La diputada Laura Borràs sense sexe com
els àngels?
Tots
els periodistes sabem que a l’estiu “tota cuca viu” i les agències de notícies
fan més entrevistes del que és usual i tota la premsa les reprodueix una i altra
vegada. És temps de substitucions i de becaris mal pagats.
Així
tenim que la portaveu de JuntsxCat al Congrés espanyol, Laura
Borràs
ha parlat i ha dit com a resum i titular de la seva estiuenca entrevista: "JuntsxCat no ha de ser la refundació del PDeCat".
Borràs defensa la “riquesa de sensibilitats que
conviuen en la seva formació, i ha advertit contra qualsevol intent de reduir
aquest espai a una versió modernitzada de l'antiga CDC”.
Per seguir dient: JuntsxCat va néixer amb un
"esperit transversal" i "ha de poder seguir tenint aquestes
senyes d'identitat pròpies". "JuntsxCat es basa en aquesta
riquesa, que ha de quedar preservada en qualsevol organització futura d'aquest
espai polític, perquè d'una altra manera no seria JuntsxCat".
Sona bé d’entrada. Però són unes declaracions
tramposes.
On és la trampa?
Primer una prèvia: La diputada Laura Borràs forma part
de la direcció de la CRIDA NACIONAL per la República. Oblidar-se
d’aquest moviment independentista i transversal i oblidar-se de la seva
responsabilitat personal a la CRIDA NACIONAL en les declaracions, és molt fort.
Però no és que necessiti cues de pansa la diputada, l’oblit polític no és
perquè sí. Veiem-ho.
Laura Borràs com a alt càrrec de la Generalitat i
precisament pel saldo positiu del seu treball professional la varen coaptar i
ella es va adherir a la candidatura impulsada per Carles Puigdemont per a les
eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017. Era la candidatura JuntsxCat.
Una candidatura que com diu Borras “... JuntsxCat és "una galàxia"
que inclou el PDeCat, perfils independents i persones procedents d'altres
formacions com el PSC, ERC o ICV”.
El que no explica Borràs és que JuntsxCat era
simplement una marca, una marca electoral on Puigdemont va lligar i va
col·locar candidats com li va plaer. Una actitud personal dura per dir-ho suau,
que va aprofundir amb el permanent desencontre amb el PDeCat.
Borràs amb aquestes explicacions i amb múltiples
declaracions anteriors: canonitza la figura de “l’independent”.
Es podria entendre el que vol dir, però encara que
siguin uns “supervivents” o conversos vinguts d’altres partits, ells també són
independents al lloc de destí. Borràs vol dir que ella es “casava políticament”
per primera vegada i els altres venien de “divorcis polítics” de tota mena,
alguns d’un profund dramatisme.
Però vinguessin d’on vinguessin tots eren “independents”,
que automàticament deixaven de ser-ho. Entrar a “l’Espai Puigdemont” quedes
etiquetat.
Però per si algú dins del grup parlamentari català de
JuntsxCat se sentia poc enquadrat sota una marca, es van inventar “Junts per la
República” per organitzar els “independents”. O sigui, en un mateix grup
parlamentari anomenat “JuntsxCat” hi
havia i hi ha: gent del PDeCat, gent de “Junts per la República” i algun
diputat despenjat, que vola sol.
Tots els diputats de JuntsxCat són independentistes i
ideològicament de dreta, centredreta i socialistes. Es que n’hi ha algun sense
ideologia?
La
senyora Laura Borràs sense ideologia? La diputada Laura Borràs sense sexe com
els àngels?
Com
se sap la ideologia d’una diputada? Alguns diuen pel que diu i pel que fa.
Altres diuen per com es defineix. ¿Algú sensat a Catalunya pensa que l’Arrimadas
és una liberal progressista, perquè ho diu ella?
Per
altra banda la tant esbombada defensa de ser una “política independent”, té
ideologia precisament per aquesta actitud. És típic dels conservadors.
Si
Laura Borràs apliques a la política, les seves positives actituds demostrades “fent
cultura”, aniríem molt millor. Mai hauria d’haver deixat de ser Consellera de
Cultura. (D’això en parlaré en un altre Post).
Però
a més d’aquest panorama exposat, apareix la creació de la CRIDA NACIONAL per
la República.
Se
suposava que la CRIDA NACIONAL era i és un moviment polític, transversal amb
ideologies diverses, unitari i era de persones i no de sigles. És un moviment,
però legalment és una associació, encara que també s’havia legalitzat
com a partit. Tota una manera destralera de desorientar a la audiència
que pretenem incidir.
Borràs
amb la seva nova i desenfrenada actitud per estar a tot arreu, va batallar per
dirigir la CRIDA. Fou la candidata més votada, a part del duo Jordi Sánchez -
Toni Morral que foren formalment elegits President i Secretari General, dos masovers
sota la fèrria direcció del President Puigdemont.
El
PDeCat amb una crisi profunda per les constants “decapitacions” de Puigdemont,
va colonitzar la CRIDA NACIONAL per múltiples vies. I va propiciar un acte de Congrés
a la búlgara.
Paral·lelament
a tot això, el PDeCAT d’amagatotis d’entrada, va “robar” i legalitzar
la marca “JuntsxCatalunya” com a partit i va quedar propietari de la marca
i el partit, logo, etc. etc. Una jugada de “pirates nostrats”, però feta en “defensa
pròpia” diuen, perquè es volien defensar de Waterloo i de les “Borràs”.
