Us adjunto el text de la meva primera columna d’opinió personal que surt a LO CAMPUS DIARI :

LA columna

del director:

“Construint LCD 1”

Fa una setmana que hem engegat LO CAMPUS DIARI (LCD) i tot hi tenir tota mena de reflexions escrites i discutides de com ha d’anar aquest projecte de premsa universitària; tot hi tenir clar la tecnologia d’aquesta multi-plataforma amb diferents versions per a Web, Ipad i mòbil; encara hem de trobar el to i l’estil del text. Del text i de la presentació gràfica. Perquè aquest tipus de periodisme també és gràfic. Perquè el lector objectiu, que és el jove universitari, que  no només és carn de xarxes socials i de la imatge a traves de diferents suports amb pantalla, a més és víctima  del reduccionisme del PowerPoint a l’Aula, sobreutilitzat per una multitud de professorat inepte en la seva expressió oral i inepte en generar empatia als seus “espectadors” o sigui els seus alumnes. La bandera per alguns seria “Less is More" o sigui poca lletra, poca imatge i poc de tot, per no avorrir al personal que li fa mandra navegar en un mar de notícies i opinions. Nosaltres busquem exactament el contrari: Oferir-ho tot i que el lector es munti la seva pròpia pàgina a la carta, utilitzant la finestreta de “Cerca a LO CAMPUS DIARI”.

Joan-Ramon Colomines-Companys

locampusdiari.com

Quan escrivim premsa universitària fonamentalment ho fem per a gent jove. Tant la informació com la opinió han d’atrapar al lector i si potser, fidelitzar-lo. I com fer-ho?

Les dades diuen de la poca premsa que els joves catalans llegeixen. Llavors?

Claredat, transparència, valentia d’explicar-ho tot, són algunes pràctiques que valora el lector. Però també sabem, que hi ha temàtiques que mobilitzen al jove en general, no només al compromès, com per exemple la música.

Que posem a la portada ? La fotografia d’un "Rector qüestionat" o un cantant de moda?

Fins on podem arribar, sense “vendre’ns”?

Perquè tanta tirallonga? 

Doncs perquè confeccionant el sumari del proper LO CAMPUS s’ha proposat de parlar de les tendències dels “ Jeens” a la Universitat de Lleida, i de mitges i de pantys que predominen a les Facultats i Escoles.

Frívols, oportunistes o un periodisme fresc i actualitzat?

Necessito opinions. Gràcies.  

Avui comencem la versió Beta del primer diari de premsa universitària que recollirà les noticies de les 21 universitats de parla catalana : 
LO CAMPUS DIARI.

Es ja des d’avui una publicació digital que es pot veure ara mateix amb versió Web, versió ipad (a traves de tauletes tàctils) i versió mòbil, que ve de la revista LO CAMPUS.

Inicialment a LO CAMPUS DIARI dominaran materials sobre activitats dels universitaris de les Terres de Lleida, per acabar d’aquí un parell de setmanes, amb noticies de la resta de universitats públiques i privades de la resta de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer.

Malgrat que una certa classe dirigent lleidatana, tant acadèmica com política -(de fet són els mateixos)- no valora que des de Lleida fem aquests projectes de premsa universitària, nosaltres  ho potenciarem amb força, seguint conservant el “LO” distintiu dels orígens.

L’espai català universitari estès avui a diferents Estats, necessita premsa universitària independent amb tot un imaginari de complicitats, però us en feríeu creus de la quantitat de putades que hem de suportar, per tant necessitem tota mena d’ajuda per tirar endavant aquest projecte que només funcionarà per una vigorosa militància cultural i per la generositat d’uns fidels lectors.

 http://locampusdiari.com

“Colles pel sí”

Els politics ja fan la seva feina i l’acord de govern amb el referèndum d’autodeterminació  a la vista, ja és una realitat.

Ara som la societat civil que ens hem de mobilitzar per aconseguir, des d’avui, més adhesions al Sí.

No s’ha d’esperar més.

Hi ha múltiples iniciatives. Jo participo a les “Colles pel sí”, que són grups unitaris i transversals de persones preparades per difondre l’argumentari del sí pel tot el territori. (Conferències, seminaris, tertúlies, cafès, coca-coles, parelles pel sí, sessions tupperware ...).

Jo només em dedicaré a Ponent i des del 7 de gener no ha de quedar ni un poble, barri, entitat, o família, sense el seu petit acte de divulgació.

