SUMARI i LINKS
de totes les 6 parts
de la sèrie “El que vaig aprendre al Congrés Nacional de Junts per Catalunya 2022”
de Joan-Ramon Colomines-Companys

● PRIMERA PART: 

Introducció ... clicar aquí

 

● SEGONA PART: 

El País de les Meravelles de l’Aleix Sarri ... clicar aquí

 

● TERCERA PART: 

El RETORN del President legítim de Catalunya Carles Puigdemont liquidat de les grans consignes polítiques de Junts per Catalunya ... clicar aquí

 

● QUARTA PART: 

El President Quim Torra SILENCIAT expressament en el text de Junts per Catalunya ... clicar aquí

 

● CINQUENA PART: 

Era MINORIA NACIONAU ARANESA tractada coma un subjècte politic de segona / La MINORIA NACIONAL ARANESA tractada com un subjecte polític de segona.

En Versió aranesa i Versió catalana ... clicar aquí

 

● SISENA PART i Final de la Sèrie: 

La MEMÒRIA DEMOCRÀTICA de l’independentisme català ningunejada i tergiversada ... clicar aquí

Reflexions de partit

 

El que vaig aprendre al Congrés Nacional
de Junts per Catalunya 2022

 
Final de la Sèrie / SISENA PART: La MEMÒRIA DEMOCRÀTICA 
de l’independentisme català ningunejada i tergiversada

Una de les qüestions sorprenents del redactat original de la Ponència Política de Junts per Catalunya fou l’oblidar-se de la història de l’independentisme català contemporani i en canvi assumir la memòria del catalanisme de base espanyola com fou la dels comunistes del PSUC.

No només això, sinó que a més la Ponència assumia i transcrivia la visió del PSUC de la lluita antifranquista, atorgant a aquest partit un protagonisme excessiu i fals, en detriment de la participació de lideratge de l’independentisme en la lluita unitària antifranquista. 

Insòlitament els ponents citàvem amb totes les sigles només al PSUC.

Val a dir que els nostres companys comunistes dins Junts procedents d’Iniciativa o que en van ser companys de viatge, van saber jugar les seves cartes i varen col·locar el seu discurs a la Ponència, com ho fan sovint manipulant, per exemple alguns acadèmics i periodistes propagandistes.

Per sort les Esmenes dels afiliats van donar la volta a tot aquest despropòsit per a un partit independentista.

A part que és discutible que la ponència hagués de parlar de MEMÒRIA DEMOCRÀTICA sobretot saltant-se l’anàlisi de l’anomenat Procés; també s’ha d’entendre que Junts és un bloc nacional plural i excepte quatre bases fonamentals definitòries, és molt difícil i poc convenient de voler definir-se amb altres qüestions com la Memòria Democràtica.

Però a més, ens trobem en l’arena de partits catalans amb Junts el que s’anomena “Adamisme”: que porta a no reconèixer els predecessors d’un pensament o grup. Cada grup o partit com Junts es creu que ha nascut com una novetat absoluta i així es tendeix a trencar els fils amb els antecessors com si no haguessin existit.

A Junts es dona l’adamisme salpebrat amb l’ego rampant d’alguns directius, que creuen que tot comença amb ells. El “Junts oficial” no té el mínim respecte a l’independentisme històric.

Per altra banda, els propis partits independentistes històrics -operatius o no-, salvant excepcions, no han fet l’esforç per explicar-se i oferir en format divulgatiu la seva pròpia Memòria.

Per moltes raons: per exemple cada dia resulta més difícil reconstruir de veritat la història de l’independentisme català durant el període de la dictadura franquista. Pels arxius de partits independentistes robats per particulars i inaccessibles, pels que diuen que fan història i el que fan és Memòria personal (del tot necessària) i pels tergiversadors de la veritat per encaixar avui dins l’espai independentista havent tingut un passat galdós

I això final és un altre fenomen difícil però molt necessari gestionar-lo bé: són aquells afiliats que s’han passat durant anys i anys exercint políticament com espanyols, amb tot tipus de variants com “autonomistes” o “federalistes”, que de cop han vist que calia fer costat a l’independentisme i s’hi han compromès.

No només són benvinguts, sinó que cal tenir-los-hi un respecte especial i generositat. Precisament el partit ha de “reclutar” independentistes vinguin d’on vinguin, òbviament de posicions democràtiques. Cal convèncer als no convençuts i els no convençuts són els no independentistes.

