Revisant la vida de Joan Culleré
Com
que no sé com arribaré al setembre per escriure l’anunciada Segona Sèrie en
aquest blog, de les meves Memòries al Front Nacional de Catalunya, en ple rebot
de pandèmia a Lleida i amb una calor enganxosa publico avui les meves respostes
a un Qüestionari de l’historiador Joan Dalmau, que està escrivint un
llibre sobre l’històric militant independentista d’esquerres del Front Joan
Culleré de Lleida.
Això
de contestar “Qüestionaris” és una pràctica que utilitzo molt, per atendre a
estudiosos que em pregunten “coses”, per una banda perquè els obliga a ells a
concretar i per part meva em dona temps per pensar.
O
sigui que sí m’equivoco és una senyora equivocació, perquè en teoria
està tot pensat. I l’exercici el faig continuar, perquè mesos després, com ara,
faig públic en aquest blog o en altres llocs, les respostes del Qüestionari en qüestió, així tot quedar clar i ben visualitzat.
Segueixo
creient que els militants hem d’escriure Memòries i els historiadors han de fer
la seva feina interpretativa. És cert que hi ha historiadors i historiadors,
només cal saber la “seva línia editorial” i llavors és ben senzill separar el
gra de la palla.
Qüestionari de Ferran Dalmau sobre Joan
Culleré a Joan-Ramon Colomines-Companys
RESPOSTES
1.En
quin any i circumstàncies coneixes en Joan Culleré?
No
recordo la data i l’any exacte. Però ja que Joan Culleré era un històric del
FNC a Lleida, quan l’any 1972 vaig passar a ser un militant alliberat viatjant
per tot el país, segur que fou en aquella època.
2.Quines
activitats desenvolupava el Joan Culleré en aquell moment?
Culleré
era “l’home” de FNC a Ponent això volia dir una antena política i militant,
tant per crear nous militants com per tenir relacions més a la superfície amb
altres formacions i estaments culturals, socials i polítics de les Terres de
Lleida, especialment de Lleida capital.
Tenia
representació al Consell Nacional FNC. Era un històric i com tots els històrics
dins l’organització tenia veu, opinió i respecte de tothom sobre les seves
postures. També lligava molt bé amb les opinions dels més joves i amb la nova
militància.
Jo
vaig tenir una vida semi-clandestina a les Terres de Lleida de més de 5 anys
organitzant l’esquerra independentista del FNC i vaig coincidir bastant amb
Culleré pare. (Molta infraestructura per a viure la facilitava Culleré entre
d’altres).
FNC
era com una “ceba” amb moltes capes, Joan Culleré transitava en diferents
capes, algunes d’elles obligatòriament clandestines que sempre va respectar,
inclòs davant la seva família. (L’agitació i el reclutament de militants encara
que sigui amb una activitat pacifica de convenciment i publicitat entre la gent,
en una dictadura, necessitava molta clandestinitat).
Quan
l’any 1973 ja vaig passar a ser de facto secretari general del FNC i Joan
Cornudella el president (el meu pare havia deixat el partit) Joan Culleré va
ser una de les meves referències, no només a les Terres de Lleida, sinó també a
nivell nacional.
Cornudella
també l’apreciava molt.
3.En
Joan Culleré és una de les persones que intervé en nom del FNC per afrontar
l’escissió del PSAN? Quin paper hi juga?
No
ho sé, perquè jo el 1968 -any de l’escissió- vaig començar a militar al Front.
Tenia 17 anys. Amb tota la paperassa que he llegit sobre el tema no recordo que
Culleré formes part de la Comissió Negociadora del trencament.
D’aquest
afer, el que sí sé, és que és rigorosament fals i esbiaixat els que diuen que “
... El naixement del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) l’any
1969 ha estat considerat per propis i aliens com el punt d’inflexió que dona
pas al naixement de l’independentisme modern als Països Catalans ..” Serà perquè
era “l’esquerra clàssica marxista” del PSAN, avui ja liquidada del camp polític
català, ni la CUP milita en aquesta “esquerra” de naftalina.
Fou
el FNC, liderat per Joan Cornudella, que va aprofundir en un independentisme inequívocament
d’esquerres d’arrel democràtica. “Poble Lliure” de la CUP és el que s’assembla
més amb el que era FNC en aquell moment. Potser, excepte que teníem una ala
àcrata que em va portar milions de problemes. Ser àcrata i la clandestinitat,
sembla que els hi costava.
4.Quin
paper juga en Joan Culleré en l’enquadrament de la nova militància més jove al
FNC a partir de la dècada dels anys 70?
D’alguna
manera ja ho he contestat abans. Culleré l’home de Ponent i l’agrupació del
Front a les Terres de Lleida com una de les més gran del partit, dividides per
“capes”, moltes d’elles sense lligams orgànics per seguretat, li donaven a
Culleré un enquadrament de lideratge comarcal i nacional. No sé per què, als
òrgans nacionals del FNC ens “tirava” molt això de Ponent tot i poca cura en
els temes de seguretat.
5.Quina
postura defensava en Joan Culleré sobre l’impuls de la secció militar del
Martínez Vendrell?
El
FNC no va tenir mai una secció militar.
Quan
els PPCC siguin independents llavors algú haurà d’escriure el llibre sobre
EPOCA i altres ramificacions. També caldrà publicar l’autèntica biografia del
militant Jaume Martínez i Vendrell. Un irresponsable com una casa de pagès, el
que no treu els seus inequívocs valors independentistes i el seu sacrifici
personal i familiar.
6.Recordes
la participació destacada del Joan Culleré en alguna assemblea, reunió, trobada
en particular del FNC o d’organismes unitaris més enllà de l’Assemblea de
Catalunya?
El
1974 és va celebrar el primer Congres del FNC
a Montserrat, per l’ocasió és van redactar dos documents: Un ideològic i
programàtic l’anomenat “Una nova Declaració de Principis i d'Acció Política del FNC” (El
“llibre groc”) i també es va redactar “Informe sobre les Qüestions Tàctiques”
(El “llibre blanc”), doncs aquest segon document, signat pel que s’anomenava
“Consell Executiu Ampliat del FNC”, va
tenir una sessió de debat a Lleida. Cosa molt inusual i molt perillosa.
Evidentment Culleré en fou l’amfitrió, una manera de reconeixement al Front de
Ponent.
Cap
altra reunió amb molta gent d’arreu, recordo a Lleida. Fins el 15 de
febrer de 1976 en l’organització i participació del primer míting-conferència
en obert i tolerat a Catalunya a la Sala de la Cooperativa Agrícola “Els
Pagesos” de Lleida. Fou un acte del Front amb Joan Cornudella, Joan Culleré i
jo, titulat “Les llibertats Catalanes”, amb un discurs clarament
independentista però amb molt de contingut democràtic i unitari, com
corresponia pel moment i pel públic de la sala que fou molt transversal i entusiasta.
7.Quan
arran de les detencions de l’Assemblea de Catalunya en que et detenen a tu i al
seu fill Pere, recordes les gestions, reunions o el que sigui en que Joan
Culleré participa o promou per la vostra llibertat? i 8.El recordes en alguna visita la presó?
Acompanyat de qui? Amb quines indicacions per vosaltres?...
En
aquesta detenció hi ha molt rere fons per la gent del Front. Oficialment dins
dels 113 hi havia tres persones del FNC, de fet n’hi havia més.
Oficialment
Pere Culleré. Enriqueta Ribatallada i jo erem els del Front. També hi havia un
dels meus germans i d’altres de Front però representant no el partit a
l’Assemblea, sinó tot tipus d’entitats cíviques i culturals.
Però a més FNC en la caiguda del 113 i els seus
presos, tenien de passar el màxim de desapercebuts. O sigui els “Culleres” ràpid
a fora i lluny. Jo ni els “coneixia” i calia fer-ho verídic.
