Per últim dir-vos que quan monitoritzeu i valoreu el Globus Sonda que vàreu injectar a l’arena política, mesureu que la resposta fou immediata, que sí que va fer forat en general, només que certs editors no els interessa el debat només afavorir l’impacte a l’estil truiter, no fos cas que quedes reforçat “l’Espai Puigdemont”.
A continuació us transcric l’article.
Salutacions cordials,
Joan-Ramon
Colomines-Companys
El periodista Quico Sallés ha aportat una primícia al digital El Món en la que s’afirma que el Conseller Jordi Puigneró “ ... té tots els números per ser el presidenciable de JxCat en les properes eleccions al Parlament”. En alguna hora del dia aquesta primícia anava al digital a tota plana, donant-li un contingut rotund d’exclusiva, i no com feia en Sallés que es curava en salut i deia en el text “.. té tots els números ...”. Ja sabem que qui fa els titulars a qualsevol premsa no està per filigranes.
Desconec si el Conseller Puigneró serà candidat, però puc ben assegurar que sinó passa unes Primàries internes entre la militància, sinó presenta un Informe passant comptes a la militància sobre que ha fet per la política que representem i a més, sinó presenta una Proposta de governança engrescadora i possible pel futur amb passos per aplicar el resultats del Referèndum de l’1 d’Octubre; potser serà candidat i la floreta del meu cor del legítim president de Catalunya Carles Puigdemont o sigui en serà el candidat oficialista, però des de la militància en presentarem una alternativa democràtica.
L’Espai Puigdemont és un Bloc Nacional transversal, interclassista i inter-ideològic on conviuen gent de dreta, de centre-dreta, de centre, de centre-esquerra i d’esquerra, relligats tots per la reivindicació nacional de la independència, si ho voleu d’una altra manera: la gent de la marca electoral de JxCat, la gent de l’associació-partit la Crida i la gent del partit el PDeCat.
Avui l’Espai Puigdemont o sigui el Bloc Nacional està passant un moment organitzatiu, estratègic, tàctic i de pràctiques democràtiques en constants canvis, dèficits i perquè no dir-ho de desorientació total.
A Can Puigdemont ningú dona comptes a la militància. Algú ha vist algun Document polític i estratègic últimament?
Un dia els advocats marcaven el camí, l’altra dia eren “els amics de l’ànima” del President, els xofers, els secretaris, els periodistes orgànics, els presos, els familiars dels presos i tutti quanti. Ara són els editors de llibres, de la que s’endú la millor part del pastis és la Isabel Martí (La Campana-Random House) que en el pitjor moment ens regarà el País amb l’última obra memorialística del President Puigdemont on ens descobrirà perquè el nostre procés independentista s’ha estavellat a la paret ... conduint ell. En comptes de fer política ara fem llibres.
Ningú critica la vàlua de Puigneró que en Sallés diu que li diuen el “conseller.cat”: - No Quico, no tothom, nosaltres li diem “l’electricista”.
És un sobrenom afectuós i no degradant, és per pancaires com ell i perquè nosaltres som republicans digitals fins i tot fent “d’electricistes”.
El globus sonda que han fet corre l’equip de comunicació de la Conselleria de “l’electricista” junt amb l’equip de l’editora de llibres ha obert un sensacional debat de futur, que esperem que la premsa “.. lliure, oberta i per compartir ...” en faci el seguiment.
Nosaltres el problema no el tenim amb ERC només, el problema el tenim a casa.
Quan Tardà d’Esquerra acusa al President Torra de que no convocarà les eleccions fins que tingui ben desgastats als d’ERC s’equivoca, no s’han de convocar les eleccions fins que el Bloc Nacional estigui ben travat i amb velocitat de creuer. Mal destres som, però no idiotes.