Com a periodista i com a politicòleg ficar el nas en tot, per saber-ne coses, és molt normal, perquè forma apart de la professió. Però si a més, la professió la complementes amb una altra feina de gestió i màrqueting que et permet estar preparat per treballar a la cuina de moltes mogudes cíviques, polítiques i institucionals, seguir amb detall la vinguda del Papa a Barcelona és una delícia.
L’organització Papal és bestial, és d’una professionalitat tant envejable, que somniaries per estar en l’equip privat de suport.
Em puc imaginar trucades, reunions, escrits, discursos, traduccions, classes de dicció del català, estudi de missatges, protocol, notes de premsa, llista de convidats, el treball previ de comunicació, la vestimenta, la vestimenta repetida de seguretat, la vestimenta litúrgica, el llevataques, el menjar, les pastilles del Papa, les ulleres, els llibres litúrgics, les pastilles pel mareig, i etc etc etc. Des del més petit al més important, tant intel•lectualment com logísticament. Ha d’ésser tot un festival, una autèntica festa major organitzativa.
Si a més et creus el discurs ideològic que transmet el protagonista, ha de ser encara major la gratificació.
Per un moment, en els vídeos de la visita a Barcelona, no mireu al Papa, mireu qui i com li donen suport. Aquesta gent són els millors professionals del món en logística. La gran cuina vaticana, no la de menjar, sinó la diplomàtica i la intel•lectual és increïble; i la petita cuina és una filigrana.
Si a tot això, a més s’hi afegeix tota una litúrgia rica, colorista i transcendent de centenars anys d’història i el context artístic de la Sagrada Família de Gaudi, transforma l’esdeveniment en un èxit total.
Siguis creient o no, siguis defensor dels nous models de família, de l’avortament, del preservatiu o no; t’escandalitzi que la caverna hagi pogut fer-li dir al Papa que a l’Estat espanyol estem com els anys 30 contra l’església catòlica o no; pensis que la imatge de les monges netejant en plena cerimònia com a part de la litúrgia, és una mala imatge i visualitza la desigualtat de gènere a l’església : malgrat tot això, acabes pensant que no hi ha, ni el mínim dubte que la ciutadania catalana en general i els catòlics en particular, el català com a llengua i Catalunya com a nació, de la visita del Papa en surten i en surt àmpliament beneficiada. Fins i tot, durant l’any acabaran venent aquells horribles souvenirs que tenen les horteres botigues de l’entorn de la Sagrada Família. Un viatge rodó. La meva mare s’hauria fos de joia.
...