Mentrestant,
més apunyalaments al PDeCat, directament de Puigdemont o indirectes de
“salvatges” que sense cap mena de programa i alternativa van seguir decapitant a
les “veus” del PDeCat.
I
així arribem a les passades Eleccions Estatals, a les Municipals i a les
eleccions al Conselh Generau d’Aran.
Puigdemont
no tenia les sigles JuntsxCat perquè eren propietat del PDeCat. Però Puigdemont
amb complicitats internes va fer una “matança global” de parlamentaris estatals
històrics convergents del PDeCat i va promoure una llista amb gent seva. No cal
ni dir que els practicants del “trepisme” s'hi van oferir encantats.
Laura
Borràs que es deia i es diu “independent” que era Consellera, diputada al
Parlament de Catalunya i directiva de la CRIDA NACIONAL per la República, d’una
manera imprudent i amb una falta de total de respecte als seus associats, va
ajudar a congelar la CRIDA fins avui.
Atenció
mireu que passava: Una llista al Congrés i al Senat elaborada entre la nova
direcció del PDeCat i de manera personal i personalíssima pel President
Puigdemont. Però recordem que el partit i les sigles JuntsxCat ja no era del
grup parlamentari català, sinó que eren del PDeCat.
El
que passava i passa ara també, era que a totes les ciutats i pobles de
Catalunya la única estructura existent amb marca, locals, militància i clientela
potencial eren del PDeCat.
A
cada poble simplement per anar a les eleccions van canviar la marca i o es va
anomenar “Junts per Catalunya” en general o “Junts pel que fos cada
territori” de poble, comarca o demarcació.
Ni
Puigdemont ni els “amics de Waterloo” dominaven cap poble de Catalunya a les
municipals, excepte les llistes electorals generals i els candidats per Madrid.
I a
que ha portat tot això? Que després dels resultats electorals, els pactes en
general per tot Catalunya s’hagin fet sota la mentalitat i ordre del PDeCat. Per
exemple: Tots els pactes que són singulars entre independentistes de JuntsxCat
i el PSC del 155, han estat potenciats pel PDeCat.
La
absoluta debilitat de Puigdemont en l’articulació i organització del territori
català, ha provocat un Puigdemont dubitatiu i que hagi beneit pactes insòlits.
Una munió d’adeptes ha hagut de fer servir les “mentides patriòtiques”, per
justificar i salvar al líder.
Això
no treu l’èxit de la candidatura europea del President Puigdemont. (Per aquí
anem molt i molt bé).
I
ara què?
Que
la diputada Borràs deixi de fer volar coloms.
La
marca JuntsxCatalunya és un miratge per a tot Catalunya. És el PDeCat en
realitat. Puigdemont no té territori. Els partits els munten i els reguen diàriament
gestors-activistes, ni intel·lectuals, ni columnistes, ni funcionaris, ni
parlamentaris de despatx poden fer això.
El
PDeCat és el centre-dreta, que cal que és reforci, no que és refundi. I sobretot el que cal és que Puigdemont en
tregui les mans de sobre. El President Mas n’ha de ser l’autèntic regenerador,
perquè és l’únic que ho pot fer.
Només
queda el camí real i engrescador de la CRIDA NACIONAL per la República, l’autèntic
BLOC NACIONAL de “l’Espai Puigdemont”. I ha de ser aquest espai que enquadri a
tothom. El nou “Pal de Paller 3.0”.
“Junts
per Catalunya” es una marca circumstancial amb un desigual èxit i que caldrà
honrar i extingir.
El
futur és la CRIDA, evidentment dirigida per uns altres i fent una altra cosa.
Una CRIDA NACIONAL rellançada, sent organització compartida, sent motor de
mobilització i se’n marca electoral única.
El
PDeCat sense perdre la seva identitat s’ha de convertir com l’Ala de centre-dreta
de la CRIDA NACIONAL mentre que nosaltres, els socialistes, en serem l’Ala
esquerra. La fórmula de com fer-ho s’ha de negociar amb ingeni i generositat,
però primer cal la voluntat política de voler-ho.
Hi
ha molta feina per fer sota la direcció del President Puigdemont, que hauria de
deixar de ser el President del PDeCat per passar a ser el President de la CRIDA
NACIONAL per la República o sigui de tots nosaltres.
Només
amb un orgull potent i una logística adequada d’una CRIDA NACIONAL per la
República forta, que hagi posat ordre a “l’Espai Puigdemont”, serem capaços llavors
d’estirar a la “unitat útil” a l’ERC i a la CUP. Promoure “la unitat” des de la
feblesa no engresca, ni obliga a ningú i menys a cultures polítiques diferents
totalment competitives.
I finalment, estimada diputada Borràs
confiï amb el nostre entusiasme i optimisme militant perquè nosaltres som més
partidaris de la poètica que diu “... estimo a més amb un irrevocable amor / aquesta
meva -i nostra- / bastant neta, envejada, bonica pàtria.”, que no els que diuen “ ... estimo a més amb un / desesperat dolor /
aquesta meva pobra, / bruta, trista, dissortada pàtria”. Estem construint
un lideratge en positiu. □