Desprès ja vindran les grans campanyes publicitàries, però el boca a boca, l’argumentació documentada i apassionada, cara a cara, és imprescindible en aquesta mena de processos.

El 7 de gener 2013: Manifest, full de ruta i revista.

Recorda, no deixis per una campanya de referèndum, allò que pots fer un any abans. Comencem .....

MEMÒRIA D’ACTIVITATS de l’any 2012

de l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS

de la Universitat de Lleida

L’any 2012 per a l’Associació universitària  AMICS de LO CAMPUS  de la Universitat de Lleida (UdL) ha estat l’any de la coedició de la publicació LO CAMPUS, l’any de la planificació de les seves activitats dins d’uns programes propis ben delimitats i l’any de l’obertura de l’associació de  la UdL a tot Catalunya, promovent el seu registre a la Generalitat de Catalunya.

ACTIVITATS i PROGRAMES

1. Coedició de LO CAMPUS i Suplements

Com s’havia marcat de manera fundacional AMICS de LO CAMPUS ha continuat participant en la coedició del periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran: LO CAMPUS. (www.locampus.cat).

L’altre coeditor de LO CAMPUS és l’associació cultural i cívica de la Val d’Aran: Vivència Aranesa. Aquesta associació a traves del seu “Programa Loïs Alibert”

-especialitzat en la intervenció als mitjans de comunicació i premsa universitària-, ha assumit la part logística de la publicació mentre AMICS de LO CAMPUS n’assumeix la part intel·lectual.

Durant l’any 2012, en edició de paper i en versió digital s’han editat els següents números : de LO CAMPUS els números 16, 17, 18 i 19. I els Suplements : LO CAMPUS MÈDIC (números 8 i 9), LO CAMPUS BARRIS  (número 3), CLÀSSICA (número 6) i ER ESTUDIANT (número 13).

2. TUS : el Projecte i la revista

S’ha iniciat un nou projecte de periodisme en llengua anglesa (90%) i catalana (10%) realitzat simultàniament i conjuntament per universitaris del Regne Unit i per estudiants de la Universitat de Lleida. Aquesta nova publicació es denomina: “TUS, The University Student / L’universitari”. I té com a sub-capçalera “A Catalan / English Joint Project of University Independent Journalism”. Usualment, tant el Projecte com la Revista la coneixerem per TUS, que  és l’acrònim de la denominació de la revista en anglès.

AMICS de LO CAMPUS en serà el responsable principal i inicialment aquesta publicació la realitzarem entre la nostra associació universitària i estudiants i dues “Societies” (l’equivalent anglès: d’associació universitària) de la Cranfield University d’Anglaterra. Aquesta universitat anglesa té avui un acord de col·laboració conjunt amb la UdL pel qual els estudiants d’ETSEA poden obtenir una doble titulació, desprès de cursar-hi un any a Cranfield University. Forma part dels programes de mobilitat d’ETSEA, encara que també hi ha participat estudiants d’altres Escoles i Facultats, com la de Medicina de la UdL.

L’any 2012 del Projecte TUS s’han fet els primers contactes entre estudiants  i s’ha començat a dissenyat un “numero zero” com a eina per aconseguir complicitats. Començant pel disseny de la Capçalera. (Disseny que va obtenir una ajuda econòmica de cinc cents euros de la UdL).

També s’han posat les primeres bases d’un Consell Assessor amb ex-alumnes de la UdL que han estudiat a Cranfield. Obrint també un procés de recerca de patrocinadors i d’ajuts econòmics. Procés avui lent i complex.

3. Programa “Suport a les Associacions universitàries de la UdL”

AMICS de LO CAMPUS seguint el seu pensament de “... que potenciar les associacions de la UdL és potenciar una universitat més cívica ...” ha estructurat un programa per potenciar totes les associacions de la UdL.

Aquest 2012, a part del recolzament intel·lectual a les associacions de la UdL per fer-les més protagonistes en la comunitat universitària, s’ha posat a la pràctica el seu suport en divulgació i s’ha pactat espai a LO CAMPUS, perquè les últimes associacions registrades a la UdL es presentessin. S’han invertit dos mil quatre-cents  euros en els publi-reportatges.

Les associacions presentades aquest any han estat: 1. Associació d’alumnes i exalumnes del Programa Sènior de la UdL. ( A LO CAMPUS 16). 2. AECSAcat - Associació d’Estudiants de Ciència  i Salut Animal de Catalunya (LO CAMPUS 18). 3. ABiL – Associació de Biotecnòlegs de Lleida (LO CAMPUS 19).

