Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.
-“Le
Rêve” (1932) de Pablo Picasso.
-“Joc”
del poemari “Teoria dels cossos”(1966)
de Gabriel Ferreter.
divendres, de desembre 04, 2015
Marc Colomines : “Conversa
amb el meu Pare, Joan-Ramon Colomines-Companys durant un viatge amb cotxe el
passat 27 de Setembre tornant de Vielha a Lleida”.
---
dissabte, de setembre 26, 2015
Jo votaré “Junts pel Sí” amb emoció i també ho faré
pel meu pare i per la mare, i per tots aquells lluitadors que ja no hi són i
tant van fer per la independència de Catalunya.
Demà comença una aventura apassionant.
Puc racionalitzar-ho tot i durant hores podria explicar políticament les
qualitats del procés nacional català, però avui ho visc de manera emocional i
vull transmetre ara públicament aquest sentiment.
Durant anys tanta discussió
freda i pedagògica per convèncer als indecisos, no pot amagar que tot està
sobre uns fonaments culturals de sentiment i dignitat com a País. Jo votaré
independència.
dimarts, de setembre 22, 2015
dilluns, de setembre 14, 2015
La versió digital en obert del número complert
de agost -setembre de la revista universitària independent LO CAMPUS ...
CLICAR AQUÍ
dissabte, de maig 16, 2015
He
tornat a veure a La Panera de Lleida l’exposició“Transició democràtica a Lleida”i per molt que la miro no en trec
l’entrellat del’emboladaque la Regidoria de Drets Civils,
Cooperació i Igualtat de l’Ajuntament de Lleida -presidit per Àngel Ros- ens ha
proposat i precisament just fins el dia de les eleccions municipals que tancarà
l’exposició.
Ara
no en faré la crítica de l’exposició, esperaré que la tanquin per dir quatre
coses històriques i una minuciosa crítica constructiva, perquè segur hi ha més
bona fe que partidisme.
Però
no m’he pogut estar de fer unes fotografies delPRIMER MÍTING,el primer !!!, a Catalunya celebrat a
Lleida capital, en ple començament del període de transició I sortida del
franquisme. (El 15 de febrer de 1976).
Un acte al·legat (amb a) amb la policia
a la porta i d’acompanyament. Els millors anys de la meva vida junt aJoan
Cornudella, que tant enyoro. (Al centre de la
fotografia del cartell i del míting, sempre majestuós). IJoan
Culleréque és el que
està parlant davant el micròfon. Jo sóc el noi de la barba, llavors amb 25
anys, una espècie joveníssima de secretari general de l’independentista i
socialistaFront
Nacional de Catalunya.
De
públic, a més dels insubornables militants i simpatitzants més atrevits, hi va
venir el més granat i combatent de les Terres de Lleida, la Lleida més plural,
els futurs de regidors, alcaldes i diputats de diferents formacions polítiques,
sindicats i entitats cíviques.
Parlàvem d’independència i ja llavors en dèiem“Les llibertats catalanes”. Va
ser tota una culminació de les meves xerrades per captar militants sobretot a
les Terres de Lleida, on hi vaig viure clandestinament molts mesos.
dilluns, de maig 11, 2015
Avui
com a President de dues associacions culturals, cíviques i universitàries, he
tingut de fer una declaració jurada relacionada amb la FATCA o sigui la llei nord-americana “Foreign
Account Tax Compliance Act”, per deixar constància que no tinc contribuents
nord-americans finançant les nostres associacions: que són una associació catalana
i una altra d’aranesa. (Per a ells, totes espanyoles).
La
FATCA inclou també acords bilaterals entre el Regne Unit,
Mèxic, Irlanda, Noruega, Dinamarca, Itàlia, Suiza i Espanya, per tant ens
afecten. Aquest acord es va signar segons es desprèn de la pàgina del Ministeri
d'Hisenda espanyol per "col·laborar en la lluita contra l'evasió fiscal
internacional, tant en el si de la Unió Europea com en l'àmbit de l'OCDE,
mitjançant una millora en la qualitat de la informació rebuda entre les
administracions tributàries." La llei FATCA va ser aprovada pel Congrés
dels EUA el 2010 i s’està aplicant a nivell mundial des de 2014.
