Les dones, el Front i el Memorial ( i 2 )
Ara us parlaré d’una altra
d’aquestes temàtiques que sembla que estic trencat les costures del “territori tranquil”
que viuen alguns dels que commemoren i escriuen sobre el Front.
I aquesta vegada “emprenyar” no ho he fet expressament: paraula, m’ho he trobat mentre començàvem a desplegar el nou PROGRAMA “Memòries de DONES INDEPENDENTISTES”, que com ja potser sabeu és una iniciativa de la petita plataforma “FÒRUM CÍVIC : Patrimoni independentista del Front (FNC)”.
Ja ho vaig explicar quan presentàvem el PROGRAMA. Aquesta iniciativa és per incentivar pàgines memorialistes introduint la perspectiva de gènere en els estudis i la feina divulgativa de l’independentisme.
Demanem a les militants històriques uns textos curts sobre algun esdeveniment i/o record personal en la lluita independentista.
Tot el material del PROGRAMA que ja tenim, l’hem començat a publicar al Web del “MEMORIAL Joan Cornudella –Joan Colomines”.
Les iniciatives s’han de dinamitzar i encara que ho divulguem a la xarxa com al Twitter o en Blogs o en Digitals, cal contactar directament amb les persones que podrien participar sota els paràmetres del PROGRAMA.
Hi ha dones independentistes que han tingut un paper directe de primera línia en l’independentisme històric, a elles les coneixem, però no és tant fàcil arribar-hi. Les que sí hi hem arribat, ja formalment i per escrit, les hi hem demanat la seva participació al PROGRAMA.
¿Però com arribar a les dones, que foren i són “invisibles” de la lluita passada però que nosaltres sabem perfectament que no fou així i que foren importants en molts camps de l’operativa clandestina?
Busquem les dones que en la primera part d’aquest text n’he dit “les militants de segona línia”, denominació que de cap manera és despectiva, sinó que creiem que varen ser molt eficaces però col·laborant discretament.
És a dir: ¿Com arribar a mares, esposes, germanes, amigues, etc etc. dels militants i simpatitzants del Front que depenent de les èpoques eren majoritàriament homes?
Com organitzadors del PROGRAMA ho vàrem tenir clar, nosaltres coneixem els marits, els germans, els amics, doncs els hi escriuríem un e-mail i els hi demanaríem l’e-mail particular de la seva dona o companya o germana o amiga.
Portem més de 21 contactes i oh !!! sorpresa no hem obtingut els e-mails.
Ells ens dient que no cal, no ens donen l’e-mail i decideixen per elles el col·laborar o no. La mateixa conducta protectora de fa 50 anys, per no qualificar-ho de manera més forta per la mentalitat d’avui. Òbviament no vull molestar a ningú.
- Escolta doncs, no em donis l’e-mail de la teva dona, però digues-li a ella el que t’he explicat i que ella decideixi. Jo li deia a un home violentat per la meva suposada impertinència telefònica.
-No, no cal. Ella sabia de les meves activitats de militància, però no estava informada de tot. Em responia.
- Ja, però era independentista, va ajudar moltes vegades i segur era una simpatitzant del partit, precisament el nostre programa vol arribar a aquest tipus de dones per donar-les-hi veu i tenir-les-hi un reconeixement.
No hi va haver manera i ho hem deixat corre oficialment en alguns casos, però sembla que no ens coneguin lo tossuts que som, perquè arribarem a la dona en qüestió per la porta que sigui i ella decidirà si col·labora.
Però després hem trobat la dona que sí accepta que era simpatitzant, fins i tot militant, però diu, menys valorant-se ella, que fou el marit qui hi estava implicat.
- Sí que varen fer coses, però no cal parlar-ne. Deia una xiqueta de 80 anys.
És a dir la pròpia dona té assumit i perfectament interioritzat el ser i estar invisibilitzada a la segona línia.
D’acord són dones grans. Si jo tenia 20 anys i me’n portaven 10 o 18 anys, òbviament són grans.
Però també son GRANS en majúscules, amb experiència i dedicació a “la militància silenciosa”, que en ulls d’avui és de justícia fer-les sortir als papers almenys als memorialístics.
Els anomenats recursos humans d’un partit polític que lluitava per la llibertat és un patrimoni d’alt valor, que s’ha d’explicar, valorar i honorar.
Resulta que els clixés del passat m’han entrat inesperadament en un PROGRAMA d’homenatges i divulgacions d’avui.
Seguirem buscant militants femenines i com ja havíem dit començarem per les de Front que varen milità fins l’any 80, però de manera simultània intentarem connectar amb dones militants independentistes del PSAN, del PSAN provisional, Independentistes dels Països Catalans, Nacionalistes d’Esquerra, Partit per la independència, Esquerra Nacional, Esquerra Republicana i tants d’altres col·lectius i partits que constitueixen les dones i els homes organitzats del nacionalisme català històric i que tenen l’independentisme segurament com únic punt comú.
Hem avançat feina però no trobem les adreces d’e-mail o si en tenim alguna, és dolenta perquè ens tornen el correu.
Us penjo una llista de noms, qui pugui donar adreces d’e-mails o altres formes de contacte que per favor ens ho comuniqui a: memorialcornudellacolomines@gmail.com
Gràcies.
Teresa Aimeric i Padrós, Teresa Alabèrnia i Domènech, Núria Albó i Corrons, Ramona Balart i Rossell, Maria Mercè Bonet i Agustí, Carme Bonet i Serra, Núria Cadenas i Alabèrnia, Imma Cardona i Martínez, Carme Casas i Mas, Magdalena Duran i Planell, Pepeta Duran i Planell, Meritxell Flogny i Viusà, Anna Ibáñez, Antònia Macià i Gómez, Maria Antònia Oliver i Cabrer, Maria Pallàs i Coromines, Maria Reig i Moles, Marina Ribadulla Buira, Enriqueta Ribatallada i Sariol, Montserrat Rodés i Carbonell, Ricard Ruiloba, Núria Santamaria, Blanca Serra i Puig, Dolors Serra i Kiel, Mercè Subirats i Pla, Rosa Maria Tarín Martínez, Montserrat Tarragó i Domènech, Dolors Tubau i Molas, Concepció Vall Pla, Montserrat Vall Pla, Consol Vernet i Anguera, Roser Vernet i Anguera, Maria Rosa Vernet i Nomen, Montserrat Vernet i Nomen, Ramona Via i Pros i Margarida Viladomiu Valls.
AFINANT LA PUNTERIA: Diverses persones ens han fet veure errors en aquest
llistat que ja hem corregit. Els familiars que han vist algun nom de persona
que desconeixíem que era morta, els hi demanem disculpes, òbviament no ho sabíem.
I els noms de dones franquistes que s’han colat al llistat, és que jo,
nosaltres l’equip i la tecnologia hem fallat, els noms ja han desaparegut.
(ATENCIÓ: Aquests noms ja han estat fets públics i apareixen en diferents llibres polítics. No descobreixo res de nou, perquè tots han estat prèviament publicats i nosaltres simplement n’hem fet el buidatge de les publicacions).
IMATGE: Il·lustració de la
col·lecció “Faces” de Vasay Kolotusha de Ucraïna.