I s’ha de vigilar també perquè en el “manipulat patriotisme català” s’han donat i es donen avui versions xenòfobes que cal combatre i no cal dir que també cal combatre aquells col·lectius que tergiversen i embruten la història de l’independentisme, “ressuscitant” sigles històriques ajudats per la legislació espanyola i apropiant-se d’activitats polítiques històriques que no els hi corresponent.

Més d’una vegada, gent de Junts han blanquejat tots aquests muntatges.

En resum: De tot el que ha passat i esta passant a l’independentisme català històric i actual, la Ponència Política de Junts no s’atura en cap dels punts comentats.

Ni tants sols és capaç el text de la Ponència posar en sordina el mite d’ERC de presentar-se com un partit històric independentista robust i d’història “immaculada”, quan no és així: ERC durant tot el franquisme era federalista amb 2 faccions enfrontades: ERC liderat per Josep Andreu i ERC per Heribert Barrera.

ERC d’Andreu implicat a la Coordinadora Forces Polítiques de Catalunya i ERC de Barrera coordinat amb els socialistes de Josep Pallach. Precisament l’independentisme històric feia de pont entre aquestes dues faccions.

Crec que la Ponència havia de ser clara sobre la MEMÒRIA INDEPENDENTISTA i a més donar arguments als afiliats per poder exercir una militància activa i aclaridora de cada pas que cal donar estratègicament i tàcticament per arribar al nostre objecte : la independència.

Realment s’ha aconseguit?

+++

Final de la Sèrie “El que vaig aprendre al Congrés Nacional
de Junts per Catalunya 2022” / Agost 2022. 

+++

IMATGE:  Fragment de l’escultura “Ship” (2019) d’Anna Gillespie a la Half Moon Bay de Heysham / Anglaterra.

 

 

Reflexions de partit

 

VERSIÓ ARANESA i VERSIÓ CATALANA de la
CINQUENA PART de la sèrie:

“El que vaig aprendre al Congrés Nacional
de Junts per Catalunya 2022”

Version aranesa

 

Çò qu’aprení en Congrès Nacionau
de Junts per Catalunya 2022

CINCAU PART: Era MINORIA NACIONAU ARANESA 
tractada coma un subjècte politic de segona

 

De çò qu’aprení en Congrès Nacionau de Junts per Catalunya aguest ei un des punts mès dolorosi e que m’entristís coma defensor des libertats des pòbles.

E non sonque perque sò president d’ua associacion culturau e civica damb sedença en Vielha com VIVÉNCIA ARANESA, o que m’involucrèssa en tèmes editoriaus: editant e dirigint “Eth Diari”, er unic diari qu’a existit en aranés o que des deth sector privat, sense cap d’ajuda institucionau, héssem campanhes de promocion der aranés... e atau poderia continuar. Arren d’aquerò a sentit se non ei defenent “a totes”, damb leiautat e respècte, ara gent d’Aran, era sua cultura e era sua lengua.

Ac veigui coma ua obligacion civica, politica, etica e culturau, qu’es que defenem era independéncia deth nòste pòble sigam SOLIDARIS ACTIUS damb d’auti pòbles que tanben an de besonh era sua reconstruccion nacionau e era Val d’Aran forme part d’aguesta esperança de libertat.

Ath delà totòm sap qu’Aran forme part dera Catalonha Autonòma, e auem era obligacion politica de dar-les supòrt.

Donques non,es sies magnifics ponents dera Comission que redactèren era Ponéncia Politica deth Congrès de Junts se desbrembèren de nomentar ara Val d’Aran coma pòble politic, e non sonque aquerò, tanpòc s’assumiren cap des reivindicacions e lutes actuaus d’Aran.

Quina vergonha e quin fracàs.

Que Junts per Catalunya sigue incapaç d’assumir es reivindicacions araneses e non sonque hèr-se’n portavotz, senon defensors incondicionaus, ei totaument deplorable.

Es ponents preneren eth camin dera indiferéncia. Vos imaginatz qu’un partit estatau hesse ua analisi politica der Estat e se desbrembèsse de Catalonha e des sues reivindicacions? Qué dideríem?

Jo m’ac prengui coma un fracàs personau.

Guardem se qué passèc ena CRIDA NACIONAL tara Republica. (Supòsi qu’ac rebrembatz: era CRIDA, aquera organizacion que Puigdemont, Sánchez e Borràs rebentèren en quate dies, coma “pas de solvéncia” entà despús crear Junts).