Mentre gravava la declaració pensava que tant de bo
tingues inversors nord-americans. Som entitats petites, entitats de quadres però
entitats de qualitat, treballant i impulsant pensament modern en llengües minoritzades
i premsa universitària. I de la política cultural i universitària local, sempre
en tenim una visió amplia i cosmopolita o sigui tant de bo funciones la nostra
internacionalització i tinguéssim aportacions estrangeres.
Internacionalitzar l’associació aranesa cap a l’Occitània
dins de l’Estat Francès i l’associació universitària sobretot cap al Regne
Unit, no hi ha dubte que ho aconseguirem i si fallem nosaltres en serem els
grans responsables, però m’agradaria tenir el recolzament de les institucions del
meu País i de la meva universitat.
Ni el Conselh Generau d’Aran; ni AGAUR de la
Generalitat de Catalunya que en qüestions internacionals i associacionisme és
un bluf; ni el servei d’internacional de la Universitat de Lleida totalment
verd en aquesta àrea; estant en sintonia eficaç d’ajudar a internacionalitzar
cap associació de veritat.
Nosaltres solets ens hem de moure i abans de fer
res substancial, ja hem rebut la visita dels que mouen fitxa pel “Internal
Revenue Service - IRS” del Departament de Tresoreria dels Estats Units d’Amèrica.
Quedem avisats i incentivats per jugar fort, encara que econòmicament siguem un
zero a l’esquerra. ■
Prendre una decisió política a traves d’un Taller d’estudiants
és tota una aventura, una enriquidora aventura. Perquè posicionar-se per votar
entre dos candidats a Rector a la Universitat de Lleida ÉS UNA DECISIÓ POLÍTICA.
Doncs, aquí teniu el
resultat de l’Associació universitària
AMICS de LO CAMPUS que ha estat “
... ABSTENIR-SE DE MANERA ACTIVA en aquestes eleccions a Rector 2015 per
considerar que cap candidatura aporta un Model universitari per a la UdL que
potencií seriosament una universitat catalana i cosmopolita, pública i
innovadora ...”.
COMUNICAT
RESUM I DOCUMENT ARGUMENTATIU ... CLICAR AQUÍ
Imatge: ni l’escultura denominem-la “raspall de dents de multitud per
netejar polítiques universitàries caducades” pot amargar la tremenda decepció d’unes
eleccions al rectorat. Escultor: Thomas Keeley.
dimarts, d’abril 21, 2015
Ens
passem el dia reinventant-nos i jo també ho he de fer a la Universitat de
Lleida (UdL), que no hi treballo sinó que hi pago matricula i temps. Retirat
uns mesos per una malaltia que no té arreglo, torno amb força a la Facultat de
Medicina i a la UdL en general, a traves de l’Associació universitària AMICS de
LO CAMPUS / UdL i de les nostres publicacions la revista LO CAMPUS i el diari
digital LO CAMPUS DIARI. Però sobretot torno com estudiant ...
Per
fer múscul, reincorporar-me a l’estudi i ajudar a reforçar la meva memòria,
començo demà un MOOC en tema mèdic, que em fa molta il·lusió.
Com
recordareu un MOOC (“Massive Open Online Courses” per les seves
sigles en anglès) és un innovador curs obert en formació a
distància, amb recursos educatius oberts i gratuïts !!!, però amb
el meu cas, a part de la temàtica, s’hi junta il·lusions i fites que duran
temps m’hi volia apropar.
El
MOOC en anglès és titula “eHealth –
Opportunities and Challenges” serà una introducció del món digital a la
medicina clínica. El realitza el fantàstic Institut Karolinska d’Estocolm que és la
institució universitària d'educació superior en medicina més gran del món. I
tot això a traves de la plataforma de MOOCs: EdX, que està situada a Cambridge,
Massachusetts i governada pel “Massachusetts Institute of Technology” (MIT) i
la “Harvard University”. Ho té tot per gaudir: anglès, medicina clínica,
institucions sueques i nord-americanes, educació mèdica, i tot seguit al meu
ritme per practicar, per retornar a l’aula.
També
amb el MOOC espero trobar idees per un especial “LO CAMPUS Mèdic”, i a més per
preparar un MOOC per la Universitat de Lleida. Cal fer múscul intel·lectual i
reinventar-nos !!!
dilluns, d’abril 20, 2015
Estem de moguda per escollir Rector a la Universitat
de Lleida, de moment l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS que
presideixo, ha fet un primer comunicat de posicionament.