Però a més, per clarificar el que vull dir, deixeu-me
copiar part d’una resposta meva a un altre Qüestionari que he contestat sobre “Puig
Antich i el PSUC”:
“La detenció del 113 es molt complexa. Jo vaig ser
l’últim de sortir setmanes avanç de l’execució de Puig i Antich.
Mentre jo era a dins es va produir l’afer Carrero
Blanco, L’independentisme català d’una manera colateral hi va estar informat
prèviament i implicat.
Estar lluny de qualsevol organització com el MIL, per
raons de seguretat fou una obligació i una ordre.
Quan la mort de Carrero els dirigents del PSUC dels
113 a la presó, varen parlar amb el director de la Model desmarcant-se de la
mort i condemnant les accions violentes. De retruc, varen mirar cap un altra
costat sobre Puig i Antich”.
9.Com
definiries el rol del Joan Culleré dins de la VIII Vegueria? 10.I dins del FNC?
Queda
respòs anteriorment.
11.Quan
vas entrar a formar part amb del PSC, vas intercanviar parers amb en Joan
Culleré sobre aquest assumpte? Quina opinió li va merèixer aquest fet? Vau
preservar relació?
Culleré
va ser informar de la meva sortida del Front, després de quedar en minoria jo,
junt amb Francesc Espriu, a la direcció. Que jo sàpiga Culleré no va participar
en aquestes disputes directament, però ben segur per la fidelitat a Joan
Cornudella, va fer que no s’apropés a mi.
Oficialment
com veig que diuen a la Wikipedia: “ ... L'octubre de 1976
coincidint amb el revifament d'una secció armada provinent de diverses
organitzacions independentistes, inclosa el Front, Joan-Ramon
Colomines-Companys va deixar de ser militant del Front Nacional de
Catalunya...”.
Culleré va quedar “enganxat” en el que després
passaria a Ponent per aquestes dinàmiques autodestructives.
Com independent vaig participar al Congrés Constituent
del Partit Socialista de Catalunya- Congrés (PSC) en el que confluïen diverses
forces polítiques, Culleré fou informat per mi i no hi va estar interessat.
Després del Congrés jo vaig deixar la dinàmica PSC
quan va lligar-se al PSOE, insòlitament llavors Cornudella i molta de la
direcció del Front que “m’havien decapitat” varen entrar al PSC, literalment a Joan
Culleré li va “caure el món al damunt”. No va assimilar mai, el pas de
Cornudella al PSC.
12.Guardes
alguna fotografia relacionada amb el FNC on hi surti en Joan Culleré?
Fer
política com “alliberat” en dictadura no entra tenir, ni guardar fotografies de
la lluita.
13.Tens
constància d’algun article o referència en premsa (del partit o en premsa en
general) signat per en Joan Culleré?
No.
14.Tens
constància d’alguna referència bibliogràfica sobre la persona de Joan Culleré apareguda
en algun llibre o mitjà?
No.
15.Recordes
alguna anècdota rellevant o simpàtica sobre la seva persona?
No.
Potser la seva satisfacció i alegria, després de passar nervis en el míting-conferència
a la Sala de la Cooperativa Agrícola “Els Pagesos” de Lleida.
16.Afegeix
qualsevol cosa que et sembli oportuna destacar sobre Joan Culleré.
Un
personatge de principis d’esquerres i un independentista de pedra picada. Com
deia el meu pare: “autèntic”.
Joan-Ramon
Colomines-Companys
Vielha,
8 de març de 2020
Segona part del QÜESTIONARI de Ferran
Dalmau sobre Joan Culleré a Joan-Ramon
Colomines-Companys
RESPOSTES
1.Aquesta
reunió preparatòria del Congrés de Montserrat que es realitza a Lleida, com a
deferència al FNC de Ponent: Lloc on es realitza? Persones que hi participen de Ponent més
enllà del Joan Culleré? Rol que hi té en
Joan Culleré?