Quan era CRIDA hec es sues ponéncies tanben se “descuedèc” d’Aran, “er Aran coma País e non coma comarca catalana”.

Alavetz jo negociè un tèxte. Cau díder que negociaua damb eth comunista Toni Morral, qu’a mès de molt amable, siguec plan raonable, çò que facilitèc fòrça era introduccion d’un nau tèxte.

Ara, tara Ponéncia Politica deth Congrès de Junts, prení exactament eth madeish tèxte, cambiè es sigles des organizacions e lo presentè era “trissadora” des esmendes, dit damb “carinho”.

E semble que Sarri-Canadell-Dalmases-Nogueras-Rull-Sales vederen era lum e dideren qu’er ARAN POLITIC òc qu’existís.

Ei a díder ua esmenda tornaue ath jòc politic de Junts: era “minoria nacionau aranesa”.

E digui “minoria”, tèrme que segur non agrade as aranesi de toti es colors, coma tanpòc agrade díder “minoria nacionau catalana” que non sonque non agrade, senon que jamès l’auíem utilizat ena luta politica enquia qu’er avocat Gonzalo Boye l’a portat tath discors pera defensa des causes catalanes en Euròpa.

E coma que Boye ei er unic qu’a idees innovadores, era sua terminologia s’impòse en Junts. Aué, en realitat, eth DISCORS de Junts lo lidère er avocat Gonzalo Boye.

Enquiad aciu tot auesse estat ua bona solucion, enquia qu’es ponents, un viatge acceptat er error deth descuet, placèren eth tèxte sus Aran coma ua qüestion de dusau division.

A despart deth desorde provat deth deputat Canadell, d’un dia díder òc e un aute non, e de hèr-i a participar a ajudants e secretaris, e sense parlar de qu’eth Coordinador-Ponent Sarri se desentenec deth tèma e non negocièc arren, era qüestion siguec que despús d’un long paragraf parlant des Païsi Catalans, apareishen uns paragrafs sus Aran, mès non apareishen coma un apartat pròpri e singular damb eth títol “Junts compromesos amb la Val d’Aran”. Demana non sonque hèta per jo, senon  avalada tanben, per desparières Assamblades de Junts.

Es ponents passèren deth descuet politic ara degradacion. Aciu ja siguec de manèra politicament conscienta. (E ja coma ua badinada: Non ges tanpòc Aran de manèra compartida en Somari qu’entèste era ponéncia.)

Ac podem constatar: deth tèxte sus Aran ena CRIDA e eth madeish en JUNTS i a agut un pas endarrèr: en Junts, a Aran non li dan votz pròpria.

Non m’estone donques, auer escotat argumentacions totaument reaccionàries ena Assamblada de Junts dera ciutat de Lhèida parlant des aranesi. S’es dirigents o es caps pensants que hèn ponéncies son incapaci d’èster sensibles en tèma, pòca pedagogia intèrna an hèt e haràn sus aguesta tematica.

Ei ua vergonha eth discors de quauqui independentistes catalans sus Aran.

Guardatz, nom mè hè bric de dò, a despiet d’èster enes antipòdes des sues estratègies e tactiques ideològiques,de deféner era actitud dera Sindica d’Aran, Maria Vergés, e creigui qu’aué s’a d’èster ath cant sòn en totes es sues reivindicacions nacionaus araneses.

E ara, en concrèt, sus era lengua:

- Cau denonciar qu’era nòsta naua Lei deth catalan afeblisque ar aranès quan non lo tracte de lengua veïculara e apareish coma lengua d’usatge curricular e educatiu. (A mès, constatar eth mensprètz institucionau de non compdar damb eth Conselh Generau d’Aran ne entà informar-li ne entà consultar-li en tot aguest procès politic e legislatiu).

- Rebrembarr qu’er aranés ei infrafinançat.

- Explicar qu’era Lei der aranés deth 2010 non s’a desplegat (E ath dessús, ath Conselh li an hèt a compartir es competéncies damb era Generalitat). Lei encara sense memòria economica, ne d’abans (hè 12 ans), ne era qu’ei de besonh ara per ara, ben actualizada.

- Reivindicar un cambi radicau der aranés enes mieis de comunicacion publics. Era ràdio e era TV publica catalana-TV3 tracte er aranés damb ua mentalitat coloniau.

