“L’Any
Joan Triadú”
com
a símptoma de la desorientació
de
la Memòria Democràtica Catalana
M’estava fregint unes mandonguilles d’un combinat de
porc i vedella quan de lluny sento TV3 en el seu Telenotícies Migdia, que parlen
de “l’Any Joan Triadú” i quasi em cremo.
Emprenyat pel que anava sentint, però pacient, he
esperat fins el final: Joan Triadú novament presentat sense sexe polític.
Una vegada més, s’exclou la seva militància al Front Nacional de Catalunya,
precisament en dues etapes molt determinants pel Front i per ell, i de retruc
es silencia el seu independentisme pràctic, de construir “Eines de País” sense
grans estridències, però molt efectives.
“L’Any Joan Triadú”
té una pàgina oficial de la Generalitat de Catalunya i aquest any commemoratiu,
del tot merescut, té com a Comissari Joan Josep Isern. Ni la pàgina
oficial, ni la programació de “l’Any” parla del Triadú polític.
En una entrevista
a Vilaweb (15/06/2021) al Comissari Isern feta per Montserrat Serra, la
periodista s’atreveix a preguntar sobre l’antologia de poesia de Joaquim Molas
i Josep Maria Castellet contraposant-la amb
la també històrica antologia de poesia de Joan Triadú i diu la senyora,
preguntant:
“Les antologies queden marcades per dues línies
ideològiques diferents. Perquè Triadú, amic íntim de Jordi Pujol, queda
encaixonat en l’òrbita convergent, i els altres cauen en l’òrbita socialista”.
Isern contesta: — Dona, això passava als anys
seixanta …
(Isern continua la resposta, obviant l’estupidesa que
acabava de sentir. M’hagués agradat veure la cara de l’honorable Comissari).
No només es silencia l’independentisme, l’enquadrament
directe i indirecta a l’independentisme organitzat de Triadú, sinó que a més se’l
mal etiqueta.
Jo he viscut “Triadú i família” de molt a prop: des
de cursar les seves classes de català fins tenir-lo en família a casa dels
pares i en reunions clandestines que el meu pare i/o jo dirigíem al Front, però
malgrat tot he tornat al llibre ‘Memòries d’un segle d’or’ de Joan Triadú no
fos cas, que el mestre renuncies a alguna reivindicació nacional i els seus
activistes, i òbviament no era així, sinó tot el contrari.
Doncs, perquè aquesta Generalitat Autonòmica “la més
independentista de la Terra”, castra la
vida política d’un dels seus homenejats ?
La pregunta és retòrica i obvia. Quan va de “Cultura
funcionarial” és pa tou i subvencionat, i amb poques ganes de jugar-se-la en res.
Però la culpa no és de la Generalitat de “l’Any”, de
l’Isern, de la família Triadú, dels “crítics oficials” que ni una sola vegada
han entrat a resseguir ni un sol arxiu del món independentista, la culpa és
nostra. La culpa és de com s’explica la història del Front Nacional de
Catalunya.
Si els ex-Front, en els que m’incloc i en faig
penitència, no som capaços d’oferir una història real de que fou el FNC: ¿Com
voleu que els “eixerits” consellers, funcionaris, comissaris, periodistes “nostrats”,
ofereixin la realitat política en un any commemoratiu com el de Triadú?
El Front Nacional de Catalunya ara que estem
als 81 anys de la seva creació, no és només un grup d’activistes de resistència
-que també ho fou-, era una cultura política, social, econòmica, cultural i lingüística.
El reduccionisme de presentar només accions audaces reivindicatives i de resistència,
amaga l’enorme potencial i influència que el Front va exercir i que encara avui
la seva cultura política marca l’agenda.
Entre commemoracions i webs que relaten un Front
empetitit, entre uns historiadors que no hi ha manera que entenguin el Front de
manera integral, entre uns ex-Fronts nostàlgics i de relat gallinaci, entre els
actuals lladres de sigles i història com som els del “Front de Ripoll”, uns
feixistes amb pudor de “ceba”:
¿Com podem recriminar-li res a una Institució “coixa”
i “disparar” amb “totxanes, totxos i maons” a un Comissari espavilat, cec i mut?
Res de res.
Senyores i senyors: Per què amagueu el Joan
Triadú polític?