Esmicolar la democràcia universitària
Els carques de les nostres universitats
públiques, que en diem de la Xarxa Vives d’Universitats, per no dir-ne dels
Països Catalans, trobaran que en aquest text ajuntem “peres i pomes”, i que no
tot és el mateix.
Doncs per nosaltres sí que ho és.
Tot queda resumit en el concepte DEMOCRÀCIA i els seus valors.
Mirem-ho:
1. Les eleccions a càrrecs
directius, com el càrrec de rector o rectora el vot és ponderat per cada un
dels sectors que formen la comunitat universitària. El vot no té el mateix
valor per cadascun. Democràcia?
2. La baixíssima participació en les eleccions universitàries, sobretot de l’alumnat, ens porta a uns càrrecs
molt poc legitimats, encara que tot sigui legal. Democràcia?
3. Ara la Universitat de
Barcelona ha modificat el Codi Ètic per incorporar-hi com a “mala
praxi professional” les relacions sexoafectives entre el personal docent i
investigador (PDI) i l’alumnat. D’aquesta manera, l’article
6.4 bis considera aquest tipus de relacions, “en tots els casos,
clarament asimètriques, amb un evident component de superioritat del primer
col·lectiu envers el segon”. Per evitar “situacions d’abús i/o de conflicte
d’interès en el procés d’avaluació i supervisió”, s’estableix que les relacions
entre professors i estudiants són contràries al Codi Ètic de la UB.
Visca la llibertat! Els que s’han
passat anys amb “relacions sexoafectives” amb els seus alumnes, ens deixen
sense la possibilitat que de mutu acord, els alumnes i els
professors puguem fer el que ens plagui. Democràcia?
4. Hi ha qui dirigeix les
Universitats, Facultats i Escoles que creuen que la Universitat com a
institució, s’ha de recloure a si mateixa i no implicar-se en la societat, ni
òbviament liderar res cultural, lingüístic, econòmic, social, ni molt menys
nacional i polític. Democràcia?
5. I per acabar, les actuals
interferències externes dels jutges a les Universitats:
Aquesta setmana el Suprem
espanyol ha confirmat la condemna contra la Universitat Politècnica de
Catalunya per haver-se manifestat contra l’acusació del Tribunal de
Comptes contra l’ex-conseller d’Economia Andreu Mas-Colell i més
ex-alts càrrecs de la Generalitat per unes suposades despeses del Procés.
El Suprem ha refusat l’admissió
a tràmit del recurs de cassació interposat per la UPC contra la condemna del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ara ja és ferma.
Anteriorment, ja havíem tingut
altres condemnes altres universitats, com quan el Tribunal Suprem va confirmar
la nul·litat del manifest del claustre de la Universitat de Barcelona sobre
les condemnes contra els líders de l’1-O.
També el Suprem ha confirmat
condemnes semblants a la Universitat Pompeu Fabra i a la UOC,
en aplicació de la legislació electoral, que considerava que havia estat
vulnerada per l’aprovació de declaracions polítiques.
Deia una de les sentències: “Les
universitats públiques, com a administració pública institucional i, dins
d’aquestes, el claustre universitari, com a òrgan de govern representatiu d’una
comunitat universitària plural, no pot adoptar acords que es refereixin a
qüestions de naturalesa política o ideològica, pròpies del debat social i
polític, alienes als fins i les funcions de la universitat i que divideixen la
ciutadania”, deia la sentència. Democràcia?
Sigui a causa de nosaltres o
sigui a causa d’ells, no creieu que la DEMOCRÀCIA UNIVERSITÀRIA té problemes?
I la nostra llibertat?
Editorial de LO CAMPUS DIARI (06/03/2024).
+++
IMATGE: Dibuix de Jorm Sangsorn ©.