Es dius mos concediren era paraula
E damb era eth dret ara opinion,
Es hemnes amants pariren nòsta veu
E damb era era nòsta dignitat.
Es dius mos dèren era paraula
E damb era, era libertat.
La cau suenhar! ...
Arrivarà un còp que es nòsti mòrts
Trincaran era pèth dera tèrra,
Com eth mainatge viu, aquiu en vrente,
Dera hemna que a eth rend compdes.
Non rasoam com ac hègem,
Non defenem com defeniem.
Que està passant? ...
I a qui bròde tot eth dia arabesques,
I a qui vò èster acceptat,
Era vertat ei qu’auem pòur de crebar,
Per pòur a quedar-mos soleti.
Non cremegam nòste futur!,
Nòsta essència qu’ei era lengua.
La estam venent! ...
Era nòsta lengua qu’ei era nòsta lum
Era lum que mos hè a enténer.
Quan eth mèn hilh serà ja un vielhet
E seigue ath cant deth huec en casa
Voi que eth vent e era flaira d’èrba
Ramplisquen sòn còr d’esperança.
L’auem encara!...
Lletra i música
de Lúcia Mas
