CARTA OBERTA AL CONSELLER SAURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PERQUÈ OBLIDA L'ARAN

-----------------------------------------------------
CARTA OBERTA AL CONSELLER DE RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, JOAN SAURA
I AL DIRECTOR GENERAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA, JOAQUIM BRUGUÉ


Benvolgut Senyor Conseller i Benvolgut Senyor Director General,


Com a president de l'Associació cultural Vivéncia Aranesa, els he de donar les gràcies per haver-nos enviat una carta i documentació sobre la campanya "L'Estatut és de tothom" i sobre la convocatòria a una reunió per preparar un acte del "Festatut".

Creiem que està molt bé portar la discussió a tothom i celebrem que la fomentin. Precisament, a l’Aran tenim necessitat d'aquesta profunda pràctica democràtica, però tot i veure-ho bé, hem quedat estupefactes del contingut de la carta i de la documentació.

En el seu material i en la seva proposta no hi ha ni el més mínim respecte per la llengua ni per la cultura aranesa. Un plantejament insòlit que, per la temàtica de la campanya, encara agafa una major dimensió política.

Que ens hagin enviat la documentació en diversos idiomes i que s’oblidin de la llengua pròpia d'Aran, que és l'aranès, és a dir, una variant dins de l'occità, no es pot acceptar. No només perquè és una situació de dubtosa legalitat, sinó perquè és una falta de sensibilitat envers la cultura nacional dels homes i dones de la Val d'Aran.

Això encara queda més agreujat, esperpèntic i provincià, pel fet que les entitats araneses rebem de la Generalitat de Catalunya la documentació de la seva convocatòria, en part, en anglès.

No és pot acceptar ni per criteris de funcionalitat, ni de campanyes uniformades, ni de rendibilitat de costos, ni cap altre argument, dels anomenats tècnics, que l'aranès no estigui en la convocatòria. Però és que el problema és molt més greu: l'aranès està bandejat del conjunt de la Campanya "L'Estatut és de tothom".

La llengua nacional de l'Aran, no està en la publicitat de la campanya, ni en la web institucional, ni en els espectacles de carrer, ni en el Bus de l'Estatut.

Però, pel que hem llegit, no només l'aranès no forma part d'aquesta acció de participació ciutadana, sinó que, fins i tot, que és més greu, hi ha una absència de la concepció nacional de la cultura aranesa. La campanya que vostès promouen sobre "L'Estatut és de tothom" inclou i tracta l’Aran com una comarca més del seguit de comarques que composen Catalunya.

En el llenguatge, en les denominacions, en el tractament en els seus escrits i en la falta d'especificitat dels actes que promouen, tracten l’Aran com una comarca més, fent-nos una campanya de "cafè per a tots". Així doncs, vostès ja ens venen una campanya amb una opció política presa, almenys en les formes.

A aquest tipus de campanyes de colonialisme cultural intern, ja ens hi tenia acostumats l'anterior govern: que si autobusos d'informàtica, si campanyes públiques sobre el foc, sobre riscos etc etc, on el respecte a la cultura i la llengua de l'Aran sempre era nul·la, perquè mai hi era l'aranès. La justificació és que eren campanyes per a tot Catalunya.

Ara vostès fan el mateix. Ho van fer en les campanyes per les biblioteques sobre l'ampliació europea o també en les campanyes de la informàtica oberta; ho van fer en la Festa d'Aran amb la vinguda dels programes de Catalunya Ràdio a Vielha i ara hi tornen, amb un agreujant: la seva campanya és de participació ciutadana, clarament política i cívica, i caldria haver-la dissenyat amb un més clar respecte als drets culturals i lingüístics de les dones i homes de l'Aran.

Des del Govern de la Generalitat sembla que els costa entendre que l’Aran no és una comarca com la Cerdanya. Aran és una nació sense estat, que està sota administració catalana i espanyola i forma part del conjunt de la cultura occitana. Dit d'una altra manera, Catalunya és una nació plurinacional on hi ha la nació aranesa.

Els sona aquest discurs?. És el mateix que qualsevol català demòcrata reclama de l'Estat espanyol: la seva pluralitat i el reconeixement de la nació catalana. Doncs, senyor Conseller i Director General a l’Aran és el mateix: Som nació, no comarca.

A més, la Generalitat té l'obligació moral i legal de defensar també l'aranès. No és només cosa del nostre Conselh Generau d'Aran o de les nostres institucions locals o de la societat civil. En la promoció i normalització de l'aranès, a tot nivell, la Generalitat de Catalunya s'hi hauria d'implicar seriosament.

Vostès estan preparant la vinguda del Bus a Vielha per al dia 18 de juliol i un espectacle al carrer del "Festatut" per als dies 2 i 3 d'agost. Està assegurada la presència de l'aranès en aquests dos esdeveniments?

Com a Vivéncia Aranesa, com una de les opcions culturals de la societat civil d'Aran, els demanem una rectificació de la campanya que s'està impulsant al territori d'Aran. Que l'aranès hi sigui incorporat. I si no hi ha temps a fer-ho, per raons de calendari, que sigui ajornada la vinguda del Bus i la celebració de la Festatut a Vielha fins que, d'una forma digna, es tingui preparada la campanya per la ciutadania d'Aran.

A la seva disposició en tot el que necessitin.

Cordialment,
Joan-Ramon Colomines-Companys
President de VIVÉNCIA ARANESA
Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus
Carrèr Pas d’Arró 32, 5au. 1a. 25530 Vielha. Telèfon: 973642740 vivenciaaranesa@yahoo.co.uk

-----------------------------------

CARTA DUBÈRTA ATH CONSELHÈR DE RELACIONS INSTITUCIONAUS E PARTICIPACION DERA GENERALITAT DE CATALONHA, JOAN SAURA E ATH DIRECTOR GENERAU DE PARTICIPACION CIUTADANA, JOAQUIM BRUGUÉ

Planvolut Senhor Conselhèr e Planvolut Senhor Director Generau,

Coma president dera Associacion culturau Vivéncia Aranesa, les è de dar es gràcies per auer-mos enviat ua carta e documentacion sus era campanha “L’Estatut és de tothom” e sus era convocatòria tà ua amassada entà premanir un acte deth “Festatut”.

Credem qu’ei fòrça bon portar era discussion a toti e celebram que la fomenten. Precisament, en Aran auem besonh d’aguesta prigonda practica democratica. Mès, a despiet de vedé’c ben, auem demorat plan estonadi deth contengut dera carta e dera documentacion.

En sòn materiau e ena sua propòsta non i a ne eth mès minim respècte pera lengua ne pera cultura aranesa. Un plantejament insolit que, pera tematica dera campanha, encara cuelh ua mès grana dimension politica.

Que mos agen enviat era documentacion en diuèrsi idiòmes e que s’agen desbrembat dera lengua pròpria d’Aran, qu’ei er aranés, ei a díder, ua varianta laguens der occitan, non se pòt acceptar. Non sonque perqué ei ua situacion de dobtosa legalitat, senon pr’amor qu’ei ua manca de sensibilitat vèrs era cultura nacionau des òmes e hemnes dera Val d’Aran.

Açò demore encara mès agreujat, grotesc e provincian peth hèt de qu’es entitats araneses recebem dera Generalitat de Catalonha, era documentacion dera sua convocatòria, en part, en anglés.

Non se pòt acceptar ne per critèris de foncionalitat, ne de campanhes uniformades, ne de rendibilitat de còsti, ne per cap aute argument, des nomentadi tecnics, qu’er aranés non sigue ena convocatòria. Mès ei qu’eth problèma ei plan mès grèu: er aranés ei hèt enlà deth conjunt dera Campanha “L’Estatut és de tothom”.

Era lengua nacionau d’Aran non ei ne ena publicitat dera campanha, ne ena web institucionau, ne enes espectacles de carrèr, ne en Bus der Estatut.

Mès, per çò qu’auem liejut, non sonque er aranés non forme part d’aguesta accion de participacion ciutadana, senon qu’ath delà, e çò qu’ei mès grèu, i a ua abséncia dera concepcion nacionau dera cultura aranesa. Era campanha que vostés promòn sus “L’Estatut és de tothom” includís e tracte a Aran com ua comarca mès der ensems de comarques que compausen Catalonha.

En lenguatge, enes denominacions, en tractament enes sòns escrits e ena manca d’especificitat des actes que promòn, tracten a Aran com ua comarca mès, en tot hèr-mos ua campanha de “cafè entà toti”. Atau, donc, vostés ja mos venen ua campanha damb ua opcion politica prenuda, aumens enes formes.

Ad aguestes campanhes de colonialisme culturau intèrn, ja mos i auie acostumadi er anterior govèrn: autobusi d’informatica, campanyes publiques sus eth huec, sus risqui etc. etc. a on eth respècte ara cultura e ara lengua d’Aran tostemp ère nulla, perqué jamès i ère er aranés. Era justificacion ei qu’èren campanhes entà tot Catalonha.

Ara, vostés hèn çò de madeish. Ac heren enes campanhes entàs bibliotèques sus era ampliacion europèa o tanben enes campanhes dera informatica dubèrta; ac heren ena Hèsta d’Aran damb era venguda des programes de Catalunya Ràdio tà Vielha e ara i tornen, damb un agreujant: era sua campanha ei de participacion ciutadana, clarament politica e civica, e calerie auer-la dessenhat damb un mès clar respècte pes drets culturaus e lingüistics des hemnes e òmes d’Aran.

Des deth Govèrn dera Generalitat semble que les còste d’enténer qu’Aran non ei ua comarca coma era Cerdanha. Aran ei ua nacion sense estat qu’ei jos era administracion catalana e espanhòla e forme part deth conjunt dera cultura occitana. Dit de ua auta manèra, Catalonha ei ua nacion plurinacionau a on i é era nacion aranesa.

Les ditz quauquarren aguest discors? Ei çò de madeish que quinsevolh catalan democrata reclame der Estat espanhòu: era sua pluralitat e eth reconeishement dera nacion catalana. Donques, senhor Conselhèr e Director generau, en Aran qu’ei parièr: Èm nacion, non comarca.

Ath delà, era Generalitat a era obligacion morau e legau de deféner tanben er aranés. Non ei sonque quauquarren que tanhe ath nòste Conselh Generau d’Aran o as nòstes institucions locaus o ara societat civila. Ena promocion e normalizacion der aranés, a tot nivèu, era Generalitat de Catalonha s’i aurie d’implicar seriosament.

Vostés premanissen era venguda deth Bus tà Vielha entath dia 18 de junhsèga e un espectacle en carrèr deth “Festatut” tàs dies 2 e 3 d’agost. Ei assegurada era preséncia der aranés en aguesti dus eveniments?

Coma Vivéncia Aranesa, coma ua des opcions culturaus dera societat civila d’Aran, les demanam ua rectificacion dera campanha que s’impulse en territòri d’Aran. Qu’er aranés i sigue incorporat. E se non i a temps de hè’c, per rasons de calendari, que sigue ajornada era venguda deth Bus e era celebracion dera “Festatut” en Vielha, enquia que, d’ua forma digna, s’age premanida era campanha entara ciutadania d’Aran.

