La història l’he llegida, però no em puc estar d’oferir-la.
L’artista sèrbia Marina Abramovic i el també
artista alemany Ulay foren parella i molt creatius a l’hora, sobretot fent performances.
Es varen conèixer l’any 76 a Amsterdam.
El seu treball sempre buscava la conceptualització
de les qüestions humanes.
La relació es va acabar i ho varen oficialitzar i
memoritzar amb una performance final que varen titular “Els amants”. I com que
no s’estaven de res, aquesta funció artística i acta notarial d’un final de relació, va
consistir en que cadascú per separat va començar a caminar per la Gran Muralla
Xinesa fins que es varen trobar i amb una abraçada varen acabar la relació.
D’ell no sé que va fer, d’ella sabem que va
continuar en l’art actiu i va continuar fent performances tant provocatives com
podia.
23 anys després de la separació i de la Gran
Muralla, Marina ha realitzat al MOMA –el museu d’art modern de Nova York- una performance
titulada “L’artista està present”. L’acció consisteix que ella, l’artista asseguda,
fixa la mirada a tot visitant que seu enfront d’ella durant un minut i en
silenci. Ella tancat els ulls, espera que el visitant s’assegui, els obre i de
manera fixa aguanta la mirada un minut. Tota una forma d’interrogar al visitant
en silenci.
Doncs bé, sense ella saber-ho, després de 23 anys el
seu antic amor Ulay, el de la Muralla, va seure davant l’artista. La performance
se superà brutalment i passionalment.
Com que els USA ho graven tot i ho acaben espien
tot, d’aquesta acció creativa, n’ha quedat un vídeo. Una autèntica expressió d’amor.
Precisament avui, el Dia dels enamorats a Vielha, el
dia de reflexió on els xicots miren entre les tanques com les seves amants
preparen les taules electorals i es fonen de passió.
Mireu el vídeo: