dimarts, de juny 05, 2007


Final d’una etapa a Aran i per a mi començament d’una etapa de premsa i universitat.
.
De moment des d’ahir oficialment, és va donar un gran pas que ha estat canviar el meu Supervisor de la meva recerca sobre Occitània que faig a la London School of Economics and Political Science (LSE).

Per fer la recerca doctoral, "The contribution of Occitan cultural elites to the Occitan nation-building process", necessitava un altre equip de tutors que entenguessin millor que és això de les nacions sense estat i que és això d’Occitània.

I desprès d’un controvertit i llarg procés administratiu i acadèmic he pogut aconseguir un Supervisor adequat : serà Daniele Conversi.

Conversi, ben conegut a Catalunya pel seu llibre “The Basques, the Catalans and Spain”, és mou entre Londres i Roma i serà de gran ajuda per donar-li aquest toc de frescor acadèmica a la meva recerca, que tan he necessitat i que encara no havia trobat entre tants gurus i buròcrates dels estudis de nacionalisme i dels hispanistes britànics.

No deixa d’ésser un procés del tot romàntic: viure i treballar a Aran; estat lligat a una Universitat anglesa per una recerca; fer un treball sobre Occitània situat logísticament a Tolosa; tenir un supervisor italià; i anar a seminaris i controls a Londres i Roma. Amb tanta moguda, com diu Conversi: Coraggio!!!.
...

dilluns, de juny 04, 2007


Per molt que se’m vulgui estirar de la llengua, no penso escriure cap anàlisi política global del que ha passat a Aran, fins que s’hagi constituït els Ajuntaments i el Conselh Generau d'Aran.
.
No hi ha cap mena de dubte que caldrà una profunda autocrítica de moltes coses i una explicació detallada de les dinàmiques internes dins del nacionalisme aranès. Mentre tant però, s’ha de continuar totes les negociacions, primant que és pugui aplicar el programa nacionalista i sobretot no deixant que pactes contranatura puguin destruir la unitat del partit.
.
Els que no han entès el missatge del desastre de Bossòst millor que és quedin a casa. I el desastre no només és electoral.
.
.
...

dijous, de maig 31, 2007




“A History of Sex (Antonio and Ulrike)”, 1995.
Del fotògraf de Nova York, Andrés Serrano.
Exposició: “El dit a la nafra”.



...

dimecres, de maig 30, 2007


Voldria contestar en públic dos e-mails que dos lectors m’han fet arribar i un comentari d’un blog de l’univers dels d’Unitat d’Aran-PSC que diàriament em dediquen alguna floreta, de moment sempre negativa.

Ara no estem en campanya electoral i a més d’aquí pocs dies no tindre el compromís de treballar al Conselh Generau d'Aran, per tant les coses les podré explicar més clares i no tenir de fer insinuacions o suposicions. Com a periodista independent veurem si hi ha llibertat o no a Aran. De moment la primera vista de la denúncia de l’Alcalde Riu sobre mi, per un article d’opinió, és veurà al jutjat el proper dia 15 juny. La nova era del Síndic Boya començarà amb un judici en el que ell serà citat com a testimoni amb qualitat de Secretari General d’Unitat d’Aran-PSC.

Resposta al primer e-mail:
Xavi, no tinc cap inconvenient de escriure i dir en públic :
Moltes felicitats Paco Boya i Unitat d’Aran–PSC en conjunt, pels vostres resultats electorals. Que tingueu sort i serviu el millor possible al País. Salut!!!”.

Xavi, sinó ho he fet abans és perquè no s’ho creurien que va seriosament, com tampoc és van creure el que un dia vaig escriure “...En fi, molta sort a tothom, i s’ho creguin o no que ho dic sincerament, fer aquesta candidatura també és fer País..”. La candidatura era la d’Unitat d’Aran-PSC al Conselh. (17 d’abril).

Xavi, si et creus que jo sóc el sectari no coneixes de que van les tribus del País.

Només una anècdota il·lustrativa:
La última nit de la campanya electoral jo estava sopant sol als baixos del Restaurant Mandronius de Vielha. Quasi no hi havia ningú i vaig tenir l’avinentesa, que un grup nodrit de militants d’Unitat d’Aran-PSC varen baixar a la sala on sopava jo i varen ocupar una llarga taula. El grup el capitanejava en Paco Boya. Educadament vaig saludar al diputat Boya mentre passava a un pam de la meva taula. Resposta: ni paraula. Mirada al front i passejada militar. Altres del grup si que em varem saludar. Desprès jo d’esquena a ells, em vaig anar menjant una Pizza “tres formatges”, que haig de confessar em va fer mal.

Aquest és el tarannà del futur Síndic d’Aran. Que ni que fos per raons institucionals, ja que ells van de campions de defensar les institucions, tinc un càrrec i almenys per cortesia havia de respondre.

Que la Manuela la dona del futur Síndic s’hagi passat un any i quatre mesos no dirigint-me la paraula quan en creuaven a la feina, era la seva opció personal i tenia el dret de fer el que vulgues. Em dolia, però la senyora és així.

Són anècdotes, però també són símptomes de com funcionen els personatges i les seves famílies. Les anàlisis polítiques també és nodreixen d’aquestes dades humanes per acabar d’entendre tot un procés que no es redueix només a estadístiques, algunes dades i a disseccions d’estratègies i tàctiques.

-------
L’altre e-mail el de l’Aurora i els comentaris d’en Bronski ja els contestaré un altre moment perquè haig de confessar que estic trist i no em fa cap vergonya dir-ho aquí. Aquest blog el vaig crear com un diari personal molt vital i redactat a pit descobert sobre el que penso, tot i que moltes vegades m’ha servit per cohesionar la opinió militant dels meus, saltant-me les parets infranquejables que un també té a la seva casa política. A tot arreu hi ha talibans i merda, i sinó pots eliminar-la millor torejar-te-la per elevació. M’excita fotre a parir l’immobilisme, el sectarisme, els aprofitats i la hipocresia. No hi puc fer més.




...

dilluns, de maig 28, 2007


Convergència Democràtica Aranesa (CDA) ha perdut el Govern del Conselh Generau d’Aran.

Per nou vots en un Terçó, s’ha perdut un Conselher i llavors s’ha perdut la majoria al Ple del Conselh que ha d’elegir al Síndic d’Aran.
.
Des de fora pot semblar poc, però des de dins serà un canvi radical i una revolució local, sense cap mena de dubte. Les vendettes estant servides i la judicialització del debat també.

Necessito temps per fer una anàlisi política del que ha passat. A nivell personal haig de buscar feina: tota una nova i apassionant aventura que ha de començar a Londres, Vielha o Tolosa de Llenguadoc.

Si CDA no fa una profunda anàlisi de com ha anat tot, s’equivocarà en rodó. No és pot “fer partit” sense potenciar la cultura del treball i la reflexió conjunta, amb tota l’autocrítica que calgui. Sinó hi ha un lideratge participatiu, ens estarem equivocant i ens cal molta pedagogia per promoure el treball militant.

Ja hem començat la campanya electoral 2011 i això és una carrera de fons que cal saber afrontar des d’avui, cadascun des del seu lloc, la seva responsabilitat i habilitats.

Hòstia!!! que només ha estat per 9 vots, desprès de governar 12 anys!!!.
(Llàstima que jo me n’he perdut quasi 10 anys).
.
.
.
.
.
...

divendres, de maig 25, 2007


TOTS CONTRA BARRERA

El fracàs de l’operació Serrano.
Els qui mouen els fils de Juan Riu.
Es Angaldes, la Tuca, el cine i el poliesportiu: del pelotazo a la mediocritat.

La propaganda electoral molts cops es reduccionista i de tan simplificar de vegades és perd la reflexió. Intentem tot seguit entendre que passa a Vielha i com a capital d’Aran, perquè tot el que hi passa involucra a la resta del territori aranès.


Riu el volien canviar per l’Angelina
Al pobre Juan Riu el seu partit Unitat d’Aran-PSC se l’han volgut treure de sobre. No volien que repetís com alcalde i li varen proposar a l’Angelina Casas si volia ser-ne la candidata. L’Angelina no ho va acceptar i Riu va d’alcaldable novament. És la segona vegada que el partit intenta defenestrar-lo, això mateix li va passar fa quatre anys i llavors Riu va fer tot un espectacle públic de virtual dimissió i va acabant guanyar la partida. Però sempre amb una condició: que seria alcaldable o arribaria a alcalde però faria de “reina mare” o sigui hi seria, però les decisions importants les prendria Paco Boya i Rufino Martínez. Aquest fet a Riu l’ha marcat tota la legislatura. Ha estat sempre un alcalde a la defensiva, sense cap valentia, i vivint de renda dels projectes iniciats per l’antic alcalde Pau Perdices.

Vielha el camp de proves dels socialistes
La cúpula socialista d’Unitat d’Aran-PSC han tingut amb Vielha l’únic lloc important per demostrar al aranesos de com poden governar. S’ha prioritzat l’interès de l’estratègia socialista global que l’interès per la població de Vielha e Mijaran i és així com Riu ha pres decisions clarament lesives per l’interès del seu municipi i en general d’Aran.

Poliesportiu de 2ª, poliesportiu de 1ª
El primer exemple d’instrumentalització de Vielha per la política socialista de partit és la construcció d’un nou Poliesportiu. S’ha preferit fer un Poliesportiu reduït i s’ha preferit no voler una inversió del Conselh Generau d'Aran per aquesta instal·lació d’un milió d’euros, perquè amb el Síndic Barrera no s’hi pacte, només s’ha de destruir. I així Vielha és queda sense poliesportiu professional i competitiu. Però a més s’ha de saber que el Poliesportiu de primera era un projecte de Perdices, i que el de Riu és un Poliesportiu de segona, però que ara pagarem com si fos el de primera.

Es Anglades, el negoci i Riu
Cada municipi te dret a desenvolupar el seu urbanisme, però Vielha e Mijaran com a capital d’Aran no pot restar al marge de tota la urbanització general del territori. A la zona de les Anglades a Gausac s’ha fet una alcaldada descomunal en base a un pols de l’aparell socialista de la Generalitat i Unitat d’Aran-PSC contra el Conselh Generau d'Aran com institució i contra el Síndic de CDA, Carlos Barrera en particular. A més, tot basat en un model d’urbanisme clientelar i afavoridor del sector privat.

El socialisme contra Aran
Des de la Generalitat del Tripartit amb Unitat d’Aran-PSC és va bloquejar la “Comissió d’Urbanisme de la Val d’Aran” amb seu a Lleida i quan es va potenciar és va desnaturalitzar, trien sobirania al Conselh i a Aran. Paco Boya destruïa que Aran com a País, pugues decidir el seu urbanisme.

Les irregularitats de les Anglades
La urbanització de la zona de les Anglades que va aprovar Juan Riu i la Comissió d’Urbanisme contra el criteri del Conselh i contra els propis tècnics de la Generalitat, està ple d’irregularitats: no s’han respectat els terminis per esperar els informes obligatoris demanats quan es va saber, per altres informes, que és una zona inundable i d’esllavissades. Mai en cap altre operació urbanística s’hagués actuat tan negligentment i tan ràpid com és va fer aquest cop. Una nova qualificació de terreny, totalment sota sospita.

El desaprofitat valor social
Escandalitza pensar que Riu i els socialistes han afavorit mes als privats i al negoci immobiliari que beneficiar a l’Ajuntament amb una bona política social. De les tres àrees de les Anglades: d’equipament esportiu, zona verda i zona edificable, s’ha fet curt per afavorir l’interès social: Pocs habitatges de protecció oficial, exagerades compensacions i possibilitats de construir dels privats.

El pelotazo
Per a un privat, que un lloc que valia una quantitat perquè era terreny inundable, de cop és qualifiqui per urbanitzar és un regal del cel. Del cel, o del socialistes?. Tots els inversionistes tenen dret a viure i a fer negoci, per tant: bona sort i a fer caixa. Doncs, perquè ens fiquem amb la família Serrano, un dels propietaris?

El pelotazo de Serrano i la política
Tothom sap que pelotazo vol dir negoci de dubtosa legalitat amb el que és guanya molts diners. Nosaltres creiem que la urbanització de les Anglades encara que l’hagi aprovat la Comissió d’Urbanisme és de dubtosa legalitat i sí a més, els privats han fet molts diners és un pelotazo. Això és el que ha fet el senyor Juan Antonio Serrano, però a més ha tingut una generosa compensació pel Camp de futbol que era seu. Serrano ha fet diners i ha volgut de forma xulesca entrar a la política activa per liquidar políticament a aquells que li volien fer perdre el negoci de la seva vida i per assegurar-se un favorable futur pla d’edificabilitat, que li pot reportat més diners.

La forquilla aranesa
Per diners i per personalismes Serrano s’ajunta als qui poden disputar el control del Conselh convergent i s’ajunta amb els socialistes d’Unitat d’Aran-PSC. És igual si son companys de viatge antagònics d’ideari, cal tombar a Barrera i als seus. I com ja havia après a la vida familiar amb la seva germana, que per destruir al nacionalisme aranès “és pacte amb el diable, si cal”, ell també ho fa. Més valdria que la ex-Sindica Amparo Serrano li expliques al seu germà que el poble no perdona i desprès d’una moció de censura, els socialistes varen perdre el poder i han tinguts els seus anys de llarga penitència a l’oposició. La forquilla és clara: els extrems de la dreta i l’esquerra s’ajunten per batre al centre nacionalista. Tots contra Barrera.

Serrano, operació fallida
A Aran no és que no agrada els canvis de camisa, el que no agrada és que els hi prenguin el pel. Tothom sap el “tot per la pasta”, el “tot contra Barrera”, però saben a més, que Serrano ha girat l’esquena als interessos turístics del País?. Desprès de la pantomima de fer-nos creure que és desvincula del Gremi d’Hostaleria per fer política, -però segueix com a president de la Federació d’Hostaleria de Lleida, la seu central del Gremi-, el senyor Serrano fa costat a una política turística socialista que va contra l’estació de Baqueira, contra Ruda, que potencia un turisme populista i que també potencia un turisme de caça per exemple. Però a més, Serrano desprès de parlar de moratòria d’hotels, mentre acabava el seu, ara no diu res sobre els grups d’hotels programats a Tuca i mentre s’omplia la boca a les entrevistes de que les segones residencies feien mal a l’hoteler, ara construirà com a privat a les Anglades, hi ben segur hi hauran segones residències. Quina barra!.

Serrano estupor dels socialistes històrics
No és només CDA qui no li agrada la operació Serrano, son molts votants d’Unitat d’Aran-PSC que no entenen aquest fixatge presentat com estel·lar i com que crea rebuig, ara de forma vergonyant la direcció deixa en segon pla. Els canvis de camisa amb run run de fons de negoci, no agraden a ningú. Un votant socialista de Castiero ens deia: -No estic disposat a posar el vot per Serrano perquè sempre pensaré, que cada vot que posem per a ell, sona la caixa registradora.

Urbanisme i equipaments de volada curta
Juan Riu i els qui el porten: Paco Boya i Rufino Martínez, desenvolupen Vielha e Mijaran sota un model de partit al servei de la tàctica de batre al Conselh i a Barrera. Per això: res de col·laboració institucional, res de consensuar operacions estratègiques per a Vielha i Aran. I així: estant plenament d’acord Convergència Democràtica Aranesa amb obrir Tuca, els socialistes han volgut, per electoralisme, fer-s’ho sols, primant l’urbanisme de Tuca abans que la nova estació d’esquí, i tot fet sense consens. I també fet a l’esquena de les pedanies que son els amos dels terrenys. Pedanies que també volen Tuca, però volen concretar com es farà tota l’operació, tant opaca avui.

Una Vielha mediocre
Tot aquest desgavell comporta irresponsabilitats com programar un reduït cine per a Vielha amb habitatges i deixar de banda un ambiciós projecte que s’ha de fer a Vielha en els terrenys de les antigues casernes, que és un gran “Complex de Congressos i Cultura” on hi ha d’haver un cine-teatre de primera categoria. Doncs no: Riu i els seus, ens hipotequen Vielha i el País amb obres de baixa volada sense l’impuls i el lideratge que Vielha ha de tenir a Aran i als Pirineus. Definitivament: no es pot administrar Vielha com un super.◄
...

dimecres, de maig 23, 2007




...

divendres, de maig 18, 2007




...

dijous, de maig 17, 2007



...............................


...

diumenge, de maig 13, 2007





La veritat que en començo a estar tip. Però val la pena explicar-ho en públic perquè el lector és faci una idea de com funcionen alguns clans aranesos. Fer-ho públic és la única garantia de desemmascarar l’assetjador.

Seguim amb els escrits contra mi a diferents nivells des de la web oficial del partit Unitat d’Aran-PSC que ha caigut en el més pur escrit de la premsa caciquista d’altres temps. Que des d’una web oficial d’un partit, a serials, és vagi escrivint de forma manipulada sobre la meva biografia, que no sóc ni candidat a les properes eleccions, almenys ha de resultar peculiar. Alguns desinformats haurien de saber funcionar millor el Google i resseguir tota la noticia que és vol explicar i fer-ho del començament a l’acabament, sinó simplement és donar una idea falsa, que de fet és el que és busca.

Demanaria que la Família Serrano, amb el Juan Antonio al davant (el president de la Federació d’Hostaleria de Lleida), deixes de trucar a casa i deixes de molestar a la meva família. Sinó està d’acord amb el que escric, que ho rebati escrivint, però que deixi d’intimidar. Exactament a l’alcalde de Vielha Juan Riu que deixi de trucar-me al mòbil.

Sembla que amb l’Alcalde Riu ens veurem al jutjat, de moment jo no en tinc cap notificació. Veurem com acaba l’alcaldada de portar-me a un jutjat per un article d'opinió, sense haver passat cap organisme preceptiu de l’Ajuntament per fer aquesta acció. Jo només he escrit el que tothom avui parla dels socialistes i la Família Serrano: De com varen fer la fortuna i com la continuen fent.


...

divendres, de maig 11, 2007





...

dimecres, de maig 09, 2007


Avui és el Dia d’Europa, aprofito per recuperar un petit article inèdit que vaig fer canviar per un altre a la revista “Eth Quinze”, veien que és retardava l’edició de la revista i la columna d’opinió perdia actualitat.

La columna d’opinió:

Aran europea

Aquests dies celebrem el 50 aniversari del Tractat de Roma. Des de la Comunitat Econòmica Europea fins a l’actual Unió Europea dels 27 Estats, s’ha desenvolupat tot un sòlid tramat institucional. Constantment rebem informació sobre aquesta Unió Europea, votem pel Parlament europeu i hem participat en un referèndum sobre la Constitució europea. Però malgrat tot això: “Europa” i la “integració” segueix se’n un misteri per a la majoria.

El reconeixement dels Estats en la Unió Europea, i no dels pobles i les nacions, reprodueixen en el conjunt de la Unió, els mateixos dèficits de llibertat interna de cada Estat, i això no ajuda a pensar la Unió com una cosa pròpia.

Però la Unió Europea ens condiciona el dia a dia. L’euro és la millor prova. Però a més les directives i les inversions de la “Comissió Europea” i les normes del “Parlament Europeu” condicionen profundament el que desprès s’aprova en els Parlaments estatals i en els autonòmics. Com també, en el propi Conselh Generau d'Aran. Només d’inversions europees el Conselh va rebre, el període 2000-2006, 1.200.000 euros.

Per això cal informar-se i “viure” Europa. Des de l’associació cultural i cívica “Vivéncia Aranesa” hem treballat en aquesta sensibilització i des de la Biblioteca Generau de Vielha amb el seu “Er Espaci dera Union Europèa”, també ha fet la seva tasca informativa. Caldria més implicació dels dinamitzadors culturals, pedagògics i periodístics d’Aran.

JR Colomines-Companys
...

dilluns, de maig 07, 2007


Com que no vull passar la persecució sol, tot i la gravetat de tot, la millor manera és ridiculitzar en públic les bestieses de l’acusador. A continuació transcric complert l’e-mail d’una tal Mònica Díaz, del que ahir ja en citava un trosset.

Que prenguin nota els inquisidors dels partits perquè semblaran els seus blogs acusacions de Santa Teresa, al costat d’un a elaborada crítica com l’e-mail en qüestió.

Llegiu i rieu amb ganes.
(Ah, la falta d’estructuració del text i les faltes d’ortografia són de l’autora),

Títol de l’e-mail: Vd. es un impresentable

Raco aranes

He leido lo que publica y es un escándalo. Como puede ser tan mala persona?
entre cosas esta es

hi ha un pelotazo descomunal. ¿en donde ¿: en la vall de ruda por parte de los fundadores de CiU Sumarroca e hijos, Jordi Pujol hijos y Stras, Carnudo y amiguets.

El mayor pelotazo del Pirineo . La “recalificacion” personal (osea para esos tres de Neu 1500) sin ni siquiera ser anteriormente propietarios del terreno de una gran parcela en zona inundable .como se puede demostrar- , y de “proteccion especial” En los años que lleva con el 3-20 % de mordida en Cat los amiguets del Pujol, bo han hecho tanta pasta gansa de un un solo golpe como en el vall dáran.. Se ha “legalizado” para ellos solitos 100.000, 000.000 de las antiguas pesetas en euros 600.000.000. Esto no lo han trincado entre “todos” ni en 23 años en la generalitat,

No hace falta ser aranes para hacerse con lo de los araneses.

Pandilla de delincuentes. Sin más adjetivos.

Lo de Marbella del Sr. Gil es cosa de niños comparado con lo de Vaquería-Pujol.

Y Vd . Colom i Company es de los mismos independentistas, agitadores y chorizos que ellos. Ya les han cogido la foto.

Deberían devolver los robado en Vall de Ruda igual que Vd. Ha robado en el Conselh del vall d´aran.

Porque no los denuncias en voz alta?
Porque es un hijo politico de ellos.

Vd, no es de izquierdas ni de derechas ni nada de nada, es un agitador y un delincuente sinverguenza con el descaro del independentista catalán a sueldo del que más le pague por desestabilizar. Bueno hasta final del mes de mayo porque luego tendrá que trabajar. Y no está acostumbrado.

En el vall d´aran a los bandolers les entra el mal de montaña como castigo, es la naturaleza y Vd. no se escapa. Es un talibán de mucho cuidado.
Vd. que nació en el mediterraneo, no le prueba el atlántico, ni Serrat.
---------------------

Bravo Mònica !!!
...

dissabte, de maig 05, 2007

Quan un grup com Unitat d’Aran-PSC amb el Paco Boya al davant, és passa el dia senyalant-me com “agitador”, “embrutidor”, “escòria” entre d’altres perles i això ja ho varen començar a fer des de les tres primeres setmanes quan vaig accedir a Cap de Comunicació del Conselh; no és d’estranyar que comencin aparèixer persones justicieres que volen perjudicar-nos a mi i a la meva família.

Ara només són trucades telefòniques i e-mails que m’amenacen. Quedi clar que si va a més, tota aquesta colla de miserables en seran els responsables intel·lectuals del que ens passi.

Del “catalán de mierda vete a tu país”, s’ha passat a “...Vd, no es de izquierdas ni de derechas ni nada de nada, es un agitador y un delincuente sinvergüenza con el descaro del independentista catalán a sueldo del que más le pague por desestabilizar. Bueno hasta final del mes de mayo porque luego tendrá que trabajar. Y no está acostumbrado…”.


...

divendres, de maig 04, 2007

04 / 05 /2007

...
...
.............................................................................................................................................................................................

dijous, de maig 03, 2007

Escoltava al meu germà Agustí a “Catalunya informació” parlant de la commemoració d’avui, que és el “Dia Mundial de la Llibertat de Premsa”, i pensava que no cal anar gaire lluny per trobar atemptats a la llibertat d’expressió.

Avui Dia Mundial de la Llibertat de Premsa els talibans de l’especulació d’Aran m’han portat al jutjat per un article d’opinió. Almenys ara no m’han destrossat les senyalitzacions exteriors del local de quan editava i dirigia “Eth Diari” i em van agredir, curiosament eren uns altres talibans que abans anaven associats amb la mateixa família de dretes que ara va amb el nou autoritarisme subtil, vernisat d’esquerres, que pretén envair-ho tot.

A Aran hi ha por i perquè jo calli m’hauran de trencar la cara i alguna cosa més.


...

dimecres, de maig 02, 2007


El pelotazo del candidat d’Unitat d’Aran-PSC

L’Alcalde Juan Riu ha comunicat a la meva família o sigui també a mi, que m’havia posat una denuncia al jutjat per l’article publicat a “Eth Quinze”, titulat “Política i negoci” que trobareu més avall, publicat en aquest bloc el dijous 26 d’abril.

Per la meva part estem davant un procés contra la “llibertat d’expressió” i només haig d’esperar que el ‘Dossier sobre “Es Anglades”’ aparegui. I amb xifres, dades i aportant les actituds institucionals de l’Ajuntament de Vielha, del Conselh Generau d'Aran i de la Generalitat de Catalunya, més la de la Família Serrano, és pugui saber a fons tota la informació.

El ciutadà de Vielha i d’Aran en general ha de conèixer la veritat. Una veritat que demostrarem públicament en dades, per ratificar allò que jo he donat com opinió i anàlisi política.

La tesi és ben clara: Que darrera la nova opció política del dretà Juan Antonio Serrano a les llistes del socialisme aranès, hi ha un pelotazo descomunal.
...

dilluns, d’abril 30, 2007

No vaig assistir com a públic al Plenari del Conselh Generau d'Aran (pels que no ho saben, el Plenari vindria a ésser el Parlament aranès), i tampoc, com altres vegades he fet, no he sentit la gravació de tota la sessió, per tant tot el que va passar només ho sé perquè m’ho han explicat.

Sembla que va ésser patètic sentir al Conselher i Diputat Paco Boya criticar-me a mi i el que escric en aquest blog. Amb copies a la mà va anar llegint paràgraf que no li agradaven. Per ésser el suposat campió del progressisme i el canvi a Aran, va quedar clar que simplement representa el mes ranci i inquisitorial que tenim al País. Esperem que mai governi perquè acabaria fent callar a tothom i ens imposaria les lectures, les cançons, les noticies, els blogs, els familiars i els seus amics en totes les nostres vides. I pensar que ell denunciava que no hi havia llibertat a Aran !!!, potser encara no s’havia mirat al mirall.

I la persecució continua. L’endemà per via oficial ens comunicava el Senyor i Il·lustríssim Diputat Boya : o que em dimitien de Cap de Comunicació del Conselh o em posaven una denuncia al jutjat per un article meu, que aquell mateix dia sortia publicat a la revista “Eth quinze”. (Article que el trobareu publicat el dijous 26 d’abril, en aquest mateix blog).

No se com ha acabat, però seguirien la tònica que tant ens tenen acostumats els socialistes aranesos i dels Pirineus que es judicialitzar el debat polític: a Aran ja ho ha fet l’alcalde Riu, i l’alcalde Medan. També com a proper, ho ha fet en Joaquim Llena. Serà una bona entrada a la política activa del dretà Serrano -company de viatge dels socialistes aranesos-. Aquest Senyor continuarà la tradició familiar del “plat de llenties” o millor dit del “plat de caviar del bo”.


...

divendres, d’abril 27, 2007



5000 exemplars de “HUELHES” novament al carrer, que és repartiran casa per casa a tota la Val d’Aran.
S’han donat opinions sobre aquesta publicació de tota mena: des de la visió destructiva dels talibans fins a la de la curiositat dels moderats, el que és segur és que a Aran no ha deixat a ningú indiferent.
Precisament va d’això : de propiciar el debat.


...

dijous, d’abril 26, 2007

Ahir va aparèixer a la revista “Eth Quinze” de Vielha la meva habitual columna, d’opinió. Ara no la tinc en la versió aranesa com va sortir publicada, però com que he rebut trucades de coratge i e-mails que em demanaven una còpia de l’article, el reprodueixo a continuació en la versió original catalana:

Política amb negoci
Des de fa quinzenes el diputat Paco Boya el tinc de company de pàgina d’aquesta publicació, confrontant idees del que jo escric. Cal felicitar-nos de que hi hagi debat, almenys escrit, però atenció: un candidat a la màxima institució nacional aranesa no pot anar insultant com un hooligan com ha fet aquí mateix, espetegant-me: “agitador professional a sou”.

Perquè tanta mala bava?. Perquè de sempre he explicat el que hi ha darrera de moltes de les pràctiques dels socialistes, com ho he fet dels nacionalistes aranesos. La llibertat d’expressió els hi fa por i necessiten controlar-ho tot o sinó rebentar-ho.

El lector és mereix respecte i jo seguiré donant tota mena d’informació del perquè de les coses, malgrat els insults i les amenaces. Ningú em farà callar i per exemple explicaré que Juan Antonio Serrano, un personatge de dretes que va amb els socialistes de Boya a les properes eleccions, ja ha guanyat. És igual si guanya o no la seva candidatura, perquè ha guanyat pel cap baix deu milions d’euros (1660 milions de pessetes), desprès que els socialistes de Paco Boya i Juan Riu li fessin el favor de requalificar la zona de “Es Anglades” del poble de Gausac de Vielha e Mijaran, perquè hi pugui edificar. Increïblement és una zona inundable, que val molt i molt menys. Davant aquest negoci, bé valia pagar una penyora i tornar-los-hi el favor investint-se de candidat encara que sigui en terreny d’ideari contrari al seu. L’operació Serrano no és política, ha està econòmica.

JR Colomines-Companys


...

dimecres, d’abril 25, 2007



La metàfora, -en una interessant fotografia de Mikel Aristregi del diari Segre-, de la meva relació amb Convergència Democràtica Aranesa, ahir en la presentació pública de les seves candidatures a les eleccions 2007 al Parador de Vielha.


...

dilluns, d’abril 23, 2007


Això està guanyat!!!, almenys al Conselh Generau d'Aran. Aquesta és la sensació generalitzada. Mai s’ha de dir això, fins que sigui al sac i ben lligat, però un dia de Sant Jordi com avui, s’ha de respirar optimisme i alegria per tots costats.

Llistes electorals acabades, equips de campanya compactes i ben travats. Optimisme i força. Unes enquestes que animen. Que voleu més?

Un consell als meus: deixeu de preocupar-vos de les collonades, el mal rotllo i el ressentiment de l’adversari socialista dels candidats i de les “minyones”.
.
Expliqueu l’obra de govern nacional i local, defenseu les noves propostes que portem i quan calgui, només quan calgui, aquestes propostes s’han de defensar posicionant-nos, és a dir definir les nostres propostes a partir de la diferenciació de les propostes de l’adversari.

La nostra experiència, serietat i eficàcia s’ha de pregonar a tot arreu. No calen gaires invents, només explicar l’obra de govern perquè és enorme i perquè ha representat la modernització d’Aran. Que no? Parlem-ne doncs...
...

divendres, d’abril 20, 2007


Avui apareix “HUELHES d’informacion” que és una nova publicació periòdica editada per Convergència Democràtica Aranesa. És una publicació en format diari, avui molt modesta de llargària, però en voluntat d’ampliar pàgines.

El més important d’aquesta nova eina de comunicació és que obliga a fer un equip de redacció i de distribució, perquè encara que sigui amb poques pàgines i sigui setmanal, obliga igualment a tenir l’equip de comunicació establert. (Distribuir cada cop 5000 exemplars, de forma gratuïta, a totes les cases d’Aran, és una feinada enorme).

És evident que aquesta publicació té una línia editorial marcada dins del nacionalisme aranès; però a més de les qüestions d’opinió i els publi-reportatges, inclourà informació i treball de premsa professional.

Comença un període de prova, i aviat en sabrem la repercussió. Sort!!!. ............................................................................................
.................................................................................................................................
..........................................

dijous, d’abril 19, 2007


He recuperat un article de Vicent Partal director de Vilaweb que val la pena llegir-lo, ara que estem al costat de la primera volta de les eleccions a President/a de la República francesa:

Atenció a Vairon (o Bayrou)
.
A mesura que s'acosten les eleccions franceses augmenten les especulacions sobre qui serà el pròxim president de la república i quin paper hi farà. I hom parla molt del canvi indiscutible que significaria que una dona fóra, per primera vegada, l'ocupant de l'Elisi. Però i si el canvi fóra que un occità, occitanoparlant desinhibit i amic del català, esdevinguera el nou president? Un nou president amb la voluntat de reconèixer, a més, la diversitat cultural de l'Hexàgon. No seria això també un canvi radical i tan interessant o més? Es diu Francés Vairon (François Bayrou) i ja estalona Royal en intenció de vot.
.
.
Bayrou, candidat de la centrista UDF, protagonitza una pujada de la intenció de vot important. Mentre Ségolène Royal perd vots a cada nova enquesta, Bayrou creix i ja és clarament el tercer en discòrdia. Creix, i val a dir que tindria moltes oportunitats de guanyar, si entrara en la segona tanda. Una confrontació entre Sarkozy i Bayrou a la segona tanda donaria moltes oportunitats a aquest darrer, car sumaria al seu propi vot el de l'esquerra per a evitar que el polèmic Sarkozy atenyera el poder. I segurament que, en un enfrontament entre ell i Royal, també guanyaria. Però abans hauria de ser el segon candidat en nombre de vots de la primera tanda, cosa que ara sembla prou difícil, però que cada dia que passa no ho pareix tant.
.
.
Bayrou parla occità. I és conegut per la seua defensa de la llengua occitana i de les altres llengües dites 'régionales', particularment de la nostra. Ha dit públicament i clara que vol ratificar la Carta Europea de les Llengües Minoritzades i s'ha entès que això implicaria la reforma del nefast article 2 de la constitució, que fa del francès la llengua única de la república.
.
.
No són, a més, unes declaracions aïllades en una carrera política, ni oportunistes. Les escoles en català, basc, bretó o occità saben perfectament que va ser Bayrou, quan era ministre d'ensenyament, qui va endegar les escasses mesures de suport oficial als centres que ensenyen en aquestes llengües. De fet, aquella acció, que per primera vegada autoritzava, per exemple, l'ensenyament bilingüe a les escoles públiques, encara és coneguda per 'Circular Bayrou'.
.
.
I si els símbols valen res, no fóra sobrer de recordar que l'anunci de la candidatura de Bayrou es va fer el desembre passat amb 'La Marsellesa' (ai!) però també amb el cant, encapçalat per ell, d' 'Aquelas montanhas'. I he de reconèixer que oir, si arribara el cas, el vell himne occità al Palau de l'Elisi seria una experiència corprenedora. Gairebé, gairebé, una revenja.

Vicent Partal director de Vilaweb
Divendres, 23/02/2007

...

dimecres, d’abril 18, 2007




Com s’ha d’analitzar un candidat?
Jo diria d’entrada: -Tot depèn d’on.

Em centro a Aran: Un País territorialment petit, un País de Muntanya modernitzat, un País de identitat ètnica compensada, en definitiva una dinàmica de poble on ens coneixem quasi tots.

La “dinàmica de poble” té gran avantatges i grans inconvenients.
Per una banda que no et poden passar gat per llebre tant fàcilment i per l’altre que no tens intimitat, perquè tothom et veu com en una peixera.

Tot això és multiplica per mil, si ets candidat en unes eleccions.

Algun ingenu que va de candidat, em deia que m’estava ficant en el seu terreny personal amb les meves crítiques polítiques i econòmiques, i que ell volia passar desapercebut. Desapercebut?.

Qui és presenta com a candidat està exposat, a ésser observat amb lupa en els seus comportaments, de passat i de present. No només és legítim, sinó que és necessari en el debat electoral. I encara més: per un candidat la vida no comença quan esta en una llista electoral, el període anterior, sigui polític o civil, també existeix i s’ha d’analitzar.

A Aran algun candidat és creu que ha quedat blindat a la crítica, pel fet d’estar en una llista i és exactament al contrari, no només cadascú té la seva gloriosa o miserable vida sinó que a més se li suma la gloriosa o miserable vida de l’equip que forma part.

Per alguns, excepte els que han fet negoci de molts euros com a pas previ per anar en una candidatura, anar a les eleccions serà una creu que duran anys els hi costarà treure. Sinó al temps.


...

dimarts, d’abril 17, 2007


Estic mirant la fotografia de tot l’equip d’Unitat d’Aran-PSC que és presenten com a candidats a les properes eleccions del Conselh Generau d'Aran. Haig de confessar que estic sorprès i desconcertat : jo m’havia cregut que seria una llista de canvi i tot un esperonament pels meus. I no ho se veure i no ho entenc.

M’explicaré: Apareix la quota femenina i la quota jove, a més superposada, però el pinyol fort de la candidatura són els de sempre.

Per un moment vaig pensar que ens farien mal, però encara que hi hagi carn fresca i alguna més passadeta, el que compte no és la qüestió biològica o de gènere, el que compte és si realment els nous i noves aporten alguna cosa nova al discurs del conjunt.

Però dels quatre nous que conec, almenys tres en la seva vida civil pre-elecctoral han practicat “travestisme” i “trampes de forma” en el seu pas per l’associacionisme professional, assistencial i de cultura. Sempre varem dir que Serrano feia política a traves del Gremi d’Hosteleria i tate candidat. Sempre varem dir que l’entrada de la Creu Roja a Aran és feia políticament i instrumentalitzada pels socialistes i tate la seva representant candidata. I sempre varem dir que l’Alcalde Riu afavoria descaradament a una escola de música, manipulant-la fins a extrems que desvirtuava el paper de la societat civil i tate, com a botó d’or, una de les fundadores: candidata.

Sincerament encara no entenc la candidatura de Emili Sanlley: no se si és candidat d’Unitat d’Aran-PSC o del Partit Renovador Arties-Garòs (PRAG). La seva doble militància si que l’entenc, però com a candidatura no. A quantes paperetes sortirà?.

En fi, molta sort a tothom, i s’ho creguin o no que ho dic sincerament, fer aquesta candidatura també és fer País.

Però com a mínim un d’aquesta llista, sol i acompanyat amb la família, ha estat fins l’últim moment a les portes de Convergència Democràtica Aranesa per pactar fer una coalició. Com que els Convergents els hi han donat carbassa, no ha trigat ni unes setmanes per fer-se “socialista” de tota la vida. Quan ho expliquem serà tota una delícia, ni les exclusives del Juanma-mai-a-l’hora ho superarà.
...

dijous, d’abril 12, 2007


Mentre les visites electoralistes dels Consellers de la Generalitat és van realitzant per tot Catalunya entretenint al personal, a Aran passen altres coses que ningú en parla, però que passen.

Fa unes 48 hores ha dimitit el President del “Grèmi d'Ostalaria dera Val d'Aran”, Juan Antonio Serrano. Va dimitir en una reunió de Junta i ho va fer per presentar-se a les properes eleccions com a candidat socialista.

Fa dies que ho vaig dient que passaria i ha passat. En el País de les Meravelles cap periodista en exercici encara ho ha explicat.

“La pinça aranesa” com deia en un altre escrit, és confirma i només falta explicar la raó de fons d’aquest pas, que n’estic profundament convençut és el suïcidi d’aquella manera d’entendre el fer i crear professió turística des de l’equidistància. I a més, per més inri, traint el propi ideari personal, convertint-se el candidat de dretes en l’acompanyant instrumental d’un projecte socialista: absolutament intervencionista i a anys llum d’un plantejament liberal o socialdemòcrata incentivador del lliure mercat.

Tots els que deien que Serrano feia política des del Gremi tenien raó, si més no aquest ha estat l’actiu de partida perquè contessin amb ell.

Esta molt bé que hagi dimitit d’una associació integrada a la Federació d’Hostelaria de Lleida com és el Gremi. Però ara ha de dimitir de la Federació. No pot haver cap dels empresaris hostalers de la Federació que puguin acceptar un President candidat a les eleccions d’un partit polític. El senyor Serrano pot fer el que vulgui, però no pot muntar una pirueta de distracció dimitint d’una delegació i continuant a la presidència del conjunt. No és pot repicar les campanes i anar a la processó.
...

dimarts, d’abril 10, 2007


La pinça aranesa

Els socialistes aranesos busquen tota mena de fórmules per descavalcar els nacionalistes aranesos del poder.

El travestisme polític ha estat l’arma primera : Ara em faig el socialista català, ara el socialista aranès, ara l’aranesista. Ara “Unitat d’Aran” ara “PSC” o ara “PSOE” directament. Tot depèn del públic i de l’electorat que tenen davant és presenten d’una manera o d’una altra.

L’altra arma ha estat utilitzar les Institucions catalanes i espanyoles, a traves dels seus amics del PSC i del PSOE, per intentar ofegar el govern aranès del Conselh Generau d'Aran.

Ara la tercera arma és pactar amb la dreta sociològica d’Aran per aconseguir fer fora del poder els nacionalistes aranesos. A hores d’ara no se sí amb gent de dretes a les llistes electorals dels socialistes, el que si que sé, és que aquesta dreta, va de bracet amb posicionaments i declaracions amb els socialistes des de fa dies. A més d’haver polititzat partidistament gremis i federacions.

Per segona vegada la Família Serrano pacta amb la Família Ané per treure a un Síndic nacionalista aranès. (La primera vegada Ané-Medan anaven de bracet).

Exactament com varen fer amb la Síndica Pilar Busquets de Convergència Democràtica Aranesa que varen treure-li la presidència del Conselh els d’Unió Democràtica amb els d’Unitat d’Aran, fent Síndica a una Serrano, la Senyora Amparo Serrano; ara fan una variació de la jugada i intenten fer una pinça “dreta-esquerra” per treure al Síndic Barrera que representa una opció centrada de nacionalisme aranès.

Pel poder polític i econòmic a Aran val tot. Les inversions fetes sota la màxima del “dret a l’especulació” com defensava el Conseller Llena per els Pirineus, necessita poder socialista totalment desnacionalitzat d’Aran i que deixi via lliure a negocis privats especulatius al Baish Aran i a Vielha e Mijaran, sobretot Mijaran.

Serà encantador veure a un Arturo Calbetó, històric socialista aranès menja dretans, fer costat a la dreta econòmica com a candidats de les seves llistes.


...

dimecres, d’abril 04, 2007



Des d’ahir estant convocades les eleccions al Conselh Generau d'Aran com també les municipals, i és precisament aquest dia que s’escau fer un reflexió personal per clarificar postures i conductes. Almenys jo en tinc necessitat.

Ahir vaig comentar a alguns dels futurs contrincants polítics que havia arribat l’hora de la veritat i que la confrontació electoral era un fet i que encara que fóssim contrincants també manteníem una bona relació personal i que havien de preservar-la. Dit d’una altra manera: que jo faria tot el possible perquè NO aconseguissin els seus propòsits polítics, com ells ho farien amb els meus i el nostre projecte, però hauríem d’intentar-ho fer-ho de tal manera per preservar la convivència de futur, per poder afrontar el dia-a-dia amb tota naturalitat des de la legitima discrepància.

A Aran les eleccions no son com les catalanes, les dinàmiques i els mecanismes son molt diferents. És un País de clans, on ni la demoscòpia, ni el màrqueting polític funcionen de la mateixa manera que altres conteses electorals. A més a Aran ha aparegut el fenomen del “travestisme polític”, i el buidatge del valor de les paraules i els conceptes, s’està fent en un grau escandalós.

Dels contrincants de la oposició socialista els hi tinc un afecte personal a Juanito Riu, a Emilio Medan i a Juan-Antonio Serrano. Hi ha un bon rotllo, però ells saben que faré tot el possible perquè NO continuïn com Alcaldes de Vielha i de Les (si és que és presenta) i perquè el seu projecte no lideri, ni els Ajuntaments aranesos ni el Conselh.

Serrano socialista?. Doncs sembla que sí, és el nou “eco” d’Unitat d’Aran-PSC i és aquella dreta sociològica capaç d’aliar-se amb els seus antagonistes ideològics per intentar liquidar l’actual Síndic nacionalista. Però d’això i de les incompatibilitats polítiques, morals i estètiques amb els seus càrrecs al Gremi i a la Federació d’hosteleria de Lleida, ja en parlarem un altra estona.

Hi ha una altra oposició: agre, muntada des de la rancúnia, amb un auto-odi de País insòlit, tramposa des dels seus currículums personals fins l’anàlisi catastrofista de la situació, capaç de vendre la mare, la dona i els amics per aconseguir una mediocre rellevància en el que els interessos personals, els de tribu i ara últimament els de les inversions econòmiques, marquen el seu horitzó. És una opció que juga a crear alarma social i que són capaços de fer politiqueig amb el que semblava que era de tots, -millorable si és vol- però de tots: com la sanitat, com la immigració, com la cohesió social, com la llengua aranesa. A tots aquests, en la confrontació electoral s’hi ha d’anar a sac, elegantment, però sense concessions a cap nivell.
...

dilluns, d’abril 02, 2007


divendres, de març 30, 2007

No em puc extreure de l’estupor que tinc de com s’ha tractat la qüestió de l’autodeterminació i la independència de Catalunya en el debat del Parlament de Catalunya.

Millor seria que ERC no embrutes més l’opció independentista i CDC deixes de fes piruetes desconcertants entorn el sobiranisme.

Els independentistes catalans no ens mereixem aquests capitans de vol gallinaci i aquests sobiranistes tactistes de despatx.

Que us bombin a tots!!!.



...

dimecres, de març 28, 2007


Fent el seguiment de la sessió d’ahir de la "Comissió d’Afers Institucionals" del Parlament de Catalunya que tractava l’anomenat “afer Llena”, és a dir els negocis particulars del Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena i el desenvolupament urbanístic a les Valls d'Àneu; qualsevol aranès ha de quedar sorprès i emprenyat de com actua el parlamentari Francesc X. (Paco) Boya.

Ahir anava de portantveu del PSC substituint al diputat Iceta en el debat. I per defensar Llena i les seves actuacions privades en urbanisme, va disparar sobre com és desenvolupa les coses a Aran.(La qüestió de Ruda al Naut Aran, en va ésser el tema estrella, silenciant evidentment l’actitud galdosa dels socialistes aranesos en aquest tema).

Caldria explicar al detall la vida del Paco a Barcelona, perquè serà legal tot el que fa política i privadament; però ètica, estètica i sobretot de defensa dels interessos d’Aran com a País, és del tot discutible. Si fos un particular no ens hi hauríem de ficar, però quan un és postula a Síndic d’Aran no hi poden quedar racons grisos.

A Aran hi ha un desconeixem total del que passa al Parlament de Catalunya i potser el parlamentari Boya en deu tenir alguna responsabilitat o no. Vés a saber si la nuvolosa informativa sobre el Parlament que tenim, és causa dels “agitadors a sou i conspiracions mediàtiques” com frueixen dir.

...

dilluns, de març 26, 2007

Els pits de la Pataky

Tothom sap que estem en campanya electoral encoberta i just en aquest moment, és quan el “travestisme” i el fer de “trilero” és el joc que més és porta.

Als Convergents d’aquest País, els moviments camaleònics de l’oposició els hi preocupa. “- I si contractem un “agitador professional a sou” que els hi doni canya?”. Preguntava un espavilat militant. “-Això -deia un altre-, que els deixi en evidència per davant com la Pataky, quan ells ensenyen el darrera”.

I és que els nacionalistes aranesos se’l ha d’entendre: estant afectats perquè han vist com la musa dels Convergents catalans havia quedat amb els pits enlaire. A hores d’ara quasi no caldria explicar de que parlo, perquè tothom ja sap, que mentre l’actriu Elsa Pataki feia una sessió de fotografies per la revista “Elle” amb top less vist per darrera, la revista “Interviu” ha fotografiat d’amagat la sessió per davant, mostrant la noia amb tot posat milimètricament al seu lloc.

Pataky va participar en la campanya d'Artur Mas de les eleccions catalanes del novembre del 2003, donant suport a un acte convergent a favor del cinema català i del doblatge en llengua catalana, i és va fotografiar al costat de Mas. Així va entrar al grup de “Muses de CiU” , que va començar a la prehistòria amb Núria Feliu, per acabar amb Maria de la Pau Janer. I la nostra musa aranesa?.


...

dijous, de març 22, 2007

L’afer Llena comença a ésser la punta de l’iceberg d’una manera d’actuar dels socialistes catalans als Pirineus.

Segurament tot és legal, però estan a la línia justa de la il·legalitat, però segur el que és, és una manera de fer, ètica i estèticament reprovable. No és pot anar de campions de la puresa de la delimitació dels afers públics i les qüestions privades, i acabar fent “pelotazos” familiars. Un “pelotazo” ben fet, no és il·legal, però és fer un bon negoci aprofitant circumstancies de privilegi en els llocs que ocupen i amb la informació que tenen. Per la ciutadania és escandalós que el polític és lucri d’aquesta manera.

Si el que fou cap de llista socialista al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Lleida, aprofita tota una renovació econòmica i social de la zona on havia estat alcalde i regidor per fer un bon negoci familiar, tot l’equip de parlamentaris pot acabar estant sota sospita, almenys d’imatge i credibilitat.

A Aran hauríem d’estar atents dels inversionistes socialistes amb càrrecs públics, i en concret a Les.


...

dimecres, de març 21, 2007


Sempre és gratificant que més de 20.000 persones és manifestessin a Besièrs el 17 de març, per la llengua i la cultura occitana. Fou un gran èxit, segur!. I cal felicitar-nos-en.

Però desprès de la manifestació i de les celebracions, l’Institut d’Estudis Occitans (IEO) i la resta d’organitzadors, haurien de fer una profunda reflexió de com s’han i és relacionen amb l’Executiu de l’administració nacional aranesa o sigui el Conselh Generau d'Aran.

Tots sabem com han anat les coses -públicament i entre bastidors- i no cal fer-ne safareig, però sobretot el President de l’IEO, David Grosclaude, hauria de pensar-hi més que ningú, i teixir el que no s’ha teixit.
...

dimarts, de març 20, 2007


Worldwide reading in memoriam of Anna Politkovskaia
Llegir Politkòvskaia per homenatjar-la

Avui es fa, simultàniament a moltes ciutats de tot el món, una lectura de textos escrits per Anna Politkòvskaia per homenatjar la periodista russa assassinada l’octubre de l’any passat a Moscou. Politkòvskaia va denunciar els abusos de les autoritats russes a Txetxènia. La Fundació Peter Weiss de Berlín és la impulsora d’aquesta iniciativa, que també es durà a terme a Barcelona i a València.