Ara sua disposicion en tot çò qu’agen de besonh.

Coraument,
Joan-Ramon Colomines-Companys
President de VIVÉNCIA ARANESA
Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus
Carrèr Pas d’Arró 32, 5au. 1a. 25530 Vielha. Telèfon: 973642740 vivenciaaranesa@yahoo.co.uk

---------------------------

ON SÓN ELS DE LENGUA VIUA?. ON SÓN ELS POLÍTICS?.
DESPRÈS ENS CRITIQUEN.....

CONCEPTE DEL POETA
TEXTS DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT

I. El ritme d'una Vida -una meditadora solitud, una acció de profeta, un sacrifici així- pot ésser una dansa solament. L'eurítmia és en la dansa, diversa i goridora d'immutables destins. I una filosofia pot ésser establerta per mercè de la dansa. Inventar un sistema filosòfic contra els ja preestablerts, els uns damunt els altres, dintre les metafísiques és una solució. No dintre de la vida. La reflexió severa del filòsof que estima rarament perquè coneix els fons del fons de l'home, contradiu la veritat, que no pot existir si no és formosa: però el Poeta viu, i no hi ha cap sistema que valgui una conjura del Poeta.

II. Per a ésser Poeta caldrà primerament el desig de lluitar. QUELCOM MÉS QUE NO AIXÒ: la vocació mateixa. Nosaltres, per exemple, tenim ciselladors meravellosos emperò inútilment hem cercat el Poeta: aquest de més avall creu en Déu i no és místic, refusa un plebiscit perquè no s'acompanya dels vils trenta diners; aquest altre no hi creu, ni en déus ni en plebiscits -ja s’acosta el Poeta-, però no és guerrer i tem el judicar dels homes renglerats per tal que són prudents. El Poeta serà, doncs, l'home entusiasta.

III. Un home entusiasta no podrà definir-se ni per la disciplina ni per sa condició dins una disciplina: ex. Dídac Ruiz. - Les múltiples facetes són la seva virior. La dansa ja és així. Serà ademés valent, de tota valentia: Walt Whitman, altre ex.

IV. El foc és la paraula i la paraula és: Déu. Aquesta trilogia és el pit i la ment i el braç de tot Poeta. Com una Arquitectura que es dirà Miquel Àngel o Leonardo da Vinci, o Bernard Palissay, o Ramon Llull, a Goethe: àdhuc Nietzsche com Crist,àdhuc Napoleon com Sant Francesc. El Poeta fa vot d'Eternitat i quan es diu Colom la magnitud del món s'és augmentada. Per això és que els Poetes mariden amb la lluna, perquè viuen en un món enlaire d'aquest món. Però no és llur destí ni és la voluntat el que mou els Poetes; és la dansa mateixa, l'optimisme en l'amor, i en el dolor. Per això els assetjats per totes les dissorts són els afortunats de totes les fortunes.

V. Dir Poeta vol dir exultament, sentir goig en copsar el bé de la blasfèmia. El mal no ha existit mai. Almenys els homes lliures, que són els homes forts, no l'han pogut conèixer. Però existeix la nosa, que és la massa ignorant de la civilitat. Aquesta massa enorme, tota la humanitat esporuguida i tonta, qui viu perquè ha establert com norma social la hipocresia, és ço que el Poeta blasma. Per això la reflexió no té un valor tan alt com l'optimisme i d'aquest l'entusiasme.

VI. La manifestació, gràfica, àdhuc moral, de què el Poeta viu és la sinceritat. El Poeta es mou sol entre les multituds i és una meravella en la seva època per tal que és sincer. En el clos del seu puny, que no es jeu mai, té el pervenir de tot. Perquè el Poeta és vate, és a dir: adiví. - Aquells que són al món i no un espai només, però una Eternitat, sabeu que quan el Poeta obre les mans una Era inconeguda és començada.

"Mar Vella", núm.4, 1919.

Martha Graham in Medea's dress from Cave of the Heart, stage set designed by Isamu Noguchi in 1946.

Un resultat directa del Programa Robert Lafont de Vivéncia Aranesa, és que a la Biblioteca de Vielha ja tenim un apartat de "Literatura Occitana". Un petit pas, que hauria d'obrir un canvi enorme d'orientació d'un motor de cultura com és una biblioteca, en una cultura minoritzada, sobretot en estat border line.

Segueixo aprofundint en el treball professional de Vivéncia Aranesa. L'organització sense afany de lucre de la cultura a Aran, que prenent una funció vertebradora del País a través de la transversalitat, la gestió cultural i la creació.

Acabo de fer un pas mental enorme, i obro una logística nova - tot mirant la pel·lícula "L'últim tango a París" de Bertolucci, que avui fa TV3 en homenatge al gran Marlon Brando -, acabo de lligar el nostre treball pràctic com associació amb la recerca acadèmica del "sector sense afany de lucre".

Fa anys, en concret l'any 1984, desprès de deixar d'ésser Cap de Gabinet del Conseller de Sanitat Dr Laporte , la Generalitat em va becar a anar a Harvard dels Estats Units, en concret a la John F. Kennedy School of Government. En vaig posar malalt -una descàrrega brutal de serotonina- i el viatge, tot i estar pressupostat i atorgat, és va avortar.

Ara, 20 anys desprès, tornaré a una de les meves assignatures pendents, i lligaré Vivéncia Aranesa amb els grans teòrics de política pública del moment. Serà la nostra aportació, absolutament original i que està en marxa. Una incursió, a temps real, amb el món acadèmic de l'anomenat "non-profit sector" o sigui "sector sense afany de lucre", també denominat “non-governmental”, “independent”, “voluntary”, “social” or “third sector”. En concret: lligar-ho amb el treball del centre pluridisciplinari nord-americà "The Hauser Center for Nonprofit Organitzations" de la John F. Kennedy School of Government de la Harvard University que està a Cambridge, de Massachusetts.

Si tot això ho lligo amb el Center for Civil Society de la London School of Economics and Political Science -LSE, serà genial. Tot i que sóc investigador de "nacionalisme" en un altre Institut de la LSE: el Cañada Blanch Centre for Contemporary Spanish Studies del European Institute.

L'objectiu sempre és el mateix: lligar-ho tot a un nivell de rigor intel·lectual de primera divisió, amb discurs i pràctica d'una entitat cívica. S'ho mereix la gent, el País, i jo haig d'intentar fer-ho amb el màxim de professionalitat que sàpiga. És presenta apassionant.

Sóc romàntic?. Idealista?. Una merda!!!. Aquestes són les etiquetes que em posen, els que em volen desqualificar. El que sóc, és militant i investigador de la cultura i de la societat civil: de les nacions sense estat i de les cultures minoritzades.

El Brando ja ha fet de les seves, amb la mantega i el cul de la "Jeanne"/ la Schneider. I jo, escrivint a l'ordinador....

-------------------------------------------

What is civil society? Civil society is a concept located strategically at the cross-section of important strands of intellectual developments in the social sciences. To take account of the diversity of the concept, Center for Civil Society adopted an initial working definition that is meant to guide research activities and teaching, but is by no means to be interpreted as a rigid statement:

Civil society refers to the arena of uncoerced collective action around shared interests, purposes and values. In theory, its institutional forms are distinct from those of the state, family and market, though in practice, the boundaries between state, civil society, family and market are often complex, blurred and negotiated. Civil society commonly embraces a diversity of spaces, actors and institutional forms, varying in their degree of formality, autonomy and power. Civil societies are often populated by organisations such as registered charities, development non-governmental organisations, community groups, women's organisations, faith-based organisations, professional associations, trades unions, self-help groups, social movements, business associations, coalitions and advocacy group.

Estic refredat, tants canvis de temperatura m'han acabat tocant. Ja s'ha fet la conferència a Vielha. Com era de preveure només van ésser 15 persones, clavades. Tot un honor que hi fos una ex-Síndica demòcrata-cristiana, un ex-Alcalde convergent, una ex-Consellera de Cultura d'Unitat d'Aran i un ex-Regidor d'un altre col·lectiu d'esquerres. A més és clar, de tot un altre públic fidel a la militància cultural. De fet, són gent molt generosa.

Durant quasi dues hores, vaig anar desgranant unes quantes línies dels apunts que portava, va quedar molta cosa per dir. Però ja n'hi va haver prou de passar informació i donar opinió, que com que és del tot diferent dels del govern i dels de l'oposició, i de totes les entitats culturals existents a Aran, podia semblar una actitud molt crítica. Però en realitat és molt realista i coherent amb un plantejament de política cultural nacional, òbviament aranesa i per extensió occitana.

En el debat la cantant Lucia, o sigui la Llúcia de Vilanova i la Geltrú - la dona del cap del Departament de Cultura del Conselh- i futura col·laboradora-animadora nostra en un "programa d'art per a nens", és va queixar de la meva actitud suposadament ofensiva respecte els aranesos que han fet coses pel País. No ho va dir exactament així, perquè - com a bona show-woman sempre ho floreix tot -, però si que va dir clar i aranès la paraula "ofensiu".

A part que la senyora va arribar tres quarts d'hora tard a la conferència, i es va perdre els meus elogis a la memòria històrica dels militants del País, el seu comentari -del tot lícit però insòlit per les nostres complicitats-, és va afegir involuntàriament al discurs dels "ofesos" d'Aran. Dit d'una altra manera, ara ens trobem en un nou fenomen a la Val d'Aran, que haurem de revisar seriosament i que si cal ens farà canviar tots els nostres comportaments i els de l'associació, que és que: critiquis el que critiquis, i ho facis de la forma civilitzada i constructiva que sigui, sempre t'exigeixen el reconeixement de les coses fetes, i desprès "et perdonen la vida". A més de la crítica, passen a la qüestió personal. I això sobretot t'ho fan els que "viuen" del conflicte. O els que majoritàriament "cobren" del conflicte.

És del tot obvi, que no parlaríem d'Aran sinó fos pels aranesos.

"Els de fora", típica denominació i visió que tindran sempre aquí, dels nous incorporats, -i això no ha d'estranyar a ningú, perquè forma part de la seva identitat ètnica, en contrast a les identitats cíviques-, s'incorporen al procés de reconstrucció nacional d'una nació sense estat, per raons de defensa profunda dels drets i valors democràtics. Fer costat a un poble d'identitat, cultura i llengua minoritzada, és per raons de solidaritat i d'actitud progressista. Però a més, perquè vivim i treballem al mateix País, per tant també el nostre i volem el millor per ell.

Però també ha de quedar clar, que de la memòria d'un poble n'hi ha de galdosa i fatxa, com de demòcrata i progressista. I em perdonarà el país, que no solament no rendeixi acatament als franquistes d'Aran, sinó que els piconi tant com pugui. El pitjor és que n'hi ha que van de demòcrates i segueixen el patró de la dictadura.