4. Programa “Doble compromís: Treballar i estudiar”

L’objectiu d’aquest novell programa, iniciat aquest desembre de 2012, és el donar suport  als estudiants que estudien i treballen. També com un subobjectiu és donar suport als estudiants sèniors de la UdL que fan estudis reglats en aquesta universitat i també treballen.

Aquest programa culminarà amb la potenciació d’una nova associació universitària a la UdL.

La primera activitat és fer un registre dels estudiants que treballen a la UdL.

5. Legalització a nivell de tot Catalunya de l’Associació

Enguany l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS amb el nom oficial d’Associació Universitària Amics del Periòdic LO CAMPUS ha estat inscrita al Registre de la Generalitat de Catalunya. Amb seu a Lleida  i amb el número d’inscripció: 48889 – J/3. n

Lleida, desembre de 2012

http://www.amicsdelocampus.com

Campanya d’ajuda econòmica

a la premsa universitària independent

de les Terres de Lleida i Aran :

Tota la col·lecció  en paper

de LO CAMPUS (19 números)

i Suplements Goodbye Institut (secundària),

CLÀSSICA (gent gran que estudia),

LO CAMPUS MÈDIC (divulgació mèdica i promoció de la salut),

ER ESTUDIANT (comunitat educativa d’Aran)

i LO CAMPUS BARRIS (veïnatge i universitat),

tot  per  50 euros.

Fes l’encàrrec:   ajuda@locampus.cat

Tot estava preparat per tirar endavant una publicació adreçada a la militància nacionalista catalana per reflexionar de manera plural sobre el procés nacional cap a l’Estat propi. La publicació es denominava:  “TN, Transició Nacional”.

De cop tot es precipita, en menys de sis mesos la qüestió independentista estava a tots els diaris, emissores i televisions. Llavors la publicació, no tenia sentit que anés al darrera del que ja tothom parlava i llavors va passar a denominar-se : “L’independentista”.

Desprès de les eleccions al Parlament i dels resultats, no queda clar que es necessita editorialment per dinamitzar el debat entre la militància nacionalista catalana. Debat que crec, fa molta falta.

Tots aquests dubtes editorials, acaben sent una petita metàfora d’on som avui : Un Parlament més sobiranista, més suports pel referèndum i ningú fort per liderar el procés.

www.locampus.cat

Sóc l’únic del nacionalisme català de govern, que veu que cal un canvi radical en el tractament dels temes socials?

Si és un núvol, perquè hi veus una tortuga?

Avui, com a tota l’Europa social, la de les classes populars,  expressem les nostres fermes reivindicacions contra les “Retallades”. Una pura salvatjada al poble, al poble senzill.

El President Mas, tant coratjós amb la qüestió nacional catalana, ha de donar un gir total en les temàtiques socials.

Qui els veu ara : insensibles als drames econòmics i a la pobresa !!!.

Desprès de les eleccions, desprès de que es treguin del damunt la facció fonamentalista de la paràsita democràcia-cristiana i quedar-se amb l’honesta, el President Mas ha d’escoltar el clam popular i ha d’obrir un període excepcional de suport i mobilització d’atenció social. Cal un PLA SOCIAL URGENT, amb majúscules, i s’ha de potenciar des de la Generalitat de Catalunya amb solucions concretes per avui. Tothom s’ha de sentir recolzat i atès per les nostres institucions nacionals.

Des del “nacionalisme català de govern” s’ha de voler construir una Europa social i més justa. El “sobiranisme de govern” ha de donar aquest salt qualitatiu per triomfar i seguir mantenint un sòlid Estat del Benestar.

També s’ha de triomfar moralment i esteu perdent el valor social.

Hòstia !!!, no podem arribar a la independència amb unes classes populars ofegades del tot !!!.

Avui el meu fill Marc fa 30 anys.

No deixa d’impressionar-me l’edat, perquè em col·loca  a la pura realitat, que  és que jo ja m’he fet gran.

Em sembla que no faig ni una sola cosa que la societat atribueix a la meva edat. I això, que és un agosarament i una aventura diària, m’ha portat que ningú em tingui ni el més mínim respecte per sènior.

O ets col·lega jove o ets sènior,  però sembla que no existeix el “col·lega sènior”.

Això és una espiral, que fa que no estiguis bé amb els teus companys i companyes de classe o de l’hospital, perquè el que necessitaries és divertir-te amb "els" i "les" profes o metges o infermeres, però això seria mal interpretat, a part que molts són uns “plastes” i uns ”antics”, vernissats de progrés, uns avorrits integrals. Encara que segurament, l’avorrit sóc jo.

