dilluns, de novembre 02, 2020

PRIMÀRIES de “JUNTS per CATALUNYA” (8)

 

Desconstruint Àngels Chacón del PDeCat

 

Quan vaig començar a preparar les meva candidatura a les Primàries de Junts per Catalunya sempre vaig pensar que Àngels Chacón la tindria com a companya-adversària i encara més, entre una candidata especialista en literatura o una candidata especialista en empresarials no tenia cap dubte: per a mi guanyava per golejada la que fabulava menys i tocava de peus a terra amb la industria.

No sé si em podré presentar a les Primàries perquè potser el Reglament, avui encara secret, porti alguna clàusula que m’ho impedeixi en plena pandèmia, però malgrat la incertesa estem de pre-campanya i precisament avui la candidata Chacón s’ha presentat a l’opinió publica després de guanyar unes Primàries de PDeCat sense cap mena de rival. (Així qualsevol !!!)

Un cop a l’arena política la candidata Àngels Chacón: ja podem començar a acariciar-la fins a la desconstrucció total, òbviament políticament i amb total respecte.


Però primer dues qüestions prèvies: 

Demanar disculpes al PDeCat per la prepotència que nosaltres Junts per Catalunya hem tingut a l’hora de buscar una unitat electoral. No hem sabut negociar nosaltres, ho he escrit altres vegades i ho repeteixo: enviar a negociar algú que quan veu un Convergent, un postConvergent o militant similar, destil·la un odi ancestral, no ajuda ni a establir ponts, ni arribar a acords.

L’altra disculpa és assumir que va ser una cabronada haver destituït del govern de la Generalitat a la Consellera Chacón.

Si com ha dit el President Torra simplement la va destituir per reforçar un aspecte econòmic governamental i va posar a Ramon Tremosa, sense fixar-se que era eliminar el PDeCat del govern, fou una de les múltiples miopies del President Torra.

Jo no m’ho crec i posar en Tremosa, un ultraliberal que fa quedar al President Artur Mas com un liberal tou de pa sucat amb oli, va ser una altra de les jugades que Torra va pagar als seus avaladors, però òbviament va enterrar definitivament qualsevol possible acord amb l’independentisme liberal de centra-dreta i de la dreta catalana civilitzada i patriòtica.

I és aquí on estem.

El PDeCat comença una aventura que diu que Junts per Catalunya no és la “unitat” i sí la “uniformitat”. I com ho pot dir la senyora Chacón amb el seu historial? Perquè ella com Laura Borràs i Damià Calvet -altres possibles candidats- són exactament el mateix.

La senyora Chacón forma part d’aquest “stablishment nostrat” que són un tap a qualsevol innovació i eficàcia de l’independentisme. I que ara defensarà, no un independentisme ampli, tranversal i interclassista com defenso jo, tant allunyat de la “gent” del Govern Torra, ara Àngels Chacón defensarà un independentisme de classe. De la classe de dalt, del centra-dreta amb uns valors, unes tàctiques i unes estratègies ben conegudes ideològicament a tot arreu.

Junts per Catalunya som el centre amb esquerra i dreta, ERC es l’independentisme de classe a l’esquerra i Chacón amb el PDeCat són l’independentisme de classe per la dreta.

Jo no hagués volgut ni perdre a Chacón, ni el PDeCat, perquè a Junts per Catalunya ens convenia i ho puc dir tranquil·lament des del socialisme democràtic, per escàndol del “sector dels talibans” de Junts per Catalunya que també tenim.

Els que defensem al President “Puigdemont del seny”, sabem que el centra-dreta no interessa que vagi per lliure i acabi estimbant-se en unes eleccions com passarà.

Carregar-se el llegat a l’independentisme que va aportar el President Mas, als antics d’Iniciativa de Junts per Catalunya els hi produeix una indissimulada satisfacció, però és un mal negoci per tot el moviment per la llibertat nacional.

Sincerament, si el futur candidat escollit de Junts per Catalunya fos un històric de l’independentisme forjat a l’esquerra, que vol dir que no ha de demostrar res ni nacionalment, ni socialment, i amb una cultura del pacte i de la creació d’un autèntic Bloc Nacional, potser encara estaríem a temps de reunificar forces.

Jo m’hi comprometo.

 

+++

IMATGE: Fragment d’una escultura d’Apel·les Fenosa.