Em falta posar l’últim vaixell a la mar !!!

Seria hora que ens comencéssim a preocupar de veritat, de la incursió ideològica del  “Campus iberus”  a la Universitat de Lleida.

El programa Iberus és el pla dels espanyolistes de la UdL.

No és una casualitat el nom. El Campus Iberus l’anomenat “Campus de Excelencia internacional del Valle del Ebro” es contraposa a l’espai català universitari i difumina el paper de la UdL amb la “Universidad de la Rioja”, la “Universidad de Zaragoza”, la “Universidad publica de Navarra”.

Semblava que tot anava de recerca, desprès varen començar a fer unes colònies de lleure i propaganda amb estudiants de secundària i universitaris de l’espai Iberus que discretament i sense publicitat és varen fer a Agrònoms, ara les feministes oficials i subvencionades de la UdL, convoquen concursos de vídeos amb la gent Iberus.

La idea de fons sempre és la mateixa, recordar a l’estudiant i al professor de Lleida que és un españolito o españolita i que la unitat de España continua sent el camí. Bravo senyores !!!

Desprès de tres anys, per primera vegada un Web oficial de la Universitat de Lleida (UdL) incorpora una nota adreçada a tots els estudiants matriculats a la UdL, dient-los-hi que ha sortit un nou número de la revista universitària independent: LO CAMPUS (www.locampus.cat). Ha estat al Campus Virtual de la UdL, el famós Sakai, i s’hi ha posat la nota de la mà del Consell de l’Estudiantat de la UdL.

Tres anys d’espera són molts, però és una bona noticia.

Una nova fase per seguir independents i oberts a tothom, a més passarem -així que puguem- a “Cooperativa universitària” per donar feina als estudiants. Feina de veritat o sigui ben pagada. Busquem col·laboradors i inversors, sota les pedres. Teniu idees? Teniu contactes? Voleu participar? 

Escriu-me:  joan-ramon@locampus.cat

Avui és un dia interessant per la gent que treballem en  comunicació i en divulgació científica. De fet, és un dia important per la ciència i la humanitat : s’ha constatat l’existència real  d’una nova partícula que ens pot ajudar entendre la formació de l’univers. Fins ara només s’havia teoritzat la seva existència, ara s’ha trobat. Sempre es treballa per models i es fan hipòtesis, ara han trobat la partícula teoritzada de forma real. Dos experiments diferents, amb centenars d’investigadors, han constatat aquesta troballa, que cal saber: està als inicis.

Això caldrà explicar-ho, no només a la comunitat científica, sinó al públic en general. Serà interessant fer aquest exercici per a LO CAMPUS. (O a “LO CAMPUS BARRIS” o “LO CAMPUS MÈDIC” que sortiran d’aquí uns dies).

Queda clar que titulars com el que acabo de llegir i reprodueixo, no serveix per fer una bona divulgació. Penso que no s’entén i caldrà fer-ho més digerible i això és tota una habilitat molt més difícil del que la gent o els entesos es pensen.

Titular llegit i que no serveix:

“Científics del CERN descobreixen una nova partícula que evidencia l’existència del bosó de Higgs”. (CERN? / bosó? / Higgs?).

Algú entén alguna cosa? Jo quan ho he llegit per primera vegada, no.

Doncs, comencem a treballar per fer una bona comunicació.

Tant Pla de Bolonya, tanta recerca en Educació Mèdica i tanta anàlisi del procés de Bolonya, que al final, carregat d’exàmens i recuperacions, he hagut de fer una Estratègia d’exàmens finals, deixant alguns directament per setembre. Tot això, en una suposada avaluació continuada, equilibrada durant el curs i que acabés amb la prova final determinant o sigui els exàmens finals. De Bolonya només la música.

Des del passat setembre he demanat un Tutor a la Facultat de Medicina i ha acabat el curs i no en tinc assignat cap. És patètic i una vergonya. Hauria d’ésser possible empaperar al jutjat, als gestors públics incompetents !!!.

Aquest és el vídeo que des de la Comissió Europea han retirat d’una campanya pròpia, produïda per fomentar que hi hagin més “vocacions científiques entre les noies”.

“Science: It’s a girl thing!”

És un vídeo masclista?