Des de fa molt de temps els aparells interns dels partits no els suporto. I menys els aparells dels partits provincians i insegurs, per tant que actuen com autèntics mal parits.

Serà impossible obri un procés d’autodeterminació, obert a tothom, il·lusionador per a sectors plurals i que a la vegada tinguem capitans xusqueros enterbolint tot el procés, simplement per una minúscula notorietat de merda .

Els anglesos en medicina i en altres especialitats, tenen un conjunt de paraules que són “Watchful Waiting”, que es com “Espera Vigilant”. I és tal com jo estic ara: “En espera vigilant”. Esperant que passin les eleccions, -en les que segur guanya el plural dret a decidir-,  per contribuir a organitzar centenars de persones, de tots colors, per entusiasmar a la gent cap a la seva llibertat nacional. Tenint la independència a la cantonada.

Cada dia, com un ritual, obro els comptes bancaris online de les entitats culturals i universitàries que presideixo, demanant als Déus i als meus familiars emblemàtics morts, que la Generalitat de Catalunya m’hagi fet les transferències dels diners que ens deuen, des de fa temps, per poder pagar les despeses diàries. I cada mes com avui, en comptes de les transferències hi ha el cobrament o del manteniment de la llibreta o de qualsevol abusiu pagament que directament ens cobra l’entitat bancària, que malgrat la publicitat, no té cap mena d’ànima.

Mai hem estat tant agafats econòmicament com ara, ja no sé com animar a la gent i fer-la treballar. Ni que hàgim de fer les publicacions escrites a mà i tornar a la militància cultural més estricte, ningú farà callar la premsa independent a Lleida.

Un no rotund a que cap partit polític manipuli a LO CAMPUS

Si llegiu els següents parells d’e-mails, entendreu la historia demencial de com s’intenta condicionar a la premsa independent i professional :

E-mail 1 adreçat a la redacció de LO CAMPUS :

Benvolguts,

Tal com li he comentat al Joan Ramon, enguany tenim un pressupost molt ajustat. 

La direcció de campanya em diu que entraria en el pressupost un quart de pàgina (400 euros) amb la condició sine qua non d'incloure una entrevista amb el candidat, tal com ens ofereixen tota la resta de mitjans locals i comarcals amb els que tanquem publicitat, independentment de la mida dels anuncis.

Esperem que puguem arribar a un acord de col·laboració.

Restem a l'espera de la seva resposta.

Cordialment,
Rosa Rubió
Responsable de premsa i comunicació de la Federació de CDC a Lleida

---------------------------

E-mail 2 del director de LO CAMPUS :

Benvolguda Rosa Rubió,

Necessitem ajuda econòmica per funcionar, però nosaltres fem periodisme i cap director de campanya ens dirà quin ha d’ésser el nostre treball redaccional.

Si els altres mitjans de comunicació escrita ho fan, és el seu problema, nosaltres de cap manera farem una entrevista a un candidat per un anunci, sinó porta un format de publireportatge i a més és pagat.

Renunciem a cap anunci de CiU perquè és condició sine qua non a LO CAMPUS fer premsa lliure.

Suposo que sou conscient que heu obert una polèmica que també formarà part del debat electoral.

Salutacions,

Joan-Ramon Colomines-Companys

Director de LO CAMPUS

La guerra bruta entre les famílies del PSC a Ponent està en plena efervescència.

Últimament, en la mateixa línia, s’hi ha afegit el Grup Segre que ha disparat en bala contra el Rector de la Universitat de Lleida (UdL) buscant el seu desprestigi. De fet el Rector s’ho ha buscat a pols, però ..... haureu de llegir el proper LO CAMPUS per saber de que va la cosa. (Surt el 18 de novembre en digital i paper).

Lamento decebre-us, però com menys escric en aquest blog vol dir que més, i més, escric en altres llocs o sigui a l’univers LO CAMPUS.

És apassionant investigar el rere fons del poder acadèmic i comunicatiu de Lleida i de Catalunya en general, i no cal dir del poder polític. Desemmascarar la mentida del poder és un orgasme.