Si hi ha algú dels auto-denominat sector d'esquerres d'Aran, o dels auto-denominat sector nacionalista, que quan jo dic, que no és pot oblidar que el Túnel de Vielha el varen fer, també, presos de la dictadura, i que quan avui, en parlen els polítics i els historiadors amateurs de la Val d'Aran, ho estan fent de forma indigne i fent costat una historiografia franquista del Túnel, és molesten, que s'ho facin mirar. El normal és que és fes un homenatge pels presos.

Acabo de preparar la conferència de demà: 96 pàgines d'apunts, és a dir podria parlar dues setmana seguida, sense interrupcions.

Jo no les llegeixo les conferències, i la presentació la vaig modificant, segons qui hi ha a la sala. Una típica acció de màrqueting. El mateix fons, però amb una exposició específica, segons qui escolta. És tracta d'ésser efectiu al màxim.

De totes maneres és com un examen oral, amb els papers a prop, però sense tocar-los. Necessito anar-hi físicament bé, perquè és un esforç irrepetible, per això cal gravar-ho. De fet és molt divertit.

Segurament serem pocs. El tema de la cultura és difícil, i entre els frívols i els acollonits - perquè a Aran hi ha por- serem pocs.

Hem canviat l'estratègia: ara no parlem per amplis sectors de públic, ara parlem per persones amb inquietuds i amb expectatives d'ésser militants de la cultura.

Estic horroritzat de veure que fa el Paco Boya al Parlament de Catalunya, desprès de treballar-me tots els Diaris de sessions, ploro per dins. Això d'Aran, se'n va a la merda i Catalunya la van desnacionalitzant, també.

A L'INREVÉS de Gabriel Ferrater

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.

Abans d'ahir i ahir, vaig rebre dos regals de Sant Joan:

-a la tarda a Les, anant a participar amb la Piuca a la "Crema deth Aro", vaig retrobar a l'Àlvar d'Andorra, desprès d'uns 10 anys de no haver-lo vist. Estava radiant i enamorat, anava amb la seva nova companya.

-al dia de Sant Joan a la nit vaig descobrir un e-mail amb data de feia un mes, (perdut entre molts e-mails que rebo via aquest Diari personal), de l'Oriol des d'Israel. Feia 27 anys que no en sabia res. Ha estat tota una alegria. L'Oriol, un militant excepcional de l'independentisme català contra el franquisme, vivint en una zona de les més conflictives del món, on és dona un autèntic xoc de nacionalismes.


A Les en la "Crema deth Aro" el capellà ens va fer un discurs sobre la identitat aranesa o sigui: un altre discurs de nacionalisme, en un poble on domina un PSC d'allò més descafeïnat, nacionalment parlant. Un poble que és la contradicció rampant. Sort que hi ha l'Alcalde Medan, últim "mohicano"!!.

Vaig ballar una bona estona, vaig quedar planxat. La Piuca semblava contenta.

Ja estic mentalment de celebracions de Sant Joan - el meu sant -, entre mig de la preparació d'una conferència, d'un curs de nacionalisme i un examen de malalties priòniques. Tinc molta son.

Amb la Piuca viatjarem a Les en bus i dormirem en un hotel. Realment anar a Les, és tot un "viatge"... des de Vielha. Tot un altre món. A nosaltres ens agraden les aventures romàntiques.

Treballant en la meva nova conferència:

--------------------------------------------------
VIVÉNCIA ARANESA
CONFERÉNCIA

Era associacion Vivéncia Aranesa a eth plaser de convidar-vos tara conferéncia que, damb eth títol "Departament de cultura o Conselh de cultura... I la indústria cultural aranesa , qui la crea?. Una visió constructiva des de la societat civil", impartirà eth president dera nòsta entitat, eth politicològ Joan-Ramon Colomines-Companys.

Era conferéncia aurà lòc ena Sala d’Amassades deth Palai de Gèu, eth dimèrcles dia 30 de junh, tàs sèt e mieja dera vrespada.

Aran, 2004

---------------------------------------------------

La vinguda de Catalunya Ràdio a la Val d'Aran per fer tres programes en directe per a tot Catalunya, ha estat de pena. Em trastorna de tal manera el que ha passat, que hauré de reflexionar i escriure sobre el tema. Avui estic cansat.

Nosaltres hem posat una pancarta que deia:
Volem ua ràdio nacionau d'Aran

Sort que acabo el dia sentint, en el programa del Gaspar Hernández, un poema de Mistral recitat per la Manuela. Ha estat molt emocionant sentir una veu dolça, dient en provençal el poema "Lou cant dóu solèu", acompanyat amb música de fons una peça de piano d'Erik Satie. A més buscat i presentat pel meu germà Agustí. És curiós com tots els meus móns, s'han ajuntat en uns minuts de cultura vital. Jo he plorat, escoltant la ràdio des de l'ordinador.


Grand soulèu de la Prouvènço,
Gai coumpaire dóu mistrau,
Tu qu’escoules la Durènço
Coume un flot de vin de Crau,

Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li flèu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu ! .........

MERDA, MERDA, MERDA.....

Fins que no acabem a l'Aran de tenir a primer rengle les "coses" dels museus, dels arxius, de les esglésies, del pendó, de les creus ... de tanta cultura del passat, que evidentment és fonamental com a qüestió identitaria, però, mal utilitzades com es fa ara, és tot un món del passat que cau com una llosa, per fer l'Aran del futur.

Si aquest fos un país que tothom cada cap de setmana anés al museu, consultes durant la setmana l'Arxiu i tothom a l'estiu curses unes Jornades Universitàries, caldria fer entrar a Aran i la seva gent al llibre Guinness World Records.

És un error potenciar el país només amb la cultura de folklore i el "passat catalogat", perquè el resultat és que un enorme gruix de la població a Aran no viuen el país, perquè no interessa, perquè és gris, avorrit, mediocre. Un país que només funciona per a conques, electricistes reciclats a polítics i jubilats de les companyies elèctriques, que també fan de polítics de vol gallinaci.

Avui, Catalunya Ràdio, al més pur estil colonial, ve Vielha a fer uns quants programes en emissió per a tot Catalunya. És tan vergonyós com s'han fet les coses, que cal una reflexió profunda, perquè és el problema central del que passa a Aran. La pròpia classe política aranesa és la màxima responsable de tanta merda, de tanta crispació i de tanta desorientació nacional.

Algú és pot imaginar un "11 de setembre" a Catalunya, que la "Radio nacional de España" vingués a fer uns programes en un envelat a la Plaça Catalunya, i en castellà celebres la Diada. I a més, que el Govern de la Generalitat incorpores com a acte central cultural de la Festa, aquestes emissions. Doncs, això és el que ha fet el Conselh Generau d'Aran en la Hèsta d’Aran 2004.

No volem aquesta Catalunya Ràdio: que cada dia fa una sola hora de ràdio per Aran i desprès repeteix per la tarda el mateix programa ja emès. Misèria, molta misèria. I molta barra. Menys viatges colonials i més inversions a Aran. No hi ha ni un solt professional de premsa a la Delegació de Catalunya Ràdio d'Ara, perquè no és contracten periodistes. Perquè no inverteixen.

Volem ua ràdio nacionau d'Aran !!!
Açò ei Aran, açò ei Occitània... Senhors de Catalunya Ràdio.

Avui farem una acció reivindicativa al carrer com a Vivéncia Aranesa, si cal passaré per comissaria. Veurem com va.

Hi ha molta gent honesta a Aran que és un orgull fer-los-hi costat. Hi ha massa gent que creu amb mi, per quedar-me a casa.

Tinc moltes ganes de llegir el nou llibre de Antonio Skármeta. He sentit novament a Skármeta per la televisió i és tant brutal i amable el seu parlar xilè, que em commou profundament. És tan agradable com parla, que entusiasma, apassiona.

Skármeta a la tele de Xile feia un programa sobre llibres i segur que seria d'una tremenda eficàcia.

L'autor de la novel·la "El cartero de Neruda" s'ha de llegir, per seguir vivint la literatura.

De fet, Xile l'he portat sempre al cor i Allende també.

A Londres, en el període de la meva llicenciatura universitària, vaig conviure entre xilens exiliats, que m'han marcat per sempre. He perdut la pista de tots. Uns varen morir amb la dictadura, d'altres, com el Patricio Herrera, encara els estic buscant. L'he buscat molt al Patricio, i no hi ha manera de saber-ne res, tot i que un fill d'ell, sembla que va estudiar a la meva actual universitat de Londres, a la LSE. Però els maleïts secrets de dades, no em deixa apropar-me a tota la informació. És al laberint-selva de Londres? O és a Xilè?. Seguiré buscant...

Exàmens per tot arreu, molt de treball de "cuina" per articular una plataforma de cultura a Aran i poques ganes d'escriure al diari, fan que el meu "Diari personal" quedi endarrerit... i això que fa dies que no paro d'escriure !!!.




Joan Francesc Mira
L'escriptor valencià, nou Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Un nou rearmament moral, un nou rearmament de la literatura catalana.

Aran, 3 de junh deth 2004

Planvolut alcalde de Vielha, Joan Riu:


Com molt ben deu saber, enguan celebram es 100 ans dera concession deth Prèmi Nobèl de Literatura ath nòste escrivan occitan, Frederic Mistral. Autant nosati, com entitat privada, com d’autes entitats privades e publiques auem amiat o amairam activitats ath torn d’aguest eveniment.

Vivéncia Aranesa optèc, d’ua manèra plan meditada, per impulsar aguesta commemoracion, de forma populara, en tot articular tota ua campanha de marqueting ciutadan, qu’acabarà eth pròplèu mes de deseme.

Er objectiu principau, donc, sonque ère e ei popularizar ar escrivan, difóner eth sòn nòm e promòi er orgulh entre es ciutadans d’Aran de qu’un escrivan occitan – ei a díder un escrivan nòste- age talament de reconeishement. Tanben, mès, a miei e long tèrme, mos auem propausat de difóner era sua òbra literària a trauèrs d’accions populares e damb bèra activitat d’artenhuda mès restringida, entà especialistes dera cultura.

Vos explicam tot açò entà rasonar-vos, pr’amor qu’ètz eth baile deth caplòc d’Aran, quauqu’ues des intervencions publiques qu’auem hèt en Vielha e ena rèsta deth país, ath torn der An Mistral, e coma punt de partença dera justificacion dera demana qu’ara seguida vos hèm.

En nòm dera associacion culturau Vivéncia Aranesa vos hèsqui era següenta demana:

-Atribuïr a un carrèr dera vila de Vielha eth nòm de Frederic Mistral.

Era justificacion d’aguesta demana respon ara impotància d’aguest escrivan en encastre dera literatura occitana –per tant tanben era aranesa-, mès tanben ath sòn caractèr universau, deth quau, era concession deth Prèmi Nobèl n’ei ua mòstra, sense desbrembar era influéncia dirècta qu’aguest escrivan aguec tanben enes nòsti escrivans aranesi e gasconi, autant deth sègle dètz-e-nau coma deth vint.

Frederic Mistral (1839-1914), neishec en Maillane, ua vila provençau qu’aué, entara actuau administracion francesa, ei en Departament de Bouches-du-Rhône ena region Provença-Alps-Còsta d’Azur.

Mos trobam donques, en ua dobla celebracion: per un costat se commemòren es 100 ans dera concession deth Prèmi Nobèl a Mistral e per aute hè 150 ans deth començament deth sòn moviment literari, Lou Felibrige. Pr’amor d’açò, credem qu’ei un bon moment
tà qu’era vila de Vielha rebrembe e aunore a un des sòns escrivans classics, un des nòsti classics.

Ua des formules qu’un equip municipau a entà aunorar a un ciutadan illustre ei atribuïr-li un carrèr. Ei aguesta ua manèra de perpetuar eth nòm der aumenatjat e mantier viua era sua memòria ena vida vidanta des vesins.

En tot demorar qu’era nòsta demana age ua plan bona acuelhuda per part sua e deth consistòri que presidís, èm ara sua disposicion entà ampliar quinsevolha informacion qu’agen de besonh.

Plan coraument,

President dera associacion culturau
“Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”
Joan-Ramon Colomines-Companys

AJUDES
AR ESTUDI E ARA CULTURA
“AN FREDERIC MISTRAL”



BASES DETH CONCORS

1.OBJECTIUS DERA CONVOCATÒRIA

Eth Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran e era Associacion Culturau Vivéncia Aranesa convòquen “Sèt ajudes ar estudi e ara cultura” nomentades “An Frederic Mistral”, pr’amor dera celebracion, enguan, des 100 ans dera concession deth Prèmi Nobèl ar escrivan occitan Frederic Mistral.

Aguestes “Ajudes An Frederic Mistral” son autrejades damb ua finalitat especifica:

-Sies “Ajudes ar estudi” tà subvencionar era matricula enes corsi d’ostiu des VII Jornades Occitanocatalanes 2004, que se celebraràn ena Val d’Aran, entre es dies 19 e 23 de junhsèga. Aguestes Jornades son organizades peth Conselh Generau d’Aran, en encastre dera Universitat d’Ostiu dera Universitat de Lhèida, damb corsi susceptibles d’èster reconeishudi academicament coma crèdits de liura eleccion.

-Ua “Ajuda ara cultura gastronomica” tà subvencionar a un estudiant en trabalhs de recèrca de recèptes occitanes de doci, pòstres e delicatessens, entà dar supòrt ath “Talhèr de creacion” deth futur espectacle public de clausura der “An Frederic Mistral” que se celebrarà en Vielha eth pròplèu mes de deseme, en quau i aurà un “buffet” dubèrt a toti.

2.QUI PÒT PARTICIPAR-I?

Enes “Ajudes ar estudi” i poderàn participar estudiants de quinsevolh centre academic autant deth terrador occitan com de Catalonha, qu’agen formalizat era matriculat en un cors des VII Jornades Occitanocatalanes 2004.

Ena “Ajuda ara cultura gastronomica” i pòt participar quinsevolh persona interessada e damb experiéncia ena gastronomia occitana, sense limit d’edat e de procedéncia.


3.QUÉ CAU HÈR ENTÀ PARTICIPAR-I?

-Entà optar a cadua des Ajudes cau hèr arribar un curriculum vitae deth participant e ua justificacion des motius que botgen a participar ena convocatòria deth concors.

-Es escrits pòden enviar-se en quinsevolh varianta dialectau der occitan, atau com tanben en catalan, espanhòu o en francés.

-En cas des “Ajudes ar estudi” cau especificar que s ‘a formalizat era matricula en un cors des VII Jornades Occitanocatalanes 2004.

-Eth tèrme de liurament dera documentacion ei eth dia 29 de junh entàs “Ajudes ar estudi” e eth dia 11 d’agost entara “Ajuda ara cultura gastronomica”.

-Era documentacion s’a d’enviar via e-mail o pera pòsta tara Associacion Culturau Vivéncia Aranesa: vivenciaaranesa@yahoo.co.uk
Carrèr Pas d’Arró 32, 5au. 1a. 25530 Vielha.

-Un madeish candidat pòt presentar-se simultanèament as dus tipes d’ajudes convocades, mès ac cau hèr damb ua documentacion complèta diferenta, e enviar aguesta per diferent e-mail o trametuda postau.


4.COM SE RESOLVERÀ ETH CONCORS?
-Enes “Ajudes ar estudi”:

S’avalorarà eth camp des estudis corsadi e era sua relacion damb eth coneishement dera realitat aranesa e occitana.
A despiet de que non i a cap de limitacion en çò que hè ath nivèu academic des participants, se priorizaràn es estudiants universitaris.

-Ena “Ajuda ara cultura gastronomica”, se priorizaràn es estudiants e professionaus de quinsevolh centre academic d’ostalaria e restauracion.

-Era resolucion deth concors serà decidida per ua comission designada pes dues entitats convocantes.

-Se harà publica era resolucion des “Ajudes ar estudi” eth dia 30 de junh e era resolucion dera “Ajuda ara cultura gastronomica” eth 12 d’agost d’enguan.

5.ES AJUDES
-Era borsa economica totau d’aguestes “Ajudes An Frederic Mistral”
ei de 1000 €, en tot atribuïr-se, en concrèt, as participants:

Sies cents € en “Ajudes ar estudi”, repartidi segontes besonhs de matricula deth cors escuelhut.
Dus cents € en “Ajuda ara cultura gastronomica”.



Aran, mai deth 2004


Gremi d'Ostalaria dera Val d'Aran
Associacion culturau VIVÉNCIA ARANESA

Tot un èxit: els hotelers aranesos amb la cultura!!!!
S'obre una nova porta, de forma humil, però que comença un procés a llarg termini, que pot acabar amb una potent plataforma de la societat civil aranesa per la cultura.



CONVENI DE COL·LABORACIÓ entre "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa"

Clàusules

Primera:
El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" (publicitada com a marca amb la denominació de "Vivéncia Aranesa") acorden buscar formes de col·laboració per potenciar la cultura a la Val d'Aran, entenen la cultura aranesa i occitana d'una manera molt amplia, en les que s'hi vol destacar la cultura del viatge, de l'hostalatge i la gastronomia.

Segona:
El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" també acorden buscar formes de col·laboració per realitzar iniciatives per l'estudi i la formació.

Tercera:
Com a primera iniciativa conjunta el "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" acorden convocar "Set ajuts per a l'estudi i la cultura" denominats "Any Frederic Mistral", en ocasió de la celebració d'enguany, dels 100 anys de la concessió del Premi Nobel a l'escriptor occità Frederic Mistral.

Aquests "Ajuts Any Frederic Mistral" són atorgats amb una finalitat específica:

- Sis "Ajuts per a l'estudi" per subvencionar la matrícula als cursos d'estiu de les VII Jornades Occitanocatalanes 2004, que és celebraran a la Val d'Aran.

- Un "Ajut per a la cultura gastronòmica" per subvencionar un estudiant en treballs de recerca de receptes occitanes de dolços, postres i delicatessens, per donar suport al "Taller de creació" del futur espectacle públic de tancament de "Any Frederic Mistral" que és celebrarà a Vielha el proper mes de desembre.

Quart:
El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" acorden crear una borsa econòmica per les primeres iniciatives conjuntes d'un valor de 2.000 € (dos mil euros), aportades meitat i meitat.

El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" fa efectiva les seves col·laboracions prioritariament en aportacions monetàries i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" fa efectiva les seves col·laboracions prioritariament en una tasca de gestió i administració cultural de les iniciatives en curs i en la creació de nous projectes.

Cinquena:
En la línia establerta en el punt anterior, El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" acorden buscar formes de col·laboració conjunta amb altres entitats professionals i culturals del resta d'Occitània per optar a tota mena d'ajudes interEstatals de les Institucions de la Unió Europea, per tirar endavant activitats de tipus joint venture en les seves àrees d'actuació.

Sisena:
El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" acorden articular, com a contrapartida mútua, una quota d'imatge pública d'ambdues entitats, amb la utilització dels seus respectius logotips i marques en totes aquelles activitats conjuntes.


Estant ambdues parts conformes, és firma el present conveni per exemplar duplicat, en el lloc i la data indicats, i amb les firmes dels directius de les dues entitats a continuació.

Vielha, 26 de Maig 2004


President del Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran
Senyor Juan Antonio Serrano

President de Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus
Senyor Joan-Ramon Colomines-Companys

No és pot aguantar la repressió que hi ha contra els palestins.

És una gran vergonya!

Com mai, veien la repressió en directa, em sento palestí i no pot sentir-me còmplice del silenci que m'envolta. On son els progressistes, els demòcrates ?. On son els intel·lectuals?.

Molts de silencis, moltes complicitats i molt de feixisme israelià.

Mes que mai en sento militant dels drets humans, dels drets dels pobles.

Només cal que llegiu el document d'Amnistia Internacional de Londres, titulat "Israel and the Occupied Territories. Under the rubble: House demolition and destruction of land and property", que fa tres dies que acaba de sortir.

http://web.amnesty.org/library/Index/ENGMDE150332004

Acabo de llegir el llibre de Valentí Puig: "L'os de Cuvier". Subtitulat "Cap on va la cultura catalana". I publicat, evidentment, a Destino.

Com especialista en politicologia i en concret en nacionalisme, em faig un tip de llegir tota mena de textos, diem-ne de la meva especialitat, però de vegades allà on realment és parla de nacionalisme en estat pur, és en llibres que a les biblioteques els posarien en prestatgeries ben diferents de les ciències socials.

Li agradi o no, Puig fa un striptease de nacionalisme. De nacionalisme espanyol, és a dir és un català de mentalitat espanyola, que reivindica Espanya i la cultura espanyola, com a valors indiscutibles i indestriables.

És un llibre molt ben escrit, culta i fins i tot amè. Però porta un discurs pervers i de dreta carca espanyola, envernissada per allò que l'Aznar en deia "Lealtat Constitucional" prostituint-ne el concepte originari.

La idea és ben clara: s'ha de reforçat la "naturalitat lingüística" dels catalans, o sigui bilingües. Defensar el fet de la unitat d'España. Al mateix temps atacar el nacionalisme cultural català. Per a ell estem millor com espanyols i la cultura catalana en sortirà reforçada com espanyols. Puig defensa la burgesia, fins i tot li retreu el seu "acolloniment". És creu un escriptor de dreta, i evidentment és fa garant i defensor de la Constitució espanyola del 1978. També blasma aquest provincianisme de disseny de Barcelona.

Estaríem d'acord de la importància dels idiomes, del cosmopolitisme, dels problemes del sistema educatiu que tenim, de les élites, de la llibertat de creació, del no intervencionisme institucional en cultura. Però el problema és que certs diagnòstics els podem veure iguals, però el seu discurs ideològic el porta a solucions molts bones per a Múrcia, però no per una realitat nacional com la catalana.

Valentí Puig viu als núvols de Burgos. No m'estranya que li agradi al reaccionari del Sostres.

Fa angúnia llegir al llibre, com se n'enfot del meu pare, en la seva tasca d'impulsor molt qualificat de la candidatura al Premi Nobel de Josep Carner. De fet se n'enfot d'una carta del pare, on li deia a Carner la importància que tindria per a Catalunya, si un Nobel fos per a un català com ell. El doctor Colomines en plena clandestinitat, entrant i sortint a la presó, impulsava cultura, i el senyor Puig continua avui fent la tasca virtual d'un comissari franquista qualsevol. Això sí, "civilitzat".

