“Piove?, porco governo!”:
la sacsejada PISA
En una època de grans sequeres fa encara més gràcia l’expressió vital
italiana “Piove?, porco governo!”. Sembla un acudit, però no ho és.
Quan va caure com una pedregada l’últim Informe PISA, on l’educació
catalana en queda molt mal parada, el primer que molts vàrem pensar, fou que
quin trist paper havia tingut el Departament d’Educació del Govern de la
Generalitat de Catalunya. Però no només l’actual, sinó també tots els
Departaments anteriors d’Educació amb els seus i seves titulars. Perquè el
desastre del nostre sistema educatiu ja ve de fa temps.
De fet la miopia sobre aquest desastre educatiu ja l’hauríem d’haver
abordat, no només amb l’Informe PISA, sinó que s’havia d’haver detectat amb
molts altres Informes precedents, tant nacionals, com estatals i com
internacionals, que amb els seus resultats i conclusions ens avisaven que no
anàvem bé.
PISA, que recordem-ho és el “Programa Internacional per a l’Avaluació
d’Estudiants” un projecte de la OCDE/Organització per la Cooperació i
Desenvolupament Econòmic, té com a objectiu mesurar la capacitat dels alumnes de
15 anys per utilitzar els seus coneixements i habilitats de lectura,
matemàtiques i ciències per fer front als reptes de la vida real.
Els resultats de PISA 2022 es recullen en dos llibres molt complets i que
quasi tothom que no és especialista en educació, no s’han llegit, però en saben
alguna cosa de l’Informe per les referències periodístiques, que per definició
són titulars, resums i síntesis.
Segurament és normal que una recerca i bibliografia tan especialitzada, no
sigui la lectura de tothom, però hi ha mestres i professors de tots els graus
educatius, inclosos els docents universitaris, que l’Informe PISA se l’hauríem
“d’empassar” i hauria de ser obligatori la seva lectura completa.
No cal ni dir, que per als Departaments d’Educació i el de Recerca i
Universitats de la Generalitat, PISA hauria de ser un “catecisme” a analitzar i
segur que ho han fet. El conseller d’Universitats en Joaquim Nadal potser no
tant, perquè en les seves “vacances pagades”, segueix “de visita” al Govern de
la Generalitat de Catalunya. El conseller arrossega els peus per afrontar amb
solucions per revertir que a primer curs de qualsevol Grau universitari, hi
arriben estudiants amb dèficit de comprensió lectora, dèficit d’exposició oral
i dèficit de redacció de textos.
Si PISA 2022 ens ha aportat resultats sobre tres competències troncals com matemàtiques, ciències i lectura, el proper juny d’aquest 2024 ens aportarà resultats obtinguts sobre pensament creatiu i a més, també aquest 2024, ens aportaran els dos informes restants enfocats en l’avaluació de la competència financera i en l’aprenentatge al llarg de la vida. Ja podem tremolar pels resultats que obtindran els nostres estudiants de Catalunya.
Però la recerca de PISA no para i ja treballen per PISA 2025 que
es centrarà en la ciència i inclourà una nova avaluació
de les llengües estrangeres. També inclourà el domini innovador d’Aprenentatge
al món digital, que té com a objectiu mesurar la capacitat dels estudiants
per participar en un aprenentatge autoregulat mentre utilitzen eines digitals.
La consellera d’Educació Anna Simó responsablement ha mogut fitxa. El més
substantiu ha estat de moment:
Primer, va reunir els grups parlamentaris de Catalunya per estudiar la
situació.
Segon, va escriure dues Cartes Obertes: Una a les famílies i una altra al
sector educatiu en general.
Tercer, va fer que el Govern de la Generalitat aproves un Grup
impulsor de mesures de millores educatives a Catalunya amb 18 noms que
són docents, representants de direccions de centres, famílies, àmbit acadèmic i
món local. Insòlitament, oblidant-se dels sindicats del sector.
El Govern català com deia, ha mogut fitxa, però externalitzant-ho
tot, però s’ha mogut. Però malgrat el crit “Piove?, porco governo!”,
l’educació no només és cosa del govern.
La família, els mestres, els professors, els gestors acadèmics, els gestors
del lleure i la cultura, en son també responsables. Caldrà canviar moltes coses
per acompanyar i condicionar a l’estudiant en el seu camí d’aprenentatge.
Estem en crisi educativa, però és un moment excepcional que dóna moltes
oportunitats per canviar polítiques i comportaments en l’aprenentatge.
He llegit comentaris que diuen que l’Informe PISA no fa estimacions
respecte a matèries d’Ensenyament Artístic, com la música.
Defensant que està demostrat que aquestes matèries artístiques milloren
el nivell general i la formació global dels alumnes. I encara més, els alumnes
que toquen un instrument o que tenen estudis musicals en general, treuen
millors notes en totes les assignatures, particularment en llengua,
matemàtiques i ciència.
És cert que directament a PISA no hi ha avaluació de la música, però si que
n’hi ha molta sobre “Pensament creatiu” o sigui la manera de pensar que
condueix a la generació d’idees valuoses i originals. El pensament creatiu es
pot aplicar en contextos relacionats amb l’expressió de la imaginació, com
l’escriptura creativa o les arts, com la música.
I la darrera reflexió: El canvi radical de les nostres escoles i
universitats és una necessitat. I cal impulsar tranquil·lament, però sense
parar, una autèntica “Revolució Educativa”, i això cal fer-ho amb
professionalitat i compromís, però a més amb “ànima”, complicitats i
entusiasme; allunyant aquest procés de canvi de l’estil funcionarial i
burocràtic a “l’antiga” i que frena les innovacions, que tant mal ha fet i està
fent encara.
I tu, com hi col·labores en el procés de canvi educatiu?
Joan-Ramon
Colomines-Companys.
Director de LO
CAMPUS DIARI
Text publicat, amb diferents variacions, al digital LO
CAMPUS DIARI (24/01/2024) i a la revista Sonograma Magazine (28/01/2024) com
una aportació al “Debat sobre l’Educació a Catalunya”.
+++
IMATGE: Litografia d’Antoni Tàpies, “Als mestres de
Catalunya”, 1974.
