Puigdemont contra Puigdemont
De
tots els escrits polítics que he publicat en aquest BLOG hi ha hagut un
comentari que veig per les crítiques que he rebut, que no s’ha acabat d’entendre:
Al
final d’un post del dia 6 d’agost de 2019 que és titulava: “Els insults, les
amenaces i els desacords”, deia “... Per arrodonir-ho, deixeu-me
entrar en una de les controvèrsies d’actualitat: A mi no em faran només fer
macramé a la CRIDA NACIONAL per la República. Que ho pensi el pres
polític Jordi Sánchez, President de la CRIDA NACIONAL, que reivindica a la
penya -amb raó- poder fer política des de la presó. El que no vulgui
per a ell, que no ens ho encolomi a nosaltres...”.
Per
alguns un escàndol per criticar un pres polític i en general una bona
desinformació del que parlava. Jo donava per fer que tothom està al dia de
totes les controvèrsies i efectivament veig que no. Error meu.
Per
resumir-ho: al digital Vilaweb s’ha canalitzat una controvèrsia entre el
pres Jordi Sánchez i un tal Andreu Barnils que no sé qui és. Uns quatre articles
bastant agres per les dues parts. A mi el tema no m’interessa en absolut. El
pinyol central de la critica és un possible “indult” i les maquinacions per
aconseguir-lo.
A
mi el que m’interessa són dos comentaris, aparentment col·laterals. Barnils deia
que des de la presó no es pot fer política i Sánchez contesta: - Que vols
que faci macramé? Final de la polèmica per a mi.
Jo
penso com Sánchez que des de la presó es pot fer política per influir a l’exterior
i fins i tot es pot escriure bona literatura política.
Però
també és pot fer mala política, precisament com la que fa Jordi Sánchez
respecte la CRIDA NACIONAL per la República, boicotejant-la,
hivernant-la o com ara: promovent uns moviments funcionarials, intentant
aplicar un “Reglament” totalment fora de la realitat política que vivim.
Per això jo li deia a Sánchez “ ...A mi no em faran només fer macramé a la CRIDA NACIONAL per la República...”.
Escàndol
per criticar un pres polític?.
Sí
un polític, no un calçases com les ploraneres nostrades intenten presentar-lo. Sí
una veu amb capacitat d’influir. I si fa política amb declaracions públiques
incloses, jo i tothom tenim el dret a la criticar-lo.
Però
jo encara vaig més lluny: crec que Jordi Sánchez i Toni Morral com a President
i Secretari General de la CRIDA NACIONAL per la República haurien de dimitir dels
seus càrrecs.
És
d’escàndol com van les coses a la CRIDA NACIONAL.
La
mentalitat funcionarial i poc democràtica que professen no ajuda a crear una
moderna organització capaç d’intervenir de manera efectiva en la inevitable negociació
per integrar la pluralitat a la CRIDA NACIONAL: la marca electoral JuntsxCat i
el PDeCat com l’Ala liberal, sobretot. Com altres sectors ideològics que estant
esperant a la porta.
Es
necessita un clar “FULL DE RUTA” propi, una EQUIP DE NEGOCIACIÓ per integrar
tots els sectors i ja convocar una CONVENCIÓ ESTRATÈGICA de la CRIDA NACIONAL
per la República.
Deixar
podrir la situació acabarà sent la destrucció de “l’Espai Puigdemont”.
Tant
de bo, tant de bo, jo estigui completament equivocat.
De
moment el qui s’equivoca, ja massa sovint amb les “coses de casa”, és el
President legítim de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.