Avui és el meu sant: Sant Joan. (A falta de Sant Joan-Ramon).
Un festa col·lectiva i particular plena de color, que durant anys -des de petit- ha estat important per a mi i l’he celebrada amb intensitat, fins arribar a la saturació, com a l’escenografia de la cançó de Lisa Hannigan, “Knots”.

Desprès de diferents canvis de contingut, per l’entrada per primera vegada de la policia a la Universitat de Lleida cridada pel Rector, ja està en circulació el nou LO CAMPUS 18.


LO CAMPUS 18 versió digital a www.locampus.cat

Benvolgut  Arcadi Oliveres,

Com a director de premsa universitària  i d’una revista de reflexió com és LO CAMPUS, tinc difícil analitzar tot el que està passant a la Universitat de Lleida, però ho haig de fer.

Respectant a tothom i discrepant frontalment amb molts dels de les tancades perquè estant trinxant el nostre moviment estudiantil, no puc entendre com tu i “Justícia i Pau” tranquil·lament, desprès d’haver entrat la policia a la nostra universitat us vareu prestar a un acte públic amb el Rector.

Per més inri, l’Associació d’Antics Alumnes de la UdL ha rebut sempre el suport estructural i econòmic del Sr. Botin i el seu banc, com a una de les contraprestacions a que tots els estudiants tinguem un carnet d’universitat que a la vegada és una targeta de crèdit del Banco Santander.  Aquesta associació, que segur són molt bona gent, forma part indissoluble de l’estructura institucional de la UdL. No és ni una associació  civil, ni una ONG. O sigui, us premiaven els antics alumnes però era extensiu a tota l’estructura oficial de la UdL. Per això havia la màxima autoritat de la UdL. O sigui: El Rector fa entrar la policia el diumenge i el dilluns premia als campions de la indignació. Jugada rodona.

Per primera vegada el Rector ha aconseguir que tots, malgrat les nostres profundes discrepàncies tant ideològiques, estratègiques i tàctiques, ens ajuntem per denunciar l’entrada de la policia.

Simplement voldria entendre el vostre posicionament que es va donar, no pel que dèieu, sinó per la vostra presència i col·laboració.

Tant hagués costat, fer una roda de premsa a Lleida? i dir: avui no és un dia per a premis i conferències, gracies a l’associació, ja trobarem una altra data per l’acta, però a nosaltres no ens agrada que la policia entri a la universitat i amb el nostre silenci respectuós, així ho expressem.

Una altra oportunitat perduda i una altra desorientació al personal.

Una abraçada

Joan-Ramon

Una de les coses agradables de dirigir publicacions, per molt senzilles que siguin, és l’obertura a diferents camps i l’enriquiment constant que t’aporta la gent. En aquest línia, quan hem començat a fer LO CAMPUS MÈDIC calia obrir-nos a la comunicació científica de manera professional. He fet moltes coses per reciclar-nos, però una d’elles, és apropar-me a l’Associació Catalana de la Comunicació Científica.

Jo ja conec bastant la Association of British Science Writers i de retruc la European Union of Science Journalists’ Associations, plataforma europea que té el que anomena “delegacions nacionals” i gratament de l’Estat espanyol té la delegació de Madrid i la catalana, que és precisament la Catalan Association for Science Communication (ACCC).

El primer pas de contacte que he fet és l’incorporar-me a les seves llistes de correu virtual. A part, que ens han envaït amb múltiples e-mails, el més bo és que ens han envaït amb un nou llenguatge. Parlen o millor dit escriuen, diferent de nosaltres. S’apassionen per qüestions que els de la redacció no li donen tant valor. Els que tenim cultura mèdica a LO CAMPUS ens consta apassionar-nos per un tema tecnològic, per exemple.

Seguim tenint el problema de lligar

premsa universitària+premsa per a joves+divulgació científica

i captar al lector.

Els Rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández va cridar al Mossos d’Esquadra per desallotjar 15 estudiants que s’havien tancat al Rectorat en protesta per les retallades i per l’augment de les taxes universitàries.

No tinc cap mena de simpatia personal a aquests 15 estudiants, fins i tot estic convençut que em tenen per un “venut” a les institucions i al capitalisme, però també estic convençut que aquesta gent tenen un contingut ètic que les nostres autoritats polítiques i acadèmiques no tenen.