Holocaust
Remembrance Day -Yom HaShoah- 2015 begins in the evening of Wednesday, April
15. Schindler's List Theme by Itzhak Perlman
dissabte, d’abril 11, 2015
La
Conferència d’Artur Mas a la “Columbia University”
Vaig escoltar la conferència que el President de la
Generalitat, Artur Mas va donar a la “Columbia University” de Nova York i vaig
quedar totalment satisfet perquè Catalunya
presentava un politic important i no
solament no feia el ridícul, sinó que amb una bona didàctica argumentava el
procés independentista. A hores d’ara descobrir a Artur Mas ja no faria falta,
sinó fos que des del sobiranisme encara es recela d’ell.
Sempre he pensat que Mas personalment és un autèntic
desagraït, un “tros de gel”, que no té amics en la política i no solament s’ho
creu això de “no tenir amistats en política”, sinó que a més té la barra de reivindicar-ho.
Està totalment equivocat i té una visió de l’amistat i de la política de vol
gallinaci. Ja ho feia quan començava com a tècnic a la Generalitat i encara ho
fa. Humanament encara no està construït. Parlo “d’amistat”, no de amiguisme, clientelisme,
ni clans, ni màfies, ni famílies ... AMISTAT en majúscules: sentiments
fraternals.
Però que no sàpiga que és “l’amistat” i la “política”
no treu que sigui un politic important, absolutament necessari per la llibertat
del nostra País. Així doncs, tot el meu recolzament i la meva admiració política.
Admiració només “nacional” perquè socialment és un extremista liberal que fa
por a les classes populars, de les que a l’església, al Senyor, en demana el
seu benestar, però a la taula del Govern trinxa sense pietat.
Com que no pretenc que Mas doni lliçons intimes als
meus, ni mi casaré, ni el tindré com a veí, m’és igual ara que tingui uns
principis socials de pissarrí. Simplement cal guardar-ne les distancies
personals i socials.
Però nacionalment necessitem al President Mas perquè
és el politic de Catalunya amb més possibilitats de portar-nos a la independència
i a més ja ho està fent molt i molt bé.
Estem en una època que més que mai s’ha d’acceptar a
tothom, encara que siguin conversos d’última o mitjana hora, perquè precisament
el que pretenem és que l’independentisme sigui assumit per una amplia majoria.
Els independentistes de tota la vida hem de fer un
exercici de generositat i de pragmatisme enorme, i sentir-nos orgullosos perquè
el que sempre hem defensat està en boca de tothom. I això no vol dir dormir-nos
a la palla, sinó mobilitzar-nos com mai.
Així doncs: recels fora !!!
+ + +
Aquí teniu la conferència sencera del President Mas
a la “Columbia University” (8/04/2015) amb la presentació de Xavier Sala i
Martín. Òbviament en anglès.
dijous, d’abril 02, 2015
L’actual alcalde de Lleida l’Àngel Ros, té molta
sort perquè la seva “agent doble” que li està destapant totes les misèries del
seu govern municipal és una espanyolista militant. La senyora és un “Iceta”
qualsevol. Aquell politic que també als nacionalistes catalans ens va comparar
amb les pràctiques dels nazis, comentant les plebiscitàries i que ja parla de “presó”
pel Govern de la Generalitat, si segueix el Procés. És una llàstima.
L’alcalde Ros té una zona gris i una negra que
perfectament es pot criticar i denunciar, però fa tanta angúnia la “gola
profunda” que val més separar-se'n i que ningú confongui res.
El Titànic del PSC s’està enfonsant i només li queda
el feu de Lleida, tant la Paeria com la Universitat.
Jo només observo i crec que els socialistes del PSC
a Lleida són coherents: simplement ara intenten conservar el poder com sigui
amb les bones i males arts possibles, i això ho veu tothom. El que no entenc són
els que fan d’oposició. El PSC s’ha carregat la catalanitat de Lleida amb un
sectarisme insultant i el rector Roberto Fernàndez ha posat la Universitat de
Lleida fora de la dinàmica de la “Universitat
de Catalunya”. On és l’oposició?
I
l’anècdota perversa: La passada Setmana Santa, fa més o
menys un any, l’alcalde Ros i el rector Fernàndez, família i comitiva, eren a Xina
fent d’espanyols a tope, com si
potenciessin la “Comunidad” i Universitat de Murcia; a més els contribuents els
hi vàrem pagar les vacances, perquè s’ho varen venir bé per fer el viatge en
aquestes dates i així les vacances de Pasqua a cada família els hi va sortir per
la meitat, l’altre part ho varen pagar tots. Il·legal? No, només de molta
barra. I aquests senyors ens donen lliçons de moral, ètica i estètica!!!. Tot
un acudit.