Vos rebrembi que s’es catalans parlam d’emergéncia lingüistica: Com credetz qu’ei er aranés que non arribe a un usatge sociau deth 20% ?

Ei en un cu de sac e en via mòrta.

De tot açò non se’n parle ena Ponéncia Politica de Junts.

 Versió catalana 

El que vaig aprendre al Congrés Nacional
de Junts per Catalunya 2022

CINQUENA PART: La MINORIA NACIONAL ARANESA 
tractada com un subjecte polític de segona

 

Del que vaig aprendre al Congrés Nacional de Junts per Catalunya aquest és un dels punts més dolorosos i que m’entristeix com a defensor de les llibertats dels pobles.

I no només perquè soc president d’una associació cultural i cívica amb seu a Vielha com VIVÈNCIA ARANESA, o que m’involucres en temes editorials: editant i dirigint “Eth Diari” l’únic diari que ha existit en aranès o que des del sector privat, sense cap ajuda institucional, féssim campanyes de promoció de l’aranès ... i així podria continuar. Res d’això té sentit sinó és defensar “a totes”, amb lleialtat i respecte, a la gent d’Aran, la seva cultura i la seva llengua.

Ho veig com una obligació cívica, política, ètica i cultural, que els que defensem la independència del nostre poble siguem SOLIDARIS ACTIUS amb altres pobles que també necessiten la seva reconstrucció nacional i la Val d’Aran forma part d’aquesta esperança de llibertat.

Però a més tothom sap que Aran forma part de la Catalunya Autònoma, i en tenim l’obligació política de donar-los-hi suport.

Doncs no, els 6 magnífics ponents de la Comissió que varen redactar la Ponència Política del Congrés de Junts es van oblidar de citar la Val d’Aran com a poble politic i no només això: no es varen assumir cap de les reivindicacions i lluites actuals d’Aran.

Quina vergonya i quin fracàs.

Que Junts per Catalunya sigui incapaç d’assumir les reivindicacions araneses i no només fer-se’n portaveu, sinó defensors incondicionals, és totalment deplorable.

Els ponents varen tirar pel camí del ninguneig. Us imagineu que un partit estatal fes una anàlisi política de l’Estat i s’oblidés de Catalunya i les seves reivindicacions? Que diríem?

Jo m’ho prenc com un fracàs personal.

Veiem que va passar a la CRIDA NACIONAL per la República. (Suposo que ho recordeu: la CRIDA aquella organització que Puigdemont, Sánchez i Borràs es van petar en quatre dies, com a “pas de solvència” per després crear Junts).

Quan la CRIDA va fer les seves ponències també es va “descuidar” Aran, “l’Aran com a País i no com a comarca catalana”.

Llavors jo vaig negociar un text. Val a dir que en qui negociava que va ser el comunista Toni Morral, a part de molt amable, va ser molt raonable i va ser fàcil introduir un nou text.

Ara per la Ponència Política del Congrés de Junts vaig agafar exactament el mateix text, vaig canviar les sigles de les organitzacions i ho van presentar a la “trituradora” de les esmenes, dit amb “carinyo”.

I sembla que Sarri-Canadell-Dalmases-Nogueras-Rull-Sales vàrem veure la llum i vàrem dir que sí l’ARAN POLITIC existeix.

O sigui una Esmena tornava al joc politic de Junts la “minoria nacional aranesa”.

I dic “minoria” terme que segur no agrada als aranesos de tots colors, com tampoc agrada dir “minoria nacional catalana” que no només no agrada, sinó que mai l’havíem utilitzat en la lluita política fins que l’advocat Gonzalo Boye l’ha portat al discurs per la defensa de les causes catalanes a Europa.

I com que Boye és l’únic que té idees innovadores, la seva terminologia s’està imposat a Junts. Avui en realitat el DISCURS de Junts el lidera l’advocat Gonzalo Boye.

Fins aquí tot hagués estat una bona solució, fins que els ponents un cop acceptat l’error del descuit, varen situar al text sobre Aran com una qüestió de segona divisió.

A part del desordre provat del diputat Canadell, d’un dia dir sí i un altre no, i de fer-hi participar ajudants i secretaris, i a part de que el Coordinador-Ponent en Sarri es va desentendre del tema i no va negociar res, la qüestió fou que després d’un llarg paràgraf parlant dels Països Catalans, apareix uns paràgrafs sobre Aran, però no apareixen com un apartat propi i singular amb el títol “Junts compromesos amb la Val d’Aran”. Demanda no només feta per mi, sinó venia avalada per diferents Assemblees de Junts.

Els ponents vàrem passar del descuit politic a la degradació. Aquí ja fou de manera políticament conscients. (I ja com una broma: Ni tant sols surt Aran de manera compartida, al Sumari que encapçala la ponència).

Ho podem constar: del text sobre Aran a la CRIDA i el mateix a JUNTS hi ha hagut un pas endarrere: a Junts a Aran no li donen veu pròpia.

No m’estranya doncs haver sentit argumentacions totalment reaccionaries a l’Assemblea de Junts de la ciutat de Lleida parlant dels aranesos. Si els dirigents o els caps pensants que fan ponències son incapaços de ser sensibles en el tema, poca pedagogia interna han fet i faran sobre aquesta temàtica.

És una vergonya el discurs d’alguns independentistes catalans sobre Aran.

Mireu, no em dol gens defensar l’actitud de la Síndica d’Aran, Maria Vergés, que tot i estar a les antípodes de les seves estratègies i tàctiques ideològiques, crec que avui se li ha de fer costa en totes les seves reivindicacions nacionals araneses.

I ara en concret sobre la llengua:

- Cal denunciar que la nostra nova Llei del català debilita l’aranès que no el tracta de llengua vehicular i apareix com a llengua d’us curricular i educatiu. (A més constatar el menyspreu institucional de no comptar amb el Conselh Generau d’Aran ni per informar-lo ni per consultar-lo en tot aquest procés politic i legislatiu).

- Recordar que l’aranès està infrafinançat.

- Explicar que la Llei de l’aranès del 2010 no s’ha desplegat (I a sobre al Conselh li han fet compartir les competències amb la Generalitat). Llei encara sense memòria econòmica, ni d’abans (fa 12 anys), ni la necessària avui, ben actualitzada.

 - Reivindicar un canvi radical de l’aranès en els mitjans de comunicació públics. La radio i la TV publica catalana-TV3 tracta l’aranès amb una mentalitat colonial.

Us recordo que si els catalans parlem d’emergència lingüística: Com creieu que està l’aranès que no arriba a un ús social del 20% ?

Està en un cul-de-sac i en via morta.

De tot això no se’n parla a la Ponència Política de Junts.

+++

(Continuarà

Final de la Sèrie, SISÈ PART: La MEMÒRIA DEMOCRÀTICA de l’independentisme català ningunejada i tergiversada).

Reflexions de partit

 El que vaig aprendre al Congrés Nacional
de Junts per Catalunya 2022

 QUARTA PART: El President Quim Torra SILENCIAT expressament en el text de Junts per Catalunya

Recordo que el 19 de juliol de 2019 en aquest Blog vaig escriure un post, un petit text titulat “M’he fet del Club de fans del President Torra”. 

Bé, el títol ja ho diu tot i seguint buscant en el Cercador d’aquest Blog veig que he escrit diversos textos sobre el President Torra i no sempre en dic lloances.

Sobretot el President Torra és més un patriota que un politic estratègic. Ha comés alguns errors, sovint mal assessorat, i sobretot ha conreat un lideratge líquid poc eficaç en la organització i  mobilització de l’independentisme.

Hagués pogut construir el “Partit de la Majoria del President”, el “Partit de l’independentisme de base” i no ho va fer, ni tant sols ho va intentar. I això que va tenir el poder i la visibilitat de tot un President Autonòmic.

Doncs perquè en soc fan ? Per ser un polític d’un guix moral i d’una honorabilitat enorme.

Agradi o no el President Torra, que NO és afiliat de Junts per Catalunya, no és possible fer una Ponència Política com la del Congrés de Junts sense parlar del personatge, almenys de com va patir la repressió i que fou destituït de la Presidència per la repressió.

Doncs la Ponència Política carregada de palla i més palla des de no sé quin segle, fa una pirueta i s’oblida de parlar del President Torra. No és citat ni una sola vegada.

Però per fer-ho més feridor quan es va proposar almenys dir entre un paràgraf que es parlava del President Puigdemont:  El President Quim Torra, injustament represaliat, des del primer dia va assumir aquest paper de “substitució política” a l’espera del “retorn”. Això tampoc fou acceptat.

Dues preguntes simples:

És possible parlar del Procés sense ni citar al President Torra?