A Barcelona a més, és fa coincidir amb un homenatge a la poeta i traductora Yael Langella, qui va mantenir una relació intensa amb Politkòvskaia, preparant traduccions catalanes dels seus texts.

Recordem l’esperit lluitador de Anna Politkovskaia amb el petit poema “Divisa” de Joan Salvat-Papasseit, de l’obra “La gesta dels estels”.

Fem l'escamot del qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,

fem l'escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.

Fem l'escamot dels soldats d'avantguarda:
el primer bes que se'ns doni als primers.
...

dilluns, de març 19, 2007

El proper mes de Maig al King’s College de Londres hi ha programats dos dies de sessions acadèmiques sobre “New Perspectives on the Spanish transition to Democracy”. Pretén ésser una aproximació a la transició democràtica de l’Estat espanyol sortint del franquisme, vist des de noves perspectives. Com tota sessió acadèmica és possible participar-hi amb algun paper o ponència, m’hagués agradat anar-hi, però la proximitat del dia de les eleccions al Conselh Generau d'Aran m’ha frenat. Estar a Londres 7 dies abans de la contesa electoral em semblava fort, perquè ni 48 hores és poden perdre quan cal defensar amb les dents el reforçament d’un projecte nacional i social de País.

Però malgrat tot, he fet alguns deures i vaig preparar un “abstract”, un resum, però no el vaig enviar, però el vull posar a la consideració del lector perquè és la base de tot un escrit més llarg que m’agradaria fer-ne una conferència acadèmica. L’escriure aquest Bloc em possibilita rebre molts e-mails de lectors i no estaria malament coneixen comentaris sobre el petit text per enriquir la reflexió històrica i política.


Abstract
Dinamitzadors del model de procés unitari de la oposició antifranquista de Catalunya. (De la pretransició a la transició democràtica).

L’objectiu del paper és analitzar com els comunistes catalans del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) varen participar en la lluita unitària catalana de la mà dels independentistes catalans del “Front nacional de Catalunya” (FNC). Superant l’anticomunisme dels socialistes de tradició del POUM, dels anarquistes i dels democratacristians antifranquistes. A més superant els primers organismes unitaris catalans antifranquistes i també anticomunistes, com el “Consell Nacional Català” (1953) i el “Consell de Forces Democràtiques de Catalunya (Comitè Claudi Ametlla)” (1958).

Lluny de la idealització de la historiografia oficial : de la mà dels independentistes el PSUC va poder participar en la construcció de la lluita unitària catalana i a més liderar-la.

Posteriorment en la etapa final de la pretransició el PSUC va canviar “d’avalador” i “company de viatge” per pactar directament amb el sector polític i social liderat per Jordi Pujol, obrin la porta a la liquidació del “model unitari de Catalunya”.

El paper està entre l’anàlisi històrica, l’anàlisi política i el testimoniatge.

És reflexiona sobre el model singular de la lluita unitària antifranquista a Catalunya. Delimitant una etapa de “pretransició” (1968-1975). I una primera etapa de la “transició”, que arriba a les primeres eleccions estatals.

Hi ha un recorregut històric dels diversos organismes unitaris antifranquistes de la “pretransició”: la “Taula Rodona” (1966), la “Comissió d’Amnistia” (1968), la “Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (1969) i “l’Assemblea de Catalunya” (1971). De la primera etapa de la transició s’analitza el “Consell de Forces Polítiques de Catalunya” (1975) i “l’Assemblea de Parlamentaris” (1977).
Joan-Ramon Colomines-Companys ©


...

dijous, de març 15, 2007


Una nova manera de generar informació electoral per part del socialistes aranesos és utilitzar noves vies periodístiques que s’escapen dels periodistes de proximitat. Des del Parlament de Catalunya o des del PSC generen la noticia i la difonen. Per això surten declaracions del candidat Boya fora de la pàgina dedicada a Aran (el dia que toca com avui a “La Manyana”), i “el” o “la” periodista que treballa a la Val d’Aran se n’assabenta com nosaltres, quan llegeixi el seu propi diari. Una sibil·lina tàctica, sinó fos que mina el que transversalment tots intentem fer, que la premsa aranesa -en conjunt i en la pluralitat- sigui potent. Però cadascú ho fa com vol i com pot, per tant aquest és el seu problema.

Una altra cosa és el contingut del que diuen: ara ens proposen una “Agència Aranesa de Turisme” en la que “...s’hi doni una participació activa dels professionals en la promoció del sector...”. Una altra volada de coloms i una altra acció desinformadora de quina és la realitat del sector turístic organitzat a la Val d’Aran.

Perquè “l’Agència” ja la tenim és “Turisme Val d’Aran”. Podrà agradar o no la seva tasca, podrà agradar o no qui la dirigeix, però l’organisme ja el tenim i és denomina “TORISME VAL D’ARAN”, que és un organisme tècnic de promoció turística per Aran, format pel Conselh Generau d’Aran i el sector privat turístic aranès .

A més, en el seu quadre de direcció hi ha implicats tota mena de professionals privats començant per una Vice-presidència portada pel President del Gremi d’hostaleria de la Val d’Aran, que a la vegada és President de la Federació d’hostaleria de Lleida i a la vegada forma part la Cambra de Comerç. Només poso aquest exemple, per demostrar que el model d’organització turística del Conselh Generau d'Aran ha estat apostar directament per un organisme on el sector privat té veu, gestiona i té un enorme protagonisme. Fins el punt que el Conselh com a Govern, no té Departament de Turisme sinó que en el seu dia va optar per la fórmula mancomunada entre el sector públic i el sector privat en qüestions sobre turisme.

Seguim en la via de les propostes teòriques, fora de la realitat quotidiana aranesa.
...

dimecres, de març 14, 2007


Ahir a la tarda a Vielha vaig participar en un debat a fons de com funciona el periodisme a la Val d’Aran. Forma part del que he buscat des de fa anys, que és crear premsa aranesa professional i que se la tingui en compte com una de les bases per aprofundir la nostra democràcia.

Tenim un dèficit profund de premsa aranesa feta en profunditat i allunyada de les banalitats d’unes cròniques sense ànima periodística. Perquè en general no és donen les mínimes dades perquè el lector pugui estar ben informat, perquè sàpiga i entengui de que s’està parlant. Falta premsa aranesa pel lector que llegeix. Aquest lector o oient és molt important perquè és la massa crítica que dona vida a la nostra premsa professional.

Per altra banda s’ha de poder introduir l’aranès en tots els mitjans de comunicació d’Aran, siguin del model periodístic que siguin i tinguin el color editorial que vulguin. Els editors i directors han d’entendre aquesta transformació idiomàtica, per petita que sigui, però s’ha d’introduir l’aranès.

I s’ha d’introduir el periodisme de societat. Tot està tan polititzat que la nostra premsa no acull a fons el bategar actual de la nostra societat civil. Hi ha alguna petita accepció sobretot en esports, però en general les coses van per aquí.
...

dilluns, de març 12, 2007

Com que el lector no és idiota i pot adonar-se de les contradiccions, adjunto el que jo vaig escriure a la publicació “Eth Quinze” , (la versió catalana és la que ara tinc a mà), i també publico la carta enviada per Paco Boya a la citada publicació com a resposta, i que ell ja ha publicat on line o sigui ja és pública.

Com sempre: no contesta el que se li diu o li discuteixes. I pensar que vol ésser Síndic d’Aran!


T’esperàvem Paco
Quan s’ha passat el dia desprestigiant les institucions nacionals araneses al llarg i ample de Catalunya, quan s’ha estat l’inquisidor, que dia rere dia ha posat zitzània, una hi altre vegada, en tots aquells Departaments de la Generalitat que negociaven alguna cosa amb el Conselh Generau d'Aran; quan s’actua d’aquesta manera, poca legitimitat i credibilitat personal queda per recriminar res als altres.

El diputat Paco Boya, hauria de defensar al Síndic d’Aran amb tota la força a Catalunya, quan a qui s’insulta i és menysprea és la màxima autoritat institucional del nostre País. A un no li pot agradar el Síndic Barrera i discrepar políticament amb ell -és legítim i de vegades fins hi tot saludable-, però ningú pot acceptar que des del Parlament de Catalunya és pugui dir per part d’un Conseller, que un President de govern aranès no pot parlar o negociar amb qui vulgui, defensant els interessos de tots nosaltres. Això no és un insult , és una perversa visió política.