Quina llàstima que “l’agent doble” sigui això: una
peça trencada dins del Cavall de Troia.
dimarts, de març 31, 2015
Acabem de publicar a LO
CAMPUS unes pàgines sobre l’Holocaust, un esdeveniment que segueixo no entenen.
No puc entendre la judeofòbia, sobretot per la practicada durant segles per la
gent del poble. Com més barbaritats llegeixo i estudio sobre la repressió als
jueus, més no acabo d’entendre aquestes ganes de liquidar-los a tots. Aquesta
maldat, en estat pur.
Molt abans que l’actual
neofeixisme de guant blanc, tant d’Espanya com de Catalunya, ens acusessin de
nazis als independentistes catalans, ja em preocupava la judeofòbia, concepte
que diferencien d’antisemitisme.
A Espanya hi ha també
una catalanofòbia que jo no l’havia sentit de veritat, fins llegir fa uns dies una
gernació de piulades vexatòries al Twitter sobre els catalans, després de l’accident
de l’avió de Germanwings. Mai m’havia impactat tant aquestes vexacions. No ho
varen aconseguir que m’afectes en ple franquisme, quan entre cops en
comissaries, malparlaven sobre Catalunya
i la nostra llengua. El famós: “Catalan de mierda !!!” l’havia sentit moltes
vegades.
A la meva vida he patit
la xenofòbia de veritat a Andorra i a Aran, l’ha he viscuda profundament com a
català. Xenofòbia gran i petita que detalladament algun dia caldrà explicar. Però
no hi ha cap dubte que la practiquen i jo l’ha viscuda. Evidentment d’un sector
reduït, però jo l’he patida i a fons.
Ara “Los catalanes de
mierda!!!” ho he sentit dels estudiants de medecina que venen de fora de
Catalunya a estudiar a Lleida. Tots uns indesitjables que els hi riuen les gràcies
algun professor, també de pas per Lleida o directius dels nostres serveis
hospitalaris.
Ho tinc ben clar: ni
racisme, ni xenofòbia, ni judeofòbia, ni catalanofòbia, ni islamofòbia ... De
totes aquestes conductes: TOLERÀNCIA ZERO.
diumenge, de març 22, 2015
dissabte, de març 21, 2015
Després de veure la pel·lícula
“Un viatge de 10 metres”: quines ganes de
tornar a Londres a menjar en un restaurant indi !!!. La fantasia de les
especies em meravella. L’esperit de “The Hundred-Foot Journey” i especies en
totes les feines, tot un objectiu de vida. També les Hellen Mirren m’apassionen.
dissabte, de febrer 07, 2015
De més jove recordo haver estat en un hospital
ingressat uns mesos i estava molt trist però vaig començar a buscar sortides i
a la tauleta de nit hi vaig tenir dos llibres miraculosos: l’informe “Nunca Más” un informe lliurat al president de
l'Argentina Raúl Alfonsín amb els testimoniatges i descripcions recollits per
la Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones (CONADEP) sobre la
repressió política duta a terme durant la dictadura militar que va governar
l'Argentina des del cop d'Estat de març de 1976 fins a finals de 1983. La
comissió la presidia l’escriptor Ernesto Sábato.
L’altre llibre
fou “Cosmos: Un viatge personal”
una obra de divulgació científica produïda per Carl Sagan i Ann Druyan per a
difondre la història de l'astronomia, l'origen de la vida, el nostre lloc a
l'univers, les modernes visions de la cosmologia i les darreres notícies de
l'exploració espacial.
Així doncs: Un llibre sobre la barbàrie humana i un
altre llibre per veure que petits som a la Terra. Dues lliçons per relativitzar
els propis dimonis i problemes, i per dir-te que no estàs tant malament.
Avui de gran em passa el mateix. Intento sortir de
malalties molestes i estem preparant unes pàgines pel proper número de la nostra revista
universitari LO CAMPUS sobre l’Holocaust. Una altra barbàrie que fa que deixi
enrere totes les misèries personals.
