100 anys del Dr. Colomines

 

100 anys de Joan Colomines

Benvolgudes i benvolguts,

El proper 1 de gener començar l’any commemoratiu del 100 anys del naixement del Doctor Joan Colomines i per l’esdeveniment el MEMORIAL Joan Cornudella – Joan Colomines està preparant diferents activitats.

La PRIMERA activitat en marxa:  

Ja és operatiu un nou compte de Twitter denominat “100 anys Dr. Colomines” amb l’adreça @100jcolomines

En aquest compte cada dia hi haurà una piulada sobre Joan Colomines. Seran 365 entrades el més inèdites possibles. I evidentment carregades de poesia i política.

Aquest és un petit Homenatge Cívic i necessitem la col·laboració de tothom per trobar fotografies i documents per difondre. Si voleu ens podeu fer arribar material a: memorialcornudellacolomines@gmail.com

També les piulades ja estant recollides i ho seran cada dia, al Web del MEMORIAL https://memorialcornudellacolomines.blogspot.com/

Bon any 2022

Coordinació del MEMORIAL Joan Cornudella – Joan Colomines

 

MEMORIAL

 

Cadena de Compromís

Ja hem realitzar la Conferència Anual 2021 del MEMORIAL Joan Cornudella – Joan Colomines.

La conferència era a l’entorn de l’historiador Agustí Barrera que va parlar sobre “L’herència política i intel·lectual de Fèlix Cucurull”.

Ara ja tenim penjat al Web del MEMORIAL el vídeo final de les dues presentacions i la conferència, i a més hi hem penjat els textos.

La novetat és que el text de Barrera és un text més llarg amb material de suport acadèmic o sigui amb cites i una bibliografia.

 Link: https://memorialcornudellacolomines.blogspot.com/

Encara que tothom pensi que el més important és el moment de l’emissió de l’acte, per a nosaltres el més important és que després d’haver creat un “artefacte politic i cultural amb textos, presentacions i vídeo”, ara el més important és difondre-ho.

Al matí de l’endemà de l’acte ja s’havia doblat el visitants i ja estant pujant les visites.

Al MEMORIAL no ens interessen només el sèniors, ens interessen els joves i per això en època de Twitter, hem “venut” aquesta conferència com a “30 minuts de Memòria Democràtica de l’independentisme dels Països Catalans”. Aquests “30 minuts” era important.

+++

 

Ja tenim lligada la “Conferència anual 2022 del MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines” amb la temàtica “L’Emergència Climàtica i la independència de Catalunya” que farà Santiago Vilanova, un dels millors consultors ambientals que tenim i un insubornable militant de l’ecologisme.

La conferència per streaming serà el dijous 21 d’abril de 2022 a les 19h.

Aquesta vegada a més, fins arribar a la conferència de la setmana de Sant Jordi, des d’avui el MEMORIAL amb l’aliança de la “Comunitat de debat sobre pensament i estratègia sobiranista” que publica el blog L’INDEPENDENTISTA, obrim un SEMINARI PERMANENT i en OBERT sobre “L’independentisme i l’emergència climàtica”.

Tot serà en digital, però el centre operatiu de coordinació serà a la Ràpita de les Terres de l’Ebre.

+++

Com veieu molta feina i molta controvèrsia que haurem de pactar entre tota les “famílies” de l’independentisme històric, sobretot per veure com afrontar històricament el Front Nacional de Catalunya: des del punt memorialístic, des de la història acadèmica, des de la perspectiva de gènere i des de la lluita unitària antifranquista.

Començant per reivindicar que es posi a disposició pública i digitalitzats els Arxius Oficials del Front, que ja no poden estar només en mans privades. Aquesta situació actual impossibilita fer una recerca des del documentalisme professional i acadèmic.

 

----------------

FOTOGRAFIA: Cadena humana des de la punta del Fangar a la platja de Lo Goleró, per a denunciar la regressió del delta de l’Ebre. (26/09/2021).

 

MEMORIAL Conferència 2021

L’error ortogràfic d’un cartell digital

Havia de passar, el cartell digital de la propera Conferència 2021 del MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines hi havia una falta d’ortografia i evidentment s’ha hagut de canviar tot.