La lleialtat institucional també passa que un diputat aranès del Parlament de Catalunya és posi a disposició del Síndic amb total generositat quan passen incidents com els del Túnel de Vielha. Amb una setmana sencera: de la caiguda a l’obertura del Túnel, ningú ha vist al diputat pels locals del Conselh, ni una trucada, ni assistir a actes informatius. Totalment desaparegut. Llàstima, m’hagués agradat saludar-lo.
JR Colomines-Companys

----------------------------------------

Jo i èra ...
"Er aute dia, cinicament, se me demanaue, d’aguesta columna ençà, a on èra, damb era frase “ te i demorauem Paco”. Era respòsta qu’ei simpla: jo i èra...!. Eth dimenge dia 11 de herèuer, tàs 18.00 ores, èra ath pè der esbauçament tà manifestar-li eth mèn supòrt ath conselhèr Vidal, que se trapaue ath capdauant der operatiu. Certament, non podia aufrir-me ath Síndic d’Aran, atau e coma m’acuse eth sòn intermediari, senzilhament, pr’amor que non i ère. Siguí a compdar d’alavetz ath costat der alcalde de Vielha enquia es dues deth maitin, ora ena qu’acabèc era amassada de coordinacion e era darrèra visita ar accident.

Un auta causa ei confóner as ciutadans en tot sajar de balhar eth tòrt dera incompeténcia pròpria as adversaris politics, e alimentar eth penós espectacle d’un govèrn que pague “agitadors professionaus dera politica” tà hèr eth trabalh lord d’èster oposicion dera oposicion.

Certament a jo m’auesse agradat èster convocat a ua amassada en Plen deth Conselh Generau, qu’ei a qui pertocaue èster informat e manifestar-se sus aguest ahèr, e non pas convocat a un mitin politic. M’aurie agradat saber d’ua trucada ar alcalde de Vielha, a despiet de non èster deth madeish color politic que mane en Conselh. M’agradarie auer un govèrn que, en lòc de provocar batalhes estèrils damb es administracions, procurèsse hèr foncionar correctament es servicis que depenen des sues competéncies. E entà acabar, m’agradarie víuer en un país a on es cargues de confidança, en lòc de crispar ara societat, héssen era faena tara que son pagadi, en tot respectar as persones trigades democraticament en representacion d’aguesta societat. Se vòlen dedicar-se ara confrontacion politica que se presenten as eleccions, eth dia 27 de mai an era oportunitat."
Paco Boya

...

dijous, de març 08, 2007



100 dies
del govern de Montilla
El món gris i mediocre d’un funcionariat socialista de partit durant 100 dies ha governat Catalunya i ho ha fet com no ho podia fer d’altra manera, practicant la gestió de vol gallinaci amb components de nacionalisme espanyol soft and light.

Recordo veure al President Montilla en una nova escola de Vielha rodejat d’un ambient de la més pura llagoteria i escenografia franquista, com quan els anys 60 els nens asseguts a terra movien banderetes espanyoles, en una recordada visita de Manuel Fraga a la capital d’Aran; i llavors vaig preguntar-me com un personatge així havia pogut arribar a President de la tant mitificada Generalitat de Catalunya. Doncs hi ha arribat, i el problema no és Montilla i els partits escolanets del Tripartit, el problema són els altres. Els meus. Els meus de Catalunya.

Perquè també han passat 100 dies d’oposició del nacionalisme català i certament encara hi ha algun perdona vides que és creu que és pot trempar amb una escombra, i sembla que no. Com el nacionalisme català de govern no realitzi una profunda revolució interna i sigui motor d’entusiasme nacional de creació i productivitat o el montillisme durarà temps.


...

dilluns, de març 05, 2007


Mentre un refredat m’està deixant fora de joc, segueixo treballant amb allò que se’n diu “descolonitzar” la història occitana. Els nostres estimats francesos i espanyols fan una interpretació de la història que moltes vegades fa invisible la nació occitana, o a la manera de dir-ho ara dels “antisistema”de l’IEO: “l’espai occità”. (Per cert, una degradació terminològica de la denominació de “nació occitana”, que fa visible el triomf de la “colonització” fins i tot en les denominacions). El meu treball és acadèmic, però això no vol dir que sigui insensible al que passa a l’arena política.

I és que a través de l’historia sempre s’ha fet política. Ara en plena presidència alemanya de la Unió Europea és vol propiciar que els estudiants de la Unió Europea tinguin un mateix text d’història europea. O sigui un llibre comú pels 27 Estats membres. Ja existeix una experiència, que ha començat enguany, en la que estudiants de secundària de l’Estats francès i d’alguns Landers alemanys estudien amb un llibre comú la història d’Europa. La idea sembla interessant, sinó fos que per les “nacions sense estat” d’Europa, aquestes histories oficials o directament les fan invisibles o tergiversen la realitat plurinacional dels Estats. O sigui un desastre.

Jo no crec que cap Estat, cap Govern, ni cap Unió d’Estats, pugui potenciar una “història oficial”, perquè la història és plural tant en la metodologia d’anàlisi, com en els continguts. Només els Estats dictatorials decreten “història oficial”.

El mateix penso per Aran. Un Govern no pot potenciar una història oficial, en tot cas ha de posar els mecanismes perquè la pluralitat acadèmica pugui realitzar recerca històrica i a més aquests, sota la seva responsabilitat, difondre-la. Que no vol dir, no utilitzar mecanismes de comunicació de l’administració, però són els propis autors que han d’assumir els seus textos i no oficialment l’administració.
...

dimecres, de febrer 28, 2007

Avui fa un any que vaig començar a treballar al Conselh Generau d’Aran, el Govern aranès…




...

dimarts, de febrer 27, 2007


Desconec que li va passar pel cap al meu germà Agustí quan firmava com a Director d’UNESCOCat amb el Director General de Cementiris de Barcelona un conveni de col·laboració per treballar conjuntament en la conservació i difusió del patrimoni funerari. Segurament va pensar, el que qualsevol “Colomines i/o Companys” pensa:

-Cabrons vareu fer desaparèixer la tomba de la nostra mare i ara no ho podreu fer de qualsevol altre ciutadà ni ciutadana !!!.

La història és llarga, però en resum: l’Ajuntament de Barcelona del Tripartit municipal, sé suposa d’esquerres, un bon dia va decidir com posar al dia econòmicament les tombes dels seus cementiris. Varen canviar les regles de cobrament, ho varen publicar al Diari oficial de la província, varen vèncer els terminis sense assabentar-se centenars de famílies afectades, que mai varen rebre ni una sola notificació personalitzada, i llavors varen “netejar” totes les tombes i nínxols que no estaven regularitzades, ajuntant totes les despulles a un fons comú (en diversos llocs).

Encara, ni per la via del Síndic de Greuges, s’ha aconseguit saber on són en realitat les despulles.

Està be que a aquesta colla d’amorals se’ls hi expliqui i se’ls hi faci firmar que “...el patrimoni funerari, que inclou els béns materials com els immaterials, té un valor afegit: que és una eina privilegiada de diàleg interreligiós i intercultural, car totes les tradicionals culturals i religioses atorguen molta importància a la mort i a tot allò que hi està relacionat. Dins del patrimoni cultural cal incloure-hi els cementiris i els monuments funeraris, i també les pràctiques religioses, les tradicions, i les creences relacionades amb la mort i els difunts..”.

A més del desarrelament global que patim, només ens faltava no saber on és enterrada la mare i la resta de família.

...

dilluns, de febrer 26, 2007


Mentre segueixo treballant en la meva recerca política i d’història contemporània sobre Occitània, segueixo constatant una actitud d’alguns personatges molt implicats a l’occitanisme que actuen, un i altre cop, com a personatges “antisistema” sense saber aprofitar les esquerdes legals que el sistema francès té i que s’hi pot introduir, a més de reivindicació, una acció política que pot donar resultats positius per a una cultura minoritzada com l’occitana.

Aquesta mateixa mentalitat “antisistema occitanista” és la mateixa que no sap utilitzar els possibles mecanismes de col·laboració amb una administració com l’aranesa, que els podria ajudar a fons. No entendre mai, que a hores d’ara, els organitzadors de la gran manifestació per l’occità convocada a Besièrs, pel dissabte 17 de març d’enguany, no hagin demanat oficialment el recolzament del govern aranès.
...