Fa dies que estem discutim una editorial pel nou LO CAMPUS sobre l’augment de les taxes, ara la tonteria del Rector li posa la cirereta.

El Rector ja ha deixat de fer gracia i ja no és verge.  

A la recerca de l’encàrrec professional.

Posa’ns a l’agenda.

Preus d’emprenedors i comunicació entenedora.

nausicaserveis@gmail.com

                     L’elefant del rei somriu.

Feia uns vint minuts que estàvem fent un examen pràctic-escrit de respiratori en una aula de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, de cop, un senyor, que semblava un professor, entra a l’aula de manera impetuosa i fa sortir al professor titular de l’assignatura i responsable de l’examen que s’estava realitzant.

Al cap de deu minuts entra el nostre professor i ens comunica que hem de deixar l’aula i que en grup, amb els fulls d’examen a la mà, ens desplacéssim a una aula de la Facultat d’infermeria, centre que tenim al costat. Cap més explicació. Més de quasi 80 alumnes hem fet el trajecte.

La raó del desplaçament era que un altre professor tenia reservada l’aula que estàvem fent l’examen nosaltres, per començar mitja hora més tard.

Una situació patètica i una falta de respecte brutal a l’estudiantat. Sis persones estaven implicades -cobrant- en la logística d’aquest examen. Bravo !!!

Avui moriré de cor, en un examen sobre malalties cardíaques i una mica de ronyó. N’he fet centenars d’exàmens, però no m’hi acostumaré mai. La mateixa por de sempre.

A L'INREVÉS

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja

frenètica d'agost, els peus d'un noi

caragolats al fil del trampolí,

l'agut salt de llebrer que fa l'aroma

dels lilàs a l'abril, la paciència

de l'aranya que escriu la seva fam,

el cos amb quatre cames i dos caps

en un solar gris de crepuscle, el peix

llisquent com un arquet de violí,

el blau i l'or de les nenes en bici,

la set dramàtica del gos, el tall

dels fars de camió en la matinada

pútrida del mercat, els braços fins.

Diré el que em fuig. No diré res de mi.

Da nuces pueris

Gabriel Ferrater

15 de maig

És evident que estic indignat, però em revolta veure una munió “d’indignats” a l’arena i plaça pública, d’esquena a les reivindicacions nacionals del meu País.

Un indignat que no reivindica i a més, es posa d’esquena avui de manera militant a les llibertats catalanes, no és un indignat és un mal parit i un col·laborador intel·lectual de la repressió.

Alguns polítics, alguns banquers i alguns indignats són el mateix. 

Dilluns que ve, anunciaran el nou Cap d’estudis de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, serà el Dr. Jorge Soler.

Veurem com anirà, almenys serà un metge i tindrà més credibilitat entre una comunitat de metges / professors que s’han posat d’esquena al Pla de Bolonya, boicotejant-lo dia sí i dia també.

Hem passat d’un especialista en educació mèdica, per un psiquiatre amb ganes d’autoritat pública, i ara: a un metge de família. És una llàstima que no tinguem un especialista en educació superior i d’educació mèdica en un lloc de tanta responsabilitat. Suposo que ningú s’imaginaria en un hospital un especialista en cardiologia portant un servei d’otorrino, però a la Facultat qualsevol potser Cap d’estudis.

Hi ha un conserge prudent i espavilat a la Facultat de l’Arnau, que ho faria de faula i encara que soni a sorna, segur que ho faria bé.  

En la recta final d’exàmens denominats parcials, amb un Pla de Bolonya adulterat, estic perden ja les ganes de discutir tot el procés d’educació mèdica que fa pena a la Universitat de Lleida.

La primera corrupció sempre és la incompetència i d’això en són uns experts.

Els estudiants haurien de poder portar als professors incompetents, els barruts que no es preparen res i als gestors dolents, a un hipotètic tribunal de consum sobre educació superior.

Amagats darrera l’autonomia universitària, amagats en una universitat pública que paguem tots, hi ha una casta de corruptes que n’han fet de la docència  una mediocre vida funcionarial.

I els estudiants? Segueixen de Festa Major.