VERSIÓ
ARANESA i VERSIÓ CATALANA de la
CINQUENA
PART de la sèrie:
“El
que vaig aprendre al Congrés Nacional
de Junts per Catalunya 2022”
Version aranesa
Çò
qu’aprení en Congrès Nacionau
de Junts per Catalunya 2022
CINCAU
PART: Era MINORIA NACIONAU ARANESA
tractada coma un subjècte politic de segona
De çò qu’aprení en Congrès Nacionau de Junts per Catalunya aguest ei un des punts mès dolorosi e que m’entristís coma defensor des libertats des pòbles.
E non sonque perque sò president d’ua associacion culturau e civica damb sedença en Vielha com VIVÉNCIA ARANESA, o que m’involucrèssa en tèmes editoriaus: editant e dirigint “Eth Diari”, er unic diari qu’a existit en aranés o que des deth sector privat, sense cap d’ajuda institucionau, héssem campanhes de promocion der aranés... e atau poderia continuar. Arren d’aquerò a sentit se non ei defenent “a totes”, damb leiautat e respècte, ara gent d’Aran, era sua cultura e era sua lengua.
Ac veigui coma ua obligacion civica, politica, etica e culturau, qu’es que defenem era independéncia deth nòste pòble sigam SOLIDARIS ACTIUS damb d’auti pòbles que tanben an de besonh era sua reconstruccion nacionau e era Val d’Aran forme part d’aguesta esperança de libertat.
Ath delà totòm sap qu’Aran forme part dera Catalonha Autonòma, e auem era obligacion politica de dar-les supòrt.
Donques non,es sies magnifics ponents dera Comission que redactèren era Ponéncia Politica deth Congrès de Junts se desbrembèren de nomentar ara Val d’Aran coma pòble politic, e non sonque aquerò, tanpòc s’assumiren cap des reivindicacions e lutes actuaus d’Aran.
Quina vergonha e quin fracàs.
Que Junts per Catalunya sigue incapaç d’assumir es reivindicacions araneses e non sonque hèr-se’n portavotz, senon defensors incondicionaus, ei totaument deplorable.
Es ponents preneren eth camin dera indiferéncia. Vos imaginatz qu’un partit estatau hesse ua analisi politica der Estat e se desbrembèsse de Catalonha e des sues reivindicacions? Qué dideríem?
Jo m’ac prengui coma un fracàs personau.
Guardem se qué passèc ena CRIDA NACIONAL tara Republica. (Supòsi qu’ac rebrembatz: era CRIDA, aquera organizacion que Puigdemont, Sánchez e Borràs rebentèren en quate dies, coma “pas de solvéncia” entà despús crear Junts).
Quan era CRIDA hec es sues ponéncies tanben se “descuedèc” d’Aran, “er Aran coma País e non coma comarca catalana”.
Alavetz jo negociè un tèxte. Cau díder que negociaua damb eth comunista Toni Morral, qu’a mès de molt amable, siguec plan raonable, çò que facilitèc fòrça era introduccion d’un nau tèxte.
Ara, tara Ponéncia Politica deth Congrès de Junts, prení exactament eth madeish tèxte, cambiè es sigles des organizacions e lo presentè era “trissadora” des esmendes, dit damb “carinho”.
E semble que Sarri-Canadell-Dalmases-Nogueras-Rull-Sales vederen era lum e dideren qu’er ARAN POLITIC òc qu’existís.
Ei a díder ua esmenda tornaue ath jòc politic de Junts: era “minoria nacionau aranesa”.
E digui “minoria”, tèrme que segur non agrade as aranesi de toti es colors, coma tanpòc agrade díder “minoria nacionau catalana” que non sonque non agrade, senon que jamès l’auíem utilizat ena luta politica enquia qu’er avocat Gonzalo Boye l’a portat tath discors pera defensa des causes catalanes en Euròpa.
E coma que Boye ei er unic qu’a idees innovadores, era sua terminologia s’impòse en Junts. Aué, en realitat, eth DISCORS de Junts lo lidère er avocat Gonzalo Boye.
Enquiad aciu tot auesse estat ua bona solucion, enquia qu’es ponents, un viatge acceptat er error deth descuet, placèren eth tèxte sus Aran coma ua qüestion de dusau division.
A despart deth desorde provat deth deputat Canadell, d’un dia díder òc e un aute non, e de hèr-i a participar a ajudants e secretaris, e sense parlar de qu’eth Coordinador-Ponent Sarri se desentenec deth tèma e non negocièc arren, era qüestion siguec que despús d’un long paragraf parlant des Païsi Catalans, apareishen uns paragrafs sus Aran, mès non apareishen coma un apartat pròpri e singular damb eth títol “Junts compromesos amb la Val d’Aran”. Demana non sonque hèta per jo, senon avalada tanben, per desparières Assamblades de Junts.
Es ponents passèren deth descuet politic ara degradacion. Aciu ja siguec de manèra politicament conscienta. (E ja coma ua badinada: Non ges tanpòc Aran de manèra compartida en Somari qu’entèste era ponéncia.)
Ac podem constatar: deth tèxte sus Aran ena CRIDA e eth madeish en JUNTS i a agut un pas endarrèr: en Junts, a Aran non li dan votz pròpria.
Non m’estone donques, auer escotat argumentacions totaument reaccionàries ena Assamblada de Junts dera ciutat de Lhèida parlant des aranesi. S’es dirigents o es caps pensants que hèn ponéncies son incapaci d’èster sensibles en tèma, pòca pedagogia intèrna an hèt e haràn sus aguesta tematica.
Ei ua vergonha eth discors de quauqui independentistes catalans sus Aran.
Guardatz, nom mè hè bric de dò, a despiet d’èster enes antipòdes des sues estratègies e tactiques ideològiques,de deféner era actitud dera Sindica d’Aran, Maria Vergés, e creigui qu’aué s’a d’èster ath cant sòn en totes es sues reivindicacions nacionaus araneses.
E ara, en concrèt, sus era lengua:
- Cau denonciar qu’era nòsta naua Lei deth catalan afeblisque ar aranès quan non lo tracte de lengua veïculara e apareish coma lengua d’usatge curricular e educatiu. (A mès, constatar eth mensprètz institucionau de non compdar damb eth Conselh Generau d’Aran ne entà informar-li ne entà consultar-li en tot aguest procès politic e legislatiu).
- Rebrembarr qu’er aranés ei infrafinançat.
- Explicar qu’era Lei der aranés deth 2010 non s’a desplegat (E ath dessús, ath Conselh li an hèt a compartir es competéncies damb era Generalitat). Lei encara sense memòria economica, ne d’abans (hè 12 ans), ne era qu’ei de besonh ara per ara, ben actualizada.
- Reivindicar un cambi radicau der aranés enes mieis de comunicacion publics. Era ràdio e era TV publica catalana-TV3 tracte er aranés damb ua mentalitat coloniau.
Vos rebrembi que s’es catalans parlam d’emergéncia lingüistica: Com credetz qu’ei er aranés que non arribe a un usatge sociau deth 20% ?
Ei en un cu de
sac e en via mòrta.
De tot açò non se’n parle ena Ponéncia Politica de Junts.
El que vaig aprendre al Congrés
Nacional
de Junts per Catalunya 2022
CINQUENA PART:
La MINORIA NACIONAL ARANESA
tractada com un subjecte polític de segona
Del que vaig aprendre al Congrés Nacional de Junts per Catalunya aquest és un dels punts més dolorosos i que m’entristeix com a defensor de les llibertats dels pobles.
I no només perquè soc president d’una associació cultural i cívica amb seu a Vielha com VIVÈNCIA ARANESA, o que m’involucres en temes editorials: editant i dirigint “Eth Diari” l’únic diari que ha existit en aranès o que des del sector privat, sense cap ajuda institucional, féssim campanyes de promoció de l’aranès ... i així podria continuar. Res d’això té sentit sinó és defensar “a totes”, amb lleialtat i respecte, a la gent d’Aran, la seva cultura i la seva llengua.
Ho veig com una obligació cívica, política, ètica i cultural, que els que defensem la independència del nostre poble siguem SOLIDARIS ACTIUS amb altres pobles que també necessiten la seva reconstrucció nacional i la Val d’Aran forma part d’aquesta esperança de llibertat.
Però a més tothom sap que Aran forma part de la Catalunya Autònoma, i en tenim l’obligació política de donar-los-hi suport.
Doncs no, els 6 magnífics ponents de la Comissió que varen redactar la Ponència Política del Congrés de Junts es van oblidar de citar la Val d’Aran com a poble politic i no només això: no es varen assumir cap de les reivindicacions i lluites actuals d’Aran.
Quina vergonya i quin fracàs.
Que Junts per Catalunya sigui incapaç d’assumir les reivindicacions araneses i no només fer-se’n portaveu, sinó defensors incondicionals, és totalment deplorable.
Els ponents varen tirar pel camí del ninguneig. Us imagineu que un partit estatal fes una anàlisi política de l’Estat i s’oblidés de Catalunya i les seves reivindicacions? Que diríem?
Jo m’ho prenc com un fracàs personal.
Veiem que va passar a la CRIDA NACIONAL per la República. (Suposo que ho recordeu: la CRIDA aquella organització que Puigdemont, Sánchez i Borràs es van petar en quatre dies, com a “pas de solvència” per després crear Junts).
Quan la CRIDA va fer les seves ponències també es va “descuidar” Aran, “l’Aran com a País i no com a comarca catalana”.
Llavors jo vaig negociar un text. Val a dir que en qui negociava que va ser el comunista Toni Morral, a part de molt amable, va ser molt raonable i va ser fàcil introduir un nou text.
Ara per la Ponència Política del Congrés de Junts vaig agafar exactament el mateix text, vaig canviar les sigles de les organitzacions i ho van presentar a la “trituradora” de les esmenes, dit amb “carinyo”.
I sembla que Sarri-Canadell-Dalmases-Nogueras-Rull-Sales vàrem veure la llum i vàrem dir que sí l’ARAN POLITIC existeix.
O sigui una Esmena tornava al joc politic de Junts la “minoria nacional aranesa”.
I dic “minoria” terme que segur no agrada als aranesos de tots colors, com tampoc agrada dir “minoria nacional catalana” que no només no agrada, sinó que mai l’havíem utilitzat en la lluita política fins que l’advocat Gonzalo Boye l’ha portat al discurs per la defensa de les causes catalanes a Europa.
I com que Boye és l’únic que té idees innovadores, la seva terminologia s’està imposat a Junts. Avui en realitat el DISCURS de Junts el lidera l’advocat Gonzalo Boye.
Fins aquí tot hagués estat una bona solució, fins que els ponents un cop acceptat l’error del descuit, varen situar al text sobre Aran com una qüestió de segona divisió.
A part del desordre provat del diputat Canadell, d’un dia dir sí i un altre no, i de fer-hi participar ajudants i secretaris, i a part de que el Coordinador-Ponent en Sarri es va desentendre del tema i no va negociar res, la qüestió fou que després d’un llarg paràgraf parlant dels Països Catalans, apareix uns paràgrafs sobre Aran, però no apareixen com un apartat propi i singular amb el títol “Junts compromesos amb la Val d’Aran”. Demanda no només feta per mi, sinó venia avalada per diferents Assemblees de Junts.
Els ponents vàrem passar del descuit politic a la degradació. Aquí ja fou de manera políticament conscients. (I ja com una broma: Ni tant sols surt Aran de manera compartida, al Sumari que encapçala la ponència).
Ho podem constar: del text sobre Aran a la CRIDA i el mateix a JUNTS hi ha hagut un pas endarrere: a Junts a Aran no li donen veu pròpia.
No m’estranya doncs haver sentit argumentacions totalment reaccionaries a l’Assemblea de Junts de la ciutat de Lleida parlant dels aranesos. Si els dirigents o els caps pensants que fan ponències son incapaços de ser sensibles en el tema, poca pedagogia interna han fet i faran sobre aquesta temàtica.
És una vergonya el discurs d’alguns independentistes catalans sobre Aran.
Mireu, no em dol gens defensar l’actitud de la Síndica d’Aran, Maria Vergés, que tot i estar a les antípodes de les seves estratègies i tàctiques ideològiques, crec que avui se li ha de fer costa en totes les seves reivindicacions nacionals araneses.
I ara en concret sobre la llengua:
- Cal denunciar que la nostra nova Llei del català debilita l’aranès que no el tracta de llengua vehicular i apareix com a llengua d’us curricular i educatiu. (A més constatar el menyspreu institucional de no comptar amb el Conselh Generau d’Aran ni per informar-lo ni per consultar-lo en tot aquest procés politic i legislatiu).
- Recordar que l’aranès està infrafinançat.
- Explicar que la Llei de l’aranès del 2010 no s’ha desplegat (I a sobre al Conselh li han fet compartir les competències amb la Generalitat). Llei encara sense memòria econòmica, ni d’abans (fa 12 anys), ni la necessària avui, ben actualitzada.
- Reivindicar un canvi radical de l’aranès en els mitjans de comunicació públics. La radio i la TV publica catalana-TV3 tracta l’aranès amb una mentalitat colonial.
Us recordo que si els catalans parlem d’emergència lingüística: Com creieu que està l’aranès que no arriba a un ús social del 20% ?
Està en un
cul-de-sac i en via morta.
De tot això no se’n parla a la Ponència Política de Junts.
+++
(Continuarà
Final de la Sèrie, SISÈ PART: La MEMÒRIA DEMOCRÀTICA de l’independentisme català ningunejada i tergiversada).