Les fases del Congrés 2022 de Junts
Sempre és millor
no posar-se de cul amb l’aparell del partit perquè sempre, sempre, surts
escaldat. I encara ara pitjor: perquè el que guia el partit avui, tot i que se
n’anirà a casa, encara mou totes les tecles internes. Marxarà, però ens deixa
l’últim regalet: un Congrés començat per la teulada.
No és una qüestió només logística, és ideològica i sobretot és el trencament del Model de Junts que vàrem assumir. Per fer d’ERC no té sentit, per això ja tenim la seva oferta i sempre és millor l’original.
El Congrés 2022 de Junts pretén seguir el mateix model, per mi equivocat, del nostre Congrés fundacional que és un congrés en dues fases, repartit en dies diferents:
Fase 1: Elecció dels càrrecs de la direcció del partit.
Fase 2: Debat de
les ponències i aprovació.
Tornem a posar el carro davant dels bous.
S’incentiva l’elecció d’uns dirigents sense proposta política. Sense saber que ens proposen com estratègia i tàctica per aconseguir la independència.
Sempre s’acaba dient, ara no cal dir-ho perquè ja ho discutirem en la segona fase de les ponències, d’aquí un mes.
I que passarà? Que seran altres mecanismes que no són els estrictament polítics d’indicar-nos el procés d’alliberament nacional català, que influiran en les eleccions.
I que passarà també? El que passa ara: La companya Laura Borràs “aparcada” al Parlament i el company Damià Calvet “aparcat” gestionant vaixells al port.
S’han d’elegir la presidència i les vicepresidències, la secretaria general, la secretaria d’organització, la secretaria de finances i la resta de 18 executius nacionals, lligat a uns compromisos personals polítics. Cal tenir un programa electoral. Ens han d’oferir un programa perquè els votem.
I només la dreta o els que han mamat el “centralisme democràtic” són els que boicotegen que les eleccions internes siguin competitives, amb la varietat de llistes que calgui. Les nostres elits de partit sempre ho volen resoldre tot als despatxos. La llista única, és una burla al militant de base.