Els Mossos d’Esquadra novament cridats pel Rector a la porta de la Facultat de Lletres de la UdL, no deixant entrar als alumnes i professors en l’acte Inaugural del curs acadèmic. Hi havia una tria selectiva : si duies el carnet de la UdL i volien, entraves, i si duies el carnet de la UdL i NO volien no entraves. Tota una paradoxa i una discriminació feta per l’aparença física. En vestit de senyor i vestit jaqueta de senyora t’era més fàcil entrar, és la típica criminalització del jove. Que mal dirigits estant els Mossos d’Esquadra a Ponent !!!.

S’ha sabut que ha mort Sylvia Kristel, l’actriu holandesa de la fabulosa pel·lícula eròtica francesa Emmanuelle. “Fabulosa” per “fabular”, encara que té una certa qualitat.

La pel·lícula filmada  el 1974 es calcula que l’han vista més de 300 milions d’espectadors, a part de les inevitables seqüeles i de còpies totalment  friquis.

Qui no recorda l’elegant senyora engalanada amb mini corseteria de puntes i qui no recorda aquells sillons de vímet amb uns enormes respatllers amples com un ventall obert. Sembla que centenars de llars i cases de barrets de tot el món, varen comprar cadiratge de vímet.

La varen qualificar com a peli X encara que no tenia res de porno, però va ésser l’eterna fantasia light de molts i moltes, inclòs jo evidentment.

Cal no oblidar la música i les cançons del film, que va composar i cantar Pierre Bachelet, perquè són fonamentals en l’eròtica de tota l’atmosfera que l’actriu Kristel va saber crear. De fet no va crear res, simplement va ser ella mateixa, tant de presencia com de la frescor en el que feia. O sigui estava com quan et menges un gelat de maduixa.

Un dels meus músics contemporanis que més m’agraden : 

Michael Nyman

Verklärte Nacht 
Nit transfigurada

Dos éssers, sols, caminen per una arbreda nua,

la lluna llisca amb ells, és un niu de preguntes.

La lluna llisca plena damunt els roures alts,

cap núvol li fa ombra, i un cel fosforescent

malda per fulgurar entre les negres branques.

I dins aquesta nit parla una veu de dona:

“He de tenir un infant, però no és pas teu;

essent tan miserable, camino al teu costat.

És contra mi mateixa que he fet un tort tan gran.

Em vaig malaguanyar, vaig perdre l’esperança,

però no pas el desig, pesant com una llosa,

d’haver un fil de vida, de la joia i els deures

de la maternitat. Vaig tenir prou coratge

per deixar, sens vergonya, estremir-se’m el cos

amb el desconegut a qui jo vaig donar-me,

i això va fer-me, encara, que em sentís beneïda.

Vet aquí com la vida així es pren la revenja:

ara que t’he trobat, ara que jo voldria…”

Ella, en contorbar-se, esguarda cap enlaire.

La lluna miralleja, resplendent, bo i deixant-li

la seva cara fosca tota plena de llum.

I dins aquesta nit parla la veu de l’home:

“No deixis que aquest pes, que aquesta gravidesa

i la culpa que sents t’enfonsin l’esperit.

Ara guaita només com brilla l’univers,

com tot al voltant nostre s’encén i guspireja,

com vas nedant amb mi en una mar glaçada,

com neix una escalfor que ens salva i regenera,

camino cap a tu, camines cap a mi.

Aquesta sola flama transfigurarà el fill,

que no em serà estrany, nascut de mi i per mi,

i ets tu qui l’ha encesa, de tu em ve l’esplendor,

i per amor de tu em tornaré un nen.”

Ell l’abraça i davalla als malucs poderosos,

units ambdós pel bes, en un sol alenar.

Dos éssers, sols, caminen dins una nit ben clara.

--------

Poema de Richard Dehmel (1863-1920)

- Traducció de Josep Pujol i Coll 

- Fotografía (1905) 
del poeta alemany Dehmel feta per Rudolf Dührkoop (1848-1918)

- Amb aquest text Arnold Schönberg

va compondre un apassionat Sextet de Corda. (Op. 4 / 1899).

Avui els escocesos ja han aconseguit oficialment, el poder convocar un referèndum legal sobre el dret a l’autodeterminació. En aquest cas Chapeau -barretada- al govern britànic.

Avui també es commemora els 72 anys de l’afusellament del nostre President Lluis Companys. El millor homenatge és continuar lluitant per la nostra llibertat.

Comentari domèstic :

El meu segon cognom és “Companys” i sempre ha estat una important responsabilitat emocional. A més, sempre m’he sentit més “Companys” que “Colomines”. Per això, aquesta collonada buscada per mi, de tenir un sol cognom “Colomines-Companys”. De fet no és pel President, sinó per honorar a la meva mare.