S’acaba de saber que la Comissió Europea ha multat a Telefònica per “abús de posició dominant”. A la Val d’Aran també s’hauria de multar algun polític, precisament per exercir un greu abús de posició dominant.

Mala peça al teler tenen aquells que volen governar de forma “participativa i de proximitat”, sinó entenen que per practicar això, necessiten a “l’altre”. I que és incompatible intentar aniquilar l’adversari i a la vegada vendre el discurs de la col·laboració.

A més, s’ha d’acabar la pràctica dual de cinisme que consisteix en fer obstruccionisme subtil a l’administració local que no és domina i a la vegada demanar col·laboració a nivell d’administració nacional a l’adversari.

Segons com segueixin jugant les cartes i com administrin els danys col·laterals electorals, és trobaran que entre ells dialogaran molt, però serà només entre ells, perquè només cal posar-se d’acord que el nacionalisme aranès no participa en res dels muntatges socialistes de base participativa, i llavors ja s’ho faran entre ells, això sí: clonats en tota mena de grups sectorials. Però per molt que ho vernisin, tots sabem que són els mateixos.

Si volen col·laboració, s’ha d’exigir coherència.

...

..................................


He intentat per segona vegada entrar els meus papers en una Oficina de l’atur a Vielha capital. Novament la documentació està mal feta. Ni el Conselh, ni la gestoria, ni les pròpies solucions de l’INEM, han donat resposta a uns problemes burocràtics que els nous gestors del Conselh Generau d’Aran haurien de resoldre.

Passar d’una cuina de fer olla aranesa i entrecots, a gestionar tota una administració, pot acabar passant el que passa ara: un elefant en una botiga de cristalleria. Un cuiner liderant el management de l’administració nacional aranesa. Al·leluia!!!.

No només el traspàs de poders ha estat una “xapuza”, és que les qüestions administratives del traspàs ronden la negligència i la mala fe.

A la Val d’Aran, el valor de l’estudi i el valor del treball professional ben fet, està de baixa. Els que ho reivindiquem som titllats d’il·lusos i d’emprenyadors.

Doncs, em nego rotundament a que és manipulin papers firmats per l’antic Síndic, com pretenen fer. Que el nou Síndic, novament em cesi i em firmi els papers.

Serà un cas divertit i singular a la petita historia de l’administració aranesa i als nens que no mengin, els hi diran en el futur, -intentant posar-los-hi la cullera de sopa a la boca-:

“... menja, menja petit, sinó dos Síndics et fulminaran com varen fer al JR de Ca Sarriulera ...”.

Tota una sentència terrorífica.


...

Tothom sap que la política té molts clars i obscurs, i moltes vegada, és absolutament despietada. No és tracte de criticar un color polític o un altre, perquè a totes les cases hi ha molta merda i molt de potiner deshumanitzat.

A Aran hi ha hagut canvis de colors en l’administració nacional i també en administracions locals. Per tant, hem pogut veure els nous a cada administració i un se’n fa creus de veure tants pinxos, de perquè tenen un nou càrrec, ja poden trepitjar a tothom.

Aquest fenomen és socialista, com és convergent. Un cop col·locats -uns i altres-, que els demés els bombin. Entre canvis, està ple de tècnics que saben del seu futur, perquè ho han sentit al bar, però ningú oficialment els hi ha comunicat res.

A mi, m’és igual que sigui un convergent, un socialista o un pepero: Un imbècil és un imbècil tingui la ideologia que tingui. I aquests dies fa vergonya veure tants “nous rics de càrrec” absolutament inútils en temes de recursos humans. Tot un flac favor a la política.

Per altra banda, desmobilitzar al personal perquè un ja esta ben assegut en una cadira institucional no només és delicte, és contradir la política de “proximitat” que dèiem que faríem des de les institucions.

----------------------------------------------------------------
Post dedicat a les col·legues de la O.T. de V e M.


...

Per a crear una bona i efectiva proposta nacionalista aranesa caldrà posar en marxa el que jo en dic la “pràctica del puzzle”, que no és altra pràctica que dinamitzar sectors limitats i desprès connectar-los tots en una dimensió nacional. Dit d’una manera directa: s’han de crear amb força les agrupacions locals, perquè siguin les peces que facin moure tota l’organització a nivell d’Aran.

Per la meva part, el que vull participar és en “l’Agrupació de Vielha de CDA”.

En una població: l’Ajuntament i els seus polítics són molt importants, però per sort fora de l’Ajuntament també hi ha vida. S’ha de llaurar a fons, per involucrar al personal també en les iniciatives polítiques, socials i culturals fora de les institucions.

I això encara adquireix més relleu quan, per la matemàtica, ha calgut fer un pacte de gestió a l’Ajuntament de Vielha e Mijaran que pot desfigurar la pròpia essència del nacionalisme aranès, sinó és juguen bé les cartes.

Un pacte de gestió, mai pot desfigurar un projecte polític que sigui coherent i sòlid, per això ens cal vida política a Vielha també a fora de les polítiques municipals.

Qui s’hi apunta?.

...

Ja és un fet que la propera tardor hi haurà el Congrés de Convergència Democràtica Aranesa (CDA).

Aquest Congrés serà molt important i no consistirà en un simple esdeveniment d’imatge de cara la galeria, perquè tot canviï i tot quedi igual.

La pròpia forma d’arribar al dia del Congrés li donarà un caire d’autèntica renovació o no, tot dependrà de la dinàmica de treball que ja des d’avui se li doni.

Ha d’ésser el Congrés de la participació ciutadana, obert, transparent, enriquidor, plegat d’idees i dinàmiques engrescadores. Serà el rearmament moral: teòric i organitzatiu per convèncer a Aran de que és i que pot fer el nacionalisme aranès.

Ara que CDA a nivell nacional aranès és a l’oposició, és més que mai que s’han de difondre les idees de País a totes les llars i seria una bajanada pensar que estar a l’oposició és passar un desert en silenci. Avui més que mai la comunicació i la participació són necessaris.

...

..........


Que mirava jo sol, mentre m’increpaven i xiulaven davant l’Ajuntament de Vielha, el dissabte 16 de juny del 2007?

..........

..........

..........

..........

...

En aquesta nova etapa de política institucional aranesa penso que m’haig de dedicar més a reflexionar sobre el nacionalisme aranès i el seu futur “full de ruta”, que criticar una i una altra vegada als responsables del nou govern d’Aran. Esperaré 100 dies com marca la tradició per deixar treballar, i desprès ja comentarem com va la cosa.

Però només tres petits comentaris:
Hi havia alguns funcionaris del Conselh que esperaven l’entrada dels socialistes com les noves forces d’alliberament i s’han quedat frustrats quan els hi ha demanat les claus de les portes de la seu central i han experimentat sorpresos de quin pal van els seus. Ho han trobat una falta de consideració i de respecte.

L’altre comentari és més gratificant:
El nou govern ha ratificat al seu càrrec el Director del Servei Aranès de la Salut (SAS). És un reconeixement públic, que malgrat tanta critica pre-electoral i electoral a la sanitat aranesa, les coses és feien bé. Veurem ara quin serà el cap de turc que és carregaran a l’Hospital, per justificar tanta demagògia com han fet. Amb tota aquesta moguda de ratificacions que encara hem de veure, hi ha alguna cosa que fa molta ferum.

I l’últim comentari sobre el Conselh socialista, que no tornaré a fer fins d’aquí 97 dies:
Desprès de més de 48 hores del nomenament del Síndic Boya no és de rebut tenir una web oficial del Conselh que encara tota estigui basada en l’antic Síndic i l’antic govern. Tant que varen criticar i ara sabran que és fer una web amb una mà al darrera i a peu coix.

Entrant en matèria del món convergent aranès: Voldria abonar que cal anar decididament cap a un Congrés i que cal assumir, dolgui a qui dolgui, una anàlisi profunda dels resultats electorals. Fer d’estruç seria fatal i ens queda molta feina per fer.