Per contestar aquesta pregunta i per ajudar a la
meva memòria he fet un parell de consultes a companys de viatge de la meva
etapa al FNC i no he aclarit amb dades el que em preguntes.
Només sé segur que hi assistia l’anomenat “Consell Executiu
Ampliat del FNC” i novament més ampliat per a la reunió amb els ponents del
Document (tant del “Llibre groc”, com del “Llibre blanc”) i que no formaven
part de la direcció nacional. També estava ampliada la reunió per persones
sense càrrec, ni responsabilitat orgànica a Front que vivien a les Terres de
Lleida.
L’anomenat “Consell Executiu Ampliat
del FNC” era un òrgan de direcció on hi havia membres que hi arribaren
per coaptació i aquesta ampliació no havia estat “beneïda” pel Consell Nacional
del FNC. Cal recordar que estàvem en una dictadura. Quan va ser aprovat per
Consell va deixar d’anomenar-se “ampliat”.
El lloc de la reunió no és que no ho recordi ara, és que ni en aquell
moment sabia on estavem.
Els participants de Ponent a la reunió no ho recordo en general. (No sé
si hi havia el fill de Culleré, en Pere).
El rol de Joan Culleré fou com sempre de pont entre generacions i sempre
amb vocació cívica i popular o sigui esquerra-esquerra. Però en realitat Culleré
era un “històric” consultor de polítiques però no participava directament en la
logística del dia a dia d’una organització nacional que valia molts diners en
la seva actuació i necessitava molta organització. El “Llibre blanc” era
estratègia i tàctica diària a nivell nacional i el lideratge territorial de
Ponent pel que representava tenia veu i conseqüentment la tenia el seu líder.
La fórmula en aquest tipus de reunions era de consens.
2.La
relació entre en Cornudella i el Joan Culleré, que dius que no l’assimilarà
mai, en recordes algun detall, comentari, vivència en concret sobre com Joan
Culleré entoma aquest fet?
No
en recordo detalls, però no calien gaires comentaris, la trajectòria post-FNC
de Culleré parlen per si soles.
Però
només vull recordar que Cornudella es va refugiar literalment al
PSC(PSC-PSOE) per por de l’anomenada “lluita armada”, que de fet era una “acció
directa” fonamentalment de recapta econòmica. A més, tot maquillat per una
“caiguda del cavall” de Cornudella a
favor d’un plantejament d’esquerra anomenada “obrera”.
Per
altra banda, Culleré que no estava per “accions directes”, que es va trobar
amargament que li venien a fer al seu territori, al “seu pati de casa”. Hi
havien dues vessants en les que maleïa Cornudella: per “venir” a casa “l’acció”
i perquè aquest es refugies en el socialisme espanyolista del PSOE.
3.Quan dius que en l’etapa d’alliberat molta
infraestructura la facilitava el Joan Culleré, et refereixes a que dormies
habitualment a casa seva? Em pots donar més detalls d’això de casa dels Culleré
com a refugi, hotel,... o bé de que et refereixes amb que oferia
infraestructura?
No,
no dormia a casa seva.
“Oferia
infraestructura” que vol dir cadena de contactes quasi tots dels que podríem
dir de “superfície” o sigui no militants, no detectats per ningú, òbviament per
la gent del regim, però ni tampoc dels propis del Front, ni de les altres
organitzacions clandestines.
Només
una cosa perquè no creguis que no et tinc consideració Ferran Dalmau, sinó et
dic noms concrets, és perquè si de la Catalunya Nord haguéssim dit els noms
dels militants independentistes “històrics” sense visibilitat pública que
existeixen, mai haguéssim tingut les urnes l’1 d’octubre. Hi ha cadenes de
contactes que mai es poden “cremar”.□
Joan-Ramon Colomines-Companys
Vielha, 16 de març de 2020