El meu pare sempre em deia en època de tristeses :
-Ves a la planta de malalts greus de l’Hospital i t’oblidaràs de qualsevol
preocupació personal.
diumenge, de gener 25, 2015
Les Xarxes Socials et mengen molt de temps però s’hi
ha de ser. Sobretot perquè el Procés independentista de Catalunya porta una discussió
intel·lectual i també propagandista, que internet n’és una productiva eina. I això
en el món universitari, no cal n’hi dir-ho.
Conclusió: per participar-hi més jo personalment he
tancat tots els comptes de LO CAMPUS i de LO CAMPUS DIARI tant de Facebook com
de Twitter i ho unificat tot amb comptes més personals com a periodista
director, sense perdre la vocació política.
O sigui a Twitter em i ens trobareu a @jrcatalunya
dijous, de gener 22, 2015
L'Associació
Drets denuncia a l'ONU que la justícia espanyola "no actua davant la
catalanofòbia"
L'associació d'advocats voluntaris “Drets”
ha denunciat a l'ONU que la justícia espanyola "no actua davant la
catalanofòbia". Per això, ha interposat una demanda al Consell de Drets
Humans de l'ONU alertant que a l'estat espanyol s'ataca sistemàticament els
catalans sense que l'Estat intervingui, fet que constitueix un abús evident del
dret a la llibertat d'expressió". En una carta enviada al relator de l'ONU
també denuncien la "inacció de les autoritats espanyoles", que "han
ignorat sistemàticament els requeriments presentats per nombroses
organitzacions de la societat civil i intel·lectuals".
dimecres, de gener 21, 2015
El Parlament de Catalunya aprova la llei de l'Aran i reconeix el seu dret a
decidir
El Ple
del Parlament de Catalunya ha aprovat avui la “Llei del règim especial de
l'Aran” amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte el de C's i, en
diversos articles, el del PPC.
El
document reconeix la realitat nacional occitana, estableix els drets històrics
i la identitat de l'Aran i li atorga el dret a decidir el seu futur.
També
s'estableix un termini de tres anys per revisar de forma bilateral amb la
Generalitat el model de finançament.
Un cop
acabats els tràmits parlamentaris seran els aranesos els que tindran l'última
paraula sobre la nova legislació, ja que a la mateixa llei preveu la
convocatòria d'una consulta popular d'aquí a sis mesos per referendar el text.
Un pas molt important per l’Aran !
Després de les celebracions caldrà seguir discutint
perquè hi ha llacunes importants, però en conjunt és un bon text. “L’edifici”
és molt bo, algun “pis” no tant i alguna “cortina” no fa goig perquè és poc
útil. Però val la pena viure-hi en aquest “edifici nacional”, en aquesta pàtria
aranesa.
Com sempre la pràctica política, social, econòmica,
cultural i lingüística del dia a dia, serà la prova del cotó de sí la Llei està
ben orientada.
Tots els que fa anys treballem en el reconeixement
de la realitat nacional occitana hem d’estar profundament contents. Ara caldrà transmetre
aquesta il·lusió a les dones i homes d’Aran i això no serà fàcil.
dimarts, de gener 20, 2015
Dona una tremenda satisfacció adonar-te de la gran
quantitat de gent indignada davant una situació d’injustícia a casa nostra com
la que reflectia el documental “Ciutat morta”.
Sempre he cregut amb la gent normal i corrent, i és
un orgull l’amplia reacció.
La majoria no són molt valents i agosarats, però de
tant en tant hi ha un clic i la solidaritat sense complexes es dispara.
Espero veure un altre cop el documental en prime time a TV3 i sense cap retallada per
imperatiu d’un jutge.
dilluns, de gener 19, 2015
La sinopsi de la pel·lícula documental “Ciutat Morta” explicada a LO CAMPUS DIARI
d’aquest dilluns.
Aquest
dissabte jo escrivia a Twitter profundament afectat :@jrcatalunya “CAS 4F vergonya SOLIDARITAT als inculpats RECORD
emocionat Patricia Heras VERGONYA G urbana Mossos Polítics Olímpics RÀBIA #TotCiutatMorta”.
Acabava
de veure el documental “Ciutat Morta” al Canal 33. Tota una denúncia, en tota
regla, a membres corruptes de la Guardia Urbana de Barcelona, a membres dels
Mossos d’Esquadra, a una Jutgessa reaccionaria i a una classe política de
Barcelona que va preferir mirar cap a un altre cantó.
La
denúncia no és als cossos de seguretat en conjunt només, és a persones molt
concretes i perfectament identificades.