És que Puig escriu com i per la dreta, i fa numerets típics del PP de Mayor Oreja.

Valentí Puig ha estat l'únic català, que en un programa televisiu, parlant d'ETA, ha intentat marxar en plena tertúlia, vermell com un tomàquet, enfurismat i trencant-se les vestimentes, perquè un altre contertulià parlava d'ETA, segons ell, d'una manera comprensiva. Era el "Bon dia Catalunya" de TV3 i els bons oficis del presentador van tranquil·litzar al "bàrbar". I tot això a Catalunya!, actuant com si estès al País basc més crispat. Un típic espectacle de la dreta de l'ABC, on precisament també escriu.

"L'os de Cuvier": un bon llibre... però a les antípodes del catalanisme. Però s'ha de llegir tot.

Tv3 en la seva sèrie "Dies de Transició" avui han presentat les "Primeres Jornades de la Dona" que és varen celebrar el maig de l'any 1976, a la Universitat de Barcelona. Tot un primer gran acte reivindicatiu i públic, a favor dels drets de la dona i que van fer sortir amb força el moviment feminista a Catalunya. En les Jornades s'hi varen reunir grups de dones de diverses ideologies, oficis, extracció social i concepció feminista. Tota una explosió de llibertat.

Encara que en el context del reportatge sembli menor, el que no s'explica bé és que en les Jornades també hi havia homes o joves-homes compromesos en aquesta lluita, -com el meu pare i jo, per exemple- , i que fórem actius en aquesta trobada. Encara que la Lídia Falcón i les "seves" ho "dimoniessin". Les Jornades fou una experiència que va fer replantejar bastants coses en la lluita política de l'oposició, encara que en molts partits fou només de façana.

Però, comentant les grans línies de la tota aquesta sèrie televisiva, crec que és totalment desequilibrada, amb episodis ben fetes i ben travats i episodis presentats com de la Disney.

El Secretari de Comunicació Senyor Miquel Sellarès li han tornat a perdre el respecte personal, professional i polític.

Primer ho varen fer els Convergents, cessant-lo fulminantment com a Director General, desprès el varen expulsar del partit. Fou una injustícia doble i a més enorme.

Desprès Sellarès és va convertir en un llepa-culs dels socialistes, simplement per treure peles: per viure i per causes justes. Però l'estil fou absolutament d'esbirro.

Ara públicament els d'Esquerra -els seus- i els socialistes, li diuen solemnament i en públic, en roda de premsa: "que eviti (ell, tot un Secretari de Comunicació) donar opinions personals, per evitar confusions amb l'opinió del Govern".

Novament ara li falten el respecte, li demanem "encefalograma pla" i que treballi com un funcionari, tot i que és un càrrec de lliure designació...i això ho diuen els seus. (Els seus de veritat -ERC i els altres seus putatius -PSC).

El pontificador de com la societat civil s'ha d'organitzar, dimonitzant i ridiculitzant a tort i a dret, qualsevol iniciativa cívica, ara li recorden que ell feia d'esbirro i un esbirro calla i serveix.

Miquel, jo de tu me n'aniria a casa. Queda clar que no serveixes per treballar en una cuina política entre bastidors, el que té agrada és fer política i dir la teva. Però només et veuen com un "escolanet" amb un "xeringuito", que és la teva Fundació, que durant temps els has servit, perquè ells pagaven.

Estic convidat com expert, en un acte sobre Aran en el "Festival Mundial de la Joventut" que és celebrarà dins del "Fòrum de les cultures" de Barcelona, el proper mes d'agost.

Tinc uns profunds dubtes sobre tot això del Fòrum. Ho veig com un esdeveniment tan "immoral" des del punt de vista de la militància intel·lectual i el compromís, que en fa angunia d'anar fins i tot, a un petit acte juvenil.

Una fira de mostres d'intel·lectuals orgànics i funcionarials és el que és el Fòrum. Per fer un bon Palau de Congressos no calia "prostituir" a tanta gent, suposadament compromesa. Ja fa temps que els "trencadors" en espectacles, com la gent de la "Fura dels Baus" que els varen integrar al sistema. Com en un altre moment un "trencador" com Joan Miró fou integrat i absorbit.

Ens estem quedant sense veus crítiques, fresques i compromeses com consciència crítica de la realitat. Continguts, diàlegs i espectacles absolutament integrats i subvencionats per la Coca-Cola.

Quina vergonya l'espectacle de l'esquerra orgànica espanyolista, quina vergonya la dreta catalana, quina vergonya els "nous rics" de l'Esquerra de l'Ajuntament de Barcelona, quina vergonya els comunistes "horteres" barcelonins ...

N'estic convençut: "No és això companys... no és això!!!".

MANIFÈST DETH DIA D’EURÒPA
9 DE MAI: DIA D'EURÒPA... TANBEN EN ARAN, TANBEN EN OCCITÀNIA

En plea ampliacion dera Union Europèa qu’a arribat eth 9 de mai, eth dia qu’annaument se celèbre eth Dia d’Euròpa.

Aran non pòt demorar pas dehòra d’aguest eveniment, pr’amor que, coma país, ei part centrau d’aguest europeisme, non sonque pera manèra d’èster senon tanben, pes sòns ligams politics e culturaus deth passat e deth present.

Era Val d’Aran demore politicament estacada damb Catalonha e damb eth conjunt der Estat espanhòu, mès, ath delà, culturaument ei ua part d’Occitània. Tot un entrelaçament de ligams administratius, politics e culturaus que definissen aué es contenguts nacionaus aranesi, manifestats pera nòsta manèra d’èster e era manèra de relacionar-mos en Euròpa.

Per açò, eth lèma conjunt deth Dia d’Euròpa d’enguan: "Unida ena diversitat", mos convide ara associacion culturau Vivéncia Aranesa, a manifestar un europeisme practic qu’ajude ara cultura en Aran, e per açò mos dirigim as nòsti conciutadans entà encoratjar-les a participar de manèra conjunta, mès en tot respectar era pluralitat e es diuèrses sensibilitats, en projècte comun de crear ligams estables culturaus e civics damb es conciutadans europèus des Païsi Occitans.

Èm completament convençuts qu’ena Val d’Aran cau conéisher, participar e intercambiar tota sòrta d’activitat culturau d’Occitània, e açò ac cau hèr encara mès de çò que ja se hè. Pr’amor qu’èm convençuts qu’ei era unica manèra de dar mès viabilitat a un espaci culturau e de comunicacion aranés, a on convisquen er amateurisme e eth volontariat militant dera cultura, damb un minim d’indústria culturau professionau, que hèsque realitat e viabla ua infraestructura de gestion e de creacion.

A toti aqueri que tostemp desmobilizen e fomenten era non-participacion des ciutadans, a toti aqueri que, cremats e desencantats, tanben desmobilizen, a toti aqueri qu’utilizen era "cultura unica" coma morralhon dera liura collaboracion de toti, volem contraposar-i esperança e ganes de bastir un espaci de cultura aranesa de grana envergadura, que, en tot remassar çò que s’a hèt e se hè -qu’en fòrça casi ei d’un interès innegable-, hèsque ara societat civiu d’Aran protagonista dera cultura.

Non i a pas cap de justificacion entà non fomentar en Aran ua cultura plurau, de dialòg, participatiua, e, sustot, despolitizada.

Cau trabalhar entà que i age coordinacion deth moviment associatiu; cau trabalhar entà qu’es institucions e es partits politics non patrimonializen era cultura, senon que l’estimulen. E, sustot, cau planificar a long tèrme còtes de reconstruccion culturau e nacionau entà gésser dera impossibilitat de víuer en aranés en Aran.

Víuer culturaument en aranés a de voler díder poder veir cinema en aranés, auer premsa escrita en aranés, television e ràdio a totes ores en aranés, auer era literatura universau publicada en aranés, poder-te dirigir as jutjats en aranés... e tantes e tantes causes que hèn qu’un país sigue viu.

Des dera associacion Vivéncia Aranesa, credem que hèr europeisme en Aran ei hèr "aranesisme culturau damb ua mentalitat occitana", en tot respectar era pluriculturalitat, e açò mos daurís un domeni culturau e de mercat enòrme, que pòt hèr possibles e viables sociaument e economicament es nòsti projèctes culturaus de futur.

Eth Dia d’Euròpa pòt èster un bon dia entà pensar-i...
Hè’c a córrer.

"VIVÉNCIA ARANESA"
Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus

Aquest és el text que s'ha de discutir a Vivéncia Aranesa per publicar el Dia d'Europa, suposo que està en la línia de l'entitat. Evidentment és difondrà en aranès.


9 de Maig:
Dia d'Europa...
també a Aran, també a Occitània

En plena ampliació de la Unió Europea s'ha arribat al 9 de Maig, dia que anualment és celebra el Dia d'Europa.

Aran no pot situar-se fora d'aquesta efemèride, perquè com a país, forma part plenament d'aquest europeisme, no només per la nostra manera d'ésser sinó també, pels seus lligams polítics i culturals del passat i d'avui.

La Val d'Aran políticament està lligada a Catalunya i al conjunt de l'Estat espanyol, però a més culturalment està lligada a Occitània. Tota una filigrana de lligams administratius, polítics i culturals que defineixen avui els continguts nacionals aranesos expressats per la nostra manera d'ésser i la manera de relacionar-nos a Europa.

Per això, el lema conjunt del Dia d'Europa d'enguany: "Unida en la diversitat", ens convida a l'associació cultural Vivéncia Aranesa, a expressar un europeisme pràctic que ajudi a la cultura a Aran, i per això ens dirigim als nostres conciutadans per animar-los a participar de forma conjunta, però respectant la pluralitat i les diverses sensibilitats, al projecte comú de crear lligams estables culturals i cívics amb els conciutadans europeus dels Països Occitans.

N'estem plenament convençuts que fa falta a la Val d'Aran saber, participar i intercanviar tota mena d'activitat cultural d'Occitània, i això fer-ho encara més del que ja és fa. Perquè n'estem convençuts que és l'única manera de donar més viabilitat a un espai cultural i de comunicació aranès, on convisquin l'amateurisme i el voluntariat militant de la cultura, amb un mínim d'indústria cultural professional, que faci realitat i viable una infraestructura de gestió i creació.

Per a tots aquells que sempre desmobilitzen i fomenten la no participació dels ciutadans, per a tots aquells que cremats i desencisats també desmobilitzen, per a tots aquells que utilitzen la "cultura única" com a mordassa de la lliure col·laboració de tothom, volem contraposar-hi esperança i ganes de fer un espai de cultura aranesa d'alta volada, que recollint el que s'ha fet i s'està fent -que en molts casos és d'un innegable interès-, faci a la societat civil d'Aran protagonista de la cultura.

No hi ha cap mena d'excusa per no potenciar a Aran una cultura plural, de diàleg, participativa, i sobretot despolititzada.