Per què els ponents decideixen prendre aquesta actitud?

I és de calaix, si els ponents no t’accepten un tros de text nou, difícilment després l’assemblea t’ho assumirà.

La clau de tot -i ara descobreixo la sopa d’all- és la composició de la comissió de ponents que fan la redacció de la Ponència. Fou en la tria de la seva composició on els dos sectors majoritaris de Junts varen repartir-se el pastis. Literal.

Recordem de qui parlem: Aleix Sarri com coordinador, més el diputat autonòmic Joan Canadell, el diputat autonòmic Francesc Dalmases, la diputada estatal Míriam Nogueras, en Josep Rull avui ja President del Consell Nacional de Junts i la diputada autonòmica Mònica Sales.

Ni un de cap altre sector, que no sigui de la senyora Borràs o del sector del senyor Turull.

Com potser que tots aquests companys ningunegin al President Torra en la Ponència Política?

La senyora Borràs s’ho ha de fer mirar, perquè més suport personal i públic que ha tingut del President Torra aquest no las ha donat a ningú, fins arribar  a la incomoditat de fer-nos combregar de la Borràs no només per la inqüestionable repressió que pateix, que la pateix, sinó a més obligant-nos acceptar com a bona la seva etapa de Consellera de cultura. Home no, però això seria un altre text.

Finalment: El President Torra no està mort políticament i amb una base civil independentista mobilitzada i critica amb els partits Junts, ERC i la CUP, poden tenir la temptació de buscar un lideratge amb Torra.

Tot això ho sabem i ho saben a l’Olimp de Junts i per això l’ignoren, la manera menys política, més mediocre però més útil.

 

(Continuarà: CINQUENA PART La MINORIA NACIONAL ARANESA tractada com un subjecte polític de segona)

+++

IMATGE: Conjunt escultural de Gerard Mas de l'exposició “Ofrenes i Vestigis” al Museu de Montserrat (2019).

Reflexions de partit

 

El que vaig aprendre al Congrés Nacional
de Junts per Catalunya 2022

TERCERA PART: El RETORN del President legítim de Catalunya Carles Puigdemont liquidat de les grans consignes polítiques de Junts per Catalunya

He de confessar que aquest punt és el que em té més desorientat.

Jo m’he preguntat:

¿ Per que el Congrés de Junts a traves de la seva Ponència Política deixa de banda una de les consignes més singular i característiques de Junts: impulsar políticament la consigna del RETORN del President Puigdemont ?

Un RETORN POLITIC o sigui com a President legítim del Govern cessat per l’article 155.

Em va fer gracia per no dir pena, quan el Ponent el diputat Canadell va escriure rebutjant la reivindicació, literalment: “No és cap esmena en si mateix, però no podem acceptar-ho perquè legalment no té cap possibilitat”.

Legalment no té cap possibilitat !!!    

És una reivindicació política, senyor diputat !!!

Si la lectura de la reivindicació la fem jurídica evidentment que no té cap possibilitat, però la nostra és política i té molt de fons i clarifica el paper del President Puigdemont.

Si seguíssim la lògica del “legalment”, Junts ja podria tancar el partit.

ERC, a través de Roger Torrent President del Parlament de Catalunya per dues vegades va obstaculitzar que Puigdemont fos investit a distància com a President. (La primera vegada a principis de 2018 i la segona proposada pel President Quim Torra per quan es conegués la sentència del Tribunal Suprem del judici del Procés).

Seria llarg explicar els detalls, però el que vull dir és que ERC deliberadament ha barrat sempre el pas del President a l’exili i llavors Junts o els que serien de Junts vàrem posar el crit el cel. Això sí, com sempre, la protesta fou minsa i poc compromesa. Per la història quedarà el conjunt de diputats que xiulant o fent de “talibans verbals” varen mirar cap a un altra costat.

Ara per primera vegada Junts assumeix la lògica de Torrent i Esquerra.

Ni les eleccions autonòmiques, ni les eleccions europees, ni que el President Puigdemont sigui Eurodiputat de manera instrumental, ni el Consell de la República pot “amagar” la reivindicació cabdal de Junts AVUI: el Retorn del President Legítim de Catalunya a la Generalitat.

Aquest discurs de “restitució” és molt potent, ho entén tothom, i no s’entén que la Ponència Política no ho va voler ressaltar, ni ho vol lligar amb el desig i la mobilització ciutadana tant necessària.