Vulguem o no, quan fem material públic en català cal ser molt curós.

Disculpes a tothom i gràcies a la bona gent que ens han avisat.

La falta d’ortografia: “La herència” o “L’herència”. Quina és la fórmula bona?

Nosaltres ja ho hem modificat.

+++

Però l’error ens ajuda a presentar-vos un text que ens ha escrit en Joan Rocamora, que com ell es vol presentar “és un docent i militant independentista”. Jo el conec com a persona lligada al digital “Llibertat.cat”, però a Rocamora no l’he vist mai.

Em fa molta gràcia que en Joan que és llicenciat en Filologia Catalana i doctor en Literatura Catalana i Estudis Teatrals només vulgui que el presentem com a “docent” i això perquè troba “pedant” referenciar tant currículum acadèmic. Jo com a director d’un digital de premsa universitària realment em sobta.

Però a més, tants anys de patir que ens diguin que els independentistes som “uns pringats, poc llegits i poc viatjats”, perquè nosaltres mateixos no expliquem el potent currículum de la nostra gent.

El text que Joan Rocamora ens ha escrit és una intensa i bona Presentació del conferenciant convidat a la Conferència 2021 del MEMORIAL que és l’Agustí Barrera.

Podeu llegir el text ... clicant aquí

Conferència

 

La Conferència anual 2021 del
Memorial Joan Cornudella - Joan Colomines: “Cadena de Compromís” 

D’aquí un mes el Memorial Joan Cornudella - Joan Colomines oferirà la seva Conferència Anual 2021.

Aquesta vegada farà la conferència on line l’historiador Agustí Barrera i Puigví. I la xerrada serà: “L'herència política i intel·lectual de Fèlix Cucurull”.

No cal que us digui el paper important que ha tingut Fèlix Cucurull per l’independentisme català i esperem la conferència de Barrera per saber-ne més.

Per l’ocasió hem buscat un presentador del conferenciant i l’hi hem demanat un text, això que en diem una “Presentació d’Autor”. Joan Rocamora era la persona perfecte. Ja tenim el text i tot apunt per començar la difusió de l’acte.

Com veieu tenim que Barrera presenta a Cucurull; el MEMORIAL presentem a Barrera i Cucurull; i Joan Rocamora presenta a Barrera i el MEMORIAL presenta a Barrera, Cucurull  i Rocamora.

No és el “joc dels personatges” és el que en diem la “Cadena de Compromís”.

El MEMORIAL busca -de manera senzilla- contribuir a donar visibilitat a tothom que ha construït i construeix independentisme dels Països Catalans i fet de la manera més plural possible.

Com que aquí parlo de manera personal, perquè això és un dietari, us puc dir que jo considero tot l’independentisme democràtic, i dic democràtic, com un TOT i que tots els partits i totes les entitats independentistes són per mi com diferents corrents d’opinió.

Aquesta idea central i identitària de com entendre la resistència independentista, també informa i defineix al MEMORIAL.

La “Cadena de Compromís” ens servirà per poder escoltar reflexions i pensament pel llarg camí a les llibertats nacionals. Però també busquem donar tribut a molts lluitadors que no estant a l’aparador públic. Es la Memòria democràtica de l’independentisme.

No és d’estranyar doncs, que gent diferent però dins del mateix Projecte Nacional, coincidim en activitats i a més ho fem públicament.

Com tot esdeveniment d’avui dia, ara necessitem la complicitat de tothom per difondre la celebració de la conferència.

Caldrà fer molt de “màrqueting i publicitat de guerrilla”, que no vol dir només una “comunicació pobre” o sigui de baix cost econòmic, el que també cal és fer la difusió en els sectors més afins d’una manera militant.

I en aquest cas: és “trepar” el cap del possible oient de la conferència amb  múltiples e-mails , WhatsApps, telefonades i cafès puntuals per aixecar la llebre de l’esdeveniment i crear-ne simpatia.

En realitat la “Cadena de Compromís” ho som tots, només cal voler-ho ser. 

 

LO CAMPUS DIARI premsa universitària i escolar

Editorials d’autor

Com a altres digitals catalans ara els EDITORIALS de LO CAMPUS DIARI són d’autor, per això m’atreveixo a posar els links per si algun lector d’aquest blog i vol donar una ullada.

Més endavant els EDITORIALS voldria que fossin l’opinió consensuada del treball d’una futura “Comunitat de Debat de temes Universitaris i Escolars”, però això trigarà una mica, perquè cal construir aquesta “Comunitat” i això no s’improvisa.

Els últims EDITORIALS meus de LO CAMPUS DIARI per ordre cronològic d’edició:

 

- Data publicació 19 setembre 2021

EDITORIAL: El macrobotellot com a símptoma d’un fracàs ... clicar aquí

- 23 setembre 2021

EDITORIAL: Les lectures amputades a les universitats ... clicar aquí

- 29 setembre 2021

EDITORIAL: La publicitat col·laborativa ... clicar aquí

- 7 octubre 2021

EDITORIAL: En defensa de la docència universitària ... clicar aquí

 

+++

IMATGE: El meu admirat escultor Henry Moore (1898 - 1986) treballant al seu estudi, el març de1964. Fotògraf: Tony Evans / Timelapse Library Ltd. / Getty Images ©.

LO CAMPUS DIARI

Fent premsa universitària i escolar

És agradable rebre e-mails que em diuen “ ... que passa, que no escrius al blog ? ...”.

En realitat no he deixat d’escriure des de que em llevo fins que vaig a dormir, però ara estic en mode periodista i no parem de redactar material pel digital LO CAMPUS DIARI.

Que ningú és pensi que és fàcil editar i escriure per a joves universitaris.

La temàtica, la presentació, la llargada, el sistema informàtic, l’àudio, el audiovisual i moltes altres qüestions han de captar l’atenció d’un lector que amb un simple clic, en 2 segons, traspassa o passa olímpicament de la teva notícia.

Avui podem saber que mira el lector, el temps que hi dedica a cada entrada i quasi us podria dir el “que diuen i pensen” davant el nostre material i tot això ve referenciat i monitoritzat per la rapidesa, fortalesa o tebiesa del clic i de l’estirament de la imatge amb els dos dits al mòbil, per exemple.

Hi ha programari per comptabilitzar-ho tot.

Però tot no val i seguir una línia editorial coherent, de Països Catalans i crítica, té les seves dificultats.

Escriure amb el marc mental dels Països Catalans o si ho voleu diferent: de les universitats de parla catalana o si encara ho voleu més neutre i acadèmic: de l’espai de la Xarxa Vives d’Universitats, comporta escriure globalment sobre l’àrea catalana, per exemple a LO CAMPUS DIARI quan diem Generalitat s’ha d’especificar sempre entre Generalitat de Catalunya i Generalitat Valenciana i així en tots els camps.

A nivell d’anuncis, la nostra font econòmica, no posem anuncis en altres idiomes que no siguin en català. No posem anuncis de “cases d’apostes de joc” com ens han proposat. I així els comercials ho tenen difícil, però no es poden saltar la filosofia editorial de la publicació. (Per cert busquem un comercial).

Un amic em deia “... sempre ploreu.” i és veritat que ho fem, perquè necessitem ajuda.

Jo no confio ni una dècima amb les administracions públiques fent costat a la premsa universitària i escolar. LO CAMPUS DIARI només ha rebut de la Generalitat de Catalunya des de l’any 2012: 68 euros (seixanta vuit euros) que varen trigar a pagar-los tres anys. I com que nosaltres no volem passar pel gansterisme d’obligar-nos a que hem de ser d’una “entitat periodística gremial de pagament” per accedir a la publicitat pública, no hem tingut accés a res. Vull dir entitats privades corporatives empresarials de premsa i no em refereixo als Col·legis de periodistes.

Però no ens posem de mala lluna que nosaltres estem de celebració, acabant la primera setmana pública del web redissenyat de LO CAMPUS DIARI, ara caldrà afinar el treball periodístic, el treball informàtic i el treball comercial. Tres potes que com editor i director em preocupen.

Cada dos dies per primera vegada LO CAMPUS DIARI publicarà una Editorial, us deixo les tres primeres d’aquesta nova etapa, que també per primera vegada tenen una versió en àudio.  

 

EDITORIAL: Anem a córrer riscos : estrenem Web .. clicar aquí

EDITORIAL: El “bonisme” lingüístic a la universitat .. clicar aquí

EDITORIAL: La infantilització d’alguns Programes Sèniors de les nostres universitats .. clicar aquí

-----

IMATGE: Escultura de l’Equip Crònica. LCD del IVAM.

 

premsa

 El nou disseny 
intel·ligent del digital 
LO CAMPUS DIARI

Ja tenim acabat el nou disseny del web del nostre digital LO CAMPUS DIARI, la premsa universitària i escolar dels Països Catalans.

Avui que els nens i adolescents del País Valencià tornen a les escoles i instituts, em plau moltíssim que hàgim acabat aquesta renovació, que no només és de re-disseny de la interfície, sinó que a més hi ha un important renovació de Serveis. Amb tres versions especials: per a ordinador, per a tauleta i sobretot per a mòbil.

Oficialment, després d’una suposada “aturada de vacances” de la nostra redacció, la tarda del diumenge dia 12 de setembre engegarem formalment el curs acadèmic 2021-2022, i així cada dia parlant de les 22 universitats de parla catalana, sobre els centres escolars i sobre l’ensenyament a nivell global.

LO CAMPUS DIARI funciona des de l’any 2012 i des de lluny acompanyava la nostra revista en paper i digital que era LO CAMPUS. Ara que LO CAMPUS –la gran damnificada per la pandèmia- passa de Revista a Quadern, LO CAMPUS DIARI rep una herència de recursos humans i de recursos intel·lectuals de molt valor i que farà més fort el digital diari, ja no només per la informació sinó també per l’opinió i critica, aspecte que no presentàvem habitualment en aquesta publicació.

Tot això mai hagués estat possible sense en Lluís Colomines, la Pilar Hervada i en Marc Colomines, cadascun amb la seva aportació, fent-se totalment imprescindibles de tota aquesta aventura intel·lectual, que hauria de rellançar el seu aspecte també comercial per fer-la totalment viable.

Fem premsa col·laborativa i això és un moguda enorme de gent: d’estudiants, professors i professionals de tota mena. Des dels que passen informació de totes les facultats de cada universitat com de les escoles i instituts a traves de les nostres “antenes informatives”; des dels redactors de textos a punt de publicar-se; fins els informadors constants d’esdeveniments per omplir les agendes i també  del personal de suport propagandístic, difonen el digital per múltiples mitjans, especialment a les xarxes. A més es clar de la nostra Redacció de professionals i voluntaris de l’àmbit associatiu.

Som premsa artesanal i privada o sigui independent i no som ni comunicació institucional, ni comunicació empresarial. A més som els únics que d’una manera especialitzada en “premsa universitària i escolar” cobrim tots els Països Catalans.

Necessitem ajuda de tota mena i us voldria convidar a participar amb entusiasma a LO CAMPUS DIARI.

Tota mena d’ajuda, encara que sigui petita, ajuda a construir l’espai de comunicació català, també un dels nostres grans objectius.

LO CAMPUS DIARI  la nova versió ... clicar aquí

Reunió

 

ACORDS 

de la Reunió de l’Equip de Coordinació del
“Fòrum Cívic : Patrimoni independentista del Front (FNC)”
del dimecres 1 de setembre de 2021

La direcció de la Plataforma de Memòria Democràtica “Fòrum Cívic: Patrimoni independentista del Front (FNC)” s’ha reunit telemàticament aquest dimecres 1 de setembre d’enguany i hem acordar un seguit de punts, que volem exposar-los públicament per implicar a les nostres iniciatives de recuperació de la Memòria Nacional dels Països Catalans el màxim de sectors cívics, socials, culturals i polítics.

 

 

1. Acord d’un nou marc jurídic del “Fòrum Cívic”

2. Acord d’un nou marc jurídic del MEMORIAL

3. Els papers del “Fòrum Cívic” i del MEMORIAL

4. Tasques del “MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines”

           A. Biografies

           B. Web del MEMORIAL

           C. Denúncies i discriminacions de gènere

           D. Conferència anual

5. Programa de Dinamització Democràtica per la Llengua Catalana

6. La suplantació del FNC que practica un grup xenòfob

7. El nou “OBSERVATORI de la Memòria Democràtica”

 

 

1. Acord d’un nou marc jurídic del “Fòrum Cívic”

La plataforma “Fòrum Cívic: Patrimoni independentista del Front (FNC)” com a grup cívic i marca de Plataforma de Memòria Democràtica, entrarà en una nova fase com entitat legalitzada en el marc de “l’associacionisme i les fundacions”, a nivell de Catalunya i del País Valencià, tot esperant una necessària legislació i normativa d’Entitats de Memòria Democràtica.

2. Acord d’un nou marc jurídic del MEMORIAL

La iniciativa “MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines” promoguda per la Plataforma “Fòrum Cívic: Patrimoni independentista del Front (FNC)” i potenciada fins ara com a marca de divulgació, es convertirà com una Plataforma Autònoma de Memòria Democràtica i com una entitat legalitzada en el marc de “l’associacionisme i les fundacions” de Catalunya, tot esperant també una legislació i normativa d’Entitats de Memòria Democràtica.

3. Els papers del “Fòrum Cívic” i del MEMORIAL

En línies generals s’estableixen i es delimiten clarament els diferents rols que han de tenir tant la Plataforma “Fòrum Cívic: Patrimoni independentista del Front (FNC)” creada l’any 1997, com la seva iniciativa “MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines” creada l’any 2020.

Totes dues són plataformes de Memòria Democràtica però amb dos papers diferents: mentre que el “Fòrum Cívic: Patrimoni independentista del Front (FNC)” té i tindrà un caràcter més militant i compromès de defensa del patrimoni de la “memòria històrica” del Front com a partit; el “MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines” és i serà una iniciativa de divulgació i compromís que recollirà totes les sensibilitats ideològiques i estratègiques de l’independentisme català, que s’ha de moure entre la divulgació i la recerca acadèmica.

4. Tasques del “MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines”

A. Biografies

Durant l’any 2022 s’incorporaran al web del MEMORIAL un ESPAI BIOGRÀFIC de Joan Cornudella i de Joan Colomines. ESPAI que presentarà als dos personatges en tots els seus aspectes: com personals, cívics, polítics, intel·lectuals i com professionals, aportant uns visió de biografia integral que forma part de la “filosofia” d’aquest MEMORIAL.

B. Web del MEMORIAL

El MEMORIAL continuarà reforçant el seu Web  https://memorialcornudellacolomines.blogspot.com/

i en especial l’Espai “Militàncies del Front” i el Programa “Memòries de DONES INDEPENDENTISTES”, Integrant els dos espais amb el mateix text memorialìstic quan s’escaigui, per les militàncies de les protagonistes al FNC.

C. Denúncies i discriminacions de gènere

El Programa “Memòries de DONES INDEPENDENTISTES” obert a tot tipus de militància, sigui de partits o d’altres entitats, vols ser una primera aportació del FÒRUM CÍVIC a introduir la perspectiva de gènere en els estudis de l’independentisme, i ens hem trobat  que a més de ser un punt de trobada de Memòria Democràtica, també està sent un punt reivindicatiu d’uns drets i un espai de denúncia de molt de masclisme dins del moviment independentista.

Ens comprometem a recollir totes les denúncies d’assetjament i de discriminació de gènere dins del moviment independentista i per això crearem un grup de seguiment ad hoc per revisar el cas ja presentat amb protagonistes històrics vius i escoltarem i/o assumirem les recomanacions del grup de com actuar en privat i en públic respecte cada denúncia.

D. Conferència anual

Una de les tasques programades del “MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines” és oferir anualment una conferència pública i del seu enregistrament se’n fa una amplia difusió a les xarxes socials i als campus virtuals de les universitats dels Països Catalans. Hem programat les conferències 2021 i 2022.

Per la conferència corresponent a aquest any 2021 hem acordat convidar a l’historiador i militant polític Agustí Barrera, proposant-li que dicti la conferència “La herència política i intel·lectual de Felix Cucurull”.

La “Conferència anual 2021” ja confirmada pel protagonista, serà per streaming, que es podrà seguir a traves del Web del MEMORIAL, el dijous 9 de desembre de 2021 a les 19h.

També s’ha programat la “Conferència anual 2022” i hem acordat que sigui convidat el periodista, assagista i polític Santiago Vilanova.

Li proposarem  que dicti la conferència “L’Emergència Climàtica i la independència de Catalunya”. La conferència seria via digital a traves del Web del MEMORIAL, el dijous 21 d’abril de 2022, la setmana del proper Sant Jordi. (Aquest és un acte encara en preparació).

5. Programa de Dinamització Democràtica per la Llengua Catalana

El “MEMORIAL Joan Cornudella - Joan Colomines” a més de ser una activitat memorialista, també tindrà una activitat d’intervenció sobre qüestions actuals sobretot en el camp social en defensa de la llengua catalana.

L’Emergència lingüística que patim, necessita de tothom per redreçar la situació i el MEMORIAL vol fer la seva aportació, per això acordem dissenyar i implementar un nou Programa de Dinamització Democràtica per la Llengua Catalana. 

6. La suplantació del FNC que practica un grup xenòfob

Continua a la política catalana la intervenció pública del “Front de Ripoll” o sigui els lladres i xenòfobs catalans que no només utilitzen les sigles històriques del Front Nacional de Catalunya amb la protecció “legal” de l’espanyolisme, sinó que a més s’han apropiat de la història del Front, manipulant esdeveniments històrics per “blanquejar” i excusar-se del seu biaix reaccionari de nacionalisme excloent.

Creiem que és incompatible fer una bona divulgació històrica com intentem nosaltres i tenir a la vegada cara l’opinió pública cada dia, una activitat que sembra confusió i deteriora les arrels democràtiques i integradores del moviment independentista.

Per tot això hem acordat implementar una activitat antifeixista i començar unes accions jurídiques i polítiques de defensa dels drets de la Memòria i el Patrimoni dels partits democràtics històrics com el FNC.

7. El nou “OBSERVATORI de la Memòria Democràtica”

La plataforma “Fòrum Cívic: Patrimoni independentista del Front (FNC)” creem “L’OBSERVATORI sobre la implementació pública de la Memòria Democràtica”, un grup de treball estable, multidisciplinari i plural, que pretendrà fiscalitzar de manera sana i constructiva el dia a dia de la Memòria Històrica potenciada des de l’administració pública catalana.

Això voldrà dir articular en una primera fase immediata el seguiment de la Direcció General de Memòria Democràtica que forma part del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Com també fiscalitzar l’organisme  autonòmic català “Memorial Democràtic”. I també en una segona fase seguir les activitats memorialístiques dels Ajuntaments, els Consells Comarcals i les Diputacions de Catalunya.

“L’OBSERVATORI sobre la implementació pública de la Memòria Democràtica” del “Fòrum Cívic: Patrimoni independentista del Front (FNC)” es publicitarà com a marca amb la denominació més curta de: “OBSERVATORI de la Memòria Democràtica”. 

1 de setembre de 2021

ACORDS en pdf ... clicar aquí       

Web del MEMORIAL ... clicar aquí

 

 

Coses personalíssimes

 M’he trencat la mà
(Comentari cinquè / FINAL)

Entrar a Urgències d’un Hospital per traumatologia ja es quasi rodat tot el que et passarà a continuació, segur que seran inevitables les radiografies. I així va ser, el traumatòleg no va mullar-se amb cap comentari fins que les ràdios de mà, canell i tòrax foren fetes.

A l’Arnau d’Urgències per estar el país en una pandèmia, no hi havia una gernació de pacients esperant o ingressant, encara que si hi havien moltes infermeres. O a mi m’ho semblava que hi havia una processó d’infermeres, celadors, becaris-estudiants, metges primerencs del MIR, metges de plantilla i administratius, més el servei de seguretat i el servei de neteja. Sobtava les poques mascaretes que portaven. Sincerament em va preocupar, sobretot després d’haver estat “protegit” a casa del coronavirus, més d’un any.

A mi les infermeres “em posen” i evidentment no perquè la meva mare ho havia estat, sinó perquè tothom sap de la passió desbordant d’una infermera després de tota una nit de guàrdia, cansada i després d’un reconfortant esmorzar.

No hi veieu micro-masclisme perquè els meus amics gais em parlen exactament igual dels “infermers homes” i de les seves passions post-nits-de-guàrdia. El cansament i el desconnectar temporalment de les misèries de salut dels pacients, t’omplen d’energia per donar-te desenfrenadament als altres, al llit o al cotxe en el viatge de sortida de la feina. Tot un clàssic, que segur és una llegenda.

Tot i el dolor a la mà, jo ho controlava tot a Urgències: els cribratges, els ingressos a les UCI, les derivacions, l’ingrés directa a planta o directa al dipòsit de cadàvers, on hi vaig veure un cas, per molt que varen intentar dissimular-ho als que esperàvem.

Feia molta calor i jo em passejava per una petita sala d’espera i també caminava pel passadís, quan em varen cridar l’atenció que em podia marejar i que seies.

I aquí va començar dos petits episodis que algú els pot trobar anecdòtics encara que per mi no ho eren, però que segur marquen tendència en la nostra atenció sanitària, però sense gran visibilitat pública.

La primera qüestió és el “Tu” i el “Vostè” en la comunicació amb el pacient. Per que de cop i volta passo de ser el “Sr. Colomines pacient” a el “Joan-Ramon pacient”? (Previ pas de dir-me primer Joan i que jo aclareixo immediatament: -Em dic Joan-Ramon).

Els lingüistes diuen que el “Vostè” (jo arribo a utilitzar el “Vós” en alguna ocasió) comporta un cert distanciament, però també consideració i respecte; i també diuen que la tendència del “tuteig” és un fenomen social que promou relacions més lliures i igualitàries.

Ara no pontificaré sobre les “Fórmules de tractament”  o de la “Comunicació terapèutica” o de la “Comunicació en salut” i no sé quantes coses més caldria plantejar. Simplement dir que no em vinguin a dir que entre la infermera o el metge i jo,  hi ha una relació simètrica entre nosaltres i el “tu” ajuda a la confiança. Perquè hi ha un escalonat de poder i hi ha professionals que ho potencien de manera conscient.

I això em porta a l’altra qüestió que jo vaig viure com un “mal col·lateral”. Fou el tema de la llengua catalana.

A mi no em fa res parlar-li a un traumatòleg en espanyol, com no em fa res fer-ho a qui necessiti comunicar-se amb en mi, en aquesta llengua.

Però com usuari d’un servei mèdic de Catalunya m’hagués agradat i potser ho necessitava, que pogués ser atès en català.

No podia parlar-lo ni jo, perquè el metge no m’entenia. Jo no l’obligava a parlar-lo a ell. A mi no m’agrada obligar a ningú parlar meva llengua. Però almenys transitar per això que en diuen el “bilingüisme passiu”: el metge parla en espanyol i jo en català.

Però no va poder ser així, vaig viure una escena lingüística com si fos un pacient en un hospital de Saragossa.

El metge fou d’una cortesia infinita, però no sabia la llengua on exercia la medicina i sobretot la “d’urgències” on els equivocs lingüístics poden portar a males passades.

El problema lingüístic en el camp sanitari a Catalunya té unes enormes deficiències, plenament arrelades a la Emergència Lingüística del català que vivim i que sense la complicitat militant dels catalano-parlants i dels castellano-parlants demòcrates, serà difícil de redreçar.

Fóssim a Lleida o una “Saragossa imaginària” el traumatòleg no hi va veure ruptura d’algun os per en lloc, però sí un possible trencament en l’anatomia lligamentària o en l’anatomia músculotendinosa que no es veu a les radiografies, però l’ull clínic ho intueix i aconsella intervenir terapèuticament.  

Conclusió: em varen posar un guix i a patir calor.

Final de la història. 

------------------------------ 

IMATGE: “Rellotge-Rentadora / Poema Visual núm. 314” (2020) de Toni Prat.