S'ha de treballar, perquè hi hagi coordinació del moviment associatiu; s'ha de treballar, perquè les Institucions i els partits polítics no patrimonialitzin la cultura, sinó que l'estimulin. I sobretot s'ha de planificar a llarg termini, cotes de reconstrucció cultural i nacional per sortir de la impossibilitat de viure en aranès a Aran.

Viure culturalment en aranès ha de representar poder veure cinema en aranès, tenir premsa escrita en aranès, televisió i ràdio a totes hores en aranès, tenir la literatura universal publicada en aranès, poder-te dirigir als jutjats en aranès... i tantes i tantes coses que fan que un país sigui viu.

Des de l'associació Vivéncia Aranesa, creiem que fer europeisme a Aran és fer "aranesisme cultural amb una mentalitat occitana" respectant la pluriculturalitat, i això ens obre un marc cultural i de mercat enorme, que pot fer possibles i viables socialment i econòmicament els nostres projectes cultural de futur.

El Dia d'Europa pot ésser un bon dia per pensar-hi...
Fes-ho corre.


"VIVÉNCIA ARANESA"
Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus
Telèfon: 973642740
vivenciaaranesa@yahoo.co.uk

Segueix el molest refredat i continua el meu mal de cap, entre tanta misèria corporal he hagut d'articular un Cas Clínic de "depressió post vessament cerebral", a més ara, en els grups de treball de la UOC-Institut de Neurociències i Salut Mental, tenim discussió sobre toxicomanies, en concret avui sobre alcoholisme. Ja he començat la recta final per la meva especialització de la "psicologia i la psiquiatria del nacionalisme", que acabarà el proper setembre a Barcelona i que jo vull que s'enriqueixi a l'Institute of Psychiatry del King's College de Londres, centre en el que vull acabar sent professor.

Potser el doctorat sobre Aran, s'haurà d'allargar, perquè necessito treballar més sobre Occitània, per combatre els arguments centralista del tribunal d'acadèmics de la LSE. La meva estratègia d'investigar, intervenint de forma militant en el context cultural i cívic, crec que pot donar bon resultats. A mi aquesta manera de fer, em dóna una gran tranquil·litat moral, encara que escandalitza alguns carques acadèmics britànics.

Aquest cap de setmana estic patint un fort refredat i m'ha obligat estar al llit. Això m'ha permès veure molta tele i sobretot alegrar-me veien l'esdeveniment històric de l'ampliació de l'Europa Unida. Emocionava veure les celebracions de l'entrada i com els ciutadans s'hi il·lusionaven. Països que fa dos dies han aconseguit la independència i ara són protagonistes d'aquesta Unió... però amb identitat pròpia!!. Quina enveja com a catalans!!!.

En aquesta casa de la dreta de la fotografia, en les dues finestres de la planta baixa que és veuen, que és del barri de Balham de Londres, hi vaig viure dos anys: tot el 2001 i tot el 2002.

Avui he fet el primer pas real pel meu retorn a Londres, que m'ha costat molt. Tant m'havia costat aquests dies, que fins i tot estic fora de termini per aconseguir habitació en alguna de les Residències de la London School of Economics and Political Science. Una sensació de construir i des-construir molt gran. Un desarrelament total.


El dissabte passat vaig anar al segon casament o millor dit al re-casament o sigui "reafirmar els vots" per segona vegada, desprès de 25 anys, del matrimoni de l'actual alcalde de Vielha, en Joanito com el coneixen. Va ésser bonic, exòtic per la Piuca i per mi, i amb moments entendridors. Quan coneixes íntimament a les persones, a nivell familiar, més difícil se'n fa criticar-los políticament. Teníem la Manuela i el Paco -el diputat, al costat, a la taula del tiberi. La Manuela segueix estranya.

Aquest Sant Jordi l'he viscut a Vielha. Molta aigua durant el matí, cap al capvespre la pluja va deixar que muntessim una paradeta per potenciar l'any Frederic Mistral.

S'han donat molts cartells commemoratius dels 100 anys del Premi Nobel a Mistral a un euro, mentre que els escolars que ajudaven, venien roses i uns increïbles llibres de segona mà: anomenats "Pesadillas". Tota una contradicció com és Aran, plasmat en una paredeta, l'única de Vielha que tenia una bandera occitana mentre la resta hi tenien banderes catalanes. No m'imagino a les Rambles de Catalunya vendre roses i llibres sobre una bandera espanyola, doncs de fet, és això a Aran, quan la bandera és catalana i no occitana.

Per continuar amb les contradiccions i les males maneres, amb la Piuca varen tenir un esbronc amb l'ex-alcalde convergent de Vielha, perquè el seu partit havia decidit no venir aquella nit a una Tertúlia per parlar sobre la cultura. Tot això a peu de paradeta. Desprès ell va venir a títol personal.

Més tard, el "tot poderós" Cap del Departament de cultura i ensenyament del Conselh també va passar per allí, i una irreconeixible Piuca, - secretària general de l'Ajuntament de Vielha- i jo, varen tenir amb ell una agre discussió pel boicoteig que ens feia i promovia per l'acte de la nit. El senyor Sans va d'ERC, però fa la política mes carca i reaccionaria de la part dretana dels Convergents que a Aran, són majoria. Una pena. Però per acabar la discussió, va passar un esdeveniment del tot surrealista, el Senyor Sans en va convidar a visitar el seu nou despatx del Conselh en aquell mateix moment. I jo em vaig trobar a casa dels boicotejadors del que jo promociona, mitja hora abans de començar l'acte que també ell n'havien estat uns dels boicotejadors actius.

Per la nit, varem realitzar la Tertúlia. Unes 40 persones molt compromeses amb totes les coses de cultura que passen a Vielha, vàrem discutir sobre cultura. Per mi, queda clar, que sense planificació, coordinació i professionalisme a Aran no hi haurà cultura de veritable vol d'alçada. Evidentment, emmarcant-ho amb la resta de la cultura occitana. La negligència cultural de les Institucions sobre la cultura aranesa, també en serà còmplice de la seva profunda minorització i del cul-de-sac en el que avui està embotida. Hi ha polítics que són uns autèntics delinqüents de guant blanc, pel seu vol gallinaci irresponsable. Només una societat civil forta i dinàmica a Aran, en serà l'autèntic revulsiu.

Un dia estrany, que en recordava inevitablement fa 6 anys, quan també al carrer amb una altra Pilar i els nostres fills respectius, potenciaven la petita empresa que desprès faria Eth Diari. Ara, amb uns altres nens i una altra força amorosa, seguia la militància cultural.

SANT JORDI !!!

Esdeveniment a cal Colomines/Nadal, el nostre Marc de 21 anys, avui per primera vegada s'ha comprat una americana. Mai n'havia tingut cap, ni cap vestit de senyor. Increïblement de corbata si, perquè de broma amb els amics, la nit de cap d'any tots és posen corbata.

Doncs, mira que bé, ara per treballar de free-lance li ha calgut l'americana, coses de la seva generació.

Avui també he anat a Catalunya Ràdio per gravar 20 minuts, per explicar que és Vivéncia aranesa. Tot gravat, no sigui que em passi. Potser hi haurà algun marrameu institucional, quan ho transmetin el dia de Sant Jordi. Quina murga, fer veure que era el dia 23 quan no ho era, semblava "treatru".

He anat a la reunió per preparar la "Tertúlia oberta" sobre cultura que és celebrarà a Vielha el proper Sant Jordi.

Encara hi ha gent -de la que se suposa motivada-, que li costa entendre que cal moure's per convidar a la gent i tenir-li l'atenció de portar-li una invitació personalitzada.

La societat aranesa en general i els seus polítics en particular, són una gent resistent a les bones formes.

Encara avui s'ha dit: Perquè convidar aquest i no la meva germana?.

- Que si, senyora!! la teva germana i també aquest, i aquest...

Les societats rurals i a més les basades amb un nacionalisme ètnic, només mimen el clan i la secta....els altres que es fotin. I si demostres respecte i complicitats transversals: ets un il·lús, i evidentment un pixa-pins galdós.

Acaben d'investir a José Luis Rodríguez Zapatero com a nou President del govern espanyol, esperem que sigui realment una esperança pels drets de la nació catalana i els sectors populars. Jo també vaig estar content pel nomenament de Felipe González i desprès va resultar un frau.

Si jo fos espanyol i no català com sóc, hauria votat al PSOE a les eleccions, per això ara en visió estatal, prefereixo un president del PSOE, tot i que un dia seria bo un president dels partits que anomenen perifèrics, com a resultat d'un Estat plurinacional.

Fa gràcia que Zapatero, en el debat d'investidura, contesti als independentistes catalans d'ERC que ell crearà tal clima polític a l'Estat, que aquest independentisme no tindrà sentit, tal com si fos un "rampell" o un "virus" i no unes conviccions polítiques i nacionals. Tot un 'striptease' moral i mental, de la seva base de nacionalisme espanyol socialista, d'altra banda absolutament lògic i previsible.

Té lògica també, la votació positiva d'ERC i també, l'abstenció de CiU. El context polític a Catalunya i a l'Estat espanyol obligava a aquesta inclinació de vot.

He vist la votació per la televisió, en directe, i tinc una sensació d'esperança interna: per fi al PP a l'oposició!!!... i un president a Madrid que diu que defensarà la meva llengua a Europa. Comencem bé.

Frederic Vergés
Centre de Recursos Pedagògics de la Val d'Aran



Benvolgut Ficus,

He trigat a enviar-te aquest e-mail, perquè durant uns dies he tingut problemes a la "cuina" de l'acte central que "Vivéncia Aranesa" vol fer en l'Any Mistral.

Com sempre, havia d'aparèixer la política, el partidisme i a més Catalunya Ràdio. És molt senzill: Catalunya Ràdio de Barcelona vol "desembarcar" el dia 16 i 17 de Juny i fer des de Vielha, tota la programació per a tot Catalunya, commemorant l'aniversari de la seva creació. No cal ni dir, que els polítics aranesos van de "corcó" per la ràdio -Conselh i Ajuntament, per cert de colors polítics diferents- i han intentat no deixar-me el cinema per l'acte Mistral, tot i tenir-lo emparaulat legalment. Volen ocupar el carrer amb un envelat, la sala del cinema i portar algun grup de música.

Algun dia, algú haurà de respondre públicament, perquè el dia de la Festa d'Aran s'ha fer un gran acte de ràdio en català, gastant centenars d'euros, portant figures i tècnics, mentre a Aran tenim una misèria de ràdio aranesa cada dia: Seixanta minuts de ràdio d'Aran i novament a la tarda, els mateixos seixanta minuts repetits. Autènticament de vergonya.

Novament serà una Festa d'Aran plenament oficialitzada per l'administració pública, on cap iniciativa de la societat civil hi té cabuda.

L'envestida és enorme i nosaltres els "Davids" enfront els "Goliats" de l'administració, hem decidit traspassar l'acte el 17 o 18 de Setembre al Cinema de Vielha. A més hem canviat l'orientació i manera de preparar l'acte.

El dissabte 18 de setembre, que seria el millor dia, farem un acte de cultura amb commemoració del 100 anys de la concessió del Premi Nobel a Frederic Mistral.

