dilluns, de juny 15, 2020


En defensa de Laura Borràs (2): 

Joc de trilers

La Laura Borràs està molt nerviosa i és normal, perquè li estant fent una enorme mala pesada repressiva i no només l’imputen, sinó que pretenen destruir-ne la seva reputació professional com a gestora, com a política i com a dona.

Esquerra Republicana de Catalunya hi suca pa en aquesta cacera i també llença tanta merda com pot sobre la Borràs.

La gentussa d’ERC més menyspreable és Sergi Sol, el que es ven pels llocs com l’entranyable amics de l’Oriol Junqueras i simplement n’ha fet últimament una biografia o n’ha estat Cap del Gabinet de comunicació, quan Junqueras era Vice-president del Govern.

Ara ens fa creure a tots, a l’audiència de TV3 inclosa, que és el portaveu in pectore de Junqueras. Sergi Sol no solament disparà piules enverinades contra la Borràs, sinó que a més disparà a l’engròs: sentenciant contra la Borràs que “ ...És intolerable que algú es vulgui embolcallar amb l'estelada per amagar un cas de corrupció”.

És igual si la Borràs l’hi han muntat una acusació falsa a base d’informes policials carregats d’enganys. És igual. El que també sap greu és que esquitxa a Junqueras, perquè sembla que beneeixi les acusacions del senyor Sol. Perquè encara esperem la desautorització d’aquest ventilador de merda que rep la senyora Borràs, que a més rebem tots els que militem amb ella. (Silenci de Pere Aragonès i de Marta Vilalta).

La Laura Borràs està nerviosa i comet errors, però no petits, sinó de l’alçada d’un campanar.

Tant i tant està present la Borràs a Twitter contestant quasi un a un, a qualsevol que se li insinua, que al final fa un striptease brutal.

Agafem-ne un exemple:

Piulada 1: La Borràs contesta un incordi i escriu ella:

Text: I per a tots els qui em digueu alguna cosa semblant a ‘ets govern’, ‘el teu partit’ o similars: 1) no sóc al Govern 2) no tinc partit i 3) els Mossos van fer-me una investigació il·legal com a policia judicial per ordre d’una jutgessa incompetent. Així que estalvieu-vos-ho

Piulada 2: Contesta una dona anomenada Pilar Carracelas que de vegades sento en alguna tertúlia i que serà interessant saber quin és el procés perquè estigui a tants llocs mediàtics. És com una Rahola però en versió més moderna i amb més mala llet. La Rahola és la Verge Maria al costat de la Carracelas.

Text: Si que tens partit. Atès que no et vas guanyar el lloc, et va posar Puigdemont. El mateix que va triar el candidat que l'havia de succeir al govern. Responeu a les mateixes lleialtats. Tots sou part del mateix. Ets partit i govern. Deixeu d'intentar enganyar la gent.

I té raó la Pilar Carracelas.

Per una vegada, ho faig poquíssim amb contingut polític combatiu, no me n’he pogut estar i he escrit a Twitter.

Text: Laura Borràs el que diu la Pilar Carracelas té raó. És la única vegada que té raó. Ens insultes a tots els que militem a l'Espai Puigdemont. A més ets directiva de la CRIDA. Tota la meva solidaritat, però estàs perdent els papers.

I així és.

La Borràs no viu el partit, ni la organització, ni l’associació, ni l’Espai comú: ella soleta, pels seus ovaris.

I aquest és el càncer de “l’Espai Puigdemont”.

Tants caps tants barrets. Tothom per lliure: els maleits “independents”.

Recordeu aquells espectacles que quatre egos rampants volien ser candidats a l’alcaldia de Barcelona per part de Junts per Catalunya? Ara encara va igual.

“L’Espai Puigdemont” s’ha convertit en una jungla de gent perduda, caminant fent cercles i pensant que son els millors i els més lliures, perquè van sols. Una colla d’insolidaris que no fan ni partit, ni organització. No són “lliures”, ni “independents” son uns liberals insolidaris competint tot el dia i mirant de reüll el retrovisor, no sigui cas que els companys/es els apunyali.

El que em fot més, és que tots aquests son part de la meva gent i perquè els aprecio, una i altra vegada, els hi fotaré canya fins que rebentin.

Per “liquidar” en Sergi Sol i tota la seva tropa. Per afrontar la repressió espanyola. Per construir independentisme: es necessita organització. OR-GA-NIT-ZA-CIÓ.

Una organització pròpia, sobirana i útil i no voler pispar el partit PDeCat perquè és una ganga com organització ben lligada al territori. Així no es fan les coses. Espero que aquests convergents camuflats del PDeCat no aflaqueixin, no es deixin enredar pels nostres trilers i simplement col·laborin lleialment de manera confederada. O “l’Espai Puigdemont” serà confederat o no arribarà ni a les eleccions.

Ja n’hi ha prou !!!

Repetiré la frase del nostra cantant que més confusió ens ha creat, a veure si escolta la seva pròpia sentència: “No és això companys, no és això”.

+++





“Eclipsi” (1988), poema visual de Joan Brossa.