...

Ja no sóc Cap de comunicació del Conselh Generau d’Aran, i com sempre passa quan deixes un càrrec públic molts dels que et feien la gara-gara han deixat de trucar.Això passa sempre. N’hi ha uns altres que no saben que pot acabar passant i pensen que pots acabar en un altre lloc de decisió i a distancia et fan saber que existeixen. Molta misèria hi ha en política i les conductes en relació a un “ex” són ben peculiars.

Però el més difícil és saber fer d’oposició. Hi hauran molts convergents aranesos que no en sabran mai i ja des d’avui estan distorsionant com s’ha de treballar en el futur. Com més peix gros han estat, menys saben fer d’oposició i això ho hauran d’arreglar ràpid, perquè sinó ni els petards de Sant Joan podran camuflar les explosicions entre la militància.

Hi ha molta feina a fer i els nous polítics del Conselh també en tindran un bon munt de feina. Ara sabran que és treballar en una dictadura informàtica.(Si no ho saben, ja els hi explicaré jo).


...

M’agradaria explicar , de veritat , de veritat, que hi ha darrera el pacte de Vielha que retorna a l’Ajuntament de Vielha a Pepito Calbetó i evidentment ho faré quan toqui.

Els d’Unitat d’Aran-PSC sempre han pres per imbècils als Convergents i no poden sofrir que aquests apliquin estratègies polítiques i a més les expliquin, i sobretot els hi esmenin la plana a ells.

Res del que ha passat a Vielha ha estat improvisat i respon al Pla B del que podia passar amb els resultats electorals. O és que algú és creu que és casualitat que en tota una campanya electoral plena d’articles i debat no s’hagi escrit ni una paraula, ni una crítica, sobre els amics de Pepito Calbetó?. Era el Pla B i la possible palanca per poder aplicar el programa de govern local que volíem, per acabar amb el caos de gestió i el clientelisme de l’Alcalde Riu.

Juan Riu ha estat un mal alcalde i ha de deixar l’ajuntament pel bé de la capital d’Aran. Veurem ara, com el convergent Pau Perdices pot arreglar tota la merda que Riu ens deixa.

Sí l’únic argument d’anàlisi dels socialistes aranesos del perquè han perdut l’Ajuntament de Vielha és dir: “...El pacte respon a l’afany de venjança de CDA contra Unitat d'Aran...”. I acabar dient que tenen la “...voluntat d’exercir una oposició serena i exigent..”, mentre els seus matons i familiars fan “caceloradas” pel carrer i increpen als militants convergents, tothom tranquil perquè segueixen amb la mateixa mediocritat de sempre i estem en la bona línia.

-----
Nota : Els d’Unitat d’Aran-PSC han fet públics tres documents sobre els oferiments que ells varen fer a Convergència i també a Pepito Calbetó pel nou govern local. Increïble !!!, amaguen un quart document de la proposta que varen fer als Convergents. Ni amb això poden jugar net, novament fent de trileros.

...

Comença la setmana de la querella d’Unitat d’Aran-PSC -a traves de Juan Riu- contra mi, per dir-ho amb el termes que ho explica l’alcalde en funcions de Vielha e Mijaran.

Com que és una acció clarament política i d’instrumentalització de la justícia per fer propaganda, crec que cal començar a donar a la publicitat tot el material que envolta aquest atac directa a la llibertat d’expressió.

Per això, a continuació penjo en aquest blog la citació judicial (encara que s’hagi canviat la data fins el proper divendres dia 15) i també penjo les argumentacions de la querella per la part acusadora.


La querella (Arxiu pdf - 2,75 MB) clicar
(Atenció: De vegades, quan hi ha molta gent que l’està veient, costa descarregar aquest arxiu o apareix en pantalla la nota “No és pot ensenyar la pàgina”. Si és vol llegir, s’ha de tenir una mica de paciència o provar en un altre moment. Gràcies).

.

.

...

Mentre que els socialistes de Vielha em tinguin al jutjat per un article d’opinió, que no busquin el meu suport intel·lectual per una solució compartida a l’Ajuntament de Vielha.

.
Primer han de respectar la llibertat d’expressió, desprès parlarem de com justificar la política local compartida.

.
Un acord per fer què?. Quin seria el “Full de ruta”?.

.
Les Anglades, el poliesportiu, Tuca, el Palau de gel, el desenvolupament urbanístic, el cinema, els habitatges de protecció, la projecció turística, el Palau de congressos, el finançament local : on són els punts d’acord?.

.

On són els mínims per a un compromís?.

.

Això no és simplement compartir cadires, on és el programa de govern comú possible?.

.

.

.

...

Feblesa nacional i feblesa ideològica

Estem en temps de pactes, tant pel Conselh Generau d'Aran, com pels Ajuntaments, però només voldria recordar una cosa als meus: un no és pot vestir de “lagarterana” i “anar al túnel del temps”, assumint qualsevol pacte que comporti una desfiguració mortal del que defensem.

La campanya electoral ha acabat.

A Aran només els talibans és prenen una campanya com una cosa personal. Jo no. I no us podeu n’imaginar la quantitat de merda que m’han tirat al damunt sense ésser ni candidat. (Amb jutjat inclòs).

S’ha de practicar la “cultura del possibilisme i del pacte” des de la fortalesa de la defensa del País (per això som nacionalistes) i la defensa d’un programa social plural (per això som una partit-plataforma que incloem gent diversa, des del liberalisme més radical fins la socialdemocràcia). Sí s’ha d’elaborar un pacte de govern compartit amb el contrincant, s’ha de fer sense tenir de baixar el cap fins a terra, regalant tota la casa o sigui els valors identitaris del partit traduïts en polítiques sectorials.

Cal recordar que fer d’oposició constructiva és un terreny digna i també necessari pel País.

.

.

...

Final d’una etapa a Aran i per a mi començament d’una etapa de premsa i universitat.

.

De moment des d’ahir oficialment, és va donar un gran pas que ha estat canviar el meu Supervisor de la meva recerca sobre Occitània que faig a la London School of Economics and Political Science (LSE).

Per fer la recerca doctoral, "The contribution of Occitan cultural elites to the Occitan nation-building process", necessitava un altre equip de tutors que entenguessin millor que és això de les nacions sense estat i que és això d’Occitània.

I desprès d’un controvertit i llarg procés administratiu i acadèmic he pogut aconseguir un Supervisor adequat : serà Daniele Conversi.

Conversi, ben conegut a Catalunya pel seu llibre “The Basques, the Catalans and Spain”, és mou entre Londres i Roma i serà de gran ajuda per donar-li aquest toc de frescor acadèmica a la meva recerca, que tan he necessitat i que encara no havia trobat entre tants gurus i buròcrates dels estudis de nacionalisme i dels hispanistes britànics.

No deixa d’ésser un procés del tot romàntic: viure i treballar a Aran; estat lligat a una Universitat anglesa per una recerca; fer un treball sobre Occitània situat logísticament a Tolosa; tenir un supervisor italià; i anar a seminaris i controls a Londres i Roma. Amb tanta moguda, com diu Conversi: Coraggio!!!.

...

Per molt que se’m vulgui estirar de la llengua, no penso escriure cap anàlisi política global del que ha passat a Aran, fins que s’hagi constituït els Ajuntaments i el Conselh Generau d'Aran.

.

No hi ha cap mena de dubte que caldrà una profunda autocrítica de moltes coses i una explicació detallada de les dinàmiques internes dins del nacionalisme aranès. Mentre tant però, s’ha de continuar totes les negociacions, primant que és pugui aplicar el programa nacionalista i sobretot no deixant que pactes contranatura puguin destruir la unitat del partit.

.

Els que no han entès el missatge del desastre de Bossòst millor que és quedin a casa. I el desastre no només és electoral.

.

.

...

“A History of Sex (Antonio and Ulrike)”, 1995.
Del fotògraf de Nova York, Andrés Serrano.
Exposició: “El dit a la nafra”.


...

Voldria contestar en públic dos e-mails que dos lectors m’han fet arribar i un comentari d’un blog de l’univers dels d’Unitat d’Aran-PSC que diàriament em dediquen alguna floreta, de moment sempre negativa.

Ara no estem en campanya electoral i a més d’aquí pocs dies no tindre el compromís de treballar al Conselh Generau d'Aran, per tant les coses les podré explicar més clares i no tenir de fer insinuacions o suposicions. Com a periodista independent veurem si hi ha llibertat o no a Aran. De moment la primera vista de la denúncia de l’Alcalde Riu sobre mi, per un article d’opinió, és veurà al jutjat el proper dia 15 juny. La nova era del Síndic Boya començarà amb un judici en el que ell serà citat com a testimoni amb qualitat de Secretari General d’Unitat d’Aran-PSC.

Resposta al primer e-mail:
Xavi, no tinc cap inconvenient de escriure i dir en públic :
“Moltes felicitats Paco Boya i Unitat d’Aran–PSC en conjunt, pels vostres resultats electorals. Que tingueu sort i serviu el millor possible al País. Salut!!!”.

Xavi, sinó ho he fet abans és perquè no s’ho creurien que va seriosament, com tampoc és van creure el que un dia vaig escriure “...En fi, molta sort a tothom, i s’ho creguin o no que ho dic sincerament, fer aquesta candidatura també és fer País..”. La candidatura era la d’Unitat d’Aran-PSC al Conselh. (17 d’abril).

Xavi, si et creus que jo sóc el sectari no coneixes de que van les tribus del País.

Només una anècdota il·lustrativa:

La última nit de la campanya electoral jo estava sopant sol als baixos del Restaurant Mandronius de Vielha. Quasi no hi havia ningú i vaig tenir l’avinentesa, que un grup nodrit de militants d’Unitat d’Aran-PSC varen baixar a la sala on sopava jo i varen ocupar una llarga taula. El grup el capitanejava en Paco Boya. Educadament vaig saludar al diputat Boya mentre passava a un pam de la meva taula. Resposta: ni paraula. Mirada al front i passejada militar. Altres del grup si que em varem saludar. Desprès jo d’esquena a ells, em vaig anar menjant una Pizza “tres formatges”, que haig de confessar em va fer mal.

Aquest és el tarannà del futur Síndic d’Aran. Que ni que fos per raons institucionals, ja que ells van de campions de defensar les institucions, tinc un càrrec i almenys per cortesia havia de respondre.

Que la Manuela la dona del futur Síndic s’hagi passat un any i quatre mesos no dirigint-me la paraula quan en creuaven a la feina, era la seva opció personal i tenia el dret de fer el que vulgues. Em dolia, però la senyora és així.

Són anècdotes, però també són símptomes de com funcionen els personatges i les seves famílies. Les anàlisis polítiques també és nodreixen d’aquestes dades humanes per acabar d’entendre tot un procés que no es redueix només a estadístiques, algunes dades i a disseccions d’estratègies i tàctiques.

-------
L’altre e-mail el de l’Aurora i els comentaris d’en Bronski ja els contestaré un altre moment perquè haig de confessar que estic trist i no em fa cap vergonya dir-ho aquí. Aquest blog el vaig crear com un diari personal molt vital i redactat a pit descobert sobre el que penso, tot i que moltes vegades m’ha servit per cohesionar la opinió militant dels meus, saltant-me les parets infranquejables que un també té a la seva casa política. A tot arreu hi ha talibans i merda, i sinó pots eliminar-la millor torejar-te-la per elevació. M’excita fotre a parir l’immobilisme, el sectarisme, els aprofitats i la hipocresia. No hi puc fer més.

...

Convergència Democràtica Aranesa (CDA) ha perdut el Govern del Conselh Generau d’Aran.

Per nou vots en un Terçó, s’ha perdut un Conselher i llavors s’ha perdut la majoria al Ple del Conselh que ha d’elegir al Síndic d’Aran.

.

Des de fora pot semblar poc, però des de dins serà un canvi radical i una revolució local, sense cap mena de dubte. Les vendettes estant servides i la judicialització del debat també.

Necessito temps per fer una anàlisi política del que ha passat. A nivell personal haig de buscar feina: tota una nova i apassionant aventura que ha de començar a Londres, Vielha o Tolosa de Llenguadoc.

Si CDA no fa una profunda anàlisi de com ha anat tot, s’equivocarà en rodó. No és pot “fer partit” sense potenciar la cultura del treball i la reflexió conjunta, amb tota l’autocrítica que calgui. Sinó hi ha un lideratge participatiu, ens estarem equivocant i ens cal molta pedagogia per promoure el treball militant.

Ja hem començat la campanya electoral 2011 i això és una carrera de fons que cal saber afrontar des d’avui, cadascun des del seu lloc, la seva responsabilitat i habilitats.

Hòstia!!! que només ha estat per 9 vots, desprès de governar 12 anys!!!.

(Llàstima que jo me n’he perdut quasi 10 anys).

.

.

.

.

.

...

TOTS CONTRA BARRERA

■ El fracàs de l’operació Serrano.
■ Els qui mouen els fils de Juan Riu.
■ Es Angaldes, la Tuca, el cine i el poliesportiu: del pelotazo a la mediocritat.

La propaganda electoral molts cops es reduccionista i de tan simplificar de vegades és perd la reflexió. Intentem tot seguit entendre que passa a Vielha i com a capital d’Aran, perquè tot el que hi passa involucra a la resta del territori aranès.


Riu el volien canviar per l’Angelina
Al pobre Juan Riu el seu partit Unitat d’Aran-PSC se l’han volgut treure de sobre. No volien que repetís com alcalde i li varen proposar a l’Angelina Casas si volia ser-ne la candidata. L’Angelina no ho va acceptar i Riu va d’alcaldable novament. És la segona vegada que el partit intenta defenestrar-lo, això mateix li va passar fa quatre anys i llavors Riu va fer tot un espectacle públic de virtual dimissió i va acabant guanyar la partida. Però sempre amb una condició: que seria alcaldable o arribaria a alcalde però faria de “reina mare” o sigui hi seria, però les decisions importants les prendria Paco Boya i Rufino Martínez. Aquest fet a Riu l’ha marcat tota la legislatura. Ha estat sempre un alcalde a la defensiva, sense cap valentia, i vivint de renda dels projectes iniciats per l’antic alcalde Pau Perdices.

Vielha el camp de proves dels socialistes
La cúpula socialista d’Unitat d’Aran-PSC han tingut amb Vielha l’únic lloc important per demostrar al aranesos de com poden governar. S’ha prioritzat l’interès de l’estratègia socialista global que l’interès per la població de Vielha e Mijaran i és així com Riu ha pres decisions clarament lesives per l’interès del seu municipi i en general d’Aran.

Poliesportiu de 2ª, poliesportiu de 1ª
El primer exemple d’instrumentalització de Vielha per la política socialista de partit és la construcció d’un nou Poliesportiu. S’ha preferit fer un Poliesportiu reduït i s’ha preferit no voler una inversió del Conselh Generau d'Aran per aquesta instal·lació d’un milió d’euros, perquè amb el Síndic Barrera no s’hi pacte, només s’ha de destruir. I així Vielha és queda sense poliesportiu professional i competitiu. Però a més s’ha de saber que el Poliesportiu de primera era un projecte de Perdices, i que el de Riu és un Poliesportiu de segona, però que ara pagarem com si fos el de primera.

Es Anglades, el negoci i Riu
Cada municipi te dret a desenvolupar el seu urbanisme, però Vielha e Mijaran com a capital d’Aran no pot restar al marge de tota la urbanització general del territori. A la zona de les Anglades a Gausac s’ha fet una alcaldada descomunal en base a un pols de l’aparell socialista de la Generalitat i Unitat d’Aran-PSC contra el Conselh Generau d'Aran com institució i contra el Síndic de CDA, Carlos Barrera en particular. A més, tot basat en un model d’urbanisme clientelar i afavoridor del sector privat.

El socialisme contra Aran
Des de la Generalitat del Tripartit amb Unitat d’Aran-PSC és va bloquejar la “Comissió d’Urbanisme de la Val d’Aran” amb seu a Lleida i quan es va potenciar és va desnaturalitzar, trien sobirania al Conselh i a Aran. Paco Boya destruïa que Aran com a País, pugues decidir el seu urbanisme.

Les irregularitats de les Anglades
La urbanització de la zona de les Anglades que va aprovar Juan Riu i la Comissió d’Urbanisme contra el criteri del Conselh i contra els propis tècnics de la Generalitat, està ple d’irregularitats: no s’han respectat els terminis per esperar els informes obligatoris demanats quan es va saber, per altres informes, que és una zona inundable i d’esllavissades. Mai en cap altre operació urbanística s’hagués actuat tan negligentment i tan ràpid com és va fer aquest cop. Una nova qualificació de terreny, totalment sota sospita.

El desaprofitat valor social
Escandalitza pensar que Riu i els socialistes han afavorit mes als privats i al negoci immobiliari que beneficiar a l’Ajuntament amb una bona política social. De les tres àrees de les Anglades: d’equipament esportiu, zona verda i zona edificable, s’ha fet curt per afavorir l’interès social: Pocs habitatges de protecció oficial, exagerades compensacions i possibilitats de construir dels privats.

El pelotazo
Per a un privat, que un lloc que valia una quantitat perquè era terreny inundable, de cop és qualifiqui per urbanitzar és un regal del cel. Del cel, o del socialistes?. Tots els inversionistes tenen dret a viure i a fer negoci, per tant: bona sort i a fer caixa. Doncs, perquè ens fiquem amb la família Serrano, un dels propietaris?

El pelotazo de Serrano i la política
Tothom sap que pelotazo vol dir negoci de dubtosa legalitat amb el que és guanya molts diners. Nosaltres creiem que la urbanització de les Anglades encara que l’hagi aprovat la Comissió d’Urbanisme és de dubtosa legalitat i sí a més, els privats han fet molts diners és un pelotazo. Això és el que ha fet el senyor Juan Antonio Serrano, però a més ha tingut una generosa compensació pel Camp de futbol que era seu. Serrano ha fet diners i ha volgut de forma xulesca entrar a la política activa per liquidar políticament a aquells que li volien fer perdre el negoci de la seva vida i per assegurar-se un favorable futur pla d’edificabilitat, que li pot reportat més diners.

La forquilla aranesa
Per diners i per personalismes Serrano s’ajunta als qui poden disputar el control del Conselh convergent i s’ajunta amb els socialistes d’Unitat d’Aran-PSC. És igual si son companys de viatge antagònics d’ideari, cal tombar a Barrera i als seus. I com ja havia après a la vida familiar amb la seva germana, que per destruir al nacionalisme aranès “és pacte amb el diable, si cal”, ell també ho fa. Més valdria que la ex-Sindica Amparo Serrano li expliques al seu germà que el poble no perdona i desprès d’una moció de censura, els socialistes varen perdre el poder i han tinguts els seus anys de llarga penitència a l’oposició. La forquilla és clara: els extrems de la dreta i l’esquerra s’ajunten per batre al centre nacionalista. Tots contra Barrera.

Serrano, operació fallida
A Aran no és que no agrada els canvis de camisa, el que no agrada és que els hi prenguin el pel. Tothom sap el “tot per la pasta”, el “tot contra Barrera”, però saben a més, que Serrano ha girat l’esquena als interessos turístics del País?. Desprès de la pantomima de fer-nos creure que és desvincula del Gremi d’Hostaleria per fer política, -però segueix com a president de la Federació d’Hostaleria de Lleida, la seu central del Gremi-, el senyor Serrano fa costat a una política turística socialista que va contra l’estació de Baqueira, contra Ruda, que potencia un turisme populista i que també potencia un turisme de caça per exemple. Però a més, Serrano desprès de parlar de moratòria d’hotels, mentre acabava el seu, ara no diu res sobre els grups d’hotels programats a Tuca i mentre s’omplia la boca a les entrevistes de que les segones residencies feien mal a l’hoteler, ara construirà com a privat a les Anglades, hi ben segur hi hauran segones residències. Quina barra!.

Serrano estupor dels socialistes històrics
No és només CDA qui no li agrada la operació Serrano, son molts votants d’Unitat d’Aran-PSC que no entenen aquest fixatge presentat com estel·lar i com que crea rebuig, ara de forma vergonyant la direcció deixa en segon pla. Els canvis de camisa amb run run de fons de negoci, no agraden a ningú. Un votant socialista de Castiero ens deia: -No estic disposat a posar el vot per Serrano perquè sempre pensaré, que cada vot que posem per a ell, sona la caixa registradora.

Urbanisme i equipaments de volada curta
Juan Riu i els qui el porten: Paco Boya i Rufino Martínez, desenvolupen Vielha e Mijaran sota un model de partit al servei de la tàctica de batre al Conselh i a Barrera. Per això: res de col·laboració institucional, res de consensuar operacions estratègiques per a Vielha i Aran. I així: estant plenament d’acord Convergència Democràtica Aranesa amb obrir Tuca, els socialistes han volgut, per electoralisme, fer-s’ho sols, primant l’urbanisme de Tuca abans que la nova estació d’esquí, i tot fet sense consens. I també fet a l’esquena de les pedanies que son els amos dels terrenys. Pedanies que també volen Tuca, però volen concretar com es farà tota l’operació, tant opaca avui.

Una Vielha mediocre
Tot aquest desgavell comporta irresponsabilitats com programar un reduït cine per a Vielha amb habitatges i deixar de banda un ambiciós projecte que s’ha de fer a Vielha en els terrenys de les antigues casernes, que és un gran “Complex de Congressos i Cultura” on hi ha d’haver un cine-teatre de primera categoria. Doncs no: Riu i els seus, ens hipotequen Vielha i el País amb obres de baixa volada sense l’impuls i el lideratge que Vielha ha de tenir a Aran i als Pirineus. Definitivament: no es pot administrar Vielha com un super.◄

...

...

...

...............................


...

La veritat que en començo a estar tip. Però val la pena explicar-ho en públic perquè el lector és faci una idea de com funcionen alguns clans aranesos. Fer-ho públic és la única garantia de desemmascarar l’assetjador.

Seguim amb els escrits contra mi a diferents nivells des de la web oficial del partit Unitat d’Aran-PSC que ha caigut en el més pur escrit de la premsa caciquista d’altres temps. Que des d’una web oficial d’un partit, a serials, és vagi escrivint de forma manipulada sobre la meva biografia, que no sóc ni candidat a les properes eleccions, almenys ha de resultar peculiar. Alguns desinformats haurien de saber funcionar millor el Google i resseguir tota la noticia que és vol explicar i fer-ho del començament a l’acabament, sinó simplement és donar una idea falsa, que de fet és el que és busca.

Demanaria que la Família Serrano, amb el Juan Antonio al davant (el president de la Federació d’Hostaleria de Lleida), deixes de trucar a casa i deixes de molestar a la meva família. Sinó està d’acord amb el que escric, que ho rebati escrivint, però que deixi d’intimidar. Exactament a l’alcalde de Vielha Juan Riu que deixi de trucar-me al mòbil.

Sembla que amb l’Alcalde Riu ens veurem al jutjat, de moment jo no en tinc cap notificació. Veurem com acaba l’alcaldada de portar-me a un jutjat per un article d'opinió, sense haver passat cap organisme preceptiu de l’Ajuntament per fer aquesta acció. Jo només he escrit el que tothom avui parla dels socialistes i la Família Serrano: De com varen fer la fortuna i com la continuen fent.


...

...

Avui és el Dia d’Europa, aprofito per recuperar un petit article inèdit que vaig fer canviar per un altre a la revista “Eth Quinze”, veien que és retardava l’edició de la revista i la columna d’opinió perdia actualitat.

La columna d’opinió:

Aran europea

Aquests dies celebrem el 50 aniversari del Tractat de Roma. Des de la Comunitat Econòmica Europea fins a l’actual Unió Europea dels 27 Estats, s’ha desenvolupat tot un sòlid tramat institucional. Constantment rebem informació sobre aquesta Unió Europea, votem pel Parlament europeu i hem participat en un referèndum sobre la Constitució europea. Però malgrat tot això: “Europa” i la “integració” segueix se’n un misteri per a la majoria.

El reconeixement dels Estats en la Unió Europea, i no dels pobles i les nacions, reprodueixen en el conjunt de la Unió, els mateixos dèficits de llibertat interna de cada Estat, i això no ajuda a pensar la Unió com una cosa pròpia.

Però la Unió Europea ens condiciona el dia a dia. L’euro és la millor prova. Però a més les directives i les inversions de la “Comissió Europea” i les normes del “Parlament Europeu” condicionen profundament el que desprès s’aprova en els Parlaments estatals i en els autonòmics. Com també, en el propi Conselh Generau d'Aran. Només d’inversions europees el Conselh va rebre, el període 2000-2006, 1.200.000 euros.

Per això cal informar-se i “viure” Europa. Des de l’associació cultural i cívica “Vivéncia Aranesa” hem treballat en aquesta sensibilització i des de la Biblioteca Generau de Vielha amb el seu “Er Espaci dera Union Europèa”, també ha fet la seva tasca informativa. Caldria més implicació dels dinamitzadors culturals, pedagògics i periodístics d’Aran.

JR Colomines-Companys

...

Com que no vull passar la persecució sol, tot i la gravetat de tot, la millor manera és ridiculitzar en públic les bestieses de l’acusador. A continuació transcric complert l’e-mail d’una tal Mònica Díaz, del que ahir ja en citava un trosset.

Que prenguin nota els inquisidors dels partits perquè semblaran els seus blogs acusacions de Santa Teresa, al costat d’un a elaborada crítica com l’e-mail en qüestió.

Llegiu i rieu amb ganes.
(Ah, la falta d’estructuració del text i les faltes d’ortografia són de l’autora),

Títol de l’e-mail: Vd. es un impresentable

Raco aranes

He leido lo que publica y es un escándalo. Como puede ser tan mala persona?
entre cosas esta es

hi ha un pelotazo descomunal. ¿en donde ¿: en la vall de ruda por parte de los fundadores de CiU Sumarroca e hijos, Jordi Pujol hijos y Stras, Carnudo y amiguets.

El mayor pelotazo del Pirineo . La “recalificacion” personal (osea para esos tres de Neu 1500) sin ni siquiera ser anteriormente propietarios del terreno de una gran parcela en zona inundable .como se puede demostrar- , y de “proteccion especial” En los años que lleva con el 3-20 % de mordida en Cat los amiguets del Pujol, bo han hecho tanta pasta gansa de un un solo golpe como en el vall dáran.. Se ha “legalizado” para ellos solitos 100.000, 000.000 de las antiguas pesetas en euros 600.000.000. Esto no lo han trincado entre “todos” ni en 23 años en la generalitat,

No hace falta ser aranes para hacerse con lo de los araneses.

Pandilla de delincuentes. Sin más adjetivos.

Lo de Marbella del Sr. Gil es cosa de niños comparado con lo de Vaquería-Pujol.

Y Vd . Colom i Company es de los mismos independentistas, agitadores y chorizos que ellos. Ya les han cogido la foto.

Deberían devolver los robado en Vall de Ruda igual que Vd. Ha robado en el Conselh del vall d´aran.

Porque no los denuncias en voz alta?
Porque es un hijo politico de ellos.

Vd, no es de izquierdas ni de derechas ni nada de nada, es un agitador y un delincuente sinverguenza con el descaro del independentista catalán a sueldo del que más le pague por desestabilizar. Bueno hasta final del mes de mayo porque luego tendrá que trabajar. Y no está acostumbrado.

En el vall d´aran a los bandolers les entra el mal de montaña como castigo, es la naturaleza y Vd. no se escapa. Es un talibán de mucho cuidado.

Vd. que nació en el mediterraneo, no le prueba el atlántico, ni Serrat.
---------------------

Bravo Mònica !!!

...

Quan un grup com Unitat d’Aran-PSC amb el Paco Boya al davant, és passa el dia senyalant-me com “agitador”, “embrutidor”, “escòria” entre d’altres perles i això ja ho varen començar a fer des de les tres primeres setmanes quan vaig accedir a Cap de Comunicació del Conselh; no és d’estranyar que comencin aparèixer persones justicieres que volen perjudicar-nos a mi i a la meva família.

Ara només són trucades telefòniques i e-mails que m’amenacen. Quedi clar que si va a més, tota aquesta colla de miserables en seran els responsables intel·lectuals del que ens passi.

Del “catalán de mierda vete a tu país”, s’ha passat a “...Vd, no es de izquierdas ni de derechas ni nada de nada, es un agitador y un delincuente sinvergüenza con el descaro del independentista catalán a sueldo del que más le pague por desestabilizar. Bueno hasta final del mes de mayo porque luego tendrá que trabajar. Y no está acostumbrado…”.


...

04 / 05 /2007

...

...

.............................................................................................................................................................................................

Escoltava al meu germà Agustí a “Catalunya informació” parlant de la commemoració d’avui, que és el “Dia Mundial de la Llibertat de Premsa”, i pensava que no cal anar gaire lluny per trobar atemptats a la llibertat d’expressió.

Avui Dia Mundial de la Llibertat de Premsa els talibans de l’especulació d’Aran m’han portat al jutjat per un article d’opinió. Almenys ara no m’han destrossat les senyalitzacions exteriors del local de quan editava i dirigia “Eth Diari” i em van agredir, curiosament eren uns altres talibans que abans anaven associats amb la mateixa família de dretes que ara va amb el nou autoritarisme subtil, vernisat d’esquerres, que pretén envair-ho tot.

A Aran hi ha por i perquè jo calli m’hauran de trencar la cara i alguna cosa més.


...

El pelotazo del candidat d’Unitat d’Aran-PSC

L’Alcalde Juan Riu ha comunicat a la meva família o sigui també a mi, que m’havia posat una denuncia al jutjat per l’article publicat a “Eth Quinze”, titulat “Política i negoci” que trobareu més avall, publicat en aquest bloc el dijous 26 d’abril.

Per la meva part estem davant un procés contra la “llibertat d’expressió” i només haig d’esperar que el ‘Dossier sobre “Es Anglades”’ aparegui. I amb xifres, dades i aportant les actituds institucionals de l’Ajuntament de Vielha, del Conselh Generau d'Aran i de la Generalitat de Catalunya, més la de la Família Serrano, és pugui saber a fons tota la informació.

El ciutadà de Vielha i d’Aran en general ha de conèixer la veritat. Una veritat que demostrarem públicament en dades, per ratificar allò que jo he donat com opinió i anàlisi política.

La tesi és ben clara: Que darrera la nova opció política del dretà Juan Antonio Serrano a les llistes del socialisme aranès, hi ha un pelotazo descomunal.

...

No vaig assistir com a públic al Plenari del Conselh Generau d'Aran (pels que no ho saben, el Plenari vindria a ésser el Parlament aranès), i tampoc, com altres vegades he fet, no he sentit la gravació de tota la sessió, per tant tot el que va passar només ho sé perquè m’ho han explicat.