Un
documental sobre mentides i tortures a Barcelona avui. No duran el franquisme:
AVUI. Sobre la criminalització d’una joventut per la seva estètica, creences,
tendències sexuals i forma de vida. Una criminalització a l’estranger. Una
visió reaccionaria d’una Barcelona Olímpica i d’aparador. Unes mentides d’una
suposada “esquerra” que és més “caviar” que cívica i uns nacionalistes
municipals de merda que voldrien ser “caviar” i són patètics.
Estic
a anys llum d’un alcalde olímpic i d’un okupa, però feia temps que mai m’havia
sentit tant a prop d’un personatge amb rastes o d’una noia sensible que es va
suïcidar per la pressió insuportable d’aquest Cas 4F.
Quan
al Twitter vaig veure una piulada d’un acadèmic universitari que pontificava
sobre el Cas, no vaig poder resistir dir-li que ara anava d’espanyolista i
transgressor del grup GUANYEM de la Colau i de PODEMOS BARCELONA: -és la teva
opció i que t’aprofiti, li deia, però li recordava i recriminava que durant
l’època del Cas 4F: -tu, com d’altres, hereu la cobertura intel·lectual de l’Ajuntament
olímpic i vàreu xiular com sinó fos el vostre problema.
Però
a Twitter la piulada estrella va ser la d’un Sindicat dels Mossos d’Esquadra
que amb una insuportable poca vergonya, a plena retransmissió del documental,
el qualificava de fantasia.
A
més, encara més insòlit, un Jutjat va prohibir l’exhibició per la televisió de 5
minuts del documental a petició d’un policia implicat en el Cas. No cal ni dir,
que per la Xarxa en vam difondre extensament el tros censurat.
divendres, de gener 16, 2015
PUNTS
QUE INCLOU L’ESBORRANY DEL DOCUMENT DE L'ACORD ENTRE MAS I JUNQUERAS FINS A LA
INDEPENDÈNCIA
Va haver un ACORD que ara es prepara com a DOCUMENT
per a la seva amplia difusió. Aquí podeu llegir algun d’aquests punts:
–Resultat
inequívoc el 27-S de les candidatures independentistes, que han de deixar clar
que el seu votant es pronuncia de manera clara 'a favor de la sobirania i/o
independència'.
–Abans de les eleccions, procés participatiu per a l'elaboració de la constitució
catalana. Se seguiria un sistema semblant al procés d'elaboració de l'estatut
amb el 'Bus de l'estatut', que va acabar en l'aprovació, el setembre del 2005,
d'un projecte d'estatut.
–Construcció i culminació d'estructures d'estat, com ara: 'la hisenda pròpia,
la seguretat social, la transitorietat legal, l'acció exterior, la transició
d'infrastructures energètiques, serveis socials i de salut, proveïment
energètic, seguretat'. La llista es correspon amb la del pacte de legislatura
entre CiU i ERC.
–L'exercici d'actes de sobirania que trenquin les directrius de l'estat en
àmbits com ara la immersió lingüística, el decret de pobresa energètica, els
horaris comercials o l'oposició a la llei mordassa.
–Després de les eleccions del 27 de setembre no hi haurà una declaració
d'independència, sinó 'l'anunci i inici del procés cap a la proclamació de
l'estat i de la república catalana'.
–Es demanarà i s'oferirà a l'estat espanyol 'd'acordar les noves condicions'
(repartiment d'actius i de passius, relacions entre els nous estats) i
s'obriran negociacions amb instàncies internacionals per al reconeixement i
admissió del nou estat. Actitud 'expectant' cap a 'possibles alternatives
promogudes des de les institucions espanyoles', com ara una reforma constitucional.
–Es proposa, 'si és possible', la convocatòria 'd'un referèndum vinculant sobre
la configuració del nou estat', la qual cosa implicaria que es fes d'acord amb
l'estat espanyol. Si no fos possible, es proclamaria directament la creació de
l'estat català.
–Referèndum posterior per a l'aprovació de la constitució catalana i
convocatòria electoral per a l'elecció del nou marc constitucional.■
Em fa gracia el joc de Trivial que el meu germà
Agustí està fent pel Twitter. Juga amb fotografies de la lluita unitària contra
el franquisme i del període de la transició. El joc és descobrir el nom dels
personatges que són de personatges o pringats
actuals però amb un look de joventut amb estètica de l’època. Jo portava
cabells llargs i barba, una manera suposo d’amagar la meva irritant joventut en
un ambient de gent molt més gran.