 

La SÈRIE

Coses personalíssimes :

”M’he trencat la mà” (Comentari primer) ... clicar aquí

”M’he trencat la mà” (Comentari segon) ... clicar aquí 

”M’he trencat la mà” (Comentari tercer) ... clicar aquí

”M’he trencat la mà” (Comentari quart) ... clicar aquí

 

Coses personalíssimes

 M’he trencat la mà
(Comentari quart)

Baixar d’un autobús i entrar tot seguit a Urgències d’un Hospital com a pacient pot sonar estrany, però es exactament el que vaig fer.

A Urgències hi ha dues portes: una és on paren les ambulàncies i una munió de celadors que esperen entren els pacients en lliteres. L’altra porta és per entrar a la Sala on esperen els familiars i on hi ha l’equip d’administratius per inscriure els futurs usuaris dels serveis d’urgències, prèvia una exhaustiva identificació.

Aquesta Sala és mítica almenys per a mi. És un lloc de dolor familiar molt sentit i també de bronques familiars que moltes vegades son recriminacions llançades a crits.

Hi ha famílies que tota ella, incloent-hi diferents generacions, amb grups de mes de 20-30 persones, acompanyen el malalt. Els gitanos de Lleida son els que més solidaritat familiars i més desplaçament conjunt fan. És una solidaritat que sempre he admirat. La pandèmia segur que ha fet perdre aquest retrobament massiu al voltant de familiar “tocat”.

Sobta veure en aquesta Sala d’Espera el Grup de Servei de Seguretat que és privat i potser sobredimensionat, perquè el meu dia d’urgències, hi havien 4 fornits homes armats fins a les dents o m’ho va semblar.

La Sala d’Espera d’Urgències de l’Arnau és incomoda, sempre mal resolt el nivell de la temperatura que s’ha de suportar -sigui estiu o hivern-, on hi ha una màquina de vending o sigui una màquina d’autoservei expenedora de menjar prefabricat, snacks de tota mena, galetes minis, begudes ensucrades no alcohòliques i alguna fruita de Ponent. Els majoristes ho publiciten com a productes saludables. Una broma que tothom admet que és una mentida piadosa per vendre.

No estic parlant malament del vending perquè durant anys a l’Arnau quan era estudiant-sènior de medicina (això ho explicaré en un altre escrit) havia dinat, berenat o fins i tot sopat del “material culinari” d’aquestes màquines. Encara que si és veritat que odio una empresa anomenada Vending Lleida S.L. que no se si encara funciona, però que havia tingut el mateix telèfon de la redacció del nostre digital LO CAMPUS DIARI. No parem de rebre trucades demanant el maleit vending. La seva publicitat a internet segueix encara avui amb el nostre telèfon.

Entre gent trista i mirades dels guardes de seguretat arribo a l’administrativa que m’atén. Ràpid si hagués estat el familiar, però com era el malalt fou la trobada administrativa d’una durada insuportable. En aquell moment m’importava molt poc que al seu ordinador hi haguessin dos dates del meu naixement o saber si els meus telèfons eren actuals o la puta mare que la va parir, el dolor de la mà era insuportable.

L’altre pas fou la infermera de triatge: les que valoren la urgència. Per sort o mala sort, la meva mà s’havia inflamat de manera espectacular i fou el passaport per ingressar sense tenir de suportar el inevitable interrogatori que tothom pateix.

Arribo a una altra sala d’espera interna acompanyat per un celador, on hi havia un jove més alt que un sant Pau, totalment baldat i ensangonat per algun fort trauma. Hi havia la que suposo era la seva mare vestida extremadament a la moderna i la seva avia coberta amb un vel hijab i amb túnica llarga, que contrastava amb el seu mòbil d’última generació a traves del qual plorava emocionada amb algú.

Jo aguantava en silenci amb la mascareta, a l’espera del traumatòleg.

 (Continuarà)

IMATGE: Escultura “Eye in the Hand” (1955) de Bushiro Mori. Fotografia de Jeff Amas.

----------

La SÈRIE

Coses personalíssimes :

”M’he trencat la mà” (Comentari primer) ... clicar aquí     

”M’he trencat la mà” (Comentari segon) ...  clicar aquí     

”M’he trencat la mà” (Comentari tercer) ... clicar aquí