Sembla que va ésser patètic sentir al Conselher i Diputat Paco Boya criticar-me a mi i el que escric en aquest blog. Amb copies a la mà va anar llegint paràgraf que no li agradaven. Per ésser el suposat campió del progressisme i el canvi a Aran, va quedar clar que simplement representa el mes ranci i inquisitorial que tenim al País. Esperem que mai governi perquè acabaria fent callar a tothom i ens imposaria les lectures, les cançons, les noticies, els blogs, els familiars i els seus amics en totes les nostres vides. I pensar que ell denunciava que no hi havia llibertat a Aran !!!, potser encara no s’havia mirat al mirall.

I la persecució continua. L’endemà per via oficial ens comunicava el Senyor i Il·lustríssim Diputat Boya : o que em dimitien de Cap de Comunicació del Conselh o em posaven una denuncia al jutjat per un article meu, que aquell mateix dia sortia publicat a la revista “Eth quinze”. (Article que el trobareu publicat el dijous 26 d’abril, en aquest mateix blog).

No se com ha acabat, però seguirien la tònica que tant ens tenen acostumats els socialistes aranesos i dels Pirineus que es judicialitzar el debat polític: a Aran ja ho ha fet l’alcalde Riu, i l’alcalde Medan. També com a proper, ho ha fet en Joaquim Llena. Serà una bona entrada a la política activa del dretà Serrano -company de viatge dels socialistes aranesos-. Aquest Senyor continuarà la tradició familiar del “plat de llenties” o millor dit del “plat de caviar del bo”.


...

5000 exemplars de “HUELHES” novament al carrer, que és repartiran casa per casa a tota la Val d’Aran.
S’han donat opinions sobre aquesta publicació de tota mena: des de la visió destructiva dels talibans fins a la de la curiositat dels moderats, el que és segur és que a Aran no ha deixat a ningú indiferent.
Precisament va d’això : de propiciar el debat.


...

Ahir va aparèixer a la revista “Eth Quinze” de Vielha la meva habitual columna, d’opinió. Ara no la tinc en la versió aranesa com va sortir publicada, però com que he rebut trucades de coratge i e-mails que em demanaven una còpia de l’article, el reprodueixo a continuació en la versió original catalana:

Política amb negoci
Des de fa quinzenes el diputat Paco Boya el tinc de company de pàgina d’aquesta publicació, confrontant idees del que jo escric. Cal felicitar-nos de que hi hagi debat, almenys escrit, però atenció: un candidat a la màxima institució nacional aranesa no pot anar insultant com un hooligan com ha fet aquí mateix, espetegant-me: “agitador professional a sou”.

Perquè tanta mala bava?. Perquè de sempre he explicat el que hi ha darrera de moltes de les pràctiques dels socialistes, com ho he fet dels nacionalistes aranesos. La llibertat d’expressió els hi fa por i necessiten controlar-ho tot o sinó rebentar-ho.

El lector és mereix respecte i jo seguiré donant tota mena d’informació del perquè de les coses, malgrat els insults i les amenaces. Ningú em farà callar i per exemple explicaré que Juan Antonio Serrano, un personatge de dretes que va amb els socialistes de Boya a les properes eleccions, ja ha guanyat. És igual si guanya o no la seva candidatura, perquè ha guanyat pel cap baix deu milions d’euros (1660 milions de pessetes), desprès que els socialistes de Paco Boya i Juan Riu li fessin el favor de requalificar la zona de “Es Anglades” del poble de Gausac de Vielha e Mijaran, perquè hi pugui edificar. Increïblement és una zona inundable, que val molt i molt menys. Davant aquest negoci, bé valia pagar una penyora i tornar-los-hi el favor investint-se de candidat encara que sigui en terreny d’ideari contrari al seu. L’operació Serrano no és política, ha està econòmica.

JR Colomines-Companys


...

La metàfora, -en una interessant fotografia de Mikel Aristregi del diari Segre-, de la meva relació amb Convergència Democràtica Aranesa, ahir en la presentació pública de les seves candidatures a les eleccions 2007 al Parador de Vielha.


...

Això està guanyat!!!, almenys al Conselh Generau d'Aran. Aquesta és la sensació generalitzada. Mai s’ha de dir això, fins que sigui al sac i ben lligat, però un dia de Sant Jordi com avui, s’ha de respirar optimisme i alegria per tots costats.

Llistes electorals acabades, equips de campanya compactes i ben travats. Optimisme i força. Unes enquestes que animen. Que voleu més?

Un consell als meus: deixeu de preocupar-vos de les collonades, el mal rotllo i el ressentiment de l’adversari socialista dels candidats i de les “minyones”.

.

Expliqueu l’obra de govern nacional i local, defenseu les noves propostes que portem i quan calgui, només quan calgui, aquestes propostes s’han de defensar posicionant-nos, és a dir definir les nostres propostes a partir de la diferenciació de les propostes de l’adversari.

La nostra experiència, serietat i eficàcia s’ha de pregonar a tot arreu. No calen gaires invents, només explicar l’obra de govern perquè és enorme i perquè ha representat la modernització d’Aran. Que no? Parlem-ne doncs...

...

Avui apareix “HUELHES d’informacion” que és una nova publicació periòdica editada per Convergència Democràtica Aranesa. És una publicació en format diari, avui molt modesta de llargària, però en voluntat d’ampliar pàgines.

El més important d’aquesta nova eina de comunicació és que obliga a fer un equip de redacció i de distribució, perquè encara que sigui amb poques pàgines i sigui setmanal, obliga igualment a tenir l’equip de comunicació establert. (Distribuir cada cop 5000 exemplars, de forma gratuïta, a totes les cases d’Aran, és una feinada enorme).

És evident que aquesta publicació té una línia editorial marcada dins del nacionalisme aranès; però a més de les qüestions d’opinió i els publi-reportatges, inclourà informació i treball de premsa professional.

Comença un període de prova, i aviat en sabrem la repercussió. Sort!!!. ............................................................................................

.................................................................................................................................

..........................................

He recuperat un article de Vicent Partal director de Vilaweb que val la pena llegir-lo, ara que estem al costat de la primera volta de les eleccions a President/a de la República francesa:

Atenció a Vairon (o Bayrou)

.
A mesura que s'acosten les eleccions franceses augmenten les especulacions sobre qui serà el pròxim president de la república i quin paper hi farà. I hom parla molt del canvi indiscutible que significaria que una dona fóra, per primera vegada, l'ocupant de l'Elisi. Però i si el canvi fóra que un occità, occitanoparlant desinhibit i amic del català, esdevinguera el nou president? Un nou president amb la voluntat de reconèixer, a més, la diversitat cultural de l'Hexàgon. No seria això també un canvi radical i tan interessant o més? Es diu Francés Vairon (François Bayrou) i ja estalona Royal en intenció de vot.

.

.

Bayrou, candidat de la centrista UDF, protagonitza una pujada de la intenció de vot important. Mentre Ségolène Royal perd vots a cada nova enquesta, Bayrou creix i ja és clarament el tercer en discòrdia. Creix, i val a dir que tindria moltes oportunitats de guanyar, si entrara en la segona tanda. Una confrontació entre Sarkozy i Bayrou a la segona tanda donaria moltes oportunitats a aquest darrer, car sumaria al seu propi vot el de l'esquerra per a evitar que el polèmic Sarkozy atenyera el poder. I segurament que, en un enfrontament entre ell i Royal, també guanyaria. Però abans hauria de ser el segon candidat en nombre de vots de la primera tanda, cosa que ara sembla prou difícil, però que cada dia que passa no ho pareix tant.

.

.

Bayrou parla occità. I és conegut per la seua defensa de la llengua occitana i de les altres llengües dites 'régionales', particularment de la nostra. Ha dit públicament i clara que vol ratificar la Carta Europea de les Llengües Minoritzades i s'ha entès que això implicaria la reforma del nefast article 2 de la constitució, que fa del francès la llengua única de la república.

.

.

No són, a més, unes declaracions aïllades en una carrera política, ni oportunistes. Les escoles en català, basc, bretó o occità saben perfectament que va ser Bayrou, quan era ministre d'ensenyament, qui va endegar les escasses mesures de suport oficial als centres que ensenyen en aquestes llengües. De fet, aquella acció, que per primera vegada autoritzava, per exemple, l'ensenyament bilingüe a les escoles públiques, encara és coneguda per 'Circular Bayrou'.

.

.

I si els símbols valen res, no fóra sobrer de recordar que l'anunci de la candidatura de Bayrou es va fer el desembre passat amb 'La Marsellesa' (ai!) però també amb el cant, encapçalat per ell, d' 'Aquelas montanhas'. I he de reconèixer que oir, si arribara el cas, el vell himne occità al Palau de l'Elisi seria una experiència corprenedora. Gairebé, gairebé, una revenja.

Vicent Partal director de Vilaweb
Divendres, 23/02/2007

...

Com s’ha d’analitzar un candidat?
Jo diria d’entrada: -Tot depèn d’on.

Em centro a Aran: Un País territorialment petit, un País de Muntanya modernitzat, un País de identitat ètnica compensada, en definitiva una dinàmica de poble on ens coneixem quasi tots.

La “dinàmica de poble” té gran avantatges i grans inconvenients.

Per una banda que no et poden passar gat per llebre tant fàcilment i per l’altre que no tens intimitat, perquè tothom et veu com en una peixera.

Tot això és multiplica per mil, si ets candidat en unes eleccions.

Algun ingenu que va de candidat, em deia que m’estava ficant en el seu terreny personal amb les meves crítiques polítiques i econòmiques, i que ell volia passar desapercebut. Desapercebut?.

Qui és presenta com a candidat està exposat, a ésser observat amb lupa en els seus comportaments, de passat i de present. No només és legítim, sinó que és necessari en el debat electoral. I encara més: per un candidat la vida no comença quan esta en una llista electoral, el període anterior, sigui polític o civil, també existeix i s’ha d’analitzar.

A Aran algun candidat és creu que ha quedat blindat a la crítica, pel fet d’estar en una llista i és exactament al contrari, no només cadascú té la seva gloriosa o miserable vida sinó que a més se li suma la gloriosa o miserable vida de l’equip que forma part.

Per alguns, excepte els que han fet negoci de molts euros com a pas previ per anar en una candidatura, anar a les eleccions serà una creu que duran anys els hi costarà treure. Sinó al temps.

...

Estic mirant la fotografia de tot l’equip d’Unitat d’Aran-PSC que és presenten com a candidats a les properes eleccions del Conselh Generau d'Aran. Haig de confessar que estic sorprès i desconcertat : jo m’havia cregut que seria una llista de canvi i tot un esperonament pels meus. I no ho se veure i no ho entenc.

M’explicaré: Apareix la quota femenina i la quota jove, a més superposada, però el pinyol fort de la candidatura són els de sempre.

Per un moment vaig pensar que ens farien mal, però encara que hi hagi carn fresca i alguna més passadeta, el que compte no és la qüestió biològica o de gènere, el que compte és si realment els nous i noves aporten alguna cosa nova al discurs del conjunt.

Però dels quatre nous que conec, almenys tres en la seva vida civil pre-elecctoral han practicat “travestisme” i “trampes de forma” en el seu pas per l’associacionisme professional, assistencial i de cultura. Sempre varem dir que Serrano feia política a traves del Gremi d’Hosteleria i tate candidat. Sempre varem dir que l’entrada de la Creu Roja a Aran és feia políticament i instrumentalitzada pels socialistes i tate la seva representant candidata. I sempre varem dir que l’Alcalde Riu afavoria descaradament a una escola de música, manipulant-la fins a extrems que desvirtuava el paper de la societat civil i tate, com a botó d’or, una de les fundadores: candidata.

Sincerament encara no entenc la candidatura de Emili Sanlley: no se si és candidat d’Unitat d’Aran-PSC o del Partit Renovador Arties-Garòs (PRAG). La seva doble militància si que l’entenc, però com a candidatura no. A quantes paperetes sortirà?.

En fi, molta sort a tothom, i s’ho creguin o no que ho dic sincerament, fer aquesta candidatura també és fer País.

Però com a mínim un d’aquesta llista, sol i acompanyat amb la família, ha estat fins l’últim moment a les portes de Convergència Democràtica Aranesa per pactar fer una coalició. Com que els Convergents els hi han donat carbassa, no ha trigat ni unes setmanes per fer-se “socialista” de tota la vida. Quan ho expliquem serà tota una delícia, ni les exclusives del Juanma-mai-a-l’hora ho superarà.

...

Mentre les visites electoralistes dels Consellers de la Generalitat és van realitzant per tot Catalunya entretenint al personal, a Aran passen altres coses que ningú en parla, però que passen.

Fa unes 48 hores ha dimitit el President del “Grèmi d'Ostalaria dera Val d'Aran”, Juan Antonio Serrano. Va dimitir en una reunió de Junta i ho va fer per presentar-se a les properes eleccions com a candidat socialista.

Fa dies que ho vaig dient que passaria i ha passat. En el País de les Meravelles cap periodista en exercici encara ho ha explicat.

“La pinça aranesa” com deia en un altre escrit, és confirma i només falta explicar la raó de fons d’aquest pas, que n’estic profundament convençut és el suïcidi d’aquella manera d’entendre el fer i crear professió turística des de l’equidistància. I a més, per més inri, traint el propi ideari personal, convertint-se el candidat de dretes en l’acompanyant instrumental d’un projecte socialista: absolutament intervencionista i a anys llum d’un plantejament liberal o socialdemòcrata incentivador del lliure mercat.

Tots els que deien que Serrano feia política des del Gremi tenien raó, si més no aquest ha estat l’actiu de partida perquè contessin amb ell.

Esta molt bé que hagi dimitit d’una associació integrada a la Federació d’Hostelaria de Lleida com és el Gremi. Però ara ha de dimitir de la Federació. No pot haver cap dels empresaris hostalers de la Federació que puguin acceptar un President candidat a les eleccions d’un partit polític. El senyor Serrano pot fer el que vulgui, però no pot muntar una pirueta de distracció dimitint d’una delegació i continuant a la presidència del conjunt. No és pot repicar les campanes i anar a la processó.

...

La pinça aranesa

Els socialistes aranesos busquen tota mena de fórmules per descavalcar els nacionalistes aranesos del poder.

El travestisme polític ha estat l’arma primera : Ara em faig el socialista català, ara el socialista aranès, ara l’aranesista. Ara “Unitat d’Aran” ara “PSC” o ara “PSOE” directament. Tot depèn del públic i de l’electorat que tenen davant és presenten d’una manera o d’una altra.

L’altra arma ha estat utilitzar les Institucions catalanes i espanyoles, a traves dels seus amics del PSC i del PSOE, per intentar ofegar el govern aranès del Conselh Generau d'Aran.

Ara la tercera arma és pactar amb la dreta sociològica d’Aran per aconseguir fer fora del poder els nacionalistes aranesos. A hores d’ara no se sí amb gent de dretes a les llistes electorals dels socialistes, el que si que sé, és que aquesta dreta, va de bracet amb posicionaments i declaracions amb els socialistes des de fa dies. A més d’haver polititzat partidistament gremis i federacions.

Per segona vegada la Família Serrano pacta amb la Família Ané per treure a un Síndic nacionalista aranès. (La primera vegada Ané-Medan anaven de bracet).