Vinga citar Puigdemont a la Ponència, només faltava dir-li “maco i bon music de guitarra elèctrica” ... això sí: Puigdemont no tornis com a President, la teva Presidència s’ha acabat. I això ho diu Junts?

Bé diu: torna com a ciutadà lliure, però nosaltres no et reivindiquem com a “President legítim a RESTITUIR”.

I aquesta és la clau: la direcció de Junts creient-se la re-encarnació nostrada de no sé qui, desmunta una de les nostres consignes més fortes i clares.

Desconec si en aquesta hecatombe de poder dels sectors majoritaris de Junts, estant darrera tot aquest error estratègic, però sospito que també el propi Puigdemont déu estar al darrera de tot això.

Ho he dit sempre, a part de la dura i injusta repressió al President Puigdemont, “el principal enemic de Puigdemont és el propi Puigdemont”.

És el “gran gandul de partit” i si us sembla massa fort dieu-ne “el gran mandrós de partit”. No en va tenir prou d’aturar l’acte de proclamació de la independència, que fos incapaç d’aglutinar tot el govern a l’exili almenys els del seu partit, que fes llibres de memòries d’inoportuna publicació, sinó que a més reconeix que no s’ha dedicat al partit i deixa la Presidència orgànica de Junts, perquè òbviament segueix amb la Presidència simbòlica.

El RETORN com a concepte politic, Junts no el pot perdre. Primer perquè és just, segon perquè és una reivindicació estratègica i tàctica molt mobilitzadora i perquè situa a Junts clarament davant el Govern de coalició i del President Aragonès.

Ara que es frivolitza a Junts que cal deixar el Govern de coalició: cosa que NO s’ha de fer ( Llegir: “Les 100 raons del perquè Junts no ha de deixar el govern de coalició”), el que cal és assumir que per qualsevol militant i dirigent de Junts el President Aragonès és un president de transit fins acabar la repressió. Aragonès és un President vicari per a nosaltres.

 

(Continuarà:

QUARTA PART El President Quim Torra SILENCIAT expressament en el text de Junts) 

+++

IMATGE: Escultura de Juan Muñoz “Two Seated on the Wall” (2000).

 

Reflexions de partit

El que vaig aprendre al Congrés Nacional de Junts per Catalunya 2022

SEGONA PART: El País de les Meravelles de l’Aleix Sarri

El lector d’aquest blog segurament no sap qui és el senyor Aleix Sarri, per resumir-ho: avui és un dels “boys” del President Puigdemont.

A Barcelona és el director de l'Oficina Euro-parlamentària de Puigdemont, Comín i Ponsatí.

I va ser el Coordinador Ponent de la Ponència Política del Congrés de Junts.

A part que va ser un triler i un mal educat en la discussió de la Ponència Política, va fer una pirueta que jo també he utilitzat quan era cap de gabinet de Consellers i Ministre, que és donar una ordre o promocionar una idea i els meus interlocutors no sabien en realitat, si era de collita meva o de la meva autoritat superior. I amb aquesta ambigüitat sempre triomfava la meva demanda.

En la discussió de la Ponència Política el senyor Sarri va fer el mateix, quan li convenia treia l’espectre del President Puigdemont i així driblava les critiques i imposava el rodet que esclafava qualsevol innovació del text.  

El senyor Sarri no estava sol en la redacció de la ponència, l’acompanyaven el diputat autonòmic Joan Canadell, el diputat autonòmic Francesc Dalmases, la diputada estatal Míriam Nogueras, en Josep Rull avui ja President del Consell Nacional de Junts i la diputada autonòmica Mònica Sales.

Quasi tots diputats i experts en discussions parlamentaries, però al seu partit no van permetre una esmena a la totalitat de la seva Ponència Política. Una pràctica plenament democràtica.

L’Esmena era ben simple el text inicial a més de pedant, era un seguit de valoracions superficials que no passarien ni un simple treball final de cap Grau universitari. Però a més el text no responia a un partit de format de bloc nacional o sigui plural.

Eren unes elucubracions polítiques, carregades de mentides patriòtiques directes o per omissió. Per exemple: Cap relat, cap relat nostre sobre l’anomenat “Procés”. Fet de manera verídica i amb la corresponen autocrítica si fes falta.

No puc entendre que tinguem tants acadèmics a prop de Junts i no aprofitem els seus coneixements.