Per exemple, la fotografia que penjo que és un posat
de família del Consell de Forces Polítiques de Catalunya, suposo de l’any 1975.
El Consell va ser una transformació de la Coordinadora de forces polítiques de
Catalunya, això passava exactament quan va morir Franco.
Qui sóc de la fotografia? Qui és en Jordi Pujol i en Miquel Roca
Junyent i en Joan Cornudella i en Pere Ardiaca i en Josep Solé
Barberà i en Josep Pallach ... ?
dimarts, de gener 06, 2015
S’acaben les Festes i per a mi comença un apassionant
any 2015. Després d’utilitzar aquest blog intermitentment i d’estar apartat quasi
dos anys de les Xarxes Socials, hi he tornat. Des del Twitter i Facebook ja hi
estic donant la canya i falta poc des de Google +. Però el que més m’excita és
pontificar en els fòrums dels diaris digitals.
El diari ARA té una tropa de comentaristes
voluntaris que s’esbatussen. Anònimament es diuen el nom del porc, el que es
tracta és fer pedagogia de la cultura unitària i de la qüestió nacional catalana
especialment del món independentista. Tècnicament l’ARA té un sistema cutre que
ha de validar el que escrius i es poden tirar hores abans de penjar-te el teu
escrit. Però bé, el diari dels pijos
catalanistes és un bon lloc per fer exercici d’escriptura combativa.
El diari AVUI seria l’altre suport, però primer haig
de pagar i encara no he pogut arreglar aquest entrebanc. Com sempre el diari històric
i carca del catalanisme i més inequívocament independentista, s’ha de complicar
la vida amb sistemes estrafolaris.
Un any 2015 de recomposició de la revista universitària
LO CAMPUS -que s’hauria de convertir en un Suplement d’un diari nacional o
comarcal- i del diari digital LO CAMPUS DIARI. L’any del micromecenatge pel
diari universitari i l’any de les campanyes de batxillerat a Lleida. L’any del meu
retorn a Londres. No us podeu imaginar que és caminar pel costat del Tàmesi i menjar entrepans de pernil fumat amb
mostassa dolça i escoltar l’Andante del
Concert número 21 de Mozart per a piano i orquestra ..... només pensar-hi se’m
posa la pell de gallina.
diumenge, de desembre 21, 2014
dissabte, de novembre 22, 2014
AL JUTJAT D’INSTRUCCIÓ
Joan-Ramon Colomines-Companys, major d’edat amb
D.N.I xxxxx i domicili a efectes de notificacions al carrer xxx, número xx, de Lleida, comparec
davant aquest Jutjat i DIC:
Que
ha arribat al meu coneixement que hi ha diverses investigacions penals relacionades
amb el “Procés Participatiu del 9N” per la qual cosa sol·licito que s’analitzin
les responsabilitats pels fets en què he participat d’acord amb les següents
MANIFESTACIONS
PRIMERA.-
En diferents mitjans de comunicació apareix la notícia que la Fiscalia General de
l’Estat, la Fiscalia Provincial de Catalunya i diverses associacions o particulars
han impulsat investigacions penals relatives al Procés de Participació Ciutadana
sobre el futur polític de Catalunya dut a terme el passat dia 9 de Novembre (en
endavant El 9N).
L’organització
i desenvolupament del Procés Participatiu es vincula amb la presumpta comissió d’actes
que l’Estat no considera legals i jo HI HE PARTICIPAT.
Juntament
amb més de dos milions de persones, he promogut l’exercici del dret de
participació en El 9N; n’he difós la convocatòria, la web participa2014 i les paperetes;
i finalment HE VOTAT.
En
defensa dels drets democràtics i de la participació política HE DESOBEÏT una les
decisions injustes del Tribunal Constitucional que pretenien aturar aquest procés.
Sota l’empara dels drets humans més fonamentals HE AJUDAT perquè els actes del 9N
poguessin ser realitat.
Però
em presento davant l’autoritat judicial perquè
em cal saber l’abast dels meus drets democràtics i aclarir els límits de la legitimitat
i legalitat dels meus actes.
Només
la més inhumana lògica pot atribuir responsabilitats a qui organitza i col·labora
en un procés de participació ciutadana, però davant la certesa que existeixen procediments
d’investigació en curs, comparec perquè com a ciutadà tinc dret a fer que no s’investiguin
a la meva esquena uns fets en què he participat.