Exactament com varen fer amb la Síndica Pilar Busquets de Convergència Democràtica Aranesa que varen treure-li la presidència del Conselh els d’Unió Democràtica amb els d’Unitat d’Aran, fent Síndica a una Serrano, la Senyora Amparo Serrano; ara fan una variació de la jugada i intenten fer una pinça “dreta-esquerra” per treure al Síndic Barrera que representa una opció centrada de nacionalisme aranès.

Pel poder polític i econòmic a Aran val tot. Les inversions fetes sota la màxima del “dret a l’especulació” com defensava el Conseller Llena per els Pirineus, necessita poder socialista totalment desnacionalitzat d’Aran i que deixi via lliure a negocis privats especulatius al Baish Aran i a Vielha e Mijaran, sobretot Mijaran.

Serà encantador veure a un Arturo Calbetó, històric socialista aranès menja dretans, fer costat a la dreta econòmica com a candidats de les seves llistes.


...

Des d’ahir estant convocades les eleccions al Conselh Generau d'Aran com també les municipals, i és precisament aquest dia que s’escau fer un reflexió personal per clarificar postures i conductes. Almenys jo en tinc necessitat.

Ahir vaig comentar a alguns dels futurs contrincants polítics que havia arribat l’hora de la veritat i que la confrontació electoral era un fet i que encara que fóssim contrincants també manteníem una bona relació personal i que havien de preservar-la. Dit d’una altra manera: que jo faria tot el possible perquè NO aconseguissin els seus propòsits polítics, com ells ho farien amb els meus i el nostre projecte, però hauríem d’intentar-ho fer-ho de tal manera per preservar la convivència de futur, per poder afrontar el dia-a-dia amb tota naturalitat des de la legitima discrepància.

A Aran les eleccions no son com les catalanes, les dinàmiques i els mecanismes son molt diferents. És un País de clans, on ni la demoscòpia, ni el màrqueting polític funcionen de la mateixa manera que altres conteses electorals. A més a Aran ha aparegut el fenomen del “travestisme polític”, i el buidatge del valor de les paraules i els conceptes, s’està fent en un grau escandalós.

Dels contrincants de la oposició socialista els hi tinc un afecte personal a Juanito Riu, a Emilio Medan i a Juan-Antonio Serrano. Hi ha un bon rotllo, però ells saben que faré tot el possible perquè NO continuïn com Alcaldes de Vielha i de Les (si és que és presenta) i perquè el seu projecte no lideri, ni els Ajuntaments aranesos ni el Conselh.

Serrano socialista?. Doncs sembla que sí, és el nou “eco” d’Unitat d’Aran-PSC i és aquella dreta sociològica capaç d’aliar-se amb els seus antagonistes ideològics per intentar liquidar l’actual Síndic nacionalista. Però d’això i de les incompatibilitats polítiques, morals i estètiques amb els seus càrrecs al Gremi i a la Federació d’hosteleria de Lleida, ja en parlarem un altra estona.

Hi ha una altra oposició: agre, muntada des de la rancúnia, amb un auto-odi de País insòlit, tramposa des dels seus currículums personals fins l’anàlisi catastrofista de la situació, capaç de vendre la mare, la dona i els amics per aconseguir una mediocre rellevància en el que els interessos personals, els de tribu i ara últimament els de les inversions econòmiques, marquen el seu horitzó. És una opció que juga a crear alarma social i que són capaços de fer politiqueig amb el que semblava que era de tots, -millorable si és vol- però de tots: com la sanitat, com la immigració, com la cohesió social, com la llengua aranesa. A tots aquests, en la confrontació electoral s’hi ha d’anar a sac, elegantment, però sense concessions a cap nivell.

...

No em puc extreure de l’estupor que tinc de com s’ha tractat la qüestió de l’autodeterminació i la independència de Catalunya en el debat del Parlament de Catalunya.

Millor seria que ERC no embrutes més l’opció independentista i CDC deixes de fes piruetes desconcertants entorn el sobiranisme.

Els independentistes catalans no ens mereixem aquests capitans de vol gallinaci i aquests sobiranistes tactistes de despatx.

Que us bombin a tots!!!.


...

Fent el seguiment de la sessió d’ahir de la "Comissió d’Afers Institucionals" del Parlament de Catalunya que tractava l’anomenat “afer Llena”, és a dir els negocis particulars del Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena i el desenvolupament urbanístic a les Valls d'Àneu; qualsevol aranès ha de quedar sorprès i emprenyat de com actua el parlamentari Francesc X. (Paco) Boya.

Ahir anava de portantveu del PSC substituint al diputat Iceta en el debat. I per defensar Llena i les seves actuacions privades en urbanisme, va disparar sobre com és desenvolupa les coses a Aran.(La qüestió de Ruda al Naut Aran, en va ésser el tema estrella, silenciant evidentment l’actitud galdosa dels socialistes aranesos en aquest tema).

Caldria explicar al detall la vida del Paco a Barcelona, perquè serà legal tot el que fa política i privadament; però ètica, estètica i sobretot de defensa dels interessos d’Aran com a País, és del tot discutible. Si fos un particular no ens hi hauríem de ficar, però quan un és postula a Síndic d’Aran no hi poden quedar racons grisos.

A Aran hi ha un desconeixem total del que passa al Parlament de Catalunya i potser el parlamentari Boya en deu tenir alguna responsabilitat o no. Vés a saber si la nuvolosa informativa sobre el Parlament que tenim, és causa dels “agitadors a sou i conspiracions mediàtiques” com frueixen dir.

...

Els pits de la Pataky

Tothom sap que estem en campanya electoral encoberta i just en aquest moment, és quan el “travestisme” i el fer de “trilero” és el joc que més és porta.

Als Convergents d’aquest País, els moviments camaleònics de l’oposició els hi preocupa. “- I si contractem un “agitador professional a sou” que els hi doni canya?”. Preguntava un espavilat militant. “-Això -deia un altre-, que els deixi en evidència per davant com la Pataky, quan ells ensenyen el darrera”.

I és que els nacionalistes aranesos se’l ha d’entendre: estant afectats perquè han vist com la musa dels Convergents catalans havia quedat amb els pits enlaire. A hores d’ara quasi no caldria explicar de que parlo, perquè tothom ja sap, que mentre l’actriu Elsa Pataki feia una sessió de fotografies per la revista “Elle” amb top less vist per darrera, la revista “Interviu” ha fotografiat d’amagat la sessió per davant, mostrant la noia amb tot posat milimètricament al seu lloc.

Pataky va participar en la campanya d'Artur Mas de les eleccions catalanes del novembre del 2003, donant suport a un acte convergent a favor del cinema català i del doblatge en llengua catalana, i és va fotografiar al costat de Mas. Així va entrar al grup de “Muses de CiU” , que va començar a la prehistòria amb Núria Feliu, per acabar amb Maria de la Pau Janer. I la nostra musa aranesa?.


...

L’afer Llena comença a ésser la punta de l’iceberg d’una manera d’actuar dels socialistes catalans als Pirineus.

Segurament tot és legal, però estan a la línia justa de la il·legalitat, però segur el que és, és una manera de fer, ètica i estèticament reprovable. No és pot anar de campions de la puresa de la delimitació dels afers públics i les qüestions privades, i acabar fent “pelotazos” familiars. Un “pelotazo” ben fet, no és il·legal, però és fer un bon negoci aprofitant circumstancies de privilegi en els llocs que ocupen i amb la informació que tenen. Per la ciutadania és escandalós que el polític és lucri d’aquesta manera.

Si el que fou cap de llista socialista al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Lleida, aprofita tota una renovació econòmica i social de la zona on havia estat alcalde i regidor per fer un bon negoci familiar, tot l’equip de parlamentaris pot acabar estant sota sospita, almenys d’imatge i credibilitat.

A Aran hauríem d’estar atents dels inversionistes socialistes amb càrrecs públics, i en concret a Les.


...