Serà un espectacle de tres hores, on hi haurà lectura de poesia, de cartes, de dietaris, de contes, a més de peces àudio-visuals, música, dansa, i seguint dins el mateix espectacle, un sopar de delícies occitanes per a tothom.

Tot això ben travat en un guió amb textos de Mistral o d'altres autors de l'època o d'avui.

L'espectacle de forma provisional és titula: "Occitània també és aquí, amic Frederic" o sigui un espectacle de cultura occitana presentada de forma divulgativa i en versió aranesa, combinant amb originals provençals. Incorporant per exemple, algun joc lingüístic com fer una presentació de diverses paraules amb les diferents varietats dialectals. Dit d'una altra manera: explicar la unitat de la llengua occitana als Països Occitans, i recordar d'on és l'aranès i la seva cultura. I recordar, el que és obvi, que Aran també té un Premi Nobel de literatura.

Els "actors" seran una barreja entre actors -professionals i amateurs- i participants "amateurs" representatius de la societat civil i política aranesa i occitana en general. Preveient convidar a persones de la resta d'Occitània com el President de l'Institut d'Estudis Occitans, el President de la Federació de Calandretas, el President del CIRDOC, el President del Consell de la Llengua, el Director del Museu Mistral entre d'altres. I també si podem, els Premis Aran de literatura d'arreu.
Serà una bona moguda!. El més important ara, però, és confeccionar el Guió de l'espectacle per començar a assajar. I per això convocarem un "Taller d'escriptura" per fer el guió. Un Taller obert a tothom qui s'hi vulgui incorporar. La feina principal serà adaptar textos de Mistral a l'aranès. Però primer haurem de trobar els textos originals de Mistral en provençal, perquè increïblement no hi ha res a la Biblioteca central d'Aran. Només "Mireia" en català.

Com pots veure, molta feina, però es tracta d'involucrar a "tothom" d'una manera o una altra. L'acte del Cinema serà el final d'un procés de treball i haurà de servir per involucrar, sobretot, nois i noies d'ESO, de batxillerat i els nostres universitaris.

Diferent de com ho veu el Conselh, que potenciarà Mistral de forma erudita en les Jornades Universitàries, nosaltres potenciem Mistral amb un discurs molt senzill: volem que soni el nom de Frederic Mistral -el 97 % dels ciutadans de la Val d'Aran no sap qui és-, el concepte occità, el prestigi d'un Premi Nobel i l'orgull de compartir l'escriptor i el premi. Així de senzill, i creiem que a més és afectiu, per això progressivament, "empaperarem" Aran, com ja hem començat a Vielha, del Cartell commemoratiu de Mistral.


Bé, de moment res més, recordar-te que el dia 23 d'abril, a les 10 del vespre, al Saxo Blu, farem una tertúlia oberta sota el títol: "La cultura a Vielha, la capital d'Aran". L'organitzem mancomunadament l'Ajuntament de Vielha i nosaltres. Serà un debat informal, però pot ésser una bona oportunitat per trobar idees i animar-nos tots una mica. Seria bo comptar amb tu.

Cordialment,

Joan-Ramon




Joan-Ramon Colomines-Companys
President de VIVÉNCIA ARANESA
Associacion culturau "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus"
Pas d'Arró 32 5au 1a 25530 Vielha Val d'Aran
Telèfon: 973642740
vivenciaaranesa@yahoo.co.uk

Des de l'associació cultural VIVÉNCIA ARANESA comencem la commemoració del 100 anys del Premi Nobel a Frederic Mistral. A ningú se li escapa que a més del reconeixement de l'escriptor, és una bona oportunitat per potenciar occitanisme a Aran. No cal ni dir que les Institucions o s'han tornat autistes sobre l'esdeveniment o pitjor s'hi tornen bel·ligerants contra qualsevol iniciativa de la societat civil, talment com si s'hagués envaït el "seu" territori. Continua el vol gallinaci de la cultura OFICIAL aranesa.

El cartell commemoratiu amb una foto del poeta, diu:
"Frederic Mistral
escrivan occitan
Celebracion des 100 ans deth nòste prèmi Nobèl de literatura"



LOU CANT DÓU SOULÈU de Frederic Mistral

Grand soulèu de la Prouvènço,
Gai coumpaire dóu mistrau,
Tu qu’escoules la Durènço
Coume un flot de vin de Crau,

Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li flèu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu !

Ta flamado nous grasiho,
E pamens, vèngue l’estiéu,
Avignoun, Arle e Marsiho
Te reçaupon coume un diéu !

Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li fléu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu !

Pèr te vèire, li piboulo
Sèmpre escalon que plus aut,
E la pauro berigoulo
Sort au pèd dóu panicaut.

Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li flèu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu !

Lou soulèu, ami, coungreio
Lou travai e li cansoun,
E l’amour de la patrìo,
E sa douço languisoun.

Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li flèu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu !

Lou soulèu fai lume au mounde
E lou tèn caud e sadou...
Diéu nous garde que s’escounde,
Car sarié la fin de tout !

Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li flèu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu !


Jun 1861


Del llibre: "LIS ISCLO D'OR"
Capítol I, "Li Cansoun"
Dedicat a J. Rournaniho

COMENÇA LA DIFUSIÓ DEL PRIMER ACTE PÚBLIC, DE LA NOVA ETAPA DE "VIVÉNCIA ARANESA". VEUREM COM SURT, ESPEREM QUE NO ÉS POLITITZI MASSA.

Contingut de la invitació en la versió catalana, encara que només repartirem la versió aranesa:


--------------------------------------------------------------------------------------------------------

L'Ajuntament de Vielha e Mijaran i l'Associació cultural Vivéncia Aranesa us conviden a la "Tertúlia Oberta" sobre "La cultura a Vielha, la capital d'Aran" que és celebrarà el proper 23 d'abril, Dia de Sant Jordi, al "Saxo Blu" de Vielha, carrer Marrec numero 6, a les 10 del vespre.


Serà una Tertúlia oberta a tothom, per comentar i discutir com funciona i que es pot fer a Vielha en qüestions culturals. Entesa la cultura en termes amplis, incloent-hi temes de patrimoni històric, turisme, lleure, creació artística, cinema , teatre, música, dansa, qüestions de llengua i de pluriculturalitat, associacionisme i sobre la cultura des de les Institucions.

Vielha, abril del 2004



AJUNTAMENT DE VIELHA E MIJARAN
Telèfon: 973640018
ajuntament@vielha.ddl.net


"VIVÉNCIA ARANESA"
Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus
Telèfon: 973642740
vivenciaaranesa@yahoo.co.uk


------------------------------------------------------------------------------------------------------------

He vist a TV3 el capítol dedicat a la "Detenció dels 113 de l'Assemblea de Catalunya" de la sèrie documental "Dies de transició" dirigida per Francesc Escribano.

Quina manera més banal, desorientadora i anecdòtica d'explicar l'historia de Catalunya !!!.

Se'n va convidar, en el seu moment, a participar en la filmació del capítol, però per raons d'agenda meva i de salut, no vaig poder anar a Barcelona per filmar la meva participació. Per tant la crítica del capítol no és per no ser-hi, perquè m'hi varen convidar. La crítica és perquè com a peça periodística documental de televisió és molt i molt dolenta.

Que hagin d'ésser trenta minuts documentals per a tothom, com espectacle i feta per a televisió, sense ésser una classe magistral acadèmica, no treu que hagi d'ésser un confús documental de "batalletes". D'altres vegades TV3 l'ha encertada, aquesta no. I en aquest capítol, ni de lluny, han aconseguit el que havien publicitat com objectius de la sèrie, que recordem-ho, era: "...Pensada com a sèrie de "prime time", "Dies de transició" és una sèrie allunyada de la nostàlgia i l'encarcarament, amb la pretensió d'atreure i potser sorprendre- el públic més jove, que ni va viure aquells anys directament ni ha tingut l'oportunitat d'estudiar-los en els llibres de text...".

A més hi ha errors històrics, silencis històrics i una falta d'estudi de documentació que m'emprenya molt. Si Escribano havia dit que per la sèrie havia tingut dificultats per accedir als arxius, sobretot els policíacs, no ha tingut cap restricció per arribar als 113 protagonistes vius, i a la documentació dels antifranquistes avui existents. Però sembla com sinó els hagués entès.

No explicar que l'Assemblea de Catalunya surt de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya és mentir. Dir que l'Assemblea era la primera plataforma unitària antifranquista és fals. Serà primera, com a plataforma de mobilitzacions populars amb polítics i societat civil, àmpliament descentralitzada per tot Catalunya. De tot això res de res en el documental. Sembla una Assemblea barcelonina!.

La caiguda dels 113 fou l'octubre del 1973 i la constitució de l'Assemblea el novembre del 1971, en la dinàmica de l'assemblea varen passar múltiples coses durant aquest període, que podien haver il·lustrat visualment el capítol, res de res. Amunt i avall de l'historia en altres períodes i esdeveniments que desorientaven. Penso que només aquells que sabien de que anava, ho podien entendre. Resum: un mal guió de capítol.

A nivell personal, hi ha sortit dos familiars meus dels quatre implicats, per tant no em puc queixar. Fins i tot el meu pare, llegeix en pantalla el perillós diari que escrivia durant la clandestinitat. Però hi ha dades confoses, sobretot les referides a la meva sortida de la presó.

El dia que vegi l'editor Xavier Folch, que diu que tothom va passà per comissaria sense tocar-los, li preguntaré si li puc donar un cop de màquina d'escriure com en fotien a mi la policia, a veure si li fa o no mal. En aquesta agafada hi va haver molta merda interna entre nosaltres, que ni tan sols s'ha explicat civilitzadament per clarificar, fins i tot fent-ho amagant discrepàncies crues i molestes, però fent-ho.

Jo vaig ésser l'últim de sortir de la presó dels 113. La dreta, va paga multes i no hi va estar ni una setmana, els altres molts més mesos. El meu pare que surt el reportatge s'equivoca en el dia que diu que vaig sortir.

Bé, Etc, etc... perquè fins i tot desprès de 33 anys hi ha gent, com el Gutiérrez -el Guti- que en el reportatge, segueix deixant-se de citar "el dret a l'autodeterminació" que apareixen en els punts reivindicatius de l'Assemblea de Catalunya, quan els exposa davant la càmera. Els del PSUC segueixen igual. D'aquesta corda n'han sortit set convidats al capítol. I els independentistes?. Malgrat tot el Guti hauria d'haver tingut més protagonisme, és de justícia històrica.

Aquest estil d'explicar histories individuals quan també era una història coral, ha fet perdre coses de pes en l'explicació del període de la tancada dels 113, com les proves falses posades a les bosses de la gent per la policia durant la detenció, el comitè polític de negociació la nit de la mort de Carrero, la coincidència a la presó amb altres presos polítics, la relació amb Puig Antich a la presó i el mal rollo dels comunistes amb ell etc etc. És incongruent haver fet un primer capítol de la sèrie, i en el segon capítol que hi ha un nexe d'unió de les dues històries, no es digui.

