La
Web per felicitar
els
90 anys
del President Pujol (i 3)
“Coses petites” de Jordi Pujol
Ja fa uns dies que estic publicant experiències polítiques viscudes per mi, és la meva manera de presentar unes primeres versions de textos que podrien ser una espècie de memòries digitals. De fet aquest blog és un dietari. Però el que és sensacional és rebre critiques i sobretot rebre noves informacions del que jo explico.
Si
mai publico les memòries aniran ben repassades, criticades i complementades.
Demà Jordi Pujol fa 90 anys, aprofito novament per felicitar-lo i per publicar un text meu de 1983 relacionat amb el President.
Dins la història del President Pujol el que explico, ho reconegués o no, fou transcendental en la seva vida, com també per a mi va representar la meva “liquidació” política a CDC, després d’una intensa vida Convergent.
Jo no sóc dels que reneguen de la seva militància Convergent i com independentista n’estic orgullós de tota la seva evolució al sobiranisme a la que Artur Mas els va acabar portant. Es clar que Mas desgraciadament va liquidar el que gent d’ideologies diferents convisquéssim a CDC i els va portar al liberalisme més salvatge, en el que menjava “retallades” per esmorzar, dinar i per sopar. Un salvatge.
Òbviament el 1983 no sabia que el “gàngster de tv3” l’any 2016 mataria a la seva dona i ell es suïcidaria.
QUADERN VERD: 19 de novembre de 1983
El gàngster de tv3 i Jordi Pujol
No hi ha cap mena de dubte que el
Consell Nacional de Convergència
Democràtica de Catalunya (CDC) el té el President
Jordi Pujol ben lligat entre la por sobretot dels contractats a
l’Administració, el respecte i en alguns delegats, pocs, amb ganes de
deslliurar-se de tota la seva pressió i control.
Jo arribo a un Consell Nacional de CDC que en aquesta ocasió ja està molt rodat i hi entro per substitució per ocupar un dels llocs vacants dels delegats que per la raons que sigui, s’han donat de baixa de l’organisme, per exemple per incompatibilitat i per molts altres motius que a mi sempre m’han semblat inversemblants, com donar-se de baixa perquè el delegat necessito estar més temps amb la família i les reunions del dissabte diu que li tallen una relació i atenció continuada dels seus.
Al Consell Nacional d’avui sempre serà recordat per un petit enfrontament meu amb Pujol. Enfrontament o plantada, segons com es miri. Per a mi ha estat important, per a Jordi Pujol no ho sé, perquè no m’ha cridat a soles, que ja és un símptoma.
M’alço a la reunió i m’identifico i ho faig amb els meus dos cognoms lligats, que queda molt bé lligats amb un guionet en un text escrit, però que en veu alta queda una mica pompós. Però a part de que m’agrada utilitzar el cognom compost, perquè vull valorar a la meva mare i sempre jugo aquesta carta per diferenciar-me d’altres familiars, també en aquesta ocasió em serveix d’una manera singular per diferenciar-me del meu senyor pare, que tot i ser del Consell Nacional per sort d’ell, no hi assistia.
Aconsegueixo un cert silenci i dret li dic al President Pujol que deixes de fer-nos combregat amb rodes de molí i que no justifiques el que era injustificable, que era haver anomenar com a director de TV3 a un gàngster com era l’Alfons Quintà, que estava fent xantatge al President amb uns articles al diari madrileny El País sobre Banca Catalana. Quintà era el delegat a Catalunya del diari.
Crec que el silenci és va notar més, en Pujol em va matar amb la mirada, no va dir res i a continuació varen sortir algunes veus atrevides fent costat al meu impactant raonament, el que més sobtava, almenys a mi és que em citaven diem-me el meu cognom compost, que mai havien dit i que sonava com un artifici.
Si ja les meves declaracions públiques sobre el necessari independentisme han trencat la relació amb el President, ara ja penso que serà definitiu.
Doncs, no haver-se deixat entabanar i que sobretot no ens prengui per idiotes el Molt Honorable.
19
de novembre de 1983
IMATGE: Escultura “Sant Jordi” (1975) de Josep María Subirachs.