dimecres, de març 06, 2024

Editorial

 Esmicolar la democràcia universitària



Els carques de les nostres universitats públiques, que en diem de la Xarxa Vives d’Universitats, per no dir-ne dels Països Catalans, trobaran que en aquest text ajuntem “peres i pomes”, i que no tot és el mateix.

Doncs per nosaltres sí que ho és. Tot queda resumit en el concepte DEMOCRÀCIA i els seus valors. 

Mirem-ho:

1. Les eleccions a càrrecs directius, com el càrrec de rector o rectora el vot és ponderat per cada un dels sectors que formen la comunitat universitària. El vot no té el mateix valor per cadascun. Democràcia?

2. La baixíssima participació en les eleccions universitàries, sobretot de l’alumnat, ens porta a uns càrrecs molt poc legitimats, encara que tot sigui legal. Democràcia?

3. Ara la Universitat de Barcelona ha modificat el Codi Ètic per incorporar-hi com a “mala praxi professional” les relacions sexoafectives entre el personal docent i investigador (PDI) i l’alumnat. D’aquesta manera, l’article 6.4 bis considera aquest tipus de relacions, “en tots els casos, clarament asimètriques, amb un evident component de superioritat del primer col·lectiu envers el segon”. Per evitar “situacions d’abús i/o de conflicte d’interès en el procés d’avaluació i supervisió”, s’estableix que les relacions entre professors i estudiants són contràries al Codi Ètic de la UB. 

Visca la llibertat! Els que s’han passat anys amb “relacions sexoafectives” amb els seus alumnes, ens deixen sense la possibilitat que de mutu acord, els alumnes i els professors puguem fer el que ens plagui.  Democràcia?

4. Hi ha qui dirigeix les Universitats, Facultats i Escoles que creuen que la Universitat com a institució, s’ha de recloure a si mateixa i no implicar-se en la societat, ni òbviament liderar res cultural, lingüístic, econòmic, social, ni molt menys nacional i polític. Democràcia?

5. I per acabar, les actuals interferències externes dels jutges a les Universitats:

Aquesta setmana el Suprem espanyol ha confirmat la condemna contra la Universitat Politècnica de Catalunya per haver-se manifestat contra l’acusació del Tribunal de Comptes contra l’ex-conseller d’Economia Andreu Mas-Colell i més ex-alts càrrecs de la Generalitat per unes suposades despeses del Procés.

 El Suprem ha refusat l’admissió a tràmit del recurs de cassació interposat per la UPC contra la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ara ja és ferma.

Anteriorment, ja havíem tingut altres condemnes altres universitats, com quan el Tribunal Suprem va confirmar la nul·litat del manifest del claustre de la Universitat de Barcelona sobre les condemnes contra els líders de l’1-O.

També el Suprem ha confirmat condemnes semblants a la Universitat Pompeu Fabra i a la UOC, en aplicació de la legislació electoral, que considerava que havia estat vulnerada per l’aprovació de declaracions polítiques.

Deia una de les sentències: “Les universitats públiques, com a administració pública institucional i, dins d’aquestes, el claustre universitari, com a òrgan de govern representatiu d’una comunitat universitària plural, no pot adoptar acords que es refereixin a qüestions de naturalesa política o ideològica, pròpies del debat social i polític, alienes als fins i les funcions de la universitat i que divideixen la ciutadania”, deia la sentència. Democràcia?

Sigui a causa de nosaltres o sigui a causa d’ells, no creieu que la DEMOCRÀCIA UNIVERSITÀRIA té problemes?

I la nostra llibertat?


Editorial de LO CAMPUS DIARI (06/03/2024).

+++

IMATGE: Dibuix de Jorm Sangsorn ©.