L’Oriol ha mort a Israel
Tant se val
si es deia Josep-Lluís en català, Yair en hebreu que vol dir “que il·lumina”, per
a mi sempre serà l’Oriol, el nom de guerra que tenia en el Front Nacional de
Catalunya.
Acaba de
morir un amic que un dia em va escriure que tenia un càncer terminal d’estómac
i que calia que ens veiéssim. Fa uns dies, el seu silenci a traves de les
tecnologies de la comunicació, em va posar sobre avis que estava passant alguna
cosa. Avui ja és públic el seu traspàs.
Ha mort un
patriota català, marcat per uns esdeveniments molts durs d’acció directa, però
que emmascaren una altra realitat molt més forta i potent. La d’un jove que als
disset anys, en plena dictadura franquista, es va “enrolar” a una aventura política
de lluita per les llibertats. Una acció de servei, carregada de moral i ètica.
Carregada d’il·lusió i projectes.
Varem coincidir
molt, varen discrepar molt, com també en la seva etapa de militància jueva sobre
el paper d’Israel, però varem compartir la passió a la vida, a la llibertat, a
reconstruir País, a fer nació, a fer cultura catalana.
Quanta por i
quanta satisfacció de feina ben feta, quan de sacrifici per crear organització política
i social. Quan recuperem de veritat la memòria històrica de l’independentisme
català, es veurà com l’Oriol i centenars d’Oriols amb una generositat immensa,
varen picar pedra de veritat, -de la que perdura-, en el camí que ens ha portat
a l’independentisme social d’avui.
Treballant
per una Israel més justa, a traves d’un petit partit defensor de les llibertats
civils, l’Oriol mar enllà, continuava exercint de Front. Perquè qui ha estat de
l’històric Front Nacional de Catalunya, ho és tota la vida.
L’Oriol símbol
de la sisena generació del Front, ens deixa una vida de lleialtat personal i col·lectiva.
Com sempre el seguirem estimant.