El més preocupant de tot és que un cop llegit el text final aprovat, no saps cap on has de tirar en la lluita diària. El pragmatisme i les propostes concretes de mobilització dels afiliats i simpatitzant no hi són.

I a més en aquesta Ponència Política ningú pot arribar a saber quina diferència hi ha entre Junts, ERC i la CUP.

Com potser que fem un partit nou i no sapiguem diferenciar-nos de la nostra “competència” directa ?

+++

Quatre qüestions que son de traca i mocador en les Ponències Polítiques INICIAL i FINAL, i que cal per cada una un tractament i text a part.

Només ara les presento amb un titular:

1-El RETORN del President legítim de Catalunya Carles Puigdemont liquidat de les grans consignes polítiques de Junts.

2-El President Quim Torra SILENCIAT expressament en el text de Junts.

3-La MINORIA NACIONAL ARANESA tractada com un subjecte polític de segona.

4-La MEMÒRIA DEMOCRÀTICA de l’independentisme català ningunejada i tergiversada.

 

(Continuarà)

+++

IMATGE: Quadre de René Magritte “La trahison des images” (1929).

 

Reflexions de partit

El que vaig aprendre al Congrés Nacional de
Junts per Catalunya 2022 (Primera part)

Començo aquesta reflexió quan he pogut tenir accés al text final de les Ponències del Congrés Nacional de Junts 2022 que han penjat a l’Espai d’internet on els afiliats hi podem trobar documentació.

Han trigat 15 dies a penjar els documents. Això significa que durant aquest temps enorme en política, no hem pogut oferir aquest material ni als afiliats, ni als simpatitzant, ni a ningú que podríem captar pel partit.

I els que físicament no vàrem assistir als actes del Congrés, però havíem aportat esmenes a les Ponències, fins ara no sabíem com havia quedat tot.

No saber rendibilitzar el teu propi material i discurs, aparentment són anècdotes, però pels que estem interessats en l’organització, formació i captació de militants del partit, tot aquest comportament no és cap anècdota.

S’ha substituït en Jordi Sánchez i Carles Puigdemont per Jordi Turull i Laura Borràs per acabar fent el mateix?

Com tothom sap el Congrés va tenir dues parts.

De la primera part celebrada a Argelers el més important, després d’una marató de mítings, és que es varen donar a conèixer la tria dels “grans càrrecs” del partit.

Hi va haver una negociació prèvia a la votació d’això que en diuen les “dues ànimes” de Junts. Per una banda la senyora Borràs i els seus, i per l’altra banda el senyor Turull i els seus.

Tot això de les “dues ànimes” és un total engany, perquè sí que són importants aquests dos sectors, però hi ha altres ànimes a Junts, segur minoritàries, però més influents del que la premsa difon.

Dit directament: a mi m’importa un rave la Borràs i en Turull o m’importen molt, tot dependrà de sí són un llastre o un actiu pel nostre objectiu cabdal i únic:  que és l’independentisme. Sí són útils, anirem a tope amb ells, sí no, farem com en Jordi Sánchez els posarem a sou en qualsevol xiringuito que ens inventem i els retirarem amb dignitat.

Dir tot això no és gents escandalós, a més els nostres protagonistes coronats a l’Olimp de Junts, dirien i farien exactament igual que jo.

Avui la Borràs ens és útil perquè és la rauxa i en Turull ens és útil perquè és el seny.

És igual si m’agraden o no personalment, és igual si son uns desconsiderats, maleducats i uns egòlatres. Seria com recriminar a una ballarina de tenir un ego descomunal, perquè vol ballar a l’escenari i fer-se veure al públic.

Si són útils pel Projecte Independentista endavant i perquè quedi clar: ho són molt d’útils, fins que no ho siguin.

+++

PD: La trampa de que no podem criticar als nostres perquè hi ha repressió, perquè certament hi ha repressió, és un abús intern i extern de Junts que és totalment inacceptable. A Junts, malgrat en Jordi ho pensi, no practiquem el “centralisme democràtic” dels comunistes. Hi ha acords comuns a respectar, però la dissidència s’ha de respectar a Junts i pot tenir veu pública. Jo que soc periodista, a mi cap “xulo-piscines” m’esbroncarà, sigui de la tribu que sigui.

 

(Continuarà: SEGONA PART El País de les Meravelles de l’Aleix Sarri)

+++  

IMATGE: “The poem object of dreams” de Mariano Peccinetti.