El
que vaig aprendre al Congrés Nacional
de Junts per Catalunya 2022
Final
de la Sèrie / SISENA PART: La MEMÒRIA DEMOCRÀTICA
de l’independentisme català
ningunejada i tergiversada
Una de les
qüestions sorprenents del redactat original de la Ponència Política de Junts
per Catalunya fou l’oblidar-se de la història de l’independentisme català
contemporani i en canvi assumir la memòria del catalanisme de base espanyola
com fou la dels comunistes del PSUC.
No només això, sinó que a més la Ponència assumia i transcrivia la visió del PSUC de la lluita antifranquista, atorgant a aquest partit un protagonisme excessiu i fals, en detriment de la participació de lideratge de l’independentisme en la lluita unitària antifranquista.
Insòlitament els
ponents citàvem amb totes les sigles només al PSUC.
Val a dir que els nostres companys comunistes dins Junts procedents d’Iniciativa o que en van ser companys de viatge, van saber jugar les seves cartes i varen col·locar el seu discurs a la Ponència, com ho fan sovint manipulant, per exemple alguns acadèmics i periodistes propagandistes.
Per sort les Esmenes dels afiliats van donar la volta a tot aquest despropòsit per a un partit independentista.
A part que és discutible que la ponència hagués de parlar de MEMÒRIA DEMOCRÀTICA sobretot saltant-se l’anàlisi de l’anomenat Procés; també s’ha d’entendre que Junts és un bloc nacional plural i excepte quatre bases fonamentals definitòries, és molt difícil i poc convenient de voler definir-se amb altres qüestions com la Memòria Democràtica.
Però a més, ens trobem en l’arena de partits catalans amb Junts el que s’anomena “Adamisme”: que porta a no reconèixer els predecessors d’un pensament o grup. Cada grup o partit com Junts es creu que ha nascut com una novetat absoluta i així es tendeix a trencar els fils amb els antecessors com si no haguessin existit.
A Junts es dona l’adamisme salpebrat amb l’ego rampant d’alguns directius, que creuen que tot comença amb ells. El “Junts oficial” no té el mínim respecte a l’independentisme històric.
Per altra banda, els propis partits independentistes històrics -operatius o no-, salvant excepcions, no han fet l’esforç per explicar-se i oferir en format divulgatiu la seva pròpia Memòria.
Per moltes raons: per exemple cada dia resulta més difícil reconstruir de veritat la història de l’independentisme català durant el període de la dictadura franquista. Pels arxius de partits independentistes robats per particulars i inaccessibles, pels que diuen que fan història i el que fan és Memòria personal (del tot necessària) i pels tergiversadors de la veritat per encaixar avui dins l’espai independentista havent tingut un passat galdós
I això final és un altre fenomen difícil però molt necessari gestionar-lo bé: són aquells afiliats que s’han passat durant anys i anys exercint políticament com espanyols, amb tot tipus de variants com “autonomistes” o “federalistes”, que de cop han vist que calia fer costat a l’independentisme i s’hi han compromès.
No només són benvinguts, sinó que cal tenir-los-hi un respecte especial i generositat. Precisament el partit ha de “reclutar” independentistes vinguin d’on vinguin, òbviament de posicions democràtiques. Cal convèncer als no convençuts i els no convençuts són els no independentistes.
I s’ha de vigilar també perquè en el “manipulat patriotisme català” s’han donat i es donen avui versions xenòfobes que cal combatre i no cal dir que també cal combatre aquells col·lectius que tergiversen i embruten la història de l’independentisme, “ressuscitant” sigles històriques ajudats per la legislació espanyola i apropiant-se d’activitats polítiques històriques que no els hi corresponent.
Més d’una vegada, gent de Junts han blanquejat tots aquests muntatges.
En resum: De tot el que ha passat i esta passant a l’independentisme català històric i actual, la Ponència Política de Junts no s’atura en cap dels punts comentats.
Ni tants sols és capaç el text de la Ponència posar en sordina el mite d’ERC de presentar-se com un partit històric independentista robust i d’història “immaculada”, quan no és així: ERC durant tot el franquisme era federalista amb 2 faccions enfrontades: ERC liderat per Josep Andreu i ERC per Heribert Barrera.
ERC d’Andreu implicat a la Coordinadora Forces Polítiques de Catalunya i ERC de Barrera coordinat amb els socialistes de Josep Pallach. Precisament l’independentisme històric feia de pont entre aquestes dues faccions.
Crec que la Ponència havia de ser clara sobre la MEMÒRIA INDEPENDENTISTA i a més donar arguments als afiliats per poder exercir una militància activa i aclaridora de cada pas que cal donar estratègicament i tàcticament per arribar al nostre objecte : la independència.
Realment s’ha aconseguit?
+++
Final de la
Sèrie “El que vaig aprendre al Congrés Nacional
de Junts per Catalunya 2022” / Agost 2022.
+++
IMATGE: Fragment de l’escultura “Ship” (2019) d’Anna
Gillespie a la Half Moon Bay de Heysham / Anglaterra.