SEGONA.-
Presento aquesta denúncia en el partit judicial de Lleida ja que va ser dins la localitat de Lleida que vaig realitzar la majoria d’actes de col·laboració amb el Procés
Participatiu.
Per
tot això,
SOL·LICITO
que es tingui per fetes aquestes manifestacions i s’adopti la resolució judicial
oportuna.
A Lleida, el dia 22 de
novembre de 2014.
divendres, de novembre 21, 2014
Els
conversos
Vaig sentir a TV3 com un “nostrat” deia que el que
més li costava empassar-se és veure uns personatges que tota la vida han
renegat i combatut l’independentisme i
ara no només són independentistes declarats, sinó que a més volen liderar el
procés en tots els fronts. (No deia noms)
Segurament costa acceptar-ho, potser és humà, però
és un estrepitós èxit. Anys i anys reivindicant l’independentisme i ara s’hi
suma molta gent, és un èxit. I si els sectors dirigents de tots colors polítics
han fet el pas, benvinguts. I si ho han de liderar-ho, també endavant. La
nostra generositat ha de ser infinita i pacient. D’això es tractava.
En teoria, a mi personalment m’hauria de costar més,
sobretot amb els Convergents. Sempre recordaré l’enfrontament amb el President
Pujol en un Consell Nacional de CDC
dient-li que deixes de fer-nos combregat amb rodes de molí i que no justifiques
el que era injustificable, que era haver anomenar com a director de TV3 a un
gàngster com era l’Alfons Quintà, que estava fent xantatge al President amb un
articles al diari El País sobre Banca Catalana. I això, més les meves
declaracions públiques sobre el necessari independentisme van trencar la
relació amb el President, que anteriorment m’havia ajudat. De fet vaig ser el
primer represaliat a CDC per part de Pujol per ser independentista i per dir-ho
sempre que calia. Ara tot és diferent.
Conversos? Tants com es pugui. I celebrem l’èxit.
dimarts, de novembre 11, 2014
Avui es celebra Sant Martí i jo durant uns set anys
en plena clandestinitat franquista em deia Martí. Un bon dia per votar a la
Consulta del 9N. Coses del DNI, malalties varies i impossibilitat de viatjar
han fet necessari que hagi hagut de votar a la Delegació del Govern de la
Generalitat de Lleida. Ho he fet en un ambient tranquil i ràpid i he coincidit amb
una televisió que filmava i m’ha sobtat que una jove que estava a la cua de
votació estigues preocupada per sortir en imatges per les possibles represàlies,
com ella m’expressava. Si fins i tot una persona que s’ha pres la molèstia, un
dimarts post 9N, de desplaçar-se i votar, té por; segur que molta gent no ha
votat per por. Tota una esperança pel proper Referèndum a la britànica que un
dia o altre arribarà.
El
9N ha estat un èxit total, no en tinc cap dubte.
(Encara que pugui fer una anàlisi fred, a mi aquestes coses m’emocionen).
Però un cop passat el 9N i tenir-nos de mossegar la
llengua sobre fets i actituds de les forces polítiques pro-consulta que han
estat de pena, ara tocar revisar-ho tot.
Més igual ARA les actituds feixistes dels del PP,
Ciutadans i tota l’extrema dreta, el que a mi em preocupa són les forces polítiques
i les associacions que han treballat pel Dret a Decidir.
Hi ha moltes coses, diem-ne dins el “meu camp” que
cal criticar. El debat dins l’independentista és del tot necessari.
Ni Convergència, ni Unió, ni ERC, ni Iniciativa, ni
la CUP, ni l’ANC, ni Omnium ho han fet tot bé.
Cal revisar-ho tot.
A mi personalment que no tinc carnet de ningú, m’importa
una merda certes executives nacionals que pontifiquen i donen lliçons: tant de
partits com d’associacions. A nivell comarcal, de vegueria i nacional hi ha
moltes coses a resoldre.
Ja farem les anàlisis polítiques però ara expressar
només un sentiment: emoció.
Tota una vida lluitant per la independència i avui sento
que és un pas profund del procés. I tal com han anat les prohibicions la “consulta
simbòlica amb votació” acaba sent també la “Consulta de la dignitat”.
El procés independentista no té retorn, acabarem
sent lliures.
PD: Les primeres dades de participació a l’una del
migdia són de 1.142.910 persones (un milió cent quaranta dos mil nou centes deu
persones).