Simplement una producció del departament de Nous formats de TV3 pot funcionar en programes com "Ciutadans" o "Veterinaris" o "Bellvitge Hospital·, però no funciona com a peça històrica, encara que no es vulgui seguir els patrons del documental històric, no potser que sigui un frivolització com hem vist en aquest capítol.

Algú encara ha de filmar EL documental de l'Assemblea de Catalunya, perquè el que he vist no n'és, ni una aproximació.

Per acabar: hòstia!!!, Vàrem estar a la presó, perquè un guió de TV3 parlant de l'Assemblea de Catalunya, utilitzi un llenguatge espanyolista en la seva narració?. Com els guionistes i la gent de TV3 parla d'espais nacionals referits a Espanya, espais regionals referits a Catalunya?. Catalunya és una nació!, i el llenguatge i la terminologia pot validar això o seguir el discurs del nacionalisme espanyol com del PP. Doncs, el llenguatge d'aquest capítol està en aquesta línia, d'altra banda res d'estranyar, perquè és norma a TV3, i ningú li dona cal valor. En la narració de "Veterinaris" potser no té valor - que jo crec que el té -, però en el context de la sèrie, és del tot imprescindible tenir cura del llenguatge. Ni que sigui per respecte als lluitadors antifranquistes.

El meu fill Marc, m'ha dit via Messenger dues coses interessants: "...un cop mes segueixo reiterant-me en què no sé res de tu..." "...I veig que hauré d'esperar que tinguis 75 anys i decideixis escriure un llibre per saber coses de tu...". És que mai li havia explicat l'historia dels 113 de l'Assemblea. I també ha opinat: "... semblen històries d'un fet que tothom coneix, i no és així..." "...no queda clar tot plegat...".

 

Internet pot ésser una meravella i també pot acaba sent una tocada de piano.

Comencem per la qüestió negativa: mai havia participat en un curs on line tan penós, -tecnològicament parlant- com el que ofereix psiquiatria.com, del que és responsable un tal Virgili Páez. Ja he perdut una setmana i mai he pogut connectar a l'aula virtual. Molta propaganda, però una negligència professional que fa fredat. Els hi hauria de demanar "danys i perjudicis", no només per no donar servei desprès -això si- de cobrar, sinó per distreure'm i no deixar-me concentrar en el meu treball de recerca. Espero que acabi el desastre logístic del curs, que per més gràcia és sobre "Burn out". O sigui el que estic ara, "cremat" i cremat sobre els barruts de l'e-learning.

El positiu d'internet, i de tenir un Diari personal on line, són les sorpreses de recuperar gent, que anys i panys, havies perdut de vista. M'ha impressionat retrobar l'anglès Ian, desprès de 35 anys!!. El meu cicerone al meu primer Shakespeare que vaig veure al The Royal Shakespeare Theatre de Stratford upon Avon, el lloc de naixement del dramaturg. Tot un privilegi als meus 18 anys, veure "As You Like it", amb una escenografia innovadora, que em va entusiasmar i marcar. I a l'inrevés, quan Ian va venir d'intercanvi a Sant Andreu de Llavaneres, ell va descobrir i va començar a estimar Benjamin Britten. Com diu ell: "un estrany lloc per començar estimar un músic anglès". Ian va quedar cor-robat del disc que teníem a casa de la "Serenata de Corn Tenor i Cordes" de Britten.

I també ha estat una sorpresa rebre e-mails de la Roser, una companya de la Facultat de Medicina de l'Hospital de Sant Pau que l'any 1971, diu que seguia el que jo feia políticament, ella era de dues promocions anteriors.

La Roser es creu que no la recordo, però suposo que entendrà que els partits clandestins revisàvem les histories personals dels seus militants, ni que fossin fugaços, perquè ens la jugàvem tots. Doncs, sinó em falla la memòria, en sé tota la història o la suposo, d'aquesta preciosa dama -"...una nena de poble, nouvinguda a Barcelona i més perduda que la "caputxeta pel bosc"...", i que acabaria essent psiquiatra. Mai hi havia parlat ni en sabia el seu nom real, 33 anys desprès m'ha dirigit la paraula per primera vegada, via internet. Queda clar, que encara que cada dia em faci més mandra escriure el Diari, valia la pena retrobar el meu passat.

Com diuen els retrobats: memòries d'adolescència al Regne Unit i a Catalunya. Tot un luxe!.

"EPILOGUE
ROSALIND:
It is not the fashion to see the lady the epilogue;
but it is no more unhandsome than to see the lord
the prologue. If it be true that good wine needs
no bush, 'tis true that a good play needs no
epilogue; yet to good wine they do use good bushes,
and good plays prove the better by the help of good
epilogues. What a case am I in then, that am
neither a good epilogue nor cannot insinuate with
you in the behalf of a good play! I am not
furnished like a beggar, therefore to beg will not
become me: my way is to conjure you; and I'll begin
with the women. I charge you, O women, for the love
you bear to men, to like as much of this play as
please you: and I charge you, O men, for the love
you bear to women--as I perceive by your simpering,
none of you hates them--that between you and the
women the play may please. If I were a woman I
would kiss as many of you as had beards that pleased
me, complexions that liked me and breaths that I
defied not: and, I am sure, as many as have good
beards or good faces or sweet breaths will, for my
kind offer, when I make curtsy, bid me farewell.


Exeunt".


Act 5, Scene 4.
"As You Like it"
William Shakespeare

ÍDOLS

Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d'oliveres (dues
llavors nues dins d'un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire) no teníem records. Érem
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per la submisa fe de després.

Gabriel Ferrater
De "Teoria dels cossos" (1966).

Fa dies que no escric al Diari, estic de molta moguda d'estudis i exercicis de neurociències i d'angles. Em costa tornar a revisar de dalt a baix el meu anglès, sobretot em costa seguir converses idiotes per practicar. Mai entendre, perquè no poden ésser converses normals o sobre temes professionals. El que tinc en contra de reciclar-me en anglès, és que tenint un limitat vocabulari, però molta facilitat de comunicació i concreció, he pogut fer tota una llicenciatura i dos anys de doctorat en anglès (amb múltiples exàmens escrits i orals). Em fa una mandra tremenda. Però no puc considerar que sé anglès, sinó tinc el nivell de fer una conferencia sense papers i afrontar el debat posterior.

També ha començat tota la tasca de l'associació cultural Vivéncia Aranesa d'Aran. Serà difícil entendre's amb el sector dirigent d'aquest país, no hi ha manera que entenguin estratègicament el valor de la cultura en el procés de reconstrucció nacional d'Aran i d'Occitània. Aquí tothom entén de negocis, turisme i cales, però creu que la cultura només és per l'Institut i els nois i noies, o en tot cas és cosa del Conselh o sigui la cultura sectàriament oficialitzada, bloquejada i anestesiada.

Avui tot està nevat, al final he aconseguit adaptar-me a la neu en la tasca diària i a més estic salvat, perquè ja tinc una rentadora-assecadora, sobretot assecadora.

Amb una diferencia d'horari i em temo amb una concepció diferent dels cursos on line, avui començo el curs de psiquiatria: "Burn out, mobbing, etc. Las situaciones de crisis en la práctica clínica diaria". És un curs ofert pels professors de la Universitat de Buenos Aires (Argentina), Enrique De Rosa Alabaster i Diana Paulina Thomas.

És un curs curt, de 30 hores, que està lligat al "V Congreso Virtual de Psiquiatría, Interpsiquis 2004" que s'està celebrant.

A mi, a traves d'una auto-estratègia docent molt heterodoxa, em servirà per reciclar-me millor en la "psicologia i psiquiatria de nacionalisme", de fet ho vull lligar amb les "patologies del nacionalisme", en concret amb la neteja ètnica. Mai s'acaba de saber prou, de la meva especialitat de politicologia.

NOU GOVERN A L'ESTAT ESPANYOL, FANTÀSTIC PER HAVER TRET DEL PODER AL PP!!!.

AVUI L'ESTAT ESPANYOL ÉS MÉS DEMOCRÀTIC.

SI JO FOS ESPANYOL HAURIA VOTAT AL PSOE, COM A CATALÀ NOMÉS HO PODIA FER A PARTITS CATALANS, O SIGUI AQUELLS DE TOTAL INDEPENDÈNCIA COM A PARTITS.

FELICITEM-NOS PEL CANVI !!!

JUSTIFICACIÓ DE VOT


Sóc un professional políticament independent, no estic enquadrat en cap partit i per tant, avui, tampoc tinc carnet de partit. El meu compromís és democràtic i funciono com un elector ras i comú. Cada eleccions són un món propi i no em moc per consignes preestablertes.

La meva militància és política i cívica: sóc independentista català i socialdemòcrata, i treballo pels drets humans i dels pobles.

En l'actualitat, tinc una vocació de tasca transversal, perquè el nacionalisme català de tots colors tingui dinàmiques conjuntes. Treballo per escurçar la fractura entre CiU i ERC.

Durant més de 36 anys he estat militant actiu de l'independentisme, enquadrat en partits, grups i plataformes (en clandestinitat i en democràcia). Durant molt de temps el nacionalisme possibilista del pujolisme, ha estat la meva manera d'entendre el procés nacional català. El pujolisme ha estat un nacionalisme transversal i de síntesi. M'he entès i m'entenc molt bé, amb els convergents històrics, de tots els colors ideològics, en especial amb l'antiga guàrdia del President Pujol. Quan va arribar Artur Mas com a presidenciable, li vaig fer costat publicament : com a candidat i no com a partit ni com a coalició. Ni ell, ni CiU mai varen entendre que és una mobilització popular i catalanista de suport a un candidat, mentre que ells promovien el màrqueting pagat i la mobilització "d'anada al míting que tocava".

En aquestes eleccions, CiU s'ha decantat en el liderat, definitivament cap el nacionalisme de dreta o demòcrata-cristiana que és Duran, i això és producte dels acords interns del post-pujolisme. I Artur Mas està segrestat i sense iniciativa. En aquestes eleccions CiU no és una opció de síntesi. En aquestes eleccions un independentista/socialdemòcrata no pot estar representar per Duran. Simplement perquè no hi cap en el seu projecte.

ERC té una estratègia amb el PSC, que no comparteixo. Però si que comparteixo, el discurs obert i ferm de l'independentisme, a més també comparteixo el diàleg com a forma d'acabar la violència d'ETA. Desprès del linxament de Carod, aquest té el meu suport i solidaritat activa. M'avergonyeixo de la reacció de Duran en l'anomenat "afer Carod".

El més lògic davant de tot això, era millor quedar-me a casa i abstenir-me. Però desprès dels afers de Madrid, de les manipulacions del PP, vull que passin dues coses: primer, que a Madrid hi hagi un grup parlamentari independentista català i segon que és faci fora del poder als reaccionaris del PP.

El PSOE ni de bon tros és cap meravella, però és el mal menor. Avui no és pot jugar a equidistàncies com les de Duran.

Per això, en aquestes eleccions: he votat a la circumscripció de Lleida, des de Vielha, a ERC al Congrés i m'he abstingut al Senat.