen repartir-se
el pastis. Literal.
Recordem de qui parlem: Aleix Sarri com coordinador,
més el diputat autonòmic Joan Canadell, el diputat autonòmic Francesc Dalmases,
la diputada estatal Míriam Nogueras, en Josep Rull avui ja President del
Consell Nacional de Junts i la diputada autonòmica Mònica Sales.
Ni un de cap altre sector, que no sigui de la
senyora Borràs o del sector del senyor Turull.
Com potser que tots aquests companys ningunegin
al President Torra en la Ponència Política?
La senyora Borràs s’ho ha de fer mirar, perquè més
suport personal i públic que ha tingut del President Torra aquest no las ha donat a
ningú, fins arribar a la incomoditat de
fer-nos combregar de la Borràs no només per la inqüestionable repressió que
pateix, que la pateix, sinó a més obligant-nos acceptar com a bona la
seva etapa de Consellera de cultura. Home no, però això seria un altre text.
Finalment: El President Torra no està mort
políticament i amb una base civil independentista mobilitzada i critica amb els
partits Junts, ERC i la CUP, poden tenir la temptació de buscar un lideratge
amb Torra.
Tot això ho sabem i ho saben a l’Olimp de Junts i
per això l’ignoren, la manera menys política, més mediocre però més útil.
(Continuarà:
CINQUENA PART La MINORIA NACIONAL ARANESA tractada com un subjecte polític de segona)
+++
IMATGE:
Conjunt escultural de Gerard Mas de l'exposició “Ofrenes i Vestigis” al Museu